Aquí seguim al matí de Tarragona Ràdio amb una previsió destacada.
Aquest divendres i el dissabte se celebren a Tarragona
les jornades de psicoanàlisi per cinquena vegada consecutiva.
Aquestes són unes jornades que organitza l'Associació
per a la Intervenció Psicològica i Psicoanalítica
i el Departament de Psicologia de la Universitat en Rovira i Virgili
juntament amb l'Ajuntament de la Ciutat.
És una nova edició d'aquestes jornades
que enguany acullen un terme que ha tingut molt d'èxit ja d'entrada
que és jornada psicoanàlisi i humor.
Ens acompanya Jaume Descarrega, psicòleg, psicoanalista
del Departament de Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili
i veja en definitiu una persona estetament implicada
en l'organització d'aquestes jornades.
Jaume, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Això d'afegir i humor sembla que ha tingut un èxit notable
i pràcticament heu tancat ja la inscripció, com aquell que diu.
Sí, no sabem si dir malauradament o afortunadament
però sí, aquest any, a diferència d'altres anys
en què les inscripcions encara eren possibles dies abans,
ja fa dues setmanes que hem diut que tancar les inscripcions
perquè a l'aforament on fem les jornades anualment,
sempre ho hem fet al mateix espai, a l'antiga audiència,
doncs ha quedat ja amb l'aforament complet.
Hem reservat algunes places per gent que ha vingut habitualment
també altres anys des de fora, companys psicoanalistes
o gent que està interessada precisament en aquest camp,
però ja et dic, sí, sí, l'humor sembla que ha desbancat
totes les previsions.
A veure, algú pot interpretar que el fet que es dediquin a l'humor
és el que ha tret aquest nombre excepcional d'inscripcions,
d'altres, doncs els diferents ponents que intervindran
o l'experiència de ser ja a les cinquenes jornades molt conegudes
que han dedicat anteriorment a aquest espai, a la literatura,
a l'art, al cinema, a diferents àmbits, no?
Sí, realment, quina diferència té aquesta jornada
en relació a les altres, que les altres, com deies tu molt bé,
les hem relacionat amb un àmbit específic del que seria l'art creatiu,
amb aquesta hora de, com tu deies, literatura, teatre, cinema,
i l'any passat pintura, i en canvi aquest any és humor.
Si mirem el programa, veurem precisament per què és així, no?
El que hem intentat és que aquestes cinquenes fossin un recull
de totes les anteriors, i el que hem fet precisament
és organitzar cinc taules que parlessin cadascuna d'elles
de la psicoanal i l'humor, el teatre, l'humor a la literatura,
l'humor a la pintura, l'humor al cinema,
i l'última, que t'ho donem, psicoanalisi, humor i monòlegs,
però que hauríem d'haver titulat psicoanalisi, humor i humor,
però per no ser reiteratius hem buscat un nom específic
que, a més, podíem treballar a partir d'ell.
A veure, per a aquelles persones que no treballem
en l'àmbit de la psicologia, i més concretament
en l'àmbit de psicoanàlisi, la imatge que projecta
la psicoanàlisi és aquella cosa austera, seriosa,
amb un cert distanciament, no?, quan parlem de la pràctica
de la psicoanàlisi.
Clar, a mi això de l'humor, no sé on ubicar-ho, eh?
En el camp de la psicoanàlisi, Jaume, no sé què dir-te.
Mira, doncs, és una qüestió força curiosa,
que alguns dels nostres companys que estan a la taula,
des del costat de la psicoanàlisi,
ve en Manel Valdís, ve l'Àngela Gallofré,
ve el Joan Marí Alcanyiz, la Rosa Laoz,
i jo mateix en una de les taules que farem un cinefòrum,
intentarem emmarcar, no?, és a dir,
els psicoanàlistes som persones serioses?
Sí, perquè el nostre treball és un treball realment molt seriós,
treballem amb el malestar psíquic,
i és una qüestió que, evidentment, necessita
de poder treballar-lo de manera seriosa.
però és ben curiós que en determinats moments
els pacients et porten coses a la consulta,
sigui acudits, sigui referències que fan a tu mateix
en les que se'n poden riure de tu,
o fins i tot, en un moment determinat,
un acudit que pugui fer un analista
davant d'una intervenció d'un pacient
pot ser una interpretació.
És a dir, una intervenció d'un psicoanalista
que pugui fer riure amb el pacient
pot, al mateix temps, fer relligar
qüestions que, aleshores, en aquell moment
no havia pogut ell mateix conscientament fer.
L'humor no és una qualitat o un fet,
no sé com definir-ho, superficial ni de bon tros,
l'humor està molt interioritzat en les persones,
pot ser des d'un mecanisme de defensa
fins a una manera d'afrontar a una determinada situació.
Exacte.
Sí, perquè fins i tot no és el que dèiem.
Jornaristes de psicoanalisi i humor
no vol dir que siguin jornades
en què tota l'estona la gent estigui rient,
com dèiem, desesperadament.
L'humor no és riure.
Aquí està.
Aquí està, no?
L'humor té moltes verdents, com deies tu.
Els mecanismes de defensa, no?
Les persones que poden ser,
diguem-ho així, entre cometes,
una mica amb un humor cínic,
utilitzen aquest mecanisme
per poder defensar-se d'allò que creuen
que els pot atacar, no?
Llavors, clar, aquest és un punt important també
de veure quins tipus d'humor
es poden anar desenvolupant
al llarg de la vida cadascú
i com això podem nosaltres fer el pont
amb el camp de la psicoanàlisi, no?
Sempre tenim la tendència, òbviament,
de situar l'humor en un nivell
o en un territori positiu.
Moltes vegades en tronca directament
amb el drama, amb la tragèdia
i amb l'altra cara de la moneda, no?
Que és la tristó.
Vull dir, hi ha una barreja,
és un element realment extraordinari, no?
El de l'humor.
Sí, i tant, no?
Fins i tot, en el programa que tenim,
nosaltres utilitzem molts elements audiovisuals,
tenim la sort que hem de poder tenir,
per exemple, a la primera de les taules
una obra de teatre que és una projecció
perquè ens hem permès venir a produccions,
ens ha fet el grandíssim favor
de deixar-nos el debè d'aquesta obra
que encara fins fa poc,
que setmanes,
s'estaven fent a Barcelona,
ets aquí,
que és una obra que els que l'hem pogut veure
vam disfrutar moltíssim,
i que és una obra al mateix temps
que parla de qüestions divertides,
però que parla de qüestions molt intenses,
no?
Molt profundes.
O fins i tot,
la pel·lícula Com o Agua para chocolate,
que és una pel·lícula,
curiosament,
aquí hi posem humor i literatura
i hi posem una pel·lícula,
perquè clar,
era la manera de fer-ho visualment
a partir d'una obra de Laura Esquivel,
que a nosaltres ens havia semblat molt interessant,
és una obra amb molt d'humor,
però al mateix temps molt dramàtica,
que llavors aquest joc entre el dramatisme
i l'humor és una qüestió
que es dona diàriament
en les sessions amb els pacients.
Hi ha pacients que venen amb uns símptomes,
realment,
que els hi causen molt malestar,
molt de patiment,
i en canvi,
en un moment determinat,
ells mateixos intenten enriure
tant del seu símptoma,
o intenten, com dèiem,
fer joc humorístic,
si no se'n poden enriure
amb aquestes qüestions concretament.
Es diu que les coses més serioses de la vida
són les que es tracten amb humor,
realment les més serioses
i les que es poden afrontar d'una altra manera.
Humor i teatre,
humor i literatura,
humor i pintura,
aquí entrem en el món del còmic directament, no?
Sí, afortunadament hem tingut la possibilitat
de comptar amb Màriel Soria
i Manel Balcerró,
amb en Manel,
bueno, els vam dinar tots dos amb nosaltres,
el que passa és que qui va estar a la taula
va ser el Manel,
perquè en aquella ocasió
parlàvem de psicoanàlisi i teatre,
i en aquesta ocasió els tenim tots dos.
La Màriel, que és, bueno,
precisament la dibuixant, no?,
i figurinista que fa els còmics
i el Manel, no?,
ens hem de dir que precisament
fa els guions d'aquests còmics,
que és una vertent que no coneixem
precisament d'un personatge tan mediàtic
que ara, a més a més, no?,
amb les sèries aquestes que fan al migdia
encara són més coneguts,
però, bueno, tenim la sort de comptar amb ells,
a més,
publiquen, per exemple,
en el Jueves, no?,
una tira sobre la Màmen
que és divertidíssima, molt interessant,
i tenen, evidentment,
altres treballs en altres espais
anteriors i actuals,
i ens semblava realment enriquidor
poder veure com també
els còmics, no?,
o les tires gràfiques
poden donar compte
d'aquestes situacions humorístiques
que moltes vegades
parlen de qüestions de l'actualitat
i que en altres parlen de qüestions
que tenen a veure amb els sentiments,
amb els pensaments,
i, evidentment, no?,
ens semblava importantíssim
tindre les dues parts en aquest punt, no?,
no sabíem si el Màmen
el podria venir,
ell sempre ha estat
amb nosaltres
realment molt col·laborador,
tant ell com la Mariel,
no?,
ens han donat sempre
un molt bon cop de mà
per poder estar presents
en les jornades,
ja l'altra vegada ho van fer,
encara que tenien dificultats
per poder venir,
per qüestions de rotatge
van estar presents,
en aquesta ocasió
encara hi estan tots dos
tan enfenats com estan,
ho faran, no?,
i, evidentment,
que la Mariel,
que és la que fa el còmic
gràficament,
i el Màmen,
que és el que, com dèiem,
fa els guions,
que puguin estar tots dos,
és, com dir,
poder portar realment
tot el complet.
I treureu molt de profit
aquella sessió,
però, aviam,
per a aquells que els agraden
els noms coneguts,
el dissabte,
quan es parli d'humor i cinema,
teniu personatges
com ara el Joaquim Oristrell.
I tant.
Sí, sí, sí,
evidentment el Joaquim...
Sempre teniu un cartell
allò de personatges
molt coneguts, eh?
Hem tingut la sort,
evidentment sempre no ha hagut
excepcions,
en moments en què no ha pogut
estar possible, no?
Doncs, com dèiem,
el primer any
vam tindre la mala sort
que algú pogués fallar,
també, no?
O l'any passat,
amb el cas de la...
No, però fa dos anys
amb el cas de la Leonor Walling,
que estava rodant justament
la pel·lícula Inconcientes,
que és la que aquest any
portem.
Que és la que projectareu
el dissabte.
Exacte.
Doncs no va poder venir
per aquesta pel·lícula
la Leonor.
Aquest any,
evidentment,
hem contactat directament
amb el Joaquim,
perquè és el guionista,
el director,
i ens semblava important
poder comptar amb ell, no?
Havíem parlat amb ell
si hi hauria la possibilitat
que vingués
en Juanco Buig Corbé
o la Mercedes de San Pietro,
però, com que hem tingut
molta fenya
a l'organització
de les jornades
i amb el Joaquim
nosaltres ens donàvem
per realment
molt satisfets,
perquè és a qui
volíem portar realment,
no hem pogut tenir
la possibilitat
de contactar amb ells
i, per tant,
no ens vam arriscar
a plantejar
que poguéssim venir
si això no era possible, no?
Després ja passeu
a la següent sessió,
l'humor dels monòlegs,
que això sí que és
absolutament
de rabiosa actualitat
que diria aquell, no?
El tema dels monòlegs.
Aquell de plantar-se
davant d'un auditori
i explicar,
explicar tot allò
que et passa
pel cap,
que sents,
la teva visió del món
amb tot humor, eh?
Això ara es porta moltíssim.
Sí, sí, sí,
realment ja fa...
Tu de gran
què vols ser monologuista, no?
És moltes respostes
que trobes en joves.
Sí, sí,
és un tema
com dius tu
molt bé d'actualitat, no?
I com monòleg
a mi em sembla
una cosa complicadíssima, no?
de poder captar l'atenció.
Fer-ho està bé,
però que faci gràcia
és molt difícil, eh?
I tant, i tant.
Nosaltres hem tingut
la sort que
el nostre amic Oriol Grau
coneix amb aquest personatge
que s'anomena Palomino, no?
Ha fet ell els contactes
perquè pugui...
I vindrà Palomino.
Exacte.
En Palomino vindrà a les jornades, no?
Ens semblava una persona
importantíssima
i ja quan vam
tindre l'Oriol
amb nosaltres
a Psicoanàlisi i Teatre
va sortir el tema
precisament d'en Palomino
i les grans orelles
que tenia, no?
que eren un significant important
en el món de la Psicoanàlisi, no?
Els psicoanalistes
estem sempre
amb l'orella ben parada,
com dèiem, no?
I és molt interessant
perquè en Palomino
juga molt
amb els significants
i els significats, no?
És a dir,
dona un gir a les paraules,
tergiversa determinades frases
d'una manera determinada, no?
Hi ha molta intencionalitat
sempre, eh?
Justament en aquesta...
Exacte.
I aquest és un element
també en el que juga
el psicoanalista, no?
Amb el canvi d'intenció
de la paraula, per exemple,
dita per un analitzant
donar-li un sentit diferent
que potser no hi ha pensat
pot obrir moltes portes
a l'hora de continuar
amb la interpretació
del treball analític
ja parlant del que seria
la sensació analítica amb si, no?
Un personatge com a Palomino
jo no dubto de la vostra capacitat
com a professionals
però el trobo molt difícil
de psicoanalitzar, eh?
Deu despistar moltíssim, eh?
Absolutament.
Absolutament.
Sí, perquè a més a més
com que hem vist que
quan no li interessa una cosa
agafa i s'adorm
Sí, sí, ja veus.
Podria ser que ens doni
que ja que ens surt, eh?
Déu-n'hi-do.
Recordem en tot cas
que aquestes jornades, òbviament
estan adreçades a professionals
a alumnes
però en principi
qualsevol persona
que li interessés
doncs participar
d'alguna d'aquestes sessions
podria fer-ho.
Sí.
Perquè són temes molt interessants
també per al públic
en general, no?
El que a nosaltres
sempre ens ha interessat
és això, no?
Obrir portes
a qualsevol persona
interessada en aquest camp.
majoritàriament
el 80-90%
han estat alumnes
de diferents ensenyaments, no?
És a dir, no només de psicologia
han pogut venir de medicina
d'enginyeria tècnica
de químiques
d'història
de filologia
però el que ens interessa
és obrir-ho, no?
Realment
a qualsevol persona
que estigui interessada.
Aquest any
com et assenyalava abans
malauradament
queda limitat
perquè els alumnes
s'han inscrit
i diuen
molt poc marge
a qui pugui haver
inscripcions
de persones
que estan fora
i com que hi ha
un aforament limitat
que no es pot
sobrepassar
per qüestions
com dèiem
de seguretat
no de l'espai
hem tingut ja la mala sort
de comentar
amb determinades persones
que a no ser que falli
algun alumne
d'última hora
alguna inscripció
d'última hora
doncs tindrem
que anar amb molta cura
de poder acceptar
noves inscripcions
encara que hi ha gent
com dèiem
que com altres anys
havia pogut venir
i estava molt integrat
en el que seria
el seguiment
de les jornades
no des de la participació
sinó des de la intervenció
només com a espectador
doncs hem tingut
evidentment la deferència
de guardar-los
un espai
amb la inscripció
com els altres anys
sí però en principi
que en guany
justament avui
es tancava el termini
d'inscripció
doncs com bé deies
ha calgut
doncs
tancar-ho abans
per la quantitat
de demanda
de places
per participar
en aquestes jornades
psicoanàlisi
i humor
que comencen
el proper divendres
a la sala
de l'antiga audiència
a la plaça
Pallol
ja esteu pensant
que fareu les jornades
de l'any vinent
perquè clar
això no s'improviça
normalment
quan estem amb unes
ja pensem en altres
però
jo diria aquest any
em sembla que
l'esforç dels 5 anys anteriors
requereix
poder deixar reposar les coses
i veure
ja veurem què fem
aquí està
tocat el cinema
la literatura
el teatre
l'humor
ja veurem què passarà l'any vinent
nosaltres esperem
que se celebrin les sisenes
amb el mateix èxit
i esperem conversar amb tu
d'aquí un any com a mínim
Jaume
molt bé
moltíssimes gràcies
que sigui tot un èxit
recordem que el Jaume Descarrega
forma part de l'organització
d'aquestes jornades
i és professor del Departament
de Psicologia
de la Universitat Rovira i Virgili
moltes gràcies Jaume
a vosaltres
adeu bon dia
Música