és un treball de recerca històrica, més que un llibre de submarinisme,
però que, lògicament, pot despertar l'interès de tots
perquè aporta informació tant del que hi ha al fons
com del que es colla fora de l'aigua, no?
A nivell d'arxius i de l'activitat política i social d'aquella època.
Perquè els oients sàpiguen exactament d'aquest temps parlant,
cal situar-nos a començaments del segle XX,
concretament en el període de la Primera Guerra Mundial,
i en un escenari molt proper a nosaltres,
aquesta Mediterrània, aquesta costa tarragonina.
Sí, sí. Era l'entornarell general de la guerra,
però després, per diverses circumstàncies,
la guerra s'acosta molt a la costa catalana
i, concretament, la costa de Tarragona, per la seva situació,
formant un canal amb les illes,
era un lloc de pas permanent de vegells aliats,
cosa que els alemanys s'aplicaven a interceptar, no?
El que feien era interceptar la matèria energètica
que viatgeva a Capitàlia i França.
Esquerri, subministraments, etcètera.
Era una zona que estava dins d'aquests circuits.
Sí, sí, hi havia una sèrie de rutes marcades al Mediterrani
pels aliats, perfectament establertes,
i a partir d'aquí els alemanys anaven amb aquestes rutes
a interceptar-les, no?
I, de fet, es va veient una evolució
de lo que són els fets de la guerra al llarg del temps.
Vull dir, no pots comparar els fets que passen
a principis de la guerra amb els que passen al final,
perquè les estratègies polítiques i militars van canviant
i són completament diferents els successos
quan comença la guerra en la forma d'esfonsar els vaixells
o en la zona on s'esfonsen, que s'esfonsen molt lluny de la costa,
fins als darrers que s'esfonsen pràcticament a la vista de la gent
des del balcó del Mediterrani i es van observar combats
d'aquests vaixells i aquests submarins, no?
Des del balcó del Mediterrani de Tarragona?
Sí, sí, els fets estan documentats perfectament
i es veuen els combats, es documenten,
inclús en prismàtics la gent els veuen
i, curiosament, un d'aquests successos que és més visible
es produeix amb un submarí que va ser emblemàtic en aquella guerra,
que va ser l'1-35, va ser l'as dels asos que li deien en aquells moments, no?
El submarí que més barcos va esfonsar en totes les guerres
que s'han hagut i per haver en aquest planeta, per desgràcia,
però que, en aquest cas, l'as de la guerra va estar davant de Tarragona
a vista dels tarragonins de l'època.
Són fets històrics prou importants i transcendents,
però tot i així que us va impulsar a interessar-vos
per aquest període i per aquesta qüestió.
Bé, per un costat jo soc historiador,
per l'altre costat també soc possejador.
No és un llibre de submarinisme, però alguna cosa hi té, no?
Sí, hi té, perquè la inspiració sí més nova va vindre
de baixar en alguns d'aquests vaixells
i observar que la documentació i la bibliografia
que feia referència amb això
no quadrava res amb el que nosaltres trobàvem a baix, no?
I, bé, és estirar el fil i, a partir d'aquí,
el que sí que també ens vam plantejar va ser
no tocar la bibliografia existent
perquè no era real amb el que hi havia
i vam anar a tocar directament a arxius de primera mà, no?
No anar a tocar a la font oral perquè era totalment tergiversada
per la història, pels anys, no?
I anar a buscar arxius originals i document original,
que és la forma jo crec més sòlida i refutable de documentar, no?
Un llibre.
Quan parleu d'arxius de primera mà,
parleu de documents d'assegurança dels vaixells?
Bé, una part...
La part principal realment ha sigut
el que serien els quaderns de guerra,
quaderns de bitàcora també dels submarins alemanys
que van estar aquí.
A partir de localitzar els arxius alemanys,
els que van estar davant del Mediterrani concretament
i després anant acotant les seves patrulles
en base al dia a dia que anàvem estudiant,
vam poder acotar tots els que van estar davant d'aquí.
Perfectament documentat tot.
Josep Maria, on són aquests arxius
que vau consultar i que vau estudiar?
Els alemanys concretament estan repartits...
Bé, la paraula repartits no és correcta.
Realment estan a Cuxabent, Alemanya,
però és una mica complicat de consultar allí
perquè no està...
És un arxiu privat, pràcticament,
i està molt poc conservat.
I llavors teníem la sort que els anglesos i els americans,
quan va acabar la Segona Guerra Mundial, curiosament,
van fotografiar tots els documents alemanys
i se'ls van endur cap a Estats Units i cap a Anglaterra.
Llavors ens ha sent més fàcil trobar-ho inclús als Estats Units.
i de lluva en baixau.
Mai és senzilla la tasca de l'investigador,
de l'historiador.
En aquest cas, probablement hi ha hagut aquesta complexitat
per aquest fet que esmentaves ara,
de la dispersió dels arxius i dels documents.
Sí, és que clar,
aquí passaven vaixells i totes les nacionalitats,
i cada vaixell tenia la seva història,
i d'alguna forma tampoc no hem anat a fer
una història detallista dels vaixells,
tot i que hi és,
però el que nosaltres buscàvem
eren els orígens i les causes, no?
I entendre el per què estaven aquí,
perquè passava aquí davant tot això,
perquè sempre s'havien parlat de moltes llegendes
i hem trencat una miqueta dels mites, no?
I per què passaven pel aquí davant?
Bueno, és el que he comentat abans,
que era una ruta directa cap a França i Itàlia
en diferents moments de la guerra, no?
I llavors era una via de pas obligatòria.
Lògicament,
després hi havia un aspecte
que en un moment de la guerra també s'utilitza,
que és el cap de Tortosa,
entre el cap de Tortosa i Tarragona ciutat,
es forma el Golf de Sant Jordi
i, bueno, d'alguna forma,
quan arribaven allí,
en vez de passar per les aigües territorials espanyoles,
que és on estaven a l'empara d'aquestes aigües territorials,
que no els podien fer els submarins,
molts capitans optaven per tirar en línia recta
i salvar l'escull del golf,
tirant pel mig del golf, no?
Llavors, al mig del golf era territori internacional,
eren aigües internacionals,
i allí sí que els podien atacar.
I en un moment de la guerra
es produeixen esforçaments per això,
perquè els vaixells
se volen saltar aquest escull
i tiren pel recte
i llavors és quan els esforçen, no?
És un període de la guerra,
hi ha un altre període que no és així, però bueno.
Fins a quants vaixells d'aquest període
que teniu constància
que van ser enfonsats pels submarins alemanys
heu comptabilitzat o heu documentat?
Bé, si ensenyem els que estan empegats
al golf de Sant Jordi,
que són els accessibles a l'exploració humana,
ens situaríem sobre uns 8,
entre 7 i 9,
depenent del que un burguer arriscava en profunditat, no?
A partir d'aquí hi ha en profunditats
per ara inabastables
a lo que és l'exploració física,
estaríem parlant d'una cinquantena,
entre 46 i 50,
i després a partir de 100 milles,
i ja mira que ho situo en un límit molt imprecís,
perquè lògicament el mar té unes fronteres imprecises,
llavors ja estaríem parlant
de multiplicar-ho per 4 i per 5,
perquè clar, llavors depèn d'on tires
ja trobaries molta activitat
que no era vinculada directament a la nostra costa, no?
Aquests 8 o 9 vaixells
els heu pogut explorar?
Sí, se n'han explorat 6 o 7.
I què se'n sap d'aquestes embarcacions?
Mira, n'hi ha algunes que eren embarcacions
que no tenien pràcticament història,
perquè eren simplement vaixells de càrrega a vapor
o de càrrega en carbó,
en la qual cosa tenen una història
molt poc, relativament poc interessant.
Hi ha peces d'arquitectura,
el que seria l'arqueologia industrial,
perquè veiem també una evolució
de la construcció dels vaixells,
en el que trobem ara al fons,
ja estan conservats alguns d'ells,
però bé, jo diria que les històries més humanes
que acompanyen amb alguns dels vaixells,
les hem de situar en dos concretament,
un és el Metjerdà,
en el que van morir 350 i escaig persones,
que jo crec que és la segona,
si no m'equivoco,
la segona tragèdia naval més important
de la costa catalana
després del ciutat de Barcelona,
un vaixell de la Guerra Civil,
que portava soldats republicans,
bé, de les brigades internacionals.
Doncs el majerdà en va tindre això,
350 morts,
i aquest està esfonzat a 105 metres de profunditat,
que en aquest sí que l'hem explorat també.
Un altre vaixell que té un interès molt espectacular
és el correu que li diuen els bucejadors,
el coneixen,
que està davant de Bandellós,
que està a 53 metres de profunditat,
que aquest vaixell està emparentat indirectament
amb el Titanic,
per una història rocambolesca
que li va passar l'any 1909,
quan a 150 millors de Nova York
va xocar amb un mític transatlàntic de l'època,
que era el Republic,
que era de la mateixa companyia que el Titanic.
A conseqüències d'això,
el Republic s'esfonza
i el correu que està esfonzat aquí davant
se salve,
amb moltes averies,
però se salve.
Curiosament,
aquell vaixell del Republic
és la primera vegada
que s'utilitza la ràdio
per demanar auxili en alta mar
i la seva tripulació
acaba passant al Titanic,
que s'està construint ja
de la mateixa companyia.
Té un emparentament llunyà,
però curiós.
Posteriorment,
el vaixell aquest també s'esfonza
per ell mateix
perquè té un accident també
amb un altre vaixell
i també s'esfonza aquí davant de Tarragona.
Són anècdotes que van...
Inclús es veu
amb els mateixos submarins
que estàvem per aquí,
uns s'esfonzen als altres.
Vull dir,
hi ha una sèrie de lligams
entre molts dels vaixells
que no deixa de ser sorprenent
quan ho acabes veient
damunt d'un plànol en estudi.
Justament aquest parentiu
que deies amb el Titanic
que em dóna títol
a la sèrie documental
L'estirpa del Titanic
que es podrà veure,
que es projectarà
a Televisió Espanyola
dins d'un programa
prou conegut
de tot el públic
que ens agraden
aquest tipus de temàtiques
que és el filo de l'impossible.
Doncs sí.
I doncs
heu tingut molt de contacte,
heu parlat molt.
Com va anar aquesta col·laboració,
aquesta entesa,
aquest coneixement?
Bueno, un altre,
el Josep Buarro,
l'altre coautor i jo
som membres del filo de l'impossible
i jo estic com a operador de càmera també.
Llavors ens va ser fàcil
de proposar una història nostra pròpia.
A casa, eh?
A casa.
Fem un documental a casa.
Jugàvem a casa, sí, sí.
I llavors a partir d'aquí
la proposta era prou interessant
perquè estem parlant de vaixells
d'entre 75 i 100 metres de profunditat
a ser explorats
que molts d'ells
no s'havien vist mai en imatges
i d'alguna forma
anar a buscar imatges de qualitat
per poder oferir
doncs era bonic, no?
La història en si mateixa
de molts d'ells també
doncs, com t'he dit abans
aquest del vapor correu
doncs acompanyaven a posar un guió
doncs bonic, no?
Un guió literari
inclús vam arribar
a posar amb el Republic
aquest vaixell
que t'esmentava ara fa un moment
de la companyia del Titanic
que es va esfonçar
a 150 millors de Nova York
per culpa del nostre vaixell
i vam estar-hi també
que estava a 83 metres de fons
al mig de l'Atlàntic
i vam poder obtenir imatges
per primer cop també
d'aquell gran transatlàntic
i tot això és el que ara es veurà
a partir de la...
crec que és la tercera setmana
i quarta setmana de genès
de genès, sí, sí
dos capítols de mitja hora
si no hi ha canvis d'última hora
però en principi va així, no?
Ho tenim ben apuntat a l'agenda, eh?
Molt bé, que això m'agrada
Què t'ho va dir?
Per la qüestió més històrica
més rigorosa
més acadèmica, no dic allò altre
que el documental no ho sigui
ni de bon tros
tenim el llibre
però el documental
ens dona aquesta possibilitat
d'intentar en la mesura del possible
sentir allò que deveu sentir vosaltres
quan baixeu
doncs a què és
explorar aquests vaixells, no?
que són les imatges que veurem
al documental
L'estirpe del Titanic
Sí, home, el llibre
és un treball d'història
de documentació històrica
hi ha molt poca immersió
hi ha algunes referències
a com estan els vaixells
però lògicament
és un llibre més d'història
i precisament per això
la pel·lícula jo crec
o el documental jo crec
que és un complement perfecte
per veure-ho
home, les emocions
és una cosa molt personal
i cada un suposo
que busque alguna cosa
quan baixa
amb un d'aquests vaixells
jo personalment
m'emociono molt
quan baixo
sobretot a les que han tingut
tantes pèrdues humanes
absurdes
en una guerra
i no deixes de tenir
la sensació
que estàs profanant
una miqueta
una tomba
una tomba
de guerra
en aquest cas
i també
jo tinc la il·lusió
que els estem fent
un homenatge
amb aquelles persones anònimes
que inclús al llibre
hem recopilat
allò
el que seria
la memòria
de gent que va morir
gent que hi va sobreviure
i que els seus nets
ens han aportat
molta informació
des de França
tots aquests successos
també ho plantejo
com un homenatge
passa que això
és una cosa molt personal
Josep Maria
queden molts vaixells
per descobrir
no dir que
aquests exactament
d'aquest període
de la primera guerra mundial
però d'altres
d'altres èpoques
home sí
ara
si només ensenyem
fixa't
els que t'he dit
en un tan curt
període de temps
de 4 anys
sí que és cert
que són vaixells
provocats
els seus ensfonsaments
i per tant
l'estadística
disminuiria
si marxem d'aquesta època
però inclús
en època de guerra
nosaltres hem obviat
els que no van
no van esfonsar-se
per causes de guerra
sinó que
o sigui
ens hem saltat
els que van esfonsar-se
per causa d'accidental
per una fortuita
totalment
i d'aquests
van bé
ja n'hi havia comptabilitzat
forçat o vuit més
és cert que vaixells grans
és molt difícil
que s'esfonsin
sense una causa externa
és més difícil
és més fàcil
que s'esfonsi
un vaixell de pesca
de l'època
que anava a bala
i que bueno
són mesos
els temporals
que un vaixell gran
podria sobreviure
molt millor
però claro
si comences a sumar
la quantitat de veixells
que s'han esfonsat
al llarg dels anys
bueno
és que és inabastable
a nivell d'investigació
això