...
Cavalls de fibra que es mouen a ritme de gralla.
Així estem acostumats a veure a Tarragona el ball de turcs i cavallets.
Aquest entremés representa un combat entre els bàndols turcs i cristians
en plena època medieval.
Tot i la transcendència dels combats, una coreografia divertida
i l'aspecte colorista dels cavalls i de genets
conformen una dansa eminentment festiva.
Dissabte, però, tindrem l'oportunitat de veure altres tipus de cavalls i de moviments.
No ens esplacarem a un hipòdrom, es tracta de la mostra de folclora viu,
que en guany s'ha dedicat a les cavalleries festives
coincidint amb el 15è aniversari del ball de turcs i cavallets sarragonins.
Dissabte ens visitaran sis grups diferenciats en l'estètica
i en el desenvolupament de la seva dansa.
Tres provenen de Catalunya.
Són el ball de turcs i cavallets petits a la Patum del barri de la Pietat de Berga,
els cavallets de Reus i els dels turcs i cavallets de Torre d'en Barra.
Altres tres grups provenen d'altres indrets de l'estat espanyol,
concretament de Tazacorte, Burgos i Palma de Mallorca.
Nosaltres ens hem centrat en aquests tres últims grups.
Volem conèixer d'on ve aquesta tradició
i qui ens ensenyaran a Tarragona aquests grups de l'estat espanyol.
Els que venen de més junts són els cavallos fofos de Tazacorte,
a l'illa de la Palma, a les Canàries.
En Carlos Acosta ens explica quins són els orígens del grup.
Atenció, perquè ens hem de remuntar a Cuba.
Atenció de los emigrantes bagañetes, palmeros i canaris en general a Cuba.
Y en Cuba se les ocurre la idea de hacer un caballito
y a su regreso a la Palma, a Canàries,
lo celebran a Tazacorte.
Y hasta hoy.
Eso sobre 1909, por ahí.
Ya sabem d'on venen, però ara volen saber com són.
És un baile donde bailan 19 caballos,
una jirafa, la representació d'una jirafa,
i una burra.
I és un baile donde van per pareja,
se cruzan,
els va cruzando la jirafa en el medioc de los caballos,
mentre facen giros,
i els acompanya una música de un corrido mexicàno,
muy tradicional, un vuelo a vuelo a palomita,
que está con los caballos desde el año 35.
Anteriormente se bailaban pasodobles o polcas,
que era lo tradicional en esa época.
Després de la seva arribada a l'illa als anys 20,
els emigrants van presentar-los en uns carnavals
i per les festes de Sant Miquel a finals de setembre.
Ràpidament Tazacorte va incorporar aquests caballos fufos
a la seva festa,
i de fet avui en dia són un dels elements més representatius
d'aquesta població seguits per prop de 3.000 persones.
Es un elemento festivo,
o sea, no representa nada.
Siempre se ha representado el caballo
como un símbolo de poder,
de fuerza,
pero no es el caso del caballo de Tazacorte,
es un caballo más bien de diversión y de fiesta.
En aquest ambient hi ajuden i molt els caballs.
Com podran escoltar,
no tenen res a veure amb el que estem acostumats a veure a Tarragona.
Un caballito es la figura representativa d'un caballo.
El caballo nuestro está hecho de caña,
de papel,
de colores,
y los materiales que encontraban en las plantaciones de tabaco
sobre los años 1909, 1910,
que fue la fuerza de la migración a Cuba de Canarias.
Aquests anets canaris només han actuat una vegada a la península ibèrica.
Per tant, com explica en Carlos Acosta,
estan molt satisets a poder actuar a Tarragona.
Para nosotros es súper importante.
Es una unión entre diferentes culturas sobre el caballo
y ver que también en otros puntos de España
y de otras comunidades
se representa también con otras variedades,
que siempre es bueno la variedad,
siempre es importante.
Y para nosotros salir fuera de Canarias,
que hemos salido a Fitur,
hemos salido a las ferias de Fitur,
pero es la primera vez que tocamos tierras penínsulares,
aparte de Fitur,
y para nosotros un orgullo muy importante.
Un caràcter ben diferent tenen els caballets de ciutat de Palma de Mallorca.
D'entrada, per trobar el seu origen,
ens hem de remuntar molts segles enrere,
tot i que, de fet, fa escassament 25 anys que es van recuperar.
Tot plegat ho explica un dels responsables d'aquests cavallets,
en Viel Frontera.
de Palma va ser una recuperació que es va fer l'any 1980,
a càrrec d'on Bertagéu Ensenyat Estrán,
que era director de l'Escola de Musica i Tances de Mallorca,
va fer una recuperació en base a uns estudis
de l'arxiduc Lluís Baleà.
Bueno, els caballets de Mallorca
estan, la primera referència que hi ha escrita,
està a l'any 1458,
i és a un inventari de l'Universitat de Palma
que ja fa constar per primera vegada
l'existència de nou cap de cavallets veis.
La principal diferència, però,
amb els cavalls tarragonins o canaris
és que els cavallets de ciutat
tenen un caràcter marcadament religiós,
actuen a dins de la seu de Palma
i els seus moviments són molt més austers.
És una dansa per nosaltres processional,
una dansa religiosa,
també ballem a dins de les grans,
o sigui, l'oferta la ballem cosiers i cavallets.
Feim una sèrie de figures,
o sigui, feim unes figures per anar amb processó,
que són, o sigui, menjar dama,
la dama va passant per mig,
o sigui, els cavallets se posen endur-se bé,
nosaltres, aquí a Palma,
són vuit cavallets i una dama.
La figura aquesta de menjar dama
és que la dama, doncs, passa,
o sigui, la dama sempre va davant
i les colles de cavallets,
les quatre colles de cavallets,
van a darrere, no?
La dama, un moment donat,
passa pel mig dels cavallets,
passa a darrere
i, per parell, de dos en dos,
van ballant, van cap a darrere,
seguint la dama, la se mengen
i es queden al darrere
i així van passant un lloc
cada vegada al cavall
i els que van davant
sempre van cap a darrere,
mengem la dama
fins que la dama
t'on està davant.
Òbviament,
la música que els acompanya
també ha de ser forçosament solemne.
La música va acompanyada
per Fubiol i Tamborino i Xeramies.
Això és música documentant,
tota la documentació que tenim
ve de l'Arxidut Lluís Salvador,
que és el que va recopilar
tota la música i les figures,
o sigui, en Ultibale Arendt,
Ultibale Arendt
és allà on ha estat la nostra font
d'informació
de totes aquestes figures
i aquestes músiques.
Amb I al Frontera
també està molt satisfet
que el seu cavall
i els dels seus companys
creuin al Mediterrani
per venir a Tarragona.
Per nosaltres
és un honor
que hem pensat en nosaltres
perquè sabem la tradició
que té Santa Tecla
aquí a Tarragona,
la pena és que no venguem
per Santa Tecla
que m'han dit
que és una cosa impactant
i que aquí se reuneixen
tota classe
de danses religioses
i que has que toquen
la seva màntica
i que no ho ha impactat.
Igualment antiga
és la dança
de los caballos
del Corpus de Burgos.
Hi ha referències
que deixen ben clara
la seva existència
des de com a mínim
l'any 1634.
La seva recuperació
però és força recent.
De tot plegat en parla
Miguel Alonso.
El origen
de la dança
de los caballos
de Burgos
pues tiene el origen
en lo que fue
el Corpus
y es el Corpus
del Corpus Christi
en las fiestas
del Corpus de Burgos.
Entonces,
bueno,
las danzas
se habían perdido
pero bueno,
en las actes municipales
desde el siglo XVI-XVII
vienen indicando
esta serie de danzas
y ya pues hace
6-7 años
el Comité de Focor
de Ciudad de Burgos
pues intentó
recuperarlas
y es lo que hemos
llevamos ya
pues esa recuperación
de la danza
del Corpus.
El que més destaca
d'aquesta danza
castellana
és el nombre
de genets
que la componen.
En total,
atenció,
40 cavalls.
El carácter es más solemne,
diríamos,
la comparsa
lo componen
40 cavallos
y luego van acompañados
con la música
de Dulzaina,
con dulzaineros,
que serán unos 8 o 10 dulzaineros
los que acompañan
a la música.
Bueno,
las figuras
en unos momentos
son círculos,
otros momentos
son aspas
y luego pues una serie
de calles
con contra danza
y danza
donde van cambiando
las filas
de adelante a atrás
y viceversa.
Com hem vist
fins ara,
cada població
ha representat
la figura
del cavall
d'una manera
completament diferent.
A Burgos
en tenim
una altra mostra.
Es acostumbrados
a ver
pues son
las figuras
del cavallo
en cartón,
¿no?
Y se ve
exactamente
el cavallo.
Aquí
la figura
del cavallo
pues son
diríamos
es plana,
son unas
unas
maderas
planas
donde va,
donde el caballo
van dibujados
van dibujados
ahí los caballos,
¿no?
Venir a Tarragona
també fa especial ilusió
als caballos
fufos de Burgos.
Ho explica
el mateix
Miguel Alonso.
Para nosotros
es un reconocimiento
no sé
a la labor
que estamos haciendo
aquí en Burgos
por recoger
esta serie
de lanzas
que, bueno,
en su día
estuvieron muy
de boga
en nuestra ciudad
y que se han ido
perdiendo
y que poco a poco
vamos
recuperando
y bueno,
que tengan en cuenta
nuestro trabajo
nos parece
importante, ¿no?
La plaça de la Font
es convertirà
per tant demà
en un immens estable.
Els 7 grups
que prendran part
demà
a la mostra
de cavalleries festives
deixaran ben clar
que hi ha moltes maneres
de fer muntar,
fer ballar
i fer disfrutar
un cavall.
queilled
a la