Aquí seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio.
Avui estem encantats perquè recordem un aniversari,
l'aniversari d'una entitat de la qual no només parlarem en temps passat,
sinó que podem parlar de futur,
perquè és una entitat aquí a la ciutat de Tarragona
que després de 50 anys manté la joventut i l'esperit d'aquells homes
que la van fundar un 8 de juliol, si no m'equivoco, de l'any 1955.
Estem parlant de la Societat d'Exploracions Submarines de Tarragona.
Avui ens acompanya el president de l'entitat, Albert Pradillo.
Bon dia, Albert.
Hola, bon dia.
Alguna vegada n'hem parlat i avui també tenim la sort de comptar amb la companyia
de dues de les persones que van estar pràcticament des del començament.
És l'Àngel Vidal Rus. Àngel, bon dia.
Bon dia.
I el Josep Maria Borrut. Bon dia, Josep Maria.
Bon dia.
Benvinguts. Jo dic des del començament, i ho dic bé, no?
Perquè vostè des del 57, em penso, aquesta l'entitat.
Sí, el 57, 56-57.
A qui se li va acudir?
Va ser una idea de la gent del Cine Club Cultural de Tarragona, el senyor Ros,
el Lluís Ros, que és el soci per carnet al número 1, que encara està en nosaltres.
Perquè dels socis fundadors queden actualment només dos socis.
Els demés, per desgraciar, han anat marxant.
El club ha fet 50 anys i, clar, els socis també se fan grans i van marxant.
Però ens han deixat aquest futur molt important de cara a Tarragona.
I això va ser una secció del Cine Club Cultural i, al cap d'un any, es van separar i van decidir
muntar ja un club com Déu mana.
Això no es va fer un club directament perquè en aquelles èpoques, ells ho saben millor,
no permetien, segons quines activitats, per normativa legal, de fer-ho.
I va tindre de ser una secció d'un club que ja hi era, perquè, si no, no ho deixaven.
I va ser l'any següent, quan ja la normativa va canviar, que ens vam poder independitzar una miqueta com a club.
I això va ser el 14 d'abril de l'any 56.
A partir de llavors, ja des del primer moment, se van fer el primer curs de bussets,
tenen en compte que el senyor Costó, que és el que va promocionar més tot això,
és de la dècada dels 40 i és quan va promocionar totes les coses que li diem l'escafandra autònoma.
I és a partir de llavors que uns quants aventurers, com som aquests dos senyors que tenim aquí,
se van decidir aprovar aquests equips, fer cursets, intentar ficar-se en les profunditats del mar,
i intentar esverinar una miqueta què passava en tot això.
Gràcies a aquestes persones, el club va anar tirant poquet a poquet
i a Tarragona va ser molt important la seva tasca que van fer i que de mica en mica ara anirem explicant.
Va sorgir una mica amb esperit esportiu de lleure o també, diguem-ne, des del punt de vista professional,
perquè no hem d'oblidar que d'una de l'activitat portuària que hi ha a la ciutat de Tarragona,
professionals del bussets sempre n'han fet falta.
Aquell començament era esperit de lleure, esportiu, d'aventura, com deia l'Albert,
el que va inspirar?
Efectivament, va ser així, era esport, i era agafar experiència, una cosa que no es coneixia.
Sí que hi havia algun llibre publicat, d'allí es treia alguna informació,
nosaltres, que érem un petit grup a part del club, com si diguéssim,
que era també una espècie de club muntat dins d'Educació i Descans,
que és una entitat que llavors era l'oficial.
I, de mica en mica, vam anar experimentant.
Tot i així, a vegades els pescadors necessitaven una ajuda,
com era desenganxar una sàrcia i aquestes coses,
i també hi col·laboràvem.
Déu-n'hi-do, han portat una fotografia que aquelles persones
que han anat al port de Tarragona aquestes passades setmanes,
segur que la van veure, de les multes i del diferent material
que s'ha exposat amb motiu d'aquest aniversari.
I veiem aquí, doncs, un membre del CES, m'imagino que és,
vestit amb l'equip que es portava aleshores.
Clar, ho mirem ara i dius,
com és possible que poguessin fer immersió
amb aquestes ampolles, amb aquests equips,
amb aquest material?
Déu-n'hi-do.
Bé, és que això ja era...
I això era molt modern, no?
I això devia ser molt modern, aleshores.
De vegades se va flotar, perquè abans es baixàvem a cos nuet,
sense tratge de goma, amb els equips posats,
sense front de l'astri a l'aigua.
I inclús als hiverns no podien fer immersió perquè tenien massa fred.
Clar.
Què posaven?
Llavors, quan tenia molt de fred, es posava un jerseï.
Amb un jerseï normal.
En cas tinguis més mullat a l'aigua,
que s'emulli, tens menys fred.
Perquè la reacció dels trents segles que despeix el cos
tarda més a merdiàs.
Al final també tens fred, però no tant.
Si anàvem d'aquesta forma.
I l'hivern havíem de suspendre perquè no teníem material.
I inclús vam dedicar a treure la xatarra del port
per vendre-li, comprar equips i comprar coses.
Sí, perquè això de les subvencions, aleshores,
era una cosa molt desconeguda.
Aleshores, i a més, justament en aquest sentit,
el seu entorn, la família, els amics, com percebien aquesta afició seva?
Perquè, clar, ara ho veien molt bonic i molt aventurer i estupendo,
però aleshores dia, què fan aquells homes sota l'aigua tot el dia?
Com percebien aquesta afició que tenien vostès?
Molts disgustos.
Molts disgustos en la feminitat, de veritat.
Perquè hi ha...
Hi ha la dona, a vegades, del submarinista, que l'acompanya
i llavors és molt bonic.
On va ell, va ella, no?
Però n'hi ha d'altres que no ens em trajo, no m'acompanyen mai.
Però en tenien aquesta afició al seu entorn?
L'entenien, o sigui, ho aguantaven.
O sigui, se conformaven, eh?
Però, clar, ha vist d'anar als colombrets, ha vist d'anar al demòstrat.
Vine, no que no tinc ganes de vindre,
però he vist d'anar sol perquè anar al club.
El sentia molt i havíem de fer coses que...
Tot emocional.
En aquest sentit el Josep Maria.
El avantatge que hi havia en aquella època és que no hi havia divorci.
I aleshores s'havia d'aguantar com es podia, no?
Un sota l'aigua i l'altre a la superfície.
Però s'entenia, aquesta afició?
Segur que més d'una vegada...
Però què trobeu sota l'aigua?
Per què heu d'estar tot el dia en remull?
Cada dels submarinistes és una història diferent, eh?
Molts submarinistes.
Ara, bon dia, tothom se'n va al club, o a una escola, o el que sigui.
Té disposició tot el material, té tot preparat,
i els acompanyen de la mà, com si diguéssim, que n'aprenguin.
En aquella època, la majoria procedíem de la pesca submarina.
Si és un practicant de pesca submarina, ja és mig submarinista, ja.
No és que és així, eh?
I llavors el que passava, doncs, des que anàvem a pescar,
allò que dèiem la senyora, doncs la nòvia, en aquell cas,
ens tenia, doncs si era l'hivern, ens tenia el termo preparat,
amb llet i cafè galent, i...
Això avui no els hi permetrien, eh?
Albert, segur que avui això no va així, la cosa, no?
No, no, no. La cosa ha canviat una miqueta.
D'entrada, les senyores baixen, també, eh?
Exacte. Una de les coses que comentava el Josep Maria
és això, que avui en dia les dones també ens acompanyen,
ha canviat una miqueta.
Abans tot se veia com un material molt pesat,
les botelles, tot això,
i hi havia poques dones, eh?
Però dintre del club també hi havia dones,
com va ser la Maria Teresa Oliva de Domènech,
que va ser la dona d'un dels presidents del club,
i que va ser de les primeres dones, si no m'equivoco,
que era submarinista del club, va bé més,
però, bueno, que aquesta, doncs, se tirava
i la tenien d'agafar perquè, si no, s'escapava, no?
Però és com tots.
Quan un li tiba una cosa, doncs, ho fa amb gust.
I ara, avui en dia, doncs, les dones t'acompanyen
perquè ho veuen, veuen els reportatges a la tele
i ja els hi pica una miqueta també la curiositat
i veuen que quan estan en l'aigua no porten pes
i no van a competir en res, que és el que diuen.
Nosaltres la immersió no la considerem
com un esport de competició,
la considerem com un esport de lleure
i que anem a gaudir una miqueta
del que estem veient en l'aigua.
Aquesta sensació de...
No ho mira, fonamentalment, no?
Sí, sí, és que no podem treure res abans.
Fa molts anys, doncs, el que explicaven,
els pescadors se s'enganxaven a les xarxes,
algun avió que havia caigut a l'aigua i anaves a mirar.
També ha hagut desgràcies
que s'ha hagut de col·laborar, com va ser
el dels alfacs, que es van tindre de treure cossos
i la societat d'exploracions submarines
va anar allà a ajudar per totes les missions
de rescat de la gent que va estar allí.
I érem l'únic grup que n'hi havia
en capacitat per poder-se ficar a l'aigua,
perquè avui en dia ja tots els cossos
de seguretat de la Guàrdia Civil,
Mossos d'Esquadra, bombers, etcètera,
ja s'han format
com cabussadors, però abans no hi eren.
Els que formaven aquesta gent eren precisament
la societat d'exploracions submarines
i depenien una miqueta per fer aquests rescats
de gent del CESC que voluntàriament
anaven quan els deien
escolta, que ha passat això,
i anaven a fer totes aquestes tasques.
I això va contribuir a que els donessin al club
una creu al mèrit naval
des de Cartagena
per haver fet aquestes tasques
a la presidència del senyor Domènec.
Ha canviat l'ambient,
ha canviat la manera de fer,
el material, és evident.
També s'han reduït els riscos?
Era molt més arriscat
submergir-se abans que ara, no?
Josep Maria?
Sí, per falta d'experiència.
Simplement era això.
Un material.
Desconeix l'esperit que no hi havia.
Clar.
Hi havia una cosa,
i és que abans, com t'ha dit ell,
experimentaven.
Havien sentit d'un senyor
que havia tret un material
que podies estar dintre de l'aigua
i va llogar-te sense estar amb el tubo lligat,
com veiem en les pel·lícules clàssiques
dels cabussadors,
i llavors, doncs, bueno,
deies, bueno, ja puc respirar,
va i cap baix.
Però, clar, tot això portava una investigació darrere
de possibles malalties
o possibles efectes
que es podien tenir sota l'aigua
i que ells els anaven investigant una miqueta, no?
O sigui, que experimentaven,
eren el conillet d'Índies,
de laboratori una miqueta,
perquè quan passava una cosa ho deien
i deien, escolta,
que ha estat això, ha passat això,
i anaven fent.
També el material, com dius tu,
ha canviat molt.
Els tratges, com el que has vist en la foto,
és bastant...
Goma, goma, eh?
Això és goma, goma,
perquè s'ho feien amb neumàtics.
I si tenim l'experiència del senyor Ros,
com t'he dit abans,
que a mi m'ho han explicat com a anècdota,
que es va fer un tratge,
el primer que es va fer d'aquesta manera,
que arribava fins als peus i tot això,
i com que era tant de goma,
quan se va posar,
va surar tant que va quedar amb el cap per avall.
I llavors el van tindre de l'extremor.
Això m'han explicat ells.
És una anècdota que és molt curiosa
i que és això.
Doncs bueno, la gent,
com explicava també l'Àngel,
no tenien tratge,
anaven a pèl.
Home, jo quan m'ha dit això del jersei,
Déu-n'hi-do, eh?
I és això,
és com els de la muntanya,
se posen més jerseys per aïllar-se.
Doncs aquí se posaven un jersei
perquè almenys l'aigua...
Però clar, a l'hivern,
per molt jersei que te posessis,
doncs malament hi anaven.
I amb aquests tratges
que teníem aquí al prospecte aquest,
a sota també ens vestíem.
Posàvem calçotets
i samarret de palpada,
calçotets dels llars,
que ja que diem de pagès,
i al damunt el tratge.
Per mantenir una mica l'escalfor, no?
Amb els neoprenos que tenim ara,
allò que és magnífic, no?
El neoprenos queda ajustat al cos
i això no, això queda amb bosses d'aire.
Això tenies de buidar l'aire,
si no, no podies baixar.
Tenies d'obrir de la cara,
com séssim,
xamplaves la goma
i a mica a mica anaves treint l'aire.
Déu-n'hi-do, eh?
Jo ara m'estic imaginant
les novel·les del Julio Verne
i aquells homes també
de les 20.000 lengües de viatge submarino.
Dic, Déu-n'hi-do.
Després amb això dels tratges de neoprenos,
això a vegades ho explico encara amb alumnes d'ara,
i abans també,
quan va arribar el neoprenos,
havia passat molt de temps,
havien passat molt de fred
i moltes calamitats, no?
Però, bueno,
quan un s'atira l'aigua,
el primer que li agafes encara és d'orinar.
Doncs, bueno,
s'aguantava amb l'orina
i quan tenia molt de fred ens pixàvem.
Clar, per l'escalfor.
I semblava un angelet, m'entens?
Anàveu buscant estratègies
per mantenir la temperatura?
Abans jo li deia a l'Albert,
dic, aneu a mirar,
i avui en dia,
afortunadament,
la tecnologia ens permet veure reportatges a sota el bar,
però val a dir que l'Àngel
va fer unes carcasses fa molts anys
per poder encabir una càmera fotogràfica,
poder captar les imatges, no?
I un altre que em va fer.
També.
Jo de cine.
De cine.
Tu de fotos i tu de cine.
Dos de cine i dos de fotos.
De quina època estem parlant?
Estem parlant de l'any 59 i una.
Quin any dius?
59 i una.
Sí, sí.
I com eren aquelles carcasses?
Ja sé que aquestes coses són per veure,
no per explicar,
però podrem explicar una miqueta com vau fer això?
A base de l'Almini, soldat, jo.
Les que feia l'Àngel eren científiques,
ja eren de tècnica.
Tenien un nivell, com si diguéssim, no?
La que vaig fer jo, no.
La meva era de riure.
Molt artesanal.
Però mira, vam aconseguir filmar alguna cosa.
Ara les de l'Àngel, no.
Les de l'Àngel ja són dignes de veure.
I allò que dèieu, això s'ha d'ensenyar fora, no?
Sí.
És la idea que devíeu tenir.
Això s'ha d'ensenyar fora, d'alguna manera.
I és això que fem sense cap interès.
De fet, ara s'ha fet una exposició de 50 enari
i moltes càmeres d'aquestes que vaig fer,
les he vist ara,
feia anys que no les ve.
És a dir, no les tenia jo.
Les tenien altres,
però clar, tot dins del club, m'entens?
Clar, quan es fa un aniversari
i hi ha aquesta tendència,
mirar enrere d'això es tracta,
les coses han canviat moltíssim.
Sota l'aigua també han canviat molt les coses.
El paisatge que hi ha sota l'aigua ha canviat.
Tot ha canviat allà també.
L'allocs que eren extraordinaris,
que el més probable és que no hagués estat mai cap persona.
La vida que hi havia era fantàstic.
Baixaves i ja sabies que tenies de veure de tot.
Ara baixes i la veritat, està pelat.
No queda res.
Em diem peixos molt petits en veus,
però res més.
Al fons, a les algues ja no hi són.
D'altres, la forma de vida que hi havia,
que cobrien les roques, han desaparegut.
el principal és la contaminació.
L'acció de l'home, en dels sentits, no?
Hi ha una cosa molt curiosa,
hi havia un, no sé si pot dir,
un tipus d'animal és una llima.
Una llima, una patata de mar es diu en català.
Es diu la patata de mar.
Sí, ho l'ha vist.
És una cosa que és com una patata,
que es talla i surt com un ou d'ins.
No ho he vist mai, això.
Això als bars és caríssim.
que hi havia llocs que la roca no es veia,
estava cobertes de llimes.
És que ara no en trobes ni una, no ara,
ja fa anys.
I una cosa que jo no sé,
si són les meves orelles que ja no funcionen,
però abans, quan atireus l'aigua,
senties un sorollet com si si trenquessin coses.
Sí, no.
S'assassina encara, això?
Sí, sí.
Home, ja saps tu que el sonido
s'ha de fer 1.500 vegades més per la mar que a la terra.
O sigui, fas un crec així,
s'ha de fer 1.500 vegades més el sonido que a la terra.
Això que diu el Josep Maria d'aquests petits crac-crac-cracs
que són peixets menjant, que fan a les pedres
i que els 600 que estan allí,
això costava de veure perquè el peix s'havia tornat molt esquit.
I llavors el que feia és que quan veia algú que ficava l'aigua
el que feia és aletes i marxava, no?
I això es comença a veure una altra vegada,
sobretot en zones protegides.
Una de les coses que ha passat
o que els cabosadors ens hem vist obligats a fer
és buscar aquelles zones
on poguessin fer una zona de reserva
en la que no es pesqui, en la que no es agafi res,
que no es marisqueixi, que no es agafi ni musclos,
ni llimes, ni res.
Que la gent es dediqui realment a mirar.
Això va ser una iniciativa també del club
que van tenir, van ser els primers
que ho van fer en una cosa que no és un espai natural.
A veure, la costa Brava tenen les Illes Medes,
que és una zona natural
i que només protegint-la ja tenien l'hàbitat que podíem fer.
I nosaltres aquí el que vam fer ja en l'any 96
va ser crear, en l'any 95, perdó,
perquè fa 10 anys també que han inaugurat el Parc Supaquàtic,
va ser crear una zona de biotops artificials.
Van enfonsar vaixells
i van crear dintre de la part exterior del port de Tarragona
una zona en la que no es podia agafar res.
Els primers anys ens va costar una mica
perquè els pescadors, sobretot de gent de fora del club,
deien que com que allà hi ha peix,
doncs ara vaig i entro i pesco.
I ens va costar una miqueta fer-los entendre
que tenien tot el resto d'escollera per pescar,
però que allò ho tenien de preservar una miqueta.
I gràcies a aquests 10 anys,
aquí a Tarragona podem dir que tornem a veure,
com deia el Josep Maria,
jo que ells baixaven i veien fa molts anys
i ara costava molt de veure,
ho tornem a tenir aquí.
Meros, iagostes, congres, dentos...
O sigui, que hem regenerat una miqueta la flora
i la fauna una miqueta de la costa d'aquí, de Tarragona.
I és un punt turístic,
inclús molt important
i per tots els cabussadors de passar.
I això, a part de l'experiència de veure un vaixell
sota l'aigua, que quan el veus...
I respecta prou, Albert?
respecta prou a aquest espai?
En aquests moments, sí.
Vull dir, no corre perill,
el teniu ben acotat, ben controlat...
Està ben senyalitzat,
però a pesar de tot això,
cada any trobem algú que es fica a pescar,
inclús a la nit.
I això te parlo de fa una setmana,
un senyor amb un cotxe de l'Ugo,
que si me sent, a veure si així li peten les orelles,
perquè vam avisar inclús a l'autoritat portuària,
perquè ve n'és el vigilant i tot això,
però que, clar, quan vam veure que era de l'Ugo,
i diuen, ai, no,
però hi ha uns cartells ben macos...
És el que anava a dir,
que està ben senyalitzat, no?
Que són protegides,
que no es pot pescar,
que no es pot agafar res,
però sempre trobem algun d'aquests
que fa el viu,
perquè no només se pot dir això,
fan el viu.
Aquells que no han passat del mig metre
i a la platja,
a sota del mar,
què hi ha a sota del mar?
Hi ha silenci,
jo tinc la sensació que ha de ser silenciós.
No.
No és silenciós?
El món del silenci,
és el món del silenci,
precisament.
Sí,
jo tinc la sensació que ha de ser silenciós.
Aquest és el que el somiu s'està propagant
1.500 vegades més que la superfície.
Fas arran que és un musclo,
roc i ser festal.
Si això ho fessis a la lateral,
no sentiries això.
No és el món del silenci,
és el món del silenci.
Clar,
jo a la superfície,
l'aire,
hi ha molts factors,
moltes coses que percebem
a través dels nostres sentits.
A sota l'aigua,
dins del mar,
quan feu immersió,
els vostres sentits que percebeixen?
Ara,
l'Àngel parlava d'aquest soroll,
visualment,
el tacte,
què és el que es percep
a través dels sentits sota l'aigua
que fa que aquell que ho prova
digui jo m'apunto
i aniré tota la vida sota l'aigua?
Hi ha una cosa molt important
i per anar a la lluna
la gent pensa en la gravidez.
Per anar sota l'aigua,
els astronautes,
per entrenar-los,
els entrenen a fer immersió.
Per què?
Perquè la mateixa sensació
de desplaçar-te
en tres dimensions
la tens en l'aigua.
És en l'únic
lloc que tenim ara
en aquests moments aquí
a l'abast nostre
que podem experimentar
una mica aquesta sensació
d'ingravidez.
O sigui,
ens podem desplaçar
en les tres dimensions
de l'espai.
I això és una sensació
que o vas a la lluna
o no ho pots experimentar.
I això ho tenim aquí.
clar,
la gent quan veu això
i veu que se flota
comença a agradar-li
i diu
doncs mira,
això està bé.
Després tenim una altra cosa.
Portem unes ulleres
per poder veure
i les coses
se fan més grans
del que són en realitat
perquè això són
les historietes
dels pescadors
i de la gent
que fa bossets
que he vist un peix
així de gran.
Hi ha un fonament
en això, no?
No és una qüestió de...
No, no.
És el fonament
que l'ull humà
no està adaptat
per veure directament
dintre de l'aigua
i necessiten crear
una càmera d'aire
i això són les ulleres.
Per culpa d'això
el que veiem
són les coses
molt més a prop
del que estan en realitat
i molt més grans.
Què passa?
Que quan veiem un peixet
que és d'un pam
nosaltres el veiem
com si fos de dos
i quan sortim
doncs ens agrada molt
doncs mira,
he vist aquest peix
que era així de gran
i l'altre i no sé què
i això t'ha creat
i sobretot
el que fa
que després vulguis anar
és que tu tens l'ànsia
d'explicar a la gent
el que has vist.
Quan algú s'acosta
per primera vegada
els CES
diu jo vull pertanyer al club
vull fer el curset
vull començar a fer immersió
us estimulen
que els expliqueu històries?
Us pregunten coses
de la vostra experiència?
D'entrada
al principi
la gent com que deien
que és un esport
que ara s'ha posat de moda
més que res
el que volen
és tenir alguna cosa
per poder-se ficar a l'aigua
i així
perquè van a postos de vacances
veuen que les aigües
estan molt netes
veuen peixos de colors
i el que volen
és poder fer-ho ells
i després sí
és quan li comença
s'ha involucrat una miqueta
aquest esperit aventurer
jo quan me tiro a l'aigua
jo també vinc de la pesca
i no hi ha una disputa tant
entre pescadors i cabosadors
si se respecten
cadascú les seves zones
si jo vull anar a pescar
hi ha unes zones
que puc anar a pescar
i si vull anar
a fer immersió
tinc d'anar a unes zones
que puc fer immersió
i només tinc d'emprenyar
amb el pescador
que està pescant
en les seves zones
Això és com els caçadors
i el caçador
i el caçador
el problema de la pesca
i del cabosament
ve quan hi ha unes zones protegides
i el pescador
se fica en aquella zona
que tu no vols que toquin
però si tu respectes això
els pescadors i cabosadors
poden viure tranquil·lament
i no hi ha cap problema
que és una cosa
que avui en dia
se matxaca molt
que els pescadors
fan molt de mal
i no és veritat
un pescador pot treure
3 peixets
o 4
perquè a més s'ha limitat
el peix que pots agafar
i com a molt
ara deixen treure
5 quilos de peix
5 quilos de peix
avui en dia
si agafes 3 peixos
una miqueta grans
és no res 3 peixos
i pescadors
que treguin
tants peixos grans
no n'hi ha
més gent que fa més mal
i que donen la culpa
als pescadors submarins
i no és així
llavors el que s'ha de vigilar
són les altres coses de pesca
que sí que fan mal
i que s'hi dona la culpa
als pescadors
a part d'això
és això
jo quan algú ve al club
i tot això
ara pràcticament
no faig pesca
fem una conversió
de pescador
d'agafar peix
ens tornem ecologistes
i de mica en mica
pesquem amb les càmeres
fem imatges
llavors allò que dèiem abans
jo he vist això
i ho volem ensenyar
els altres
i agafem la part de la imatge
perquè ho puguin veure
quan un s'inicia
el primer que intentes
és ensenyar-li a bussejar bé
que vegi que això és una cosa
que ho has d'aprendre
com el conduir
poquet a poquet
i quan agafes una confiança
doncs domines el mitjà aquàtic
i és quan realment
gaudeixis del fons marí
i llavors sí que li expliquen
mira avui anirem a mirar
a veure si trobem això
tenim aquest esperit d'aventura
a veure què trobarem
podem anar a tal post
que a veure allí m'han dit
que ja
que se veu un mero molt gran
aquest esperit
és el que t'inculca una miqueta
el poder anar a veure
a veure alguna cosa més
i investigar què hi ha allí
i si t'hi diuen
ja he vist unes coses
que semblen
que podrien ser
unes rodes d'un cotxe
que va caure fa molts anys
que és el que deia el Josep Maria
si veiem una llauna
aquí
doncs dius
mira una llauna
però en l'aigua
a veure
crida molt l'atenció
i mira
doncs mira
és de cervesa
o és de coca-cola
i hi ha una cosa molt important
que s'està començant a fer
avui en dia
i és que la gent
portem com un esbosses
i quan trobem porqueria d'aquesta
perquè no és una altra cosa
que es pugui dir
comencem a fer
de brossaires del mar
o sigui
que ens dediquem
a fer una neteja ecològica
no tots
però es comença
a incentivar això
que quan tu trobis coses d'aquestes
que estan contaminant
que les puguis treure
i així neteixes
una miqueta al fons del mar
quan vosaltres vau començar
la mar no estava tan transitada
com ara
d'embarcacions
de dos tipus de persones
que tenen el mar
com a element de lleure
estàveu més solets
i nosaltres
quan va ser
al mig del port
hi havia unes boies
unes cadenes
que agafaven els barcos
per atracar el moll
aquestes boies
fa uns quants anys
que ja no hi són
doncs quan baixàvem
d'aquestes cadenes
agafàvem
sacs de musclos
per menjar-se'ls a casa
vol dir que no estava
gens contaminat
avui en dia
està tot
és impossible
l'altre dia vam estar
al parc
amb la unitat mòbil
ens van explicar
moltes coses
com funcionen els corsets
els batejos
d'aigua
que feu
els batejos de mar
que teniu molta gent
a l'entitat
ara per ara
quants socis?
ara en aquests moments
tenim uns 450 socis
són molts
no tots són actius
però perquè n'hi ha gent
que ja ho ha deixat
o no pesca
s'han jubilat
o per coses
i no van
però segueixen
sense socis
perquè
el que sempre diuen
l'avantatge que té
la societat d'exploració
submarina
és que som una gran família
o sigui
el que entra
perquè vol entrar allí
no obliguem a ningú
a entrar ni a quedar-se
el que vol quedar-se allí
és perquè li agrada
l'entorn que hi ha
l'ambient que se forma
llavors nosaltres
sempre diuen
que els és una gran família
el que entra allí
se vol quedar
i quan ha acabat
de fer immersió
o el que sigui
la xerradeta
o el que sigui
i quan ja deixa
de fer immersió
ell sent els és
com una cosa seva
una cosa que hem portat
a fer alguna cosa
i això és el que motiva
una miqueta
el club
a anar tirant
projectes endavant
com deien
aquest any
que és el del 50 aniversari
hem tret aquest llibre
que és un inventari
després
i és perquè la gent
pugui veure
un llibre magnífic
amb unes fotografies
que dius
això ho tenim a Tarragona
i a més
l'avantatge d'aquest llibre
que tot són fotos d'aquí
de Tarragona
i de la zona aquesta
que tenim protegida
o sigui
no hi ha cap foto
que no sigui d'aquí
amb la qual cosa
la gent quan ho veu
diu
això està aquí
jo no pensava
que pogués haver
tantes coses
ara aviat també
traurem una revista
del 50 aniversari
en què explicarem
tota la història
que hi ha del club
i ja molt aviat
el dia 19 d'agost
tenim la festivitat
de Sant Magí
que és una de les coses
que sempre ha tingut
el club
com una cosa social
és el vostre patró
és el nostre patró
ja en l'any 57
se va començar
a fer aquesta festa
i des de llavors
no s'ha parat
i llavors jo convido
a tota la gent
que estigui per aquí
per Tarragona
que s'animi a vindre
a la zona del mar interno
entre la rebessada
i el miracle
que allà a les pedres
muntem una carpa
es fa un concurs
es fa un concurs
de dibuix per als nens
es serveix xocolata
per a tots els que van allí
es fa una travessia popular
de natació de maletes
i després fem la missa
i la professora
del Sant Desenmagí
que és una escultura de plom
com havia dit abans
feta per la senyora
Maria Teresa Oliva
i que fa 32 quilos de pes
és una escultureta
que no aixeca més del micro
però que quan enfonses
el flotador
que la portem
per trasplaçar-la
va escalar
perquè no li passi
com aquell company
del vestit de goma
que assurava
ja cal que pesi
i llavors això és una tradició
que tenim des de l'any 57
i que nosaltres estem molt orgullosos
d'anar continuant
i això
i que la gent de Tarragona
pugui tenir una cosa
que és de les més antigues
ara tenim una idea
de futur molt important
que ha sortit a la premsa
i és la creació
d'un centre d'investigació
aquí a Tarragona
de coses destinades al mar
ara està embastat
estem intentant tirar-lo endavant
i podríem dir
que és un projecte
molt ambiciós
de cara al futur
no només del club
sinó de Tarragona
tot i que està embastat
en què consistiria
aquesta
això serà una espècie
de museu
perquè ens entenem
en el que la gent
tan jove
com la canalla
com la gent de fora
pugui vindre
i experimentar una miqueta
el que és la història
del busseig
lligada una miqueta
en la història
de Tarragona
i a part després
n'hi haurà una part
dedicada a la investigació
en què si hi ha treballs
en col·laboració
a la universitat
i altres coses
es puguin fer tasques
d'investigació
d'aquí de la zona
de la Mediterrània
per tant
és una iniciativa vostra
però que implicaria
altres institucions
de la ciutat
exacte
aquest és el
per això dic
que està embastat
està tot en fase
d'acabar de crear
el projecte
i que és un projecte
molt ambiciós
i que creiem
que sí que sortirà endavant
perquè nosaltres
quan ens fiquem al cap
que hem d'anar cap a un lloc
cap allà anem
i no parem
fins que ho aconseguim
ens ho vindreu a explicar
quan la cosa estigui més
exacte
quan tinguin ja les coses clares
vindrem i parlarem
d'aquest
el Josep Maria
no sé però l'Àngel
ha estat instructor
Josep Maria
també
què és el primer
que dèieu
a les persones
que per primera vegada
volien dedicar-se a això
què era el primer
que els dèieu?
Mira, jo, perquè m'entenguin tots
diré que
Ofer en Castellà
quien no ha practicat
nunca la inversió
amb escafandre autònoma
potser es resista
a creer que el seu exercici
resulte el suficientament
apasionant
com per anar
sin reserva
la vida d'una persona
submergir-se
en les profundes del mar
convivir
casi en igualtat
de condicions
amb els seris
que ho poblen
contemplar de dins
el paisatge
i la vida submarina
producen una emoció
tan intensa
i tan pura
com qualquer altra
però és necessari
encontrar a les persones
capaces de sentir
aquesta emoció
ante el espectacle
sempre sorprendent
i agradable
del món de subacuàtico
el mateix que podria dir
no sé, com exemple
és necessari
encantar gent
amb sensibilitat
per la música
amb un fint de llenar
les sales de concierts
i no és que pretenda
con aquesta fase
comparar les profundes del mar
amb una sala
que és necessari
llenar de espectadors
sinó
per entendre
que todo vocabular
autònoma
deve posar
certes condicions morales
estar dotada
d'una especial sensibilitat
en pocas palabras
ser llamado
al fondo
de las aguas
por una auténtica vocación
perquè tales condicions morales
són més importants
aunque alguno
les resulte extraño
que les condicions físiques
que es exige
un buceador autónomo
cualquier persona
que no sufra
de determinados
efectos físicos
o fisiológicos
a plato respectual
o circulatorio
puede sumergirse
a los profanes del mar
sin mal riesgo
que la su ignorancia
o su imperdencia
de la ocasión
basta pues
con ser una persona
de sol normal
y de constatura física
también normal
y después decir
que nuestros hijos
los niños de hoy
al igual que los de un mañana
tienen derecho
a mirar el mar
como fuente de felicidad
a sentir
el fresco aroma
de las algas limpias
y de la espuma salina
pero esta inmensa superficie
y fondo azul
está cada vez
más amenazada
por los desechos
de la industria humana
por ello
los que bajamos
a estas profundidades
tenemos el derecho
de
respetarla
cuidarla
y a lo mejor
la superficie
con nuestro relato
y nuestro documento
gráfico
hacerles comprender
que es muy necesario
para la supervivencia
de la humanidad
No sé si el Josep Maria
jo imagino que signaria
tot el que ha dit
l'àngel
segur
jo ho feia
d'una altra manera
jo doncs
els hi deia
que venien
els hi ensenyarien
a bussejar
que no s'espantessin
perquè esclar
quan llegeixes
les assignatures
com si diguessin
el que hi ha
porten uns estudis
macos
doncs no té cap problema
però d'altres
que han fet
simplement
la primera ensenyança
s'espanten
jo els hi deia
doncs que
tranquils
que allí estaven
perquè tots s'aprenguessin
i demanava paciència
als que ja en sabien
que ja s'ho sabien tot
per cert
el primer curs
que vaig dirigir
em vaig trobar
que li vaig dir
el mateix
i un d'ells
era
el nostre president
Albert
va ser
d'alumne
com li podia explicar
jo amb ell
coses de medicina
ho hem de deixar aquí
sovint
parlem
i de tant en tant
i sobretot
quan arriba l'estiu
parlem del Césenguany
n'havíem de parlar
més àmpliament
amb motiu d'aquest
aniversari
ho hem fet
amb molt de gust
amb l'Albert Pradillo
que és l'actual president
però també amb el Josep Maria Burrut
i l'Àngel Vidal
veteran sant del club
per cert
que l'Àngel no ho hem dit
però té la medalla de plata
el mèrit esportiu
de la federació
i ja que la té
doncs l'hem d'ensenyar
aquí al matí
de Tarragona Ràdio
moltes gràcies per venir
ha estat un plaer
de veritat
i fins la propera ocasió
bon dia
gràcies