Abandonem aquest ambient relaxat a través d'aquesta conversa
que ens acostava a allò que s'anomena massatge infantil
i anem a un lloc molt més bellugadís i fins i tot més estressant.
Ens desplacem fins al polígon de la ciutat de Tarragona
perquè aquest matí s'han posat en marxa
les dues noves oficines d'informació per a la gestió de residus.
Aquesta iniciativa de l'Ajuntament i la CEPTA
es durà a terme als polígons Francolí i Riuclar.
I ara els asseguro que no sé en quin polígon es troba la nostra unitat mòbil,
si al Francolí o al de Riuclar, però ens ho diuen immediatament.
Joan Maria Bertran, Josep Soñé, bon dia.
Bon dia, bon dia.
On som?
Som al polígon Francolí.
Veus, ara.
Som al polígon Francolí.
No sabia, dic, calla, que han marxat corrents
i no els he preguntat a quin polígon anaven.
Un lloc que, segons les paraules que hem pogut sentir aquí fa pocs segons,
serà un dels llocs on es podrà arribar i accedir-hi des de la ciutat
amb molta facilitat.
Serà un barri més de la ciutat, això ho han dit aquí.
Fa poca estona, i ho han dit en aquesta presentació,
de les dues oficines.
Un està en aquest polígon, el polígon Francolí,
l'altre és el polígon Riuclar, al costat mateix de Xilleia.
Són oficines, mòduls, per entendre'ns, equipats amb tota la informació
necessària per tal de facilitar-la als empresaris d'aquí d'aquests polígons
perquè ells puguin ser autosuficients pel que fa al procés de recollida,
de processament, d'enviament dels seus residus,
els residus que ells mateixos generen.
Aquesta responsabilitat, i insistim, responsabilitat,
fins a rebre corresponsabilitat,
però aquesta responsabilitat és la que preveu la llei de residus
de la Generalitat de Catalunya,
és a dir, que estan obligats a recollir i processar aquests residus
i aquí podran trobar tota la informació
per poder fer-ho de forma correcta,
perquè, a més a més, hi ha una cosa que és també una altra obligació,
que és que aquests empresaris d'aquests polígons
han d'enviar trimestralment un informe
amb tot el recorregut que ha fet el residu,
és a dir, el procediment que han seguit per classificar-lo,
on els han enviat i com els han processat.
Tot això és el que estableix aquesta llei de residus de Catalunya.
L'acte s'ha presentat fa poca estona a aquestes oficines,
són d'informació i serveis,
s'hi porten els logotips d'una banda de la CEPTA
i de l'altra de l'Ajuntament de la Ciutat,
l'Ajuntament de Tarragona.
Hi ha intervingut l'alcalde de Tarragona,
després podem escoltar algunes de les paraules que ha dit.
També ha intervingut el president de la Confederació Empresarial
de la Provincia de Tarragona, Sebastià Cabré,
després d'aquesta presentació.
Aquesta presentació que s'ha fet fa pocs minuts
en volem parlar amb el president de la Confederació Empresarial
de la Provincia de Tarragona, Sebastià Cabré.
Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Quines serien les principals característiques
d'aquesta oficina que avui s'ha presentat?
Què és amb el que s'incidirà més de cara
a aquests empresaris d'aquí del polígono industrial,
d'aquest i de l'altre?
És aproximar els serveis de la CEPTA
en els empresaris del polígono.
Creiem que els polígonos industrials
estan en un estat bastant deixat
i en aquesta oficina el que tractem
és de recollir aquest estat de necessitats,
apropar els nostres tècnics amb aquestes empreses
i tindre una oficina de treball a prop d'aquestes empreses
per anar recollint aquesta llista de necessitats
i aixecajar-la una vegada al mes amb l'Ajuntament
per veure com la podem anar depurant,
com podem anar depurant la gestió dels residus,
el manteniment del mateix polígono
i altres serveis que es puguin generar aquí en el polígono industrial.
Concretament, l'aportació de la Confederació Empresarial, quina serà?
L'acord que nosaltres tenim amb l'Ajuntament
és que ells ens emplacen aquesta oficina aquí
i nosaltres posem un tècnic
que aquest tècnic el que farà és coordinar
aquesta gestió de recull de necessitats
amb el mateix departament de medi ambient
de l'Ajuntament de Tarragona.
Què és el que esperen per part dels empresaris
d'aquests polígons industrials?
Jo penso que és el que esperen els empresaris de nosaltres.
El que esperen els empresaris de nosaltres
és que puguem ser una eina, uns facilitadors
perquè l'estat d'aquestos polígonos industrials
evidentment millori en els propers mesos i en els pròxims anys.
Una caseta com aquesta igualment la situem en el polígono de Riuclar
i llavors tindrem dues oficines a prop dels empresaris dels polígonos
que vagin recollint aquestes deficiències.
En qualsevol cas, aquests empresaris hauran de gestionar
els seus propis residus,
el que vol dir tota una tasca que implica classificar,
seleccionar, portar-la al lloc adequat
i també tenir un personal
amb una formació adequada
per tal de poder gestionar aquests residus.
El nostre tècnic el que farà
és intentar facilitar
que aquesta feina que és complicada
per moltes empreses petites
que no saben quins són els de tipologia dels residus
i com els han de gestionar,
que els pugui ajudar,
que els pugui facilitar aquesta feina,
que es pugui agrupar empreses
i que aquesta tasca es pugui fer col·lectivament
i així també reduïm
la despesa de l'Ajuntament
amb aquesta recollida de residus.
És a dir, el que fem és fer una recollida,
més que una recollida,
una gestió selectiva
agrupant les empreses
per tipologia de residus.
Paraules de Sebastià Cabré.
Hem pogut conversar amb ell
poc després d'aquesta presentació.
Com dèiem aquí també,
hi era l'alcalde de Tarragona,
Joan Miquel Nadal.
L'alcalde ha comparat una mica
com hauria de ser la gestió d'aquests residus,
com haurien de funcionar aquests polígons,
amb com creu ell que hauria de funcionar
també l'aeroport de Reusa, per exemple.
El podem escoltar el que ha dit fa pocs minuts.
No, però és una cosa molt senzilla.
Voi, voi.
És una cosa molt senzilla,
si és que no he fet cap comparació,
ni és que tingués aquest discurs especialment pensat,
ni res de res.
Nosaltres hem parlat sempre
de la capacitat d'autogestió dels ports.
I jo me'n recordo que tots vostès van escriure
sobre el que en aquell moment
el govern del president González
no volia fer la transmissió dels ports
a les comunitats autònomes.
Se'n recorden d'això?
I de la postura dels socialistes en aquell moment?
Aleshores, el Partit Popular,
com que estava en minoria,
no li va quedar més remei que feu.
Ara hi haurà el trasllat,
espero i desitjo,
dels aeroports
a les comunitats autònomes
o a l'entorn de les ciutats
i dels empresaris, etcètera.
Cosa que està molt bé.
Però els ajuntaments també hem de tindre
aquesta mateixa capacitat d'evolucionar.
I tots aquells
entitats urbanístiques,
complexes, com és un polígon,
tenen que tindre també la capacitat d'autogestió.
I aquí es tindrien que reunir els empresaris
per decidir cap a on va el seu futur.
Què és el que tenen que dir l'ajuntament?
Què és el que es tenen que dir entre ells?
A lo millor inclús
posant els preus mitjos
que es té que mantindre aquest polígon.
I tot això
és un encàrrec
que jo sugereixo
que té que agafar l'acepta
i té que plantejar
no solament el tema de la neteja
que l'estan plantejant en profunditat,
sinó més enllà.
És a dir,
en quin és el futur
en matèries d'aquest polígon?
Com s'ha desenvolupat el polígon?
A lo millor
tenen algun invent
o alguna possibilitat
o algun anàlisi
per disminuir els costos del polígon?
O per parlar del propi futur del polígon?
Un urbanísticament,
socialment, etc.
I tot això és l'autogestió.
Però l'autogestió
no és solament un concepte
que pugui anar al port de Tarragona
o que pugui anar a l'aeroport.
És que pot anar amb aquest polígon.
Que això és tan important
com un aeroport.
I treballa més gent.
Hi ha més negoci
i hi ha més volumen de treball.
Per tant,
l'Acepta,
en aquest cas,
fa molt bé
i és el que he tractat d'explicar,
no sé si amb encert o no,
que aquest polígon
tindria que tindre
de la mà de l'Acepta
una junta consultiva,
una junta capacitada
per analitzar
totes aquestes coses
que he volgut explicar.
Escolteu,
ja n'hi ha prou de rotllo?
No.
Vostè ha portat un possible model
de com s'hauria de gestionar
l'aeroport
si es fes efectiva
aquesta transferència
de les competències?
Amb el mateix model
que el port,
pot ser perfectament.
És a dir,
jo diria que el port
té un bon model de gestió.
El port depèn de la...
En aquest cas,
el port depèn
de la Generalitat de Catalunya
o de la comunitat autònoma
amb el cas corresponent.
Hi ha un consell d'administració
i aquest consell d'administració
està integrat
per les ciutats del voltant,
per les càmeres de comerç,
pels propis treballadors,
pels propis empresaris,
portuaris en aquest cas.
Aquest model
és perfectament
traslladable
dintre de les possibilitats
a un model aeroportuari,
és a dir,
direcció de la comunitat autònoma,
intervenció de les ciutats,
intervenció dels elements de treball,
de les companyies de treball,
intervenció dels sindicats.
És un model...
No estem descobrint res.
És a dir,
els models portuaris francesos
de les càmeres de comerç
està descobert
i el model portuari
dels Països Baixos
també està descobert.
Aquí el que no està descoberta
és la voluntat,
sap?
La voluntat de fer les coses.
Aquesta és la més complicada de totes.
Perquè cada vegada
que planteges un tema d'aquestos,
jo me'n recordo
que quan el van plantejar
amb el tema de les tarifes,
tots vostès som joves periodistes
i això ja no ho recorden,
quan van plantejar
la possibilitat
que el port
digués quina era
la seva tarifa
per poder entrar
en competitivitat,
estic parlant
de fa 10 o 12 anys
de la mateixa manera
que ara ho estem fent
amb la Ryanair,
anant a buscar competitivitat
o la Ryanair
o l'Air Berlin
o la que vostè vulgui,
o Transàvia
o la que vulgui.
Quan nosaltres
dèiem això
fa 10 o 12 anys
a mi
el senyor
el senyor Burgessé,
bon amic meu,
m'havia dit que estava boig.
Paraules
de l'alcalde de Tarragona,
Joan Miquel Nadal,
que feia, òbviament,
aprofitat
per parlar també
d'altres qüestions
d'estricta actualitat
des d'aquí,
des d'aquesta presentació
de les noves oficines.
Bé, doncs,
gràcies,
Josep Sonyer
amb Joan Maria Bertran
a la part tècnica.
Un minut
i seran les 12 del migdia.