Les funerals seran enterrades aquest mateix migdia
pel que fa Josep Bienditxo, pel que fa les seves arrestes
segurades per al resultat de l'autòpsia.
Anem una altra vegada cap a la catedral de Tarragona
per seguir íntegrament aquests funerals.
Allí s'hi troben desplaçats Lluís Comas,
encarregat tècnicament de la unitat mòbil i Anna Plaça.
Anna, endavant.
Hola, bon dia.
Acaba de començar aquesta celebració del funeral
aquí a la catedral de Tarragona.
Tota la gent que hi assisteix està en peu,
a tan bon punt de començar a sonar la música d'orga.
Ara el primer que es farà és la cerimònia de les exèquies.
Ens acompanya en Didac Bertran,
que és el cap de comunicació de l'Arcabisbat de Tarragona.
Ell ens acompanyarà en aquesta retransmissió
i ens explicarà què consisteix aquesta cerimònia de les exèquies
que es fa abans d'iniciar-se la missa.
Bé, el ritual de les exèquies consta de diverses parts
i ara la primera és, diríem, l'acollida dels fèretres,
i dels difunts a l'entrada de l'església.
Hauran pogut observar,
ho diguem pels amics oïdors que ho puguin estar escoltant,
que, tal com l'anar, que al ritual els ornaments són morats.
El president porta casulla morada.
En aquest cas, el president és el senyor arquebisbe de Tarragona,
que concelebra diferents preveres de Tarragona
i vinculats amb la família dels difunts.
El fet que hagi sigut un fet tan tràgic,
aquest suposo que també dona unes característiques especials a la missa.
Efectivament, i a més a més s'haurà de fer un ritual una mica de divers,
perquè hi ha infants i hi ha un ritual propi per infants,
però clar que en aquest cas hi ha la mare i es farà pràcticament,
com que els infants estan batejats,
és un ritual, diguem, d'adults.
El que també us hem de comentar és que l'humilia la pronunciarà l'arcabisbe,
Jaume Pujol Balcell,
simplement que el farà en castellà,
perquè es veu que part de la família de les víctimes d'aquesta explosió
que hi va haver el passat dijous a la nit,
són de fora, són d'altres punts de l'estat,
i per tant no en tenen a català,
i per fer-los arribar completament al sentit de la cerimònia
s'ha optat perquè aquesta homilia sigui en castellà.
Com dèiem, la catedral plena de gom a gom,
des de ja fa bastanta estona,
des de fa aproximadament un quart d'hora,
que està plena fins dalt de tot,
hi ha molta gent que s'ha hagut de quedar de peu
a la part de darrere de tot,
i també als laterals, entre els assistents,
hi ha pràcticament la corporació municipal en ple,
i també altres representants d'institucions
havien vist, per exemple, l'entrar al subdelegat del govern,
Joan Maria Balló.
Acabat ara la música d'orga,
esperem que d'un moment a l'altre
s'iniciïn aquestes exèquies,
aquesta cerimònia especial de difunts,
que és un ritual que es va repetint,
repartint al llarg de la missa.
Es fa sense al principi, les exèquies us van repartint?
Bé, ara hi haurà aquest ritual d'acollida,
llavors, doncs, després traslladarà...
En el nombre del Padre, i del Hijo, i del Espíritu Santo.
La paz esté con vosaltres.
L'arcabisba Jaume Pujol dona inicia la cerimònia.

En aquests moments, celebrant,
és dir, el president, amb la seva casulla morada,
s'ha dirigit a la porta de l'església,
i llavors, després de saludar els presents,
els hi ha mostrat amb les seves paraules
el consol de la fe.
En aquest cas, ha fet servir una citació bíblica
que és de Mateu 11, 28,
el Veniu a mi,
tots els que esteu cansats i a fer aixugats,
i jo us faré reposar.
T'he deixat himnus Deus in Sion,
et t'hi birre de torvotum in Jerusalém.
Donem-nos, Senyor,
el repòs ater,
i que la llum perpetua
els il·lumini.
En aquests moments,
la processó arriba a l'altar
amb creu alçada,
la creu pròpia de l'Arcabissar de Tarragona,
de dos travessers
que se situa al lloc de costum.
Segueixen després els preveres
i tanca la processó el senyor arcabisbe.
Segueix després els feratres
que, com dèiem,
es disposaran a peu de l'altar.
En aquests casos,
els feratres es col·loquen mirant cap a l'altar
i els ministres mirant cap al poble.
Arriban els tres feratres blancs
dels infants
i el de la mare.
Podem dir que molta gent
no pot contenir les llàgrimes
en aquests moments.
L'actitud és de molt de respecte.
Només se sent aquí a la catedral
el cant de l'escola Cantorum de la catedral
que dirigeix mossèn Miquel Barberà.
Estem sentint el cant d'entrada.
Donem-nos, Senyor,
el repolzatel
i que la llum perpetua
els il·lumini.
president ha encensat l'altar
i ara el senyor arquebisbe
ocupa la seu.
i que la llum perpetua
i que la llum perpetua
els il·lumini.
i que la llum perpetua
i que la llum perpetua
els il·lumini.
Hermanos,
ens reunim en la Iglesia Catedral
acompanyant a los familiares
enlutados por la muerte
de nuestros hermanos.
Nos sentimos unidos con ellos
por lazos familiares,
amistad y solidaridad
a causa de su trágica muerte.
Que nuestra oración
les acompañe en la fe
y en la esperanza cristianas
para encomendarlos a Dios.
i que la llum perpetua
en la fe
y la...
En aquests moments ens trobem
en la part de l'acte penitencial.
Voremos.
Señor, Tú conoces nuestra profunda tristeza
por la muerte de Olga,
la esposa de David y sus hijos, David, Raúl y Sergio.
Concede a quienes acatamos con dolor Tu voluntad
de llevártelos el consuelo de creer
que viven eternamente en el cielo.
Por nuestro Señor Jesucristo, Tu Hijo,
que vive reina contigo en la unidad del Espíritu Santo
y es Dios por los siglos de los siglos.
Lectura de la carta del apóstol San Pablo
a los romanos, hermanos.
Los que por el bautismo nos incorporamos a Cristo
fuimos incorporados a su muerte.
Por el bautismo fuimos sepultados con Él en la muerte
para que, así como Cristo fue despertado
dentro de los muertos por la gloria del Padre,
así también nosotros andemos en una vida nueva.
porque, si nuestra existencia está unida a Él
en una muerte como la suya,
lo estará también en una resurrección como la suya.
Comprendamos que nuestra vieja condición
ha sido crucificada con Cristo,
quedando destruida nuestra personalidad de pecadores
y nosotros, libres de la esclavitud al pecado.
Porque el que muere ha quedado absuelto del pecado.
Por tanto, si hemos muerto con Cristo,
creemos que también viviremos con Él,
pues sabemos que Cristo,
una vez resucitado dentro de los muertos,
ya no muere más.
La muerte ya no tiene dominio sobre Él.
Palabra de Dios.
Palabra de Dios.
Desde lo hondo a ti grito, Señor,
Señor, escucha mi voz,
estén tus oídos atentos
a la voz de mis súplicas.
És això que estem escoltant en aquests moments
el sant reconciliado.
Desde un abismo clamo a ti, Señor.
Desde un abismo clamo a ti, Señor.
Si llevas cuentas de los delitos, Señor,
¿quién podrá resistir?
pero de ti procede el perdón,
pero de ti procede el perdón
y así infunde el respeto.
Desde un abismo clamo a ti, Señor.
Mi alma espera en el Señor,
espera en su palabra.
Mi alma aguarda al Señor
más que el centinel a la aurora.
Desde un abismo clamo a ti, Señor.
Aguarda, Israel, al Señor
como el centinel a la aurora
porque del Señor viene la misericordia
la redención copiosa
y el redimirá a Israel
y el redimirá a Israel
de todos sus delitos.
Desde un abismo clamo a ti, Señor.
La catedral s'aixica en ple de peu
en el moment en què es procedirà
a la lectura de l'Evangeli.
Aleluia, Aleluia, Aleluia.
Saló.
Vambíssima, Aleluia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Molt querido David,
bens i vows de els difurts,
familiares i amics,
germans i hermanyes en el Señor.
Ens hem reunit per celebrar la Eucaristia
en sufragio per les persones que han perdut la vida
en aquest accidente que ha conmocionat tota nostra ciutat
i a tantas altres persones.
Ofrecemos la misa por las almas de Olga y de sus tres hijos, David, Raúl y Sergio, y también por la de Josep.
Dirigimos nuestras plegarias al Señor por todos vosotros, los familiares, especialmente por ti, David,
que inesperadamente has perdido a tu querida mujer e hijos.
Rezamos también por los heridos que aún se encuentran en situación grave.
Todos sentimos la necesidad de acompañaros en estos momentos dolorosos.
Nos gustaría daros lo mejor, ser bálsamo eficaz para suavizar vuestras heridas.
Y ciertamente es de agradecer la asistencia de tantas personas que habéis venido hoy a la Catedral Primada de Tarragona,
bastantes de vosotros llegados desde lugares muy distantes.
Quisiera tener palabras de consuelo para vosotros, aunque el corazón y el entendimiento se revelan ante tanto dolor.
Parece que no es posible encontrar razones humanas para el consuelo.
Por qué ha sucedido una cosa así, nos preguntamos.
El dato frío de que haya sido el resultado de una explosión no nos convence.
Esto es verdad, pero en nuestra pregunta late algo todavía mucho más profundo,
que alcanza el sentido al sentido de la vida y de la muerte de los hombres.
¿Por qué te los has llevado, Señor?
Los cristianos tenemos en la fe una respuesta.
Sabemos que la muerte no es un final absoluto, sino el principio de una nueva vida.
De una vida para siempre, de gozosa comunión de amor con Dios.
Lo que sucede es que a los hombres no nos resulta fácil entender sus designios
y que su infinita bondad y misericordia se halla detrás de acontecimientos tan dolorosos como la muerte
y más aún cuando se produce en circunstancias tan tristes.
Hermanos, la muerte es siempre un misterio.
Dice el Concilio Vaticano II,
frente a la muerte, el enigma de la condición humana alcanza su cumbre.
Aún así, los cristianos tenemos una certeza que no nos quita el dolor de la separación,
pero que nos llena de esperanza y nos da consuelo.
La muerte que entró en el mundo a causa del pecado
ha sido transformada por Cristo Jesús, el Hijo de Dios,
que sufrió también la muerte propia de la condición humana
en un acto de obediencia a la voluntad del Padre.
Y la obediencia de Jesús transformó la maldición de la muerte en bendición.
Gracias a Jesucristo, la muerte cristiana tiene un sentido positivo.
Nos conduce al encuentro con nuestro Padre Dios.
Como hemos leído en la primera lectura,
si hemos muerto con Cristo,
creemos que también viviremos con Él.
Este morir con Cristo hace referencia a rechazar de nuestra vida
todo lo que no es digno de nuestra condición de hijos de Dios.
La vida cristiana consiste en amar la voluntad paternal de Dios,
aceptarla siempre,
aunque a veces no logremos entenderla
a causa de la limitación de nuestra inteligencia.
En el Evangelio hemos contemplado dos escenas que no se pueden separar,
pues constituyen en realidad un único acontecimiento.
La vida de Jesús no termina con la muerte,
sino que va seguida de su resurrección.
El Viernes Santo, en la inminencia de su muerte,
Jesús con voz potente dirige a su Padre la tremenda pregunta
con que comienza el Salmo 22.
Dios mío, Dios mío, ¿por qué me has abandonado?
El que pronuncia estas palabras es el Hijo Eterno del Padre,
con quien está inseparablemente unido en una misma naturaleza
y por su infinito amor.
El Hijo de Dios que vino a la tierra para salvarnos
ha hecho suyo el desconsuelo que sufrimos los hombres.
En su humanidad siente como si su Padre Eterno
lo hubiera abandonado.
En ocasiones como la que ahora nos encontramos,
nos puede sobrevenir también a nosotros esta tentación.
Nos parece que Dios nos abandona,
que no nos escucha.
Pero no es así,
porque Jesús resucitó realmente
y con su muerte y con su resurrección
venció definitivamente la muerte
y nos trajo la salvación eterna.
Los cristianos podemos comprender un poco
el misterio de la muerte
al considerar la pasión, muerte y resurrección de Cristo.
Su muerte trágica y su resurrección
son para nosotros fuente de vida eterna.
Él nos ha dejado la Eucaristía,
que ahora celebramos como memorial de su pasión y resurrección.
En el sacrificio eucarístico,
Cristo vuelve a ofrecerse por amor nuestro
para que actualicen a lo largo de los siglos
y ahora para todos nosotros sus palabras.
El que come mi carne y bebe mi sangre
tiene la vida eterna
y yo lo resucitaré en el último día.
A los que por gracia de Dios tenemos la fe cristiana,
nos da consuelo que podamos hacer algo importante
y muy eficaz por los difuntos.
Rezar y celebrar y participar en la Santa Misa,
ofreciéndola como sufragio por sus almas.
De esta forma le seguimos queriendo
más allá de esta vida.
Continuamos ahora la celebración de la Eucaristía
y ponemos sobre el altar las penas,
los trabajos, las tristezas,
las ilusiones y las esperanzas de cada uno de nosotros.
Recemos los unos por los otros.
Y yo os pido que esta oración nuestra
esté especialmente orientada a pedir a Dios
por los que perdieron la vida en este accidente
y también para que a aquellos que se quedan
con el corazón desgarrado por haberlos perdido,
el Señor les conceda,
junto con su consuelo paternal,
fortaleza y esperanza.
En estos días celebramos la novena
a la mare de Deud del Claustre.
La tenemos aquí, delante.
Que la Virgen, nuestra Madre,
nos conceda ser fieles hasta el final.
Le pedimos que nos asista en la hora de nuestra muerte
como estuvo presente junto a la cruz de su hijo.
y muy particularmente le pedimos
que salga al encuentro de los que ahora nos han dejado
para conducirlos muy bien preparados por ella
a la presencia de la Santísima Trinidad.
Amén.
Moments de reculliment i reflexión
después de la homilia que ha pronunciado
a l'arcabisme Jaume Pujol
hem de comentar també
que aquí a la catedral s'han apagat
unes dues mil persones
i fa uns instants
hem pogut saber
a través del Sèrfum
que els funerals
per la cinquena víctima mortal
en la llet sinistra.
Dios en su hijo Jesucristo
nos ha concedido
una esperanza indestructible.
Por ello, movidos por el amor
que nunca muere,
encomendémosle a los vivos
y a los difuntos.
Pueden responder,
te rogamos,
óyenos.
Por la Iglesia nacida
del corazón abierto de Cristo
en la cruz,
que llamando a todos
a vivir en el amor
muestre al mundo
el camino de la vida eterna.
Roguemos al Señor,
te rogamos, óyenos.
Por sus pastores
llamados a ser ejemplo
y guías del pueblo santo,
que sean irreprensibles
en la fe, la esperanza
y la caridad,
roguemos al Señor.
Por los pueblos del mundo,
que a nadie les sea negado
el derecho a la vida
y a vivirla con dignidad,
libertad y paz,
roguemos al Señor.
Por quienes sufren
en el cuerpo
o en el espíritu,
que no les falte
el consuelo en la tribulación,
roguemos al Señor.
Por nuestra hermana Olga
y sus hijos
y hermanos también nuestros,
David, Raúl y Sergio,
que en el bautismo
recibieron la semilla
de la vida eterna,
que les conceda
la compañía perpetua
de los santos,
roguemos al Señor.
Por ella que se alimentó
con el cuerpo de Cristo
pan de vida eterna,
que la resucite
en el último día,
roguemos al Señor.
Por quienes mueren solos,
por los que son víctimas
de la violencia
y de los malos tratos,
que Dios les cambie
el sufrimiento por la paz
y la felicidad prometida,
roguemos al Señor.
Por los que ven acercarse
el final de sus días,
que el amor misericordioso
de Dios
y el recuerdo
del bien obrado
les mantenga
la esperanza
de salvación,
roguemos al Señor.
Por quienes lloran
desconsolados
la muerte
de un ser querido,
que no les falte
la esperanza
de reencontrarlo
en el reino de Dios,
roguemos al Señor.
Por los padres,
familiares
y amigos
de Olga
y por su esposo
y padre también
de sus hijos
y por quienes hoy
les encomendamos
a Dios.
Que la Eucaristía
sacramento de vida
en Cristo
nos mantenga
íntegros
para la eternidad,
roguemos al Señor.
Oh Dios,
que resucitando
tu Hijo
cambiaste el sentido
de nuestra muerte,
acoge hoy
nuestras plegarias
y llena de esperanza
los corazones
de quienes lloramos
la muerte
de nuestros seres queridos
por Jesucristo
nuestro Señor.
Gracias.
Gracias.
Gracias.
Gracias.
Gracias.


Aquesta part
de la celebració
Eucarística.
Recordem que
presideix
l'Arquivisbe de Tarragona,
matropolità
i primat,
Monsenyor
Jaume Pujol
del Cells,
el qual
l'acompanyen
allí a la presidència,
Lucent Joan Argonès
i Monsenyor
Josep Martí
Aixalà,
Canonges
als dos
de la Catedral.
La Catedral.
La Catedral.
En aquest moment,
l'Arquivisbe i els preveres
que aconselebren
aquesta cerimonia
estan espargint
amb incense
l'altar
pas previ
a l'inici
d'aquesta part
de l'Eucaristia
de la benedicció
del Pai al Ví.
Aprofitem aquest moment
per recordar
que els funerals
per la cinquena
víctima mortal
d'aquest accident,
d'aquest sinistre,
la José Viendicho,
se celebrarà
aquesta tarda
a les 5
a la parròquia
de Sant Esteve de Vilaseca.
Aprofitem
Aprofitem
Aprofitem
Aprofitem
Aprofitem
Aprofitem
Aprofitem
Aprofitem
Aprofitem
Et
Aprofitem
Aprofitem
A Rules
Aprofitem
Aprofitem
Aprofitem
Aprofitem
Aprofitem
Aprofitsa
Aprofitem
Aprofitsa
E Romeo
Ara
Levantemos el corazón, lo tenemos levantado hacia el Señor, demos gracias al Señor nuestro Dios, es justo y necesario.
En verdad es justo y necesario, es nuestro deber y salvación, darte gracias siempre y en todo lugar, Señor Padre Santo, Dios Todopoderoso y Eterno, por Cristo Señor nuestro.
En Él brilla la esperanza de nuestra feliz resurrección y así, aunque la certeza de morirnos entristece, nos consuela la promesa de la futura inmortalidad.
Porque la vida de los que en Ti creemos, Señor, no termina, se transforma y al deshacerse nuestra morada terrenal, adquirimos una mansión eterna en el cielo.
Por eso, con los ángeles y arcángeles y con todos los coros celestiales, cantamos sin cesar el himno de Tu gloria.
Sancto, Sancto, Sancto, Sanctus Dominus Deus Sabaot,
7.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


!

!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
que és el moment sempre corporador del ritual de la pau, avui particularment emotiu, ateses les circumstàncies.
şah!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
En aquests moments, bona part dels existents estan combregant,
mentre el cor dels amics de la catedral sosté el cant de l'assemblea.
La direcció del cor és de mossèn Miquel Barberà
i el cant de l'assemblea el dirigeix el senyor Jordi Guàrdia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Aquesta cerimònia realment impressiona veure els quatre fetes a peu d'altar.
La sombra de la creu els empara i és una premonició d'una vida eterna que han començat a gaudir.
En poques ocasions la catedral de Tarragona per un funeral s'ha omplert de la manera que en aquesta ocasió.
També cal dir que el ressò mediàtic ha sigut important.
Hi ha molts companys a la premsa que estan seguint aquesta cerimònia molt respectuosament, per cert.
I també podem dir que les llàgrimes estan aflorant a infinitats d'ulls en aquest matí del dia 2 de novembre.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
A menudo la vida se empeña en querer convencernos de que su transcurso siempre ha de ser agradable.
Y cuando todo parece que siempre ha de seguir siendo amable y la felicidad nos va a acompañar
para siempre, un súbito y brutal zarpazo de desconsuelo y horror nos sustrae de nuestro
sueño y nos hace sentir el mayor dolor que pudiéramos imaginar.
Los que hemos querido a Olga somos los mismos que la hemos tratado.
Porque todo aquel que la conoció comenzó a amarla.
A todos nos ha llegado su sentido positivo de la vida y su aprecio por la misma.
Y en su entrega y amor por su profesión reconocimos no solo a la profesional, sino, aún
mucho más importante, reconocimos también a la persona.
Por eso el dolor que sentimos es tan grande.
Porque esa vida tan querida por ella y en un periodo especialmente feliz nos ha arrebatado
en un absurdo instante inexplicable la vitalidad cotidiana, la alegría de cada instante, la sensación de compañía y el sentimiento de bondad.
Olga nos ha dejado y hemos quedado envueltos en vacío y en soledad sin compartir y solo podemos guardar la esperanza del reencuentro.
A ella i als seus petits, que l'han acompanyat en aquest darrer viatge, el nostre record més carinyós,
i a tots els seus, el nostre sentiment compartit i tot el nostre cor.
Bé, primer que tot, agradeceros vostra presència aquí en aquest moment.
Hola Mamina, hola Queco, hola Rules, hola Davidito Colorado.
Todavía oigo vuestras carreras por el pasillo cuando llego del trabajo.
Me preguntáis, ¿ya has venido de Barcelona? ¿Has venido en el tren? Vamos a jugar.
Si llego pronto, os pongo en el baño, a secaros os hago cigüeña.
No paráis de reír, mientras la Mamina prepara la cena en la cocina.
La Mamina me da un beso en la boca, suficiente cena para mí.
Después ponemos unos bushos en la tele antes de acostar a mis joyitas.
Ya en la cama David siempre me dice, ¿me cuentas una historia? Mejor dos, una corta y una larga.
Luego quédate dos minutos hasta que nos durmamos.
El Raúl escucha atento mientras se quedan los dos dormidos plácidamente.
La Mamina, mientras, da de mamar al Queco en el sofá.
Yo me quedo dormido a su lado.
Al poco decimos, ya es hora de ir a la cama y todos a dormir.
Dormid hijos míos, dormid para siempre.
Tu Mamina cuida de ellos, la mujer de mi vida, la razón de mi ser.
Mientras hemos estado juntos, hemos sido tremendamente felices y volveremos a juntarnos algún día.
Esperadme porque yo estoy aquí en la tierra.
Debe ser para hacer algo bueno que me debe quedar pendiente.
Corretead por el cielo, pero sin alejarse de la mamá, que con los tres es difícil protegeros.
Aunque yo lo haré desde aquí, porque mi corazón y mi alma se va con vosotros.
Raúl, tú te llevas el camión, era mío cuando era pequeño.
David, las canicas, no las pierdas.
Queco, tu chupete.
Y la Mamina, mi teléfono móvil, para que me llame cuando lleguen al cielo.
Un beso.
Un beso.
Parles de tu sol i aplaudiments emotius al final d'aquesta cerimònia
i de les paraules que ha volgut adreçar el pare a la seva dona Olga Cedés i també als fills.
Me levanté esta mañana pensando que un milagro se había producido
y que todo fuere una pesadilla.
Palabras no hay, sentimientos demasiados, entremezclados,
difíciles de desenredarlos para gritaros a voz viva lo cuanto que os necesitamos.
Se conocieron a los 16 años y salieron a los 18.
Cuando fuimos presentadas Olga y yo, Olga me dijo, al poco tiempo,
desde que vi a tu hermano me enamoré y sé que es el hombre de mi vida.
Ahora os habéis convertido en ángeles todos y tú te fuiste con tus niños para así protegerlos.
Tengo una vocecita en mí de tu parte, Olga, que me repites y repites todo el tiempo.
Cuídamelo, obsérvalo, sé su sombra y dale la fuerza y sentido para continuar su camino.
Dile que nosotros cinco formamos uno con él para la eternidad
y que necesitamos que esté bien para que nos dé fuerza para liberarnos en el cielo y volar alto.
Familia, amigos, todos, con vuestra presencia nos sentimos amparados.
Ayudar a mi hermano en su nuevo camino de su vida, para que no se pierda, os lo confío.
Solo unas últimas palabras entre su tía y Coteto, que es el David pequeño.
Le preguntaba yo a menudo, Coteto, cuánto te queremos todos, cuánto te queremos todos.
Y me responde, hasta el infinito.
¿Y sabes por qué?
Porque cuando miras al cielo nunca vemos el final y el amor nunca se acaba.
Gracias.
Dispongámonos ahora a cumplir cristianamente el deber de dar sepultura al cuerpo de nuestros hermanos.
Y pidamos a Dios, para quien toda criatura vive, que admita sus almas en la asamblea de los santos.
Que estos cuerpos que hoy vamos a enterrar sin vida al Señor los resucite, llenos de vigor y de gloria, en el último día.
Que Dios escuche nuestras súplicas y en el momento del juicio use con ellos de misericordia.
para que libres de la muerte, reconciliados con el Padre, llevados sobre los hombros del buen pastor y agregados al séquito del Rey Eterno,
disfruten para siempre de la gloria eterna y de la compañía de los santos.
A continuación, el saludo de esta ceremonia, se posta el fet en el férate y espargeix el cos amb aigua beneída.
Per donar d'aquesta manera l'últim adeu a les víctimes d'aquest accident que hi va haver dijous passat a Tarragona.
Aquesta part del ritual és la que s'està complint en aquests moments.
El senyor Gabisba està fent l'expressió sobre els fèretres.
Ara continuarà aquest ritual amb la insensació també dels fèretres.
El senyor Gabisba possedeix incensar els fèretres que guarden les despulles mortals de les víctimes d'aquest tràgic accident de la nit de l'11 de novembre.
Dóna el tom al voltant d'ells i ara passa a l'incenser al ministre.
Tot seguit continuarà aquest ritual.

Diós de misericordia, acoge les oracions que te presentamos per aquests germans nostres que acaben de deixarnos.
I abrèles les portes de tu mansió i a seus familiares i amics.
I a tots nosaltres, els que ens hem quedat en aquest món,
Concédenos saber consolarnos con palabras de fe.
Por Jesucristo nuestro Señor.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Els concelebrants en processó per la nau central de la catedral acaba així aquest funeral que s'ha fet, s'ha iniciat al puny del migdia i s'ha allargat durant poc més d'una hora aquí a la catedral de Tarragona i han assistit a 2.000 persones o fins i tot més que han omplert de gom a gom la catedral.
Tots els bancs de la nau central estan plens, els dels laterals també s'han hagut d'habilitar moltes cadires i és també molta la gent que s'ha quedat de peu per dir l'últim adeu a Olga Cebes i als seus tres fills.
Una cerimònia que ha estat especialment emotiva a la part final perquè han volgut adreçar-se als presents, als companys de feina d'Olga, han volgut emetre un missatge destacant la seva vàlua com a professional, com a metgessa i també com a persona.
I també ha tingut paraules al pare especialment emotiva recordant els jocs del seu fill i l'amor per la seva esposa morta en aquest tràgic accident.
Finalment també ha tingut paraules de record la cunyada de la víctima d'aquesta mare de família d'Olga Cebes de 36 anys que ha recordat amb ella i també els seus tres fills.
S'acaba així aquesta cerimònia que hem retransmès en directe des de la sintonia de Tarragona Ràdio.
Moltíssimes gràcies Anna Plassa, Dirac Bertran i Lluís Comas per fer-nos arribar a aquesta retransmissió d'aquesta emotiva sense que mena de dubte.
La cerimònia és els funerals per a quatre de les cinc víctimes de l'explosió mortal de dijous de la nit a Tarragona de l'immoble número 72 de la Rambla Nova de Tarragona sense que mena de dubte molt emotiva.
Les paraules que han dirigit per recordar les figures d'Olga Cebes i dels seus tres fills, Raül, David i Sergio, com han pogut escoltar òbviament amb la retransmissió d'aquests funerals obligat a fer canvis a la greia habitual de Tarragona Ràdio dels dissabtes del matí.
Aquesta setmana, aquest dissabte, no s'ha emès el programa un dos i seguit, l'espai setmanal de Sardanes, i ara d'aquí uns instants s'oferirà una versió reduïda del programa Toc de Casell, el programa d'informació casellera de Tarragona Ràdio.
Ara d'aquí uns instants farem una pausa per la publicitat, donarem pas a Cinta Olivan i al programa Toc de Casell, però sàpiguen també que qualsevol novetat important que es produeixi al llarg d'avui i al llarg també d'aquest cap de setmana en relació a aquesta explosió
de l'edifici de la Rambla Novencantona del carrer Fortunyons, podran seguir-la, òbviament, per Tarragona Ràdio.
Aquesta tarda, abans del partit del nàstic, Teresa Ortega també els recapitularà i es donarà l'última hora sobre totes aquestes edades.
Recordin també que els funerals per a la cinquena víctima mortal Josep Vienditxó estan previstos en principi per a aquesta tarda a les 5 a Vilaseca.
Ens han informat aquest matí des dels serveis funebres de Tarragona, des del CERFUM,
que aquest matí els metges forenses ja li han practicat l'autopsia i que en principi s'ha previst que a les 5 de la tarda
s'oficiïn aquests funerals a Vilaseca.
En aquests moments passen 10 minuts de la 1 del migdia, fent com dèiem una pausa per la publicitat
i tot seguit Cinta Olivana ens arriba amb una versió reduïda, una versió obligadament reduïda del programa Toc de Castell.