Passen gairebé cinc minuts de dos quarts d'onze del matí.
Seguim abordant altres qüestions d'interès
en aquesta edició d'avui dimecres.
Ahir, el vespre, es presentava aquí a la ciutat de Tarragona
l'associació, el col·lectiu anomenat Veu Pròpia,
que pretén acollir, reunir a persones
que no tenen el català com a llengua materna,
però que després, posteriorment, en la seva vida,
l'han adoptat com a llengua habitual.
És un col·lectiu que va sorgir fa un temps a Barcelona
i que, com dèiem, ara es vol extendre per altres punts a Catalunya.
Ahir, com dèiem, es presentava a Tarragona
i aquest matí volem parlar amb el seu representant,
amb el senyor Lluís Pérez.
Senyor Pérez, bon dia.
Bon dia.
Explica'ns una mica com i quan va néixer
aquest col·lectiu anomenat Veu Pròpia.
Bé, Veu Pròpia es va començar ja fa uns 4, potser 5 anys,
entre un nucli, en principi, bastant reullit d'unes 5 persones
que, posteriorment, es van ampliar.
Llavors, Veu Pròpia es va consolidar com a organització,
és a dir, es va constituir com a entitat legal,
doncs, el 2002 o el 2003, ara no ho recordo ben bé.
Llavors, Veu Pròpia va néixer de l'interès d'unes persones
que tenien una situació determinada,
és a dir, la situació de no tenir el català com a llengua primera,
però haver-la adoptat, posteriorment, com a llengua social,
amb l'objectiu de promoure una mica el punt de vista de gent així,
del que nosaltres anomenem nous parlants, nous catalanoparlants.
I això, la gènesi de tot això va ser, a través de 4 o 5 persones,
de diferents procedències?
Sí, totes tenien en comú, en un principi,
el fet que totes havien sigut castellanoparlants,
diguem, de bressol, com si diguéssim.
Però, de tota manera, Veu Pròpia no és un col·lectiu
limitat només a persones que haguem sigut castellanoparlants,
sinó que estem oberts també a altres tipus de nous catalanoparlants,
com, per exemple, la gent que hagi tingut l'àrab o la massic o el xinès
o el que sigui com a llengua primera.
Però sí, en un principi era un nucli bastant reduït de persones
i jo em vaig incorporar, de fet, bastant després,
dos anys després que es començés a gestar l'organització.
O sigui que sí.
És a dir, això neix fa un temps i ara, d'alguna manera,
que va néixer Barcelona,
ara això ho voleu estendre a altres punts de Catalunya?
Sí, de fet, no ens volem estendre només per Catalunya,
sinó per totes les terres de parlar catalana.
De fet, avui en dia ja estan funcionant dos núcleos locals,
un és l'originari, el de Barcelona,
i un altre és el nucli de València,
que ja està fermament constituït
i que ja estan començant a reunir-se,
ja fa temps que es porten reunir,
ja estan començant a fer actes i coses per l'estil.
Llavors, ara la idea seria intentar
ascendre'ns per altres punts a la resta de la geografia
de les terres de parlar catalana.
I quina és la vostra filosofia de vida,
per dir-ho entre cometes una mica?
És a dir, quin és el vostre principal objectiu com a entitat?
Nosaltres tenim diversos objectius
que tots, d'alguna manera,
lliguen amb el que són les necessitats
de la població de nous catalanoparlants
i, en general, de gent immigrada
o descendents d'immigrants.
Llavors, els nostres objectius més importants
són, d'entrada,
defensar l'ús social del català
des del punt de vista dels nous parlants.
És a dir, nosaltres considerem que nosaltres tenim
un punt de vista en molts casos molt diferent
de la gent que és catalanoparlant de tota la vida
i que aquest punt de vista no s'ha vist mai atès.
Per exemple,
en els cercles de defensa del català
se sol parlar de la idea de recuperar la llengua catalana.
Nosaltres, els nous catalanoparlants,
no ens podem sentir identificats
amb aquesta idea de recuperar el català
perquè nosaltres no hem perdut el català en cap moment,
no se'n s'ha perdut res.
Nosaltres ni hem perdut una llengua
ni l'estem perdent.
Nosaltres estem guanyant una llengua, no?
Llavors, amb aquesta mena d'eslògans,
de lemes o d'idees de fons,
és difícil d'alguna manera
arribar al cor de tota aquesta gent
que o bé ja està utilitzant el català
o bé està pensant en fer-ho, no?
En segon lloc,
nosaltres volem ajudar
a la gent que vol adoptar el català
o que ja ho està fent
per tal de donar-li un àmbit
perquè ho puguin fer.
Perquè moltes vegades,
quan decideixes passar-te al català,
quan decideixes utilitzar el català en societat,
et trobes que els teus cercles habituals,
els amics del barri,
la família, etcètera,
parlen en la teva llengua materna, no?
I clar, no deixaràs de fer-ho
perquè també seria una mica renegada
a les teves arrels, no?
Llavors,
nosaltres intentem donar un espai,
o és la nostra intenció,
per tal de donar un espai
per començar a utilitzar socialment
el català
per la gent que ho vulgui fer.
I per últim,
Veu Pròpia d'alguna manera
vol plantar cara
a totes aquestes organitzacions
del tipus Foro Abel
o Convivència Cívica
que d'alguna manera
ha intentat instrumentalitzar
els immigrants
per tal d'oposar-los
a les polítiques
de normalització lingüística.
Considerem que aquesta gent
mai en la vida
ens ha preguntat
ni qui som,
ni què volem,
ni què pensem
sobre la normalització lingüística
o sobre els temes lingüístics
que estan aquí a Catalunya
i que d'alguna manera
ha arribat l'hora de dir prou
que no són els nostres representants
i que ens hem de guanyar
una veu pròpia.
Deia Lluís Pérez
fa un moment
en aquesta resposta
que ells volen aportar
com una mena
de punt de vista diferent
sobre la llengua
i textualment has dit
estem guanyant una llengua,
nosaltres no hem perdut res.
Jo entenc
d'aquestes paraules
que voleu aportar
com un punt de vista
una perspectiva
més positiva
sobre l'estat del català
que potser altres col·lectius
que ara ho veuen
tot molt negre
i un futur molt incert
pel català.
No va exactament per aquí,
és a dir,
nosaltres també estem preocupats
pel futur del català,
aquí cadascú
fa el seu propi diagnòstic,
alguns són més pessimistes,
d'altres són més optimistes,
nosaltres sabem
que el català
està passant
per una situació greu,
una situació
on no només hi ha gent
que no entén el català
sinó que hi ha gent
que l'abandona
i això ens afecta
directament a nosaltres.
Per exemple,
la típica situació
de quan estàs
començant a parlar en català
i s'ennota molt
l'accent
que no estàs acostumat
a fer-ho,
te'n vas a un mercat,
parles en català
i hi ha una senyora
que et respon
en un castellà
en un accent català
tancadíssim.
Per què?
Doncs perquè es pensa
que no sap parlar català
vaig ajudar-lo
i li parlo en castellà,
per exemple.
Nosaltres veiem
tots aquests problemes
i som conscients
que el català
està en una situació difícil.
No es tracta
de portar una visió
més positiva i tal,
es tracta de portar
una visió diferent.
És a dir,
normalment quan es fan campanyes
a favor del català
es fan campanyes
pensant en la gent
que ja és català
no parlant,
en els seus drets,
en els seus punts de vista,
les seves necessitats,
però no es fan mai
o fins fa relativament poc
no s'han començat
a fer campanyes
que realment tinguessin en compte
el punt de vista
de la gent
que venim de fora
i que d'alguna manera
som els que representem
el futur del català
perquè som la gent
que hem de fer esforç
d'aprendre'l,
d'utilitzar-ho,
de trencar una mica
les barreres socials
que se'ns imposen
tant des dels català
no parlants
com des de la gent
que no ho són
per tal que puguem
utilitzar la llengua.
Llavors pensem
que som un col·lectiu
força gran
i força important
com per ser escoltat.
A banda de la filosofia,
per dir d'alguna manera,
de la ideologia,
dels objectius
que us marqueu com a entitat,
feu activitats concretes,
feu altres coses?
Sí, aviam,
nosaltres ara mateix
el problema que tenim
a Veu Pròpia
és que, clar,
som poqueta gent
perquè acabem de néixer
i tenim una infraestructura
molt limitada
perquè, clar,
Veu Pròpia,
que això és molt important
recordar-ho,
no admet ni demana
subvencions
ni d'autoritats públiques
ni d'administracions públiques,
vull dir,
ni de partits polítics.
És a dir,
considerarem que una tasca
com la nostra és bastant
trencadora i bastant...
És a dir,
hem de trencar molts mites
i molts tòpics
i això només ho pots fer
des de la completa,
total i absoluta independència,
no?
Llavors,
només acceptem
el que són donatius privats
i les quotes dels socis,
lògicament,
i el que venem,
doncs,
de material i tal.
Llavors,
ara les activitats
que podem fer
són bastant limitades,
però tot i així,
doncs,
anem fent actes,
anem fent presentacions,
anem a centres
d'aprenentatge català
a exposar-los una mica
el nostre punt de vista
a la gent immigrada,
no?
Moltes vegades,
doncs,
compartim experiències
per veure si realment
se senten representats
per allò que estem dient.
De fet,
fins ara la resposta
ha sigut bastant bona.
Editem un botlletí
que fem arribar
tota la gent
que ens demana informació
o que són socis.
I ara,
s'està començant
a preparar una campanya
que ja veurem
com sortirà,
perquè, clar,
és això,
anem una mica
bancats d'infraestructura,
però l'estem treballant,
que es diria
Adopta el català,
que seria una mica
aquesta idea,
no?,
d'intentar difondre
tota la gent
immigrada,
tant la gent
que està arribant ara
com la gent
que va arribar
durant els anys 60,
doncs,
què guanyen
quan adopten el català
en certs àmbits
de la seva vida social.
Ahir,
com dèiem,
vau presentar
l'entitat
a Tarragona.
Preteneu amb això
que hi hagi
un col·lectiu de gent
aquí a la ciutat
de Tarragona
o en aquestes comarques
que puguin col·laborar
amb vosaltres?
D'entrada,
preteníem
fer arribar
una mica
el nostre missatge,
perquè també,
moltes vegades,
més que créixer,
l'important
és també despertar
consciències,
no?,
però, sí,
a més a més d'això,
no ens enganyem,
ens interessa molt
doncs arribar
a fer socis
a tot arreu
on puguem fer,
no?,
perquè, vull dir,
la nostra tasca,
al cap i a la fi,
només es pot fer
quotidiana, no?,
i per això necessitem créixer
i, realment,
si alguna persona
ens està escoltant
i si realment
s'ha sent identificada
amb l'Hidari
o la pròpia,
si us plau,
que s'apropi,
que col·labori
o que només es faci socis
o que només demani informació
que ja ens va bé, no?
I com es pot apropar
a veu pròpia?
Quins són els mecanismes
per aconseguir
aquesta informació?
Bé, el més fàcil
és apropar-se
a la pàgina web
que és
www.veupropia.org
és bastant facileta
i allà
us trobareu
de l'organització
amb els seus documents,
els seus estatuts,
els actes que es van fent,
la campanya
que s'està preparant
i, bé,
també a banda d'això
amb un formulari
per demanar informació,
per demanar
que veu pròpia
que vagi al teu barri,
com si diguéssim,
o per demanar
afiliació directa
a veu pròpia.
Molt bé,
doncs ja sabem,
amb les tres dobles Bs,
www.veupropia.org
trobaran
tota aquesta informació
d'aquesta entitat,
d'aquest col·lectiu
que es presentava
ahir el vespre
a Tarragona,
en el marc també
del centre de normalització
lingüística
de la nostra ciutat.
Lluís Pérez
és el representant
amb el que hem parlat
aquest matí
i amb ell
hem conegut una mica més
les característiques
i els objectius
d'aquesta entitat.
Lluís Pérez,
moltes gràcies
i que vagi molt bé.
Vinga.
Adéu-siau,
bon dia.