Falten dos minuts per tres quarts d'onze del matí.
Aquí estem, al matí de Tarragona Ràdio,
parlant ara amb dos tarragonins
que rebien divendres passat el reconeixement de la ciutat,
rebien el reconeixement de l'Ajuntament de Tarragona.
Avui ens acompanyen el pintor Tomàs Olívar.
Tomàs, bon dia.
Bon dia.
Pintor vinculat a l'Escola d'Art de Tarragona
com a alumne i professor,
vinculat a la Fundació de l'Ateneu de Tarragona.
En fi, ara en parlarem de la seva trajectòria professional
vinculada a la ciutat.
I també ens acompanya Salvador Fà,
director de l'Esbar d'en Saire de Tarragona.
Bon dia, senyor Fà.
Bon dia.
Contents, m'imagino.
Tomàs Olívar va rebre el diploma de serveis distingits
i Salvador Fà, el títol de fill predilecte de la ciutat.
Tomàs, què representa per vostè aquesta distinció?
Home, per mi representa un reconeixement
que no és que ho esperés,
perquè va ser una sorpresa,
però em fa molt de goig i em sento molt feliç.
Molta il·lusió culmina d'alguna manera
tota la seva trajectòria professional?
Sí, sí, exactament.
Tota la trajectòria professional com a tarragoní.
O sigui, jo aspiro a més, és veritat, no?
Aspiro a fer més coses amb aquesta vida.
No em conformo amb batura mare i posar-me a dormir.
Però de cara a Tarragona sigo molt satisfet.
Senyor Fà, per vostè que representa ser fill predilecte de la ciutat?
Home, jo suposo que no cal que tu ho digui, no?
La màxima aspiració que pot tindre,
és el que vaig dir allà a l'Ajuntament,
a qualsevol ciutadà de qualsevol ciutat,
la màxima aspiració que pot tindre
és que el facin fill predilecte de casa seva, no?
O sigui que, bueno, ja m'havien donat el de serveis distingits
l'any 98, tenia el reconeixement com a professor de la Generalitat,
tenia el diploma del Patronat de Turisme,
o sigui que, doncs ara aquesta ha sigut ja
la culminació de totes les meves aspiracions
com a tarragoní, es pot dir,
perquè més important que el de fill predilecte,
penso que no hi ha cap més distinció per part de l'Ajuntament, no?
En els dos casos vostès representen això,
una tasca professional, però sobretot el seu tarragonisme, no?
La seva vinculació sempre a diferents col·lectius.
En el cas de Tomàs Olivar, en fi,
ara ho anunciava en la presentació,
ha passat i ha tastat diferents entitats
i diferents moviments socials de Tarragona, no?
Sí, sí, sí, sí.
Inclús el mateix Ajuntament, l'any 86,
em va fer donar el pregó de Setmana Santa,
també va ser un acte de molt de goig, no?
I va tindre molta resonància,
i en fi, i fet coses per Tarragona,
també com el mercadet de la catedral,
i representat a Tarragona fa anys a Madrid,
amb un curs que va fer d'educació i descans,
vaig anar a París, també,
amb una beca de la Diputació,
en fi, he fet 150 exposicions aquí fora de Tarragona,
sempre portant Tarragona per davant.
Vaig fer el llibre a la força dels pobles,
de tots els pobles de la província de Tarragona,
durant dos anys,
dibuixant tots els pobles de la província,
en fi, he treballat molt,
estic treballant,
ara mateix acabo de vindre de l'estudi,
em vaig a les 8 del matí,
cada dia treballo,
m'agrada treballar,
no podria viure sense pintar,
en fi,
és una feina molt bonica,
i penso que és el meu destí aquest,
a part de la meva família,
i de sentir-te a Tarragoni.
En fi.
De tot el que ha fet,
que se sent més orgullós.
Bueno.
Encara que sigui un petit detall,
a vegades no les coses més importants
són les coses que en un,
de les quals un se sent més satisfet.
Mira, si és de,
tècnicament,
o sigui, artísticament,
de les coses que he fet,
doncs potser de les primeres coses
que vaig realitzar.
Una vegada,
tenia uns amics,
que són abogats, calderons,
i ells van alquilar un pis
a la plaça Cursini,
jo perteneixia a la Congregació Mariana
i ells també,
i els vaig demanar,
dic, escolta,
per què no em deixeu una habitació
per fer alguna prova de decoració?
Diu, sí, mira,
allà al final hi ha una habitació,
fes el que vulguis.
I vaig començar a fer unes decoracions
sobre el Quixot
i sobre els abogats,
allò que diuen els abogats
i pel curador
s'algui fer de dos en dos,
no?
I vaig fer,
vaig començar a fer unes decoracions allí
i quan anava per la meitat
diu, mira,
si m'ho acabes de pagar els gastos.
I jo me'n recordo que els gastos
van costar 800 pessetes.
Escolta, 800 pessetes.
Això era als anys 40.
40, potser a vora dels 50.
I, bueno, vull dir
que ara ells tenen el problema,
ja han acabat de fer d'abogats,
s'han licenciat
i s'han jubilat
i tenen el problema
que no volen marxar del pis
per la decoració.
Això per mi és un goig.
Tants anys després.
Sí, sí, sí.
No poden tirar la paret
perquè està pintat sobre la paret
i no hi ha tela, no hi ha res.
I clar,
tindrien de tirar l'envestida
i portar el tros de paret.
I no volen marxar
precisament per la decoració.
Això és molt bonic.
En el cas de Salvador Fà
és una vida sobretot
dedicada a l'esbar,
dedicada a la dansa, no?
Bueno, dedicada a la dansa, sí.
A la dansa en general.
Perquè no puc dir
que només aig hi sigo
l'esbar dançària de Tarragona,
sinó que són molts esbars,
molts grups,
tant de Tarragona
com de Catalunya
com d'Espanya.
He fet tot el que he pogut
per la dansa.
O sigui, em sembla que
ja per vosaltres
també ja és molt conegut
perquè hem parlat moltes vegades, no?
Però, doncs,
ha sigut un món dedicat a la dansa.
Un món dedicat a la dansa
i a portar la dansa de Tarragona arreu.
Bueno,
jo tinc la satisfacció
de poder dir
que he portat
menys a Extremadura,
he portat el nom de Tarragona
a totes les autonomies
de l'estat espanyol.
I a Turquia,
a França,
a Itàlia i a Ústria.
O sigui,
que penso que
ja és portar el nom de Tarragona
a força,
però estos, no?
I de què se sent més orgullós?
Igual que li preguntava
el senyor Olivar.
De tot el que ha fet
en aquesta vida,
professionalment,
artísticament,
de què se sent més orgullós?
No,
no,
concretament
de moltes coses,
però és que
concretament
d'una cosa,
no.
No,
perquè, doncs,
esclar,
he creat tantes danses,
també,
de nova coreografia,
de nou muntatge,
n'he fet tantes
que, doncs,
bueno,
és que ara dir,
doncs aquesta,
no.
No n'hi ha cap de preferida?
No, no,
perquè des del moment
que les fas
passa com el Tomàs
que em pica pintat un quadro,
doncs se l'estima
com els altres,
o sigui que
quan fas una dansa
t'agrada
i senzillament
perquè si no t'agrada
no la treus ja.
Això és indiscutible,
no?
Sembla que
n'he fet,
doncs no ho sé,
potser n'he fet
40 o 50
de creació meva
i, bueno,
doncs,
me sento orgullós
de totes,
o sigui que
no és concretament
d'una dansa
que et sentis
més important
que l'altra,
o sigui,
i concretament
tampoc d'un esbar
que et sentis
més orgullós.
Clar,
ara em sento
molt orgullós
de tal com funciona
l'esbar dançària
de Guitarragona,
precisament perquè,
perquè, doncs,
tenim quantitat de gent
i hi ha molta bona voluntat,
moltes ganes
de col·laboració,
una bona junta directiva
que s'aclareixen
i que van molt bé,
un cos de dansa,
doncs,
fantàstic,
amb molta gent,
una secció de veterans
amb 30 persones,
que tots,
doncs,
ja són granadets,
també,
i després,
entre principians,
infantils i juvenils,
em sembla que són 50,
aproximadament.
Ha quedat clar
en aquesta conversa
que Tomàs Olivar
i Salvador Fan
no estan jubilats,
que professionalment
ells continuen molt actius.
Ara mateix,
el Tomàs Olivar,
què està fent?
En què està treballant?
Estic preparant
una exposició
per Setmana Santa
a Salou,
a la Torrevella.
L'Ajuntament
em fa aquest honor
de...
també,
potser,
és una mica...
no és una exposició
normal,
sinó també
és una exposició
retrospectiva
de la meva vida
anterior.
i aquests dies
està pintant
alguna cosa
en especial?
Què està pintant?
Bé,
estic pintant
algun tema
sobre Salou,
que són temes nous,
i després,
una recopilació
des que vaig començar
a pintar
fins ara.
hi ha una noia crítica
que la Raquel Medina
que està recollint
obra
de la meva vida
anterior
i amb el que fa
i ara
i l'anterior
fer l'exposició.
O sigui,
és una exposició
quasi homenatge
i em fa molt de goig.
I el Salvador
fa?
Què està fent ara
aquests dies?
En què està treballant?
De moment,
preparant el festival
d'aniversari
perquè serà el dia 26 de febrer
al Teatre Metropol
i prenen part
totes les seccions.
Però a part d'això,
el dissabte aquest
ballen els infantils
el festival
que en diem de Nadal
que ballen aquí
al Saló d'Actes
de la Caixa Tarragona.
El dissabte
a les 6 i mitja de la tarda.
Aquest dissabte
doncs actuen els nens
els nens i les nenes
la secció infantil
que vostè també dirigeix.
Vostè dirigeix a tots.
No, no,
aquests els porten
la meva filla
el meu gendre
i tres monitores més.
O sigui,
aquests no.
Aquests
me'n vaig deslligar
ja fa molts anys
i segueixen portant-los ells.
Ja n'hi ha prou
amb el cos de dansa
i amb la secció de veterans
que de totes formes
ara també
la secció de veterans
també ja hi tinc un monitor
un mestre de dansa
que també es cuida d'ells
perquè els anys
no perdonen, eh?
O sigui que
i ara posat a saltar
i a cada dia ballar
ja no és propi per mi.
En qualsevol cas
està preparant el festival
del dia 26 de febrer.
Sí, això sí,
estem preparant el festival
del dia 26 de febrer.
Després, bueno,
el dia 26 de febrer
jo tampoc no hi podré ser
el dia del festival.
O sigui que
jo el prepararé
però ho dirigiran
els altres
perquè
dóna la casualitat
que estic a Madrid
amb una assemblea
de la Federació Espanyola
del folclore
que tampoc no em deixen
deslligar
de la Federació Espanyola
o sigui que
vaig una miqueta
una miqueta
atabalat.
Atabalat, sí.
I després estem intentant
bueno,
farem doncs
el festival de presentació
de la temporada
que el farem
el 22 de maig
i és clar,
llavors sí,
aquells s'han de fer
algunes coses noves
s'ha de...
aquells hi ha més feina.
Vostès que
des de dues especialitats
artístiques diferents
com l'avança
i les arts plàstiques
la pintura
en fi,
han observat
l'evolució de la ciutat
també culturalment.
Digui'm per acabar
com veuen
ara
el 2005
ja
Tarragona
i com ha canviat
m'imagino
des de
en fi
fa 30, 40 o 50 anys.
N'ha canviat molt?
Ha canviat com vostès
s'esperaven?
Artísticament
Tarragona
ha estat una mica
una mica
parada, no?
Ara
sembla
que comenci
una altra vegada
molt gràst.
jo
això ho he sentit
de veritat
ha estat parada.
Jo me'n recordo
de l'escola d'art
i del moviment
que havia
fa 30 anys
i era molt bonic
i ara
potser
motiu
de
de l'expansió
que ha hagut
industrial
i
i de
d'edificació
hem estat
una mica abandonats.
Aquesta és la veritat.
jo els proposaria
a les autoritats
doncs que
que contribuessin
una miqueta
en remoure
la part artística
cultural
que a Tarragona
li fa falta
i a més
Tarragona
es presta
a que sigui
una ciutat
de cara al turisme
de cara a la cultura
Tarragona ha sigut
ha sigut la capital d'Espanya
en l'època
dels romans
i sota de Tarragona
i hi ha
la gran indústria
arqueològica
la gran indústria
cultural
i això
no s'ha d'abandonar
eh
què queda
quan
una generació
desapareix
doncs
queda
l'art
queda la cultura
el que més desapareix
quan se fan
les excavacions
què surten
eh
surt tot això
i l'altre
desapareix completament
la història
queda
doncs
Tarragona
té una gran història
i Tarragona
té
de recuperar
de tot això
a part de la indústria
que
a la indústria
el que se li ha de demanar
és que pagui
que pagui
que contribueix
a que Tarragona
sigui
una gran ciutat
culturalment
eh
i artísticament
que ho té
té la gran
fortalesa
de tindre
una història
meravellosa
jo crec que té
la història
que
qualsevol ciutat
voldria tindre
doncs
s'ha de porfirar
i la seva opinió
senyor Fa
bueno
la
l'ovella
pobra
de
de totes les arts
ha sigut sempre la dansa
o sigui
que això
no
ja
ja és un tema
que el tenim tant assumit
no s'ha preocupat mai ningú
mai
en absolut
o sigui que no
i a més a més
quan ens fan actuar
o quan ens donen alguna actuació
encara ens la donen
perquè callem
o sigui que no
no perquè els interessi
o sigui que la dansa
és la
la
la part pobra
de l'art
o sigui que
tot i siguin una cosa
de mar
no s'ha millorat
la cosa amb els anys
no
no
no hi ha
o sigui
si els que
menessin
tinguessin
una miqueta
de sentit
de l'art
i de
de
de
totes aquestes coses
llavors
doncs potser sí
que s'apoyaria tant la pintura
com la
de la dansa
com d'altres
aquestes coses
però com que
penso que
no van per aquest camí
per desgràcia
no van per aquest camí
malgrat
aquestes
queixes
o aquestes reclamacions
ells
porten tota una vida
professional
tota una vida artística
dedicada en un cas a la pintura
i en un cas a la dansa
i per això li han reconegut
Salvador Fà
fill per dilecte de la ciutat
i Tomàs Olivar
diploma de serveis
distingits
de l'Ajuntament de Tarraona
a tots dos
l'enhorabona
la nostra més sincera felicitació
i sobretot
a continuar treballant
a continuar fent coses
per la dansa
i per la pintura
i en definitiva
fer coses per Tarraona
gràcies a tots dos
per venir aquest matí
directe a la ràdio
gràcies a vosaltres
adeu-siau
bon dia