La Catedral de Tarragona tindrà un dels millors orgues d'Europa.
No ho diem nosaltres, els fets ho constataran properament
perquè ahir es va signar l'acord per tirar endavant la restauració de l'orga
a través de la Fundació Salvador Ritor,
que buscarà, entre altres coses, fons econòmics.
L'organista de la Catedral, Jordi Vergés,
avui ens acompanya per explicar-nos el procés que s'obre a partir d'ara.
Jordi, molt bon dia.
Molt bon dia.
Ahir no, vas anar corrents a l'orga i vas tocar allò de
Aleluia, no?
Ganes no t'hi van faltar, segurament, no?
No, no, l'Aleluia el porto al cor,
perquè sí, és un moment de gran satisfacció.
Home, era una necessitat que hi havia?
Sí, jo penso que un monument tan emblemàtic com és la Catedral de Tarragona
i és particularment una de les peces dels monuments que hi ha dins,
que és l'orga, doncs recuperar el prestigi i l'alt nivell de qualitat
que tingui l'orga en la seva història, que es correspon amb la façana que té del segle XVI,
doncs era tota una fita i, bueno, sembla que ja m'ha encarat el cim.
A veure, per a aquelles persones que no estan molt posades, que has estimat la ciutat, el seu patrimoni,
però que no tenen coneixement exacte, aquest orga està bastant malaltor, no?
Sí, és que sempre és complex explicar-ne del punt de vista tècnic o musical, perquè...
Jo he anat a la Catedral, un concert hi sona, eh? Pot dir qualsevol.
Clar, però jo també puc dir que un cotxe corre o un camió i no és un cotxe de carreres o no és un Fórmula 1.
També hi ha pianos de paret, hi ha pianos de gran cua de concert que estan als millors auditoris
i que valen, doncs, un disbarat de diners, també.
I llavors, però tot són pianos, no? També?
Clar.
Clar.
Doncs, esclar, i tot sona, però les qualitats tenen un preu i tenen també una dificultat al darrere,
perquè hi ha un gran treball, una selecció de materials nobles, de molta qualitat, duraders,
i, en fi, que garanteixen la qualitat del resultat.
Quan es va iniciar tot aquest procés de posar-se allò de dir seriosament a dir
vinga, va, tirem endavant, busquem, creem una fundació, mirem de quina manera...
Bé, això, a veure, potser, diguem, el tram final, per dir-ho d'alguna manera,
que ha sigut el decisiu.
Ha sigut, doncs, la bona entesa que hi ha hagut, doncs, per part de les autoritats
civils i eclesiàstiques del senyor Arquabisbe, i també, doncs, el president de la Diputació,
el delgat de la Generalitat, bueno, el senyor Herègio, que és el president de la Diputació,
el delgat de la Generalitat, el senyor Sabater, i també per part de l'Ajuntament, el senyor Albert Ballver.
I, clar, s'ha fet un compromís a parts iguals, de manera que, doncs, la fundació estarà, diguem,
sustentada, doncs, econòmicament, a parts iguals per aquestes quatre institucions.
I, bé, a part d'això, doncs, també es farà una crida popular, doncs, perquè, diguem,
la gent de Tarragona, els que s'estimen la ciutat, i, doncs, puguin adherir-s'hi,
puguin donar també la seva petita ajuda, i també les empreses, doncs, els possibles esponsors,
o sigui que hi ha una crida oberta, i això, doncs, ara es farà una campanya, evidentment,
doncs, perquè tothom ens ho fem nostre, no?
Quant costa, la...
Bé, és que els nombres finals no estan fets, tenim la part fonamental, que és la part, diguem, musical,
la maquinària musical.
La part ornamental és un altre tema, no?
Bé, sí, perquè, doncs, això és una tercera empresa que haurà de fer la, diguem,
l'estauració del que és la façana, probablement desmuntant les portes també pintades al segle XVI.
Però què és la part musical?
La part musical és l'interior, és tots els mecanismes, tubes, mecàniques,
de notes i registres, en fi, és tot un organisme complicadíssim a l'interior d'un orga,
perquè, clar, hem de pensar que també l'alçada, l'alçada des de dalt de tot del pal etern,
que és el coronament de l'orga fins a terra, van 23 metres i mig, ja, que aviat està dit, això.
I, clar, doncs, amb uns 20 metres i escaig d'instrument hi ha molts mecanismes, eh?
Un milió d'euros, aproximadament.
Un milió d'euros és així, per dir, una xifra rodona,
però, esclar, serà més al final, sens dubte,
perquè hi ha d'altres costos que sí, hauran d'afegir,
hi haurà una supervisió tècnica, també, que em garanteixi la qualitat,
o sigui, que pugui certificar que el resultat de l'instrument és el que es desitjava.
I això, evidentment, aquesta supervisió va independentment de l'empresa que fa el treball,
per garantir, diguem, l'objectivitat de la certificació aquesta.
Segons explicava ahir en roda de premsa,
la confecció de totes aquestes PS, de tot aquest estudi,
ho farà una empresa holandesa, que es veu que són especialistes,
no hi ha gaires empreses al món que s'hi dediquin, no?
Bé, sí, n'hi ha, n'hi ha, tampoc, a veure, esclar, no és un...
És com tot, no? És allò que dèiem dels pianos abans i tot.
Sí, no és un treball, diguem, molt ordinari,
o que n'hi hagi molt d'empreses que construeixin orgues,
però, bé, però n'hi ha, també n'hi ha a l'Estat.
El fet que es va anar a Holanda és també en part perquè la façana històrica de l'orga del segle XVI
hi havia una gran influència de la construcció de Flandes,
perquè els mestres flamencs anaven per tota Europa
i eren capdavanters en la seva època, en el segle XVI i XVII
i, d'alguna manera, per restituir una mica una part, diguem, de la història,
perquè l'orga, com que es va modificar totalment en els primers terres del segle XX,
podem dir que va perdre el seu so més genuí, més històric, més propi, més autòcton.
I, d'alguna manera, ara recuperem un so més antic, més barroc,
perquè la manera de construir està basada en principis clàssics de construcció.
I llavors vam anar a Holanda per aquesta raó,
perquè, doncs, en aquella època, el segle XVI,
doncs, la influència de Flandes era enorme a tota Europa
i també aquí, particularment a Catalunya.
Per tant, això que dèiem que la catedral de Tarragona
tindrà un dels millors orgues d'Europa,
és un titular o realment...
A veure, jo, esclar...
Se desmereix a ningú, eh?
Sí, és un titular, sens dubte,
i això s'ha de traduir,
doncs, s'ha d'entendre que tindrem un orgues de la més alta qualitat.
dels que pugui haver a Europa.
Per tant, és certa, és certa aquesta expressió.
Hem anat a on es treballa amb els màxims materials,
que són caríssims,
perquè les fustes que, diguem que aguanten bé el pas del temps,
que no es belluguen, que estan ben curades,
que són de molta qualitat,
són notablement molt més cares que les que no tenen aquestes garanties d'estabilitat,
que...
Són diferents fustes, de diferents orígens.
Sí, sí, clar, les fustes han d'estar curades,
han d'estar...
Potser li pregunto obvietats,
però els que no hem vist mai les interioritats d'un òrgan
ens criden molt l'atenció, no?
No, això és com si diem, un cotxe,
perquè un Mercedes costa, no ho sé,
un Rolls Royce costa tant,
i un altre que sigui...
Un utilitari d'aquells...
Un utilitari d'aquells.
Un utilitari, doncs costa, bueno, incomparablement molt menys.
Doncs, sens dubte, perquè hi ha uns materials, en fi,
i moltes coses, i una manera de fer artesanal,
totalment acurada, i clar, tot això,
tot això és el que nosaltres pretenem.
No és un treball d'un dia ni de dos,
vull dir, en principi hi ha una previsió de...
encara el 2010, no?, que podria estar enllestit.
Sí, perquè, doncs, aquesta empresa,
l'empresa de Verschüren Orgelbau,
de Hedheisen, al sud d'Holanda,
doncs ja té contrats uns altres encàrrecs també importants,
com també d'altres grans empreses que hi ha,
evidentment que també hi ha altres empreses
que fan grans treballs,
i, evidentment, aquestes empreses
que treballen amb aquesta qualitat,
doncs, normalment, tenen llista d'espera,
perquè ja tenen encàrrecs contrats,
i, bueno, és qüestió de posar-se a la cua.
En fi, esperarem, esperarem que això passi.
Per tot el que explica,
entenem que s'ha de...
que es rehabilita tota la part interior d'aquest orga,
i s'intenta tornar als seus orígens.
Bé...
S'intenta tornar als seus orígens.
Més que als seus orígens...
Amb tota la tecnologia que tenim avui en dia i tot.
Sí, el que passa és que,
per entendre'ns,
per fer una...
per fer l'orga com devia haver sigut en el seu origen,
en el segle 16, el 1567,
no ho podem dir amb aquesta rotunditat,
perquè van desaparèixer tots els elements materials,
també la part documental,
quan a contracte,
i tampoc han quedat exemplars d'aquella època,
d'aquell constructor que puguem copiar.
Per tant,
anant-nos al reneixement català,
per entendre'ns,
en matèria d'orgues,
el més proper que tenim
és anar als orgues autèntics de Mallorca,
del segle XVII,
que han quedat alguns,
i que no són tan grans com els que hi havia a les catedrals catalanes
del segle XVI, per entendre'ns.
O sigui que és molt problemàtica aquesta qüestió
i és molt qüestionable de dir
sí, farem l'orga exacte que hi havia en el segle XVI.
No pretenem això?
Pretenem retornar a un orga,
a un estadi,
a una estètica barroca,
no-renaixentista,
diguem-ne barroca,
una mica també que pugui abastar
diverses escoles europees,
les escoles principals europees de l'orga,
la centre europea,
diguem-ne germànica, francesa,
i també que pugui interpretar
amb grandíssima qualitat
la música de l'època barroca,
o del segle XVII, XVIII,
dels nostres arxius,
aquí de l'Estat,
o de Catalunya, Espanya, Portugal,
vull dir, en fi.
Per tant, és una qüestió
pels erudits,
pels tècnics,
pels experts,
una mica, diguem,
polèmica,
això de si
volguer fer
aquest hipotètic
orga del segle,
l'original, diguem-ne,
l'original.
Llavors,
si anem al borroc,
podem fer-ho
amb més certesa.
Això ho deixarem
pels especialistes,
doncs,
els que no ho són,
però ens encanta sentir,
doncs,
la música.
Comentàvem a l'inici
de la conversa
que,
a banda,
doncs,
d'aquest finançament
que es fa institucionalment,
doncs,
es farà una campanya
també per captar
la voluntat
d'aquelles persones
que vulguin col·laborar-hi
econòmicament.
Ja està dissenyada
com serà aquesta campanya
o més endavant?
No,
ara s'iniciarà
perquè,
precisament ahir,
tal com ho va manifestar
molt clarament,
el senyor Xavier Sabaté,
el Grat de la Generalitat,
doncs,
ara,
que ja s'ha fet el compromís,
s'està constituint,
de fet,
la Fundació Salvador Ritord,
que portarà aquest nom,
doncs,
amb un homenatge
al nostre cèlebre
doncs,
músic de la ciutat,
que va ser organista
de la catedral,
per cert.
Doncs,
una mica també
inspirats
com s'ha fet
a l'establació
de l'Àlga del Palau
de la Música,
per exemple,
que també és un emblema
per la gent
i llavors
la gent ha pogut aportar
doncs,
així,
han comprat,
diguem,
un tub
d'una manera figurada
i tenen inclús
un recordatori
que ho posa
que són propietaris
d'un tub
de l'Àlga del Palau.
Bé,
una mica inspirat
en aquesta manera de fer
perquè la gent
realment això
fa que s'ho faci seu
i que realment
aporti,
o sigui que
per aquí va una mica
amb aquesta filosofia
doncs,
esperem que fem pinya,
que fem un bon castell
entre tots.
Finalment,
en Jordi Vergés,
ja s'ha pensat
quina peça
interpretarà
quan estigui enllestit
per estrenar
aquest Àlga?
O quina li agradaria?
Que després suposo
que és un repertori
que s'hauria de decidir
amb molts criteris.
Però quina li agradaria
a vostè?
Moltes,
moltes.
Que difícil,
no?
Triar-ne una
per estrenar
perquè és un moment
històric,
no?
Amb tant de repertori
que hi ha
ara mateix
m'has posat
en un compromís.
Bé,
hi ha cinc anys
pel davant,
eh?
Per pensar-la
i per assajar-la
i decidir-la.
Fes una selecció
de programa variat
que pugui
demostrar
les qualitats
tímbriques
i sonores
de l'instrument
que pugui
donar
tot
una màxima
varietat
en poc temps.
No hi ha dubte
que serà
un moment
important,
no res,
quatre dies,
cinc anys passant volant,
eh?
I ja tindrem
aquest Òrga
restaurat
i en condicions.
Jordi Vergés,
organista
de la Catedral de Tarragona,
enhorabona
per la part que li toca.
Gràcies.
Gràcies per acompanyar-nos.
Molt bon dia.
Bon dia.
Adéu-siau.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.