Rosa Maria, molt bon dia.
Bon dia.
Com estan els ànims?
Uf, estan que cremen.
A veure, estem una miqueta malament, malament, malament,
i des d'ahir a la nit, doncs, pitjor encara.
Què vau fer?
Recordeu-vos que vau fer el cap de setmana,
però en primer lloc, ara en parlarem,
però fareu també avui dilluns alguna acció a les dones dels pescadors?
A veure, en principi tenim previst a la tarda reunir-nos
i fer alguna bellugadeta.
No sabem exactament què és el que farem,
perquè la cosa va ser molt imprevista ahir,
i, clar, hi havia moltes dones que no hi eren.
Aquí no estava la parcel·la,
vull dir, estaven així una miqueta escampades
i no van poder estar totes les que voldríem estar.
Llavors, avui hem pensat fer una miqueta de reunió a la tarda
i, bueno, intentar ajudar-los el màxim que puguem
amb totes les mobilitzacions que des de Quinterra puguem fer.
Quines notícies arriben des del mar?
Doncs estem constantment en contacte amb ells per telefon o mòbil
i, bueno, ens van dient,
nosaltres els anem explicant una miqueta el que passa aquí,
ells ens expliquen les notícies que reben
dels diferents ports mitjançant les barques
i, bueno, a veure què ens sortirà d'aquí.
De moment ja comencen a tancar ports,
avui hem dit que tancaven Castelló,
que tancaven Barcelona.
Barcelona, en part, sap una mica de greu
que tota la província no estigui d'acord
i que haguin que comptar amb l'ajuda d'altres ports
d'altres províncies,
però, bueno, la força fa la unió
i a veure si d'aquesta no podem sortir
i que el govern ens escolti d'una vegada
i que pensi que són moltes famílies
que estan ja a punt d'arribar a la ruïna.
Tu mateixa vas anar a Madrid, no?,
la manifestació, crec que vas ser dijous.
Sí, vam estar dijous.
Jo vaig ser una de les dones que anava
amb els pescadors d'aquí de Tarragona.
Lamentablement lamentable.
Vull dir, no sé si estem en una dictadura
o l'arrossem.
Crec que encara no m'ha acabat
aquells 40 anys que es van sofrir.
I, bueno, sense que els pescadors diguessin,
a veure, cridaven, reivindicaven.
Els gallegos estan molt malament,
molt, molt, molt, molt.
Aquella gent estan passant gana,
més que en altres,
i mira que nosaltres ja la passem.
I, bueno, la gent cridava,
la gent, doncs, bueno,
defenia la seva part, no?
El que passa és que els antidisturbis,
doncs, bueno, va haver un moment
que ens van engarjolar.
I llavors vam tindre seny,
que això és el que a vegades
diem només a Catalunya, no?
No, van ser tots els ports
que estaven allí presents,
els que van tindre molt de seny,
i vam dir, deixem-ho estar
i anem a prendre mesures dràstiques,
que els hi pugui tocar més encara,
i que pensin que, bueno,
que no ho fem per gust.
Perquè a mi no m'agrada
que tindrà el meu home
a dalt de la barca 24 hores
els dies que calguin,
perquè això va per llarg, sembla.
Que ens escoltin
i que pensin
que els nostres fills han de menjar
i que els nostres homes
estan per donar de menjar a la família.
Ja és la primera setmana,
avui, dilluns,
es compra la primera setmana.
Com s'aguanta això?
Perquè la gent del Delamar
cobreu per setmanes, no?
I, escolta'm,
això és un sacrifici,
és un esforç, no?
Mira, jo fa cosa d'un mes
vaig estar parlant amb TV3
en directe
i els vaig comentar
que les últimes setmanes,
te parlaré de les dues darreres,
vam cobrar entre 146 euros
i 170.
Aquesta setmana portem
que no cobrem.
Vull dir, tu mateix la situació.
Hem de pagar hipoteca,
hem de pagar llum,
hem de pagar gas,
hem de pagar escoles
i no hi ha diners.
Vull dir, aquesta setmana
no tenim entrada
i aquesta que estem començant
o iniciant,
que s'hagués iniciat el divendres,
doncs tampoc tindrem entrada.
La situació?
Desesperada.
Desesperada.
Demà a la pitjor
i ja ho veurem,
ja ho veurem,
perquè em sembla que la cosa
anirà a més agreuges
i les dones també ens bellugarem
per ajudar-los en tot,
en tot, en tot.
El diumenge,
ahir vau tallar el pont,
aquest d'aquí dalt,
va fer una marxa lenta
cap al centre de la ciutat.
Avui a la tarda,
més o menys,
cap on teniu per Vicenars?
És a dir,
teniu ja més o menys
alguna cosa concretat
que ho explicarà,
suposo que després?
A veure,
és com t'ho comentava,
no tenim encara res en concret,
a la tarda ens reunirem,
suposo que sirem ja
moltes més dones
de les que érem ahir,
ahir anàvem inclús
amb la canalla,
vull dir,
més que res perquè la gent
de Tarragona
se'n doni compte
que no estan sols
i que volem ajudar-los
en el que calguem,
però és que aquí mengem tots,
des dels nostres fills
passant per als nostres homes.
I a veure,
a cridar,
a cridar i que ens escoltin,
i faria una crida,
si em deixeu,
és que sobretot
que siguin solidaris,
que pensin en nosaltres,
que ells tenen un sou cada mes,
que hi compten
i que poden saber
que si guanyen 100.000 pessetes
les poden repartir,
que nosaltres això no ho tenim
i que no comprin peix.
Si no és de la costa
que no comprin peix
i aquests dies
que s'afegeixin a nosaltres
i una crida us fa
i a tota Tarragona,
per favor,
escolteu-nos,
no compreu peix,
perquè nosaltres
ens estem morint de gana.
Hi ha peix,
ara es ven peix al mercat,
sí,
m'imagino que sí,
d'altres llocs.
Demà a la plaça,
segurament,
igual que a la plaça
que els altres grans magatzems,
estarà ple de peix,
i peix que ve de fora,
que és el que també ens mata,
perquè nosaltres aquí
estem venent el peix molt barat
o a les nostres llotges,
aquests homes venen tot el dia
d'estar a la mar
per vendre llus a dos euros
i a tres
i que vagis a la plaça
i el trobis
a partir de 9 euros per amunt.
Això no s'entén,
però bé,
ve molt de peix de fora
i l'altre dia
inclús TV3 ho va comentar,
el 12% del peix
que es consumeix a Catalunya
és a la costa,
el 88% restant
ve de l'estranger
i la gent això
no ho veu,
vull dir,
nosaltres ens estem apagant
perquè no ens el compren,
perquè ens el compren barat
o perquè el venen car,
però és que endamunt
tenim la greuja
de tot el peix
que ve d'importació
i que això s'ha d'acabar,
s'ha d'acabar el govern,
aquí ha de prendre
mesures dràstiques
i nosaltres estem per això
perquè les prengui,
perquè les prengui
i s'escoltin ja d'una vegada.
Rosa Maria,
gràcies,
una forta abraçada
a les teves companyes,
també altres dones de pescadors
i que tingueu sort.
Això esperem.
Moltes gràcies a vosaltres.