logo

Arxiu/ARXIU 2005/ENTREVISTES 2005/


Transcribed podcasts: 1390
Time transcribed: 18d 4h 18m 22s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Hola, molt bon dia, doncs i estem aquí al costat
a la Facultat d'Infermeria de la Universitat Rovira i Virgili.
Aquí els alumnes ja hem passat aquest matí de secundària,
hem pogut veure les instal·lacions,
també hem rebut algunes explicacions per part dels responsables
i justament del que s'han explicat en podem parlar
amb la nostra directora, amb Rosa Aparicio.
Rosa, molt bon dia.
Bon dia.
Venien d'entrada animats els alumnes secundàries?
Es veien animats?
Sí, els 15 han vingut, han vingut uns 13 alumnes,
em sembla que són 13 o 12, ara no recordo,
tots volien fer d'Infermeria,
n'hi havia una que volia fer Medicina,
però els altres tots volien fer d'Infermeria
i tenien ganes de fer d'Infermeria a la nostra escola.
I què els hi heu ensenyat a l'escola,
què els hi heu explicat,
una mica el futur que es trobaran després d'estudiar
o primer el que faran un cop a estudiar, no?
No, els hi hem explicat una mica el pla d'estudis,
perquè amb totes les visites que es fan als instituts
s'explica una mica a nivell general el que és la universitat
i ara aquí els hi hem explicat el que és el pla d'estudis d'Infermeria
i el que faran a primer, una mica l'horari de primer,
i els hi hem explicat això.
I després els hi hem fet un recorregut per l'escola,
els hi hem ensenyat les aules de demostracions,
els hi hem ensenyat una mica tots els tallers
que ells fan abans d'anar a pràctiques.
I què s'ha donat al que ells mostrava més interès d'aquest pla d'estudis?
A veure, sempre als alumnes el que més els interessa és la part pràctica,
és a dir, les sales de demostracions,
com que nosaltres tenim bastant material,
tenim llits, tenim ninos,
tenim per fer tot el que és la respiració assistida,
tenim braços per ensenyar a punxar,
a fer extraccions de sang o posar medicació,
i totes aquestes coses els ensenyem i això a ells els hi agrada molt.
La part pràctica, no?
La part pràctica, sí.
Pel tema de poder fer pràctiques fora del que seria la facultat,
també hi mostra interès,
podrem, en el de curda de la carrera,
fer pràctiques en un lloc professional, per exemple?
Ho pregunten, això?
Sí, sí.
També els hi hem explicat a tots els llocs on fan pràctiques.
Bàsicament, els nostres alumnes fan pràctiques en els hospitals
i fan pràctiques en els centres d'atenció primària,
també amb geriàtrics i els psiquiàtrics.
I llavors els hi hem explicat una mica com funcionen les pràctiques,
quines pràctiques es faran a primer i amb què coexistiran,
i després una mica, segon i a tercer, quin tipus de pràctiques es fan.
Però sí, evidentment, tota la part pràctica és el que més els interessa.
Però nosaltres tenim l'avantatge que la meitat de les hores pràcticament són pràctiques.
Quants alumnes teniu ara aquí a la facultat d'infermeria?
Cada any n'entren 80 alumnes.
Concretament aquest últim any n'han entrat 89.
Més o menys això per tres cursos,
encara que sempre hi ha algú que marxa
perquè se'n va a una altra escola o perquè plega,
però també és veritat que cada any a segon tenim ingrés d'alumnes
de gent que no ha pogut entrar a la nostra escola
i que es trasllada aquí per continuar a segon i tercer.
I bàsicament, doncs mira, 80 per 3,
més algú de repetidor,
doncs tenim més o menys aquests alumnes.
Nois, noies...
Un 10% de nois.
És a dir, bàsicament tenim noies
i podem comptar que més o menys hi ha un 10% de nois.
El que sí que és veritat és que fa uns anys
els nois eren com molt tècnics,
és a dir, eren minimetges,
vull dir, els agradava molt més la part tècnica
i ara els nois són molt més...
tenen més la vocació de cuidar, d'infermeria.
Vull dir, podríem dir que hi ha un canvi en els nois,
en aquest sentit.
Per sort.
Per sort, sí, sí.
Sí, sí, vull dir, a veure,
el noi, la noia sempre ha sigut el cuidar,
sempre s'ha relacionat més amb el femení,
diguéssim, amb la dona,
i potser el noi era més de tècniques.
Però ara jo crec que, no ho sé,
en aquest sentit sí, jo crec que és una sort.
Sí, sí.
A banda d'aquestes singularitats de les estudis d'infermeria,
és inevitable pensar, doncs, que molts d'aquests,
quan acaben la carrera, d'aquests estudiants,
han d'anar per força a treballar a l'estranger,
per trobar un sou digne,
i per poder exercir la seva professió,
i que sigui reconeguda.
Molts se'n van a França.
Això, esclar, a l'hora, diguéssim,
de vendre el producte, com ho afronteu?
A veure, és veritat.
Nosaltres tenim, amb tot el que són els intercanvis,
tenim, en els Erasmus tenim,
els alumnes poden anar i, bàsicament,
van a fer pràctiques, o a França,
Anglaterra, Itàlia, o a Portugal,
i a Finlàndia, o així,
amb un altre programa d'intercanvi.
Aquí no és que falti feina per a infermeria,
però la feina d'infermeria,
en aquest moment, no està reconeguda.
I, a més a més, jo crec que els llocs de treball estan,
és a dir, podria haver molt més treball d'infermeria.
Què passa? A França, Anglaterra, Estats Units, Itàlia,
cada any ens demanen alumnes,
venen aquí a donar aquesta informació
de com tramitar tots els papers
per poder anar a treballar fora.
I cada any hi ha uns quants alumnes
que se'n van a treballar fora.
Evidentment, el sou és un sou que poden viure,
tenen treball fix d'entrada,
i la feina està més reconeguda
que no pas aquí a Espanya.
Però bé, jo crec que abans que arribés l'infermeria
en aquests països, en aquest nivell,
també va passar per un nivell
en què hi havia un desprestigi
i llavors, evidentment,
tot el que és els alumnes no hi van
i després falten infermeres,
i ara en molts països.
Vull dir, nosaltres hem tingut,
inclús des dels Estats Units,
els Estats Units ens venen a buscar
a l'infermeria aquí a l'escola.
I tenim una empresa, concretament, de França,
que cada any ve a fer una xerrada amb els alumnes
de com fer tots els tràbils
per anar a treballar a França.
A més a més, és un conjunt d'hospitals
on tenen hospitals o tenen serveis
a Itàlia, França i al Canadà.
I els alumnes poden anar a treballar
a tots aquests llocs.
És a dir, poden estar un temps a França,
poden anar a treballar a Itàlia
i després poden anar a treballar a Canadà,
treballant per la mateixa empresa.
Rosa, moltes gràcies.
Molt bé, gràcies a vosaltres.
D'això és tot des d'aquí,
des de la Facultat d'Infermeria.
Hem de recordar que avui es tracta
de la primera presa de contacte.
N'hi haurà un altre, serà el proper dia 16,
i també vindran altres alumnes de secundària
aquí mateix, a la Facultat d'Infermeria,
que, com sabeu, està aquí mateix,
a l'Avinguda Roma,
al mateix lloc que està la ràdio,
Tarragona Ràdio, una mica més avall.
Fins ara mateix, adéu-siau.