Ahir van començar les obres de construcció de tres rotondes
per millorar els excessos de la ciutat a la zona de Ponent.
Ahir ja ho vam comentar en aquest programa
i en els serveis informatius de Tarragona Ràdio
que s'havien produït alguns problemes de retencions considerables,
sobretot a l'autovia T11, l'autovia entre Tarragona i Reus,
precisament venint de Reus en el tram final en sentit Tarragona.
Avui sembla que la cosa està funcionant una mica millor,
tot i que també s'estan repetint alguns problemes.
D'aquestes obres, d'aquestes infraestructures importants
a la ciutat de Tarragona i d'altres temes d'urbanisme,
en volem parlar amb el tinent d'alcalde de l'àrea de territori
de l'Ajuntament de Tarragona, senyor Jordi Sendra.
Jordi, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Quin balanç es fa des de l'Ajuntament de Tarragona
d'aquests primers dies de restriccions de trànsit?
A veure que quedi clar, potser hauríeu de convidar
algú de la demarcació de carreteres o de la subdelegació
o del Ministeri de Fumet, perquè en cap a la fi són unes obres
que les fa el Ministeri de Fumet.
En tot cas, sí que és evident que, com que afecten
i afecten d'una manera important els accessos a la ciutat,
l'Ajuntament havia de dir la seva, l'Ajuntament ha procurat
en primer lloc la continuació d'aquestes obres,
perquè ha de quedar molt clar que les obres aquestes
ja fa mesos que duren i que, en tot cas,
en el punt crític que s'ha de tallar, s'ha de començar a tallar,
l'Ajuntament volia assegurar que no es fes durant les festes
de Tegla i que, en cap cas, es tallés el pont d'accés a la ciutat
per Ramón i Cajal.
Això ho vam aconseguir.
És evident que provoquen retencions,
és evident que els primers dies en provoquen més
que d'aquí 15 dies.
la gent s'haurà acostumat, entenc, a buscar el recorregut més àgil
i, bé, estic convençut que sent com són unes obres importants,
doncs que els ciutadans tindran la paciència suficient
perquè una vegada d'aquí a tres mesos acabi tot això,
que ho direm de tres rotondes,
que la ciutat necessitava molt en aquests excessos
perquè tothom recordarà els col·lapses que hi havia cada dia,
doncs, per exemple, a l'entrada del pont vell,
el pont d'Harmón i Cajal.
Doncs, precisament, aquestes rotondes es fan per aquest motiu,
per lleugerir i per evitar, doncs, aquests col·lapses, no?
Lògicament, i com sempre dic jo,
doncs, totes les obres creen molèsties,
totes les obres tenen un punt en què en creen més.
Només demano comprensió i paciència al ciutadà
i que sàpiga buscar la via més ràpida
i que no tothom vulgui entrar pel mateix lloc.
De fet, doncs, tal com comentaves,
el lloc que sembla més problemàtic en aquest moment
és l'entrada per l'utopia de Reus,
perquè tothom fa cap a la rotonda de l'Avinguda de Roma.
Llavors, es tracta que la gent sigui conscient
que segons en quins llocs vulgui anar,
que potser és bo que es busqui algun itinerari alternatiu.
Què suposarà per a l'entorn urbanístic de la zona
la construcció d'aquestes tres rotondes?
Bé, suposa eliminar cruïlles que són molt perilloses,
eliminar stops i cestes del passos que provocaven molts accidents.
Aleshores, cal recordar que parlen de tres rotondes,
una magnífica que té una superfície d'una hectàrea,
que és la que hi ha al final de l'autovia de Reus,
i que és la que vehicula tot el trànsit en diverses direccions,
pont de Santa Tegles,
i ja no hi haurà aquella paella que hi ha a la baixada del pont de Santa Tegles,
o a la posada del pont de Santa Tegles,
sinó que hi haurà una connexió directa a la rotonda.
Una altra connexió,
se suprimirà l'actual accés a la carretera de Constantí
i a l'est transversal,
i s'haurà de fer per un altre tros.
I també l'accés a l'avinguda de Roma,
és a dir, des de l'autovia de Reus,
accés directe a l'avinguda de Roma,
això és important,
i un accés més digne al pont de Ramón i Cajal.
Això complementat amb aquesta rotonda
que es fa a l'avinguda de Roma, a l'autolica,
i complementat amb la tercera rotonda
que es fa a l'entrada del pont de Ramón i Cajal.
És un guany, és un guany important amb accessos.
A veure, jo vull remarcar aquí,
en aquest sentit,
que l'Ajuntament, com a gestors de la ciutat,
estem contents perquè, en aquest sentit,
el Ministeri de Foment està planificant
i posant al dia obres que eren absolutament necessàries.
Per posar un altre exemple,
les dues rotondes que estan en licitació
i que teòricament han de començar
abans d'acabar aquest any,
al mes de novembre o desembre,
que són les de l'entrada a Bona Vista per la 340,
o les de la rotonda d'entrada a Camp Clar,
pel carrer Riu Segre, també a la 340,
o l'absolutament necessària i prioritària rotonda
que ha d'anar, que està adjudicada,
i que ha d'anar a la 340 a la Corilla del Callà,
que provoca, sobretot en els mesos d'estiu,
unes retencions brutals de la gent que ve de la platja
i que vol tornar, que vol entrar a boscos, a Tarragona,
doncs la rotonda aquesta també és molt important.
I en aquest sentit,
entenc que nosaltres tenim satisfacció
en el sentit que veiem que la demarcació de carreteres,
el Ministeri de Foment, doncs, està actuant.
Si li sembla, continuem,
no ens movem encara de la zona de Ponent.
Abans també parla vostè de Bona Vista.
Quan està prevista l'inici de les obres de construcció
de la vorera que uniran amb l'Avinguda Roba en Bona Vista,
seguint precisament el traçat de la Nacional 340?
Nosaltres estàvem pendents de l'autorització
de la demarcació de carreteres,
perquè afectava, en certa manera,
la 340, que encara és d'ells,
encara no és una carretera que estigui desafectada.
Una vegada rebut això,
doncs, està fet,
està en el tràmit de licitació que pertoca,
administrativament pertoca,
i que entenem que abans d'acabar l'any
començaran les obres.
A veure, és important, és important.
És a dir, en el futur,
mig termini,
la 340 es convertirà en una Avinguda de Roma.
És a dir, l'Avinguda de Roma arribarà fins a la Canonga,
fins a Bona Vista, fins a la Canonga.
Perquè una vegada feta la variant,
el Ministeri de Foment té molt d'interès
en retornar a la ciutat aquest tram.
Aleshores, això passarà a mig termini,
perquè estem en negociacions,
perquè ens han de solventar diversos temes,
però nosaltres ens avancem en aquesta desafectació,
i per això hem licitat,
i hem dret a licitació a aquest projecte de vorera,
que anirà des de Bona Vista fins a la Torre Roma.
La intenció del Consistori, però, és, clar,
fer una via completament urbana,
la Nacional 340,
fins al final del terme municipal de Tarragona.
Exacte, exacte.
Que sigui una Avinguda de Roma,
que sigui un carrer, un carrer de la ciutat.
Pel que fa a l'autovia de Reus,
precisament a l'autovia T11,
el Consistori té plantejat fer-hi alguna mesura tipus similar
per urbanitzar-la, per donar-li un caràcter més urbà,
o és una mesura que no s'ha plantejat?
No, en principi nosaltres no hem plantejat,
és a dir, ens han plantejat la banda de la 340,
en principi a l'autovia de Reus,
parlem de més llarg termini,
a l'autovia de Reus també al Ministeri
ha de fer alguna rotonda,
que també serà important,
però a curt termini no ens hem plantejat
cap tipus d'actuació en aquest sentit,
és a dir, de fer vorera o de fer passeig,
perquè encara no toca, oi?
Quina rotonda li queda fer al Ministeri a l'autovia?
Al Ministeri ha de fer un parell de rotondes també,
una que crec que va a l'altura de la floresta,
o de Parrioclar o de la floresta,
i aleshores una altra que enllaci
amb la circunvalació, amb la variant actual.
Parlem d'una altra via de caràcter,
una carretera que de mica a mica
va solint un caràcter estrictament urbà,
com es tracta de la via Augusta?
Com està el projecte de remodelació de la ciutat?
Bé, la via Augusta demà mateix,
demà dimecres, es fa l'obertura
de les proposicions econòmiques
de les empreses que s'hi han presentat a la licitació,
i aleshores calculem 15 dies d'adjudicació,
un mes d'assignatura de contracte
i diversos procediments que s'han de seguir,
com és l'estudio de seguretat,
és a dir, hi ha d'haver una empresa responsable
de la seguretat, etcètera,
abans de, jo calculo que el mes de desembre
podria començar.
Les obres de la via Augusta són importants,
perquè és l'entrada pel nord a la ciutat,
i es queda com una mica desfassat,
quan veus el primer tram que ja es va arreglant el seu dia
i llavors continues baixant i veus el segon tram,
que està una mica deixat de la mà,
doncs és absolutament necessari,
i ara finalment tira endavant.
I a més a més, allà també hi van dues rotondes,
la rotonda a l'alçada d'aquell monument que tenim
on hi diu Tàrraco, Sipenomopus,
que connecta amb el camí de la cuixa, etcètera, etcètera,
i un altre que anirà a l'excés de la rebessada
a l'alçada on hi ha la parada de l'autobús
o la zona del Nàstic,
sempre parlem de la via Augusta.
A més a més, això suposa donar sortida
de Joan Fuster a la via Augusta
i donar continuïtat a Joan Fuster
per sota del pont de la via Augusta,
tot el pont de sota és Rafà,
i es donarà continuïtat al carrer Joan Fuster,
que avui és un cul de sac quan topa de morros
amb la via Augusta,
doncs donarà continuïtat al carrer
fins a arribar a la platja rebessada.
És a dir, el carrer Joan Fuster
arribarà fins a l'alçada.
Tot això està dintre d'aquest projecte
d'obres de la via Augusta,
que és ja imminent
i que val molts diners,
val quasi bé 5 milions d'euros
i que té una durada aproximada d'un any.
És a dir, aquí,
suposant que comencessin abans d'acabar aquest any,
doncs abans d'acabar l'any 2006
la via Augusta serà una realitat.
I tindrà,
quedarà finalment la via Augusta
com aquest primer tram que ja coneix?
Sí, sí, evidentment.
Evidentment.
Al mateix estil.
Al mateix estil.
Entrem, si li sembla,
al centre de la ciutat.
Una qüestió molt propera geogràficament
aquí a aquesta emissora.
Ahir van començar unes obres,
sembla que per alguns inesperades,
aquí al carrer Enric d'Ussó,
per un col·lector d'aigües,
que van causar,
com recull avui la premsa,
algun problema important,
tenint en compte
la important concentració
de centres educatius en aquesta zona.
A veure,
el carrer Enric d'Ussó
tenia un problema
de recollida d'aigües pluvials.
Amb la urbanització
de l'avinguda Vidal i Barraquer,
en casos de pluja extrema,
la pressió de l'aigua
que baixava pels col·lectors
de Vidal i Barraquer
era tan gran
que impedia
que l'aigua que venia
d'enric d'Ussó
pogués connectar directament
i pogués connectar en condicions
al col·lector
de Vidal i Barraquer.
Aleshores vam decidir
això provocava
que hi hagués inundacions
en determinats baixos
d'edificis
de la cantonada
d'Enric d'Ussó
amb la plaça de Salvador Llende.
Aleshores vam decidir
de construir
un col·lector paral·lel
per donar més capacitat
de sortida
a l'aigua pluvial
del carrer Enric d'Ussó
i aquesta obra
va començar ahir.
Jo em sap greu,
demano disculpes
en tot cas,
el director
d'Elis Martí Franquès,
ell té garantida
l'entrada peatonal
en cap cas
en cap cas
impedeix
l'entrada peatonal.
Vull pensar
i també és lògic
que tota aquella gent
que ve en cotxe
ho té més complicat
però
és a dir
que si m'ha avisat o no
en tot cas
ho tindrien igual de complicat
oi?
Perquè
ha sigut absolutament necessari
per poder fer aquesta obra
de tallar un dels dos carrils.
Es calcula
que en un mes
més i mig
finals de novembre
podria ser enllestit.
Sí,
finals de novembre
estarà enllestit.
Jo
insisteixo
i no em canso de repetir-ho.
Crea en molèsties,
ja ho entenc,
però són obres
que són absolutament necessàries.
És a dir,
no es fan a caprici
ni d'un conseller
ni d'un tinent d'alcalde
ni d'un alcalde.
Es fan perquè són necessàries
i crea en molèsties.
Després el benefici
és evident
i llavors torna
tota la normalitat.
Com em va
el desenvolupament
urbanístic
del PP2
a la zona
de Joan XXIII,
senyor Sandro?
Bé,
el PP2
jo vull diferenciar
com si diguéssim
dos projectes
dintre d'un.
És a dir,
un projecte
és el de fer carrers
a la zona
de Joan XXIII,
fer carrers
i fer vivendes
i recordem
que allà hi va
el Corte Inglés,
qui va a la Guàrdia Urbana,
qui va a la Guàrdia Civil,
que hi ha un espai...
Això d'hi va
al Corte Inglés
depenent
de la seva ubicació
definitiva.
Escolti,
en principi
i el Corte Inglés
va allà.
Jo no sé
com acabaran
les negociacions,
si canviarà de lloc
o no,
però en principi,
urbanísticament,
l'espai reservat
és aquell que hi ha
al Pla Parcel 2.
Hi ha un espai
també reservat
per un nou col·legi,
perquè el César Agust
ja no dona més l'abast
i per tant
hi ha un espai reservat
per poder-hi fer
una nova escola,
que també es parla
de qui pot anar
acabant l'escola
oficial d'idiomes.
I aleshores,
el segon projecte
és el projecte
del jardí,
el jardí
de les tretes hectàrees,
a la Ciutat de Tarragona.
Jo el que he demanat
a l'empresa constructora
és que independentment
que comencin
més aviat o més tard,
que ja ho estan començant
i estan desbursant
el tema de carrers,
a mi m'interessa
que comencin a treballar
al 100%
amb el tema del jardí,
perquè es comenci a veure
ja a la zona
de les Torres Roma
darrere del César Agust,
que es comenci a veure
allà els treballs
i que a mesura
que passin els mesos
que es vagi veient
ja l'esjardinament
de tota aquella zona.
Nosaltres calculem
que ara estem parlant
d'un any i mig
d'obres,
però el jardí
el veurem,
és a dir,
l'anirem veient progressivament
més ben treballat
i acabat.
Jo crec que és important
perquè descentem
d'entrada
tot el descampat
que hi ha darrere
del César Agust
i que crea problemes
de pols
en els veïns i tal,
allò es converteix
en zona verda,
evidentment,
en un gran jardí,
però a més a més
també ordenarem
una mica l'aparcament
en la zona.
Un altre pla parcial,
en concret el pla parcial 1
que s'està desenvolupant
en aquests moments,
contempla, entre d'altres,
la construcció
d'una rotonda
a la sortida
de la Nacional 240
per fer l'accés
a la zona educacional.
Com tenim aquest centre?
El PP1 és un pla parcial
que encara està
en desenvolupament urbanístic,
vull dir que encara està
en tramitació urbanística,
per tant,
és un pla parcial
que no es pot executar,
però sí que és veritat
que hi va inclòs
una rotonda
i en el PP2
també hi va una rotonda
que és la que donarà
una rotonda
que va a l'accés
a Tarragona
per la carretera de Valls
i que donarà accés directe
a tota la gent
que ve de Sant Salvador,
Sant Pere i Sant Pau
cap a l'Hospital de Joan XXIII,
vull dir que és important
aquesta rotonda.
En tot cas,
el PP1
és una cosa ja
a més llarg termini,
vull dir,
no és d'avui per demà,
s'ha de provar urbanísticament,
una vegada
estic provat urbanísticament,
aleshores
s'ha de treballar
la licitació
i la seva urbanització.
Són coses
que no són fàcils
i que no duren dos dies.
Una altra obra
que sí que s'està executant
és l'ampliació de la Rambla
fins a la plaça
de les Corts Catalanes
quan serà ingestida.
A veure,
jo calculo
que a finals d'any
estarà acabada
l'urbanització
de la Rambla Francesc Macià,
és a dir,
com sabeu,
hi havia tres fases,
el primer tram de Companys,
el segon tram
inclòs el Monument
de Lluís Companys
i la tercera fase
que és tot el que correspon
a la Rambla de Francesc Macià
en el mateix estil,
Coca Central,
voreres amples,
l'avengut de Francesc Macià
és més ampla
que Lluís Companys,
per tant permetrà
unes voreres molt més amples,
evidentment dos carrils
de pujada i de baixada
i en el centre
de la plaça
de les Corts Catalanes
hi anirà
el Monument
L'Ancius Bellugadís
que serà
el final
de la continuació
de tota aquesta trama
monumental
que té la Rambla,
començant pel balcó
i acabant allà mateix.
A finals d'any
estarà acabada
la obra de Francesc Macià.
Amb el monument
de l'Antoni Mas inclòs?
Amb el monument
de l'Antoni Mas inclòs.
Crec que sí,
i a veure, insisteixo,
és important
que hi hagi el monument
però per mi
el que és important
és poder obrir
i donar el trànsit
i la circulació
de peatons
i de gent amb normalitat
a la Rambla
de Francesc Macià.
El monument
és important
formar part
d'aquest projecte
però suposo
que serà
la darrera cosa
que es posarà.
Interessa primer
acabar al carrer
abans de posar el monument.
Que s'hi pugui circular.
Lògicament,
que s'hi pugui
anar caminant
i circular.
Per anar acabant
aquesta entrevista
deixi-nos
desplaçar-nos
geogràficament
cap a la part baixa
de la ciutat.
Com van les obres
del carrer gasòmetre?
Segueixen el ritme previst?
Van,
segueixen el ritme previst.
Jo sé que...
A veure,
jo hi he estat
sovint.
Des del primer dia
que he procurat
anar-hi
i he anat parlant
amb la gent
del carrer gasòmetre
i la majoria
em manifesta
que, bueno,
que sí,
que lògicament
que tenen molestis
però que entenen
perfectament
que aquell carrer
és absolutament necessari
que es fessin
amb les obres que es fan.
Pensa que
no es tracta
sol de canviar
canviar el panot
serveis que estaven penjats
per parets
i ara se soterren.
Jo crec
que el carrer gasòmetre
s'ho mereixia,
la part s'aprenent
s'ho mereixia
i, en principi,
el ritme
és el previst.
És a dir,
jo insisteixo molt
que abans de Nadal
hem de tenir
el carrer llest
i insisteixo també
sempre
que el primer mes
és el mes més fotut
perquè és el mes
de la pols,
el mes de les màquines
aixecant
i el mes més complicat.
A partir del segon mes
la cosa ja es veu més clara,
ja es comença a dibuixar
la realitat futura
d'aquest carrer
i, en tot cas,
jo vull remarcar
que, almenys
la majoria de botiguers
estan contents
que això es faci.
Es canviaran
les voreres
de la zona
de Pere Martell
o, com a mínim,
això és el que està previst?
Sí, sí, tenim a la licitació
ara dos projectes
que és Pere Martell
des de Ramon i Cajal
fins al carrer Ibissa
i Francesc Bastos
des de Ramon i Cajal
al carrer Ibissa
i llavors al carrer Ibissa
que travessa pel mig
que puja mig millor d'euros
i que estem a punt d'adjudicar
i que abans d'acabar l'any
començaran,
duraran tres mesos.
És a dir,
estan parlant d'obres
que es faran,
vull dir que ja no són
dibuixos
ni projectes,
no, no,
són realitats
perquè estan en licitació,
per tant,
ja hi ha empreses,
s'està buscant
i hi ha l'empresa adjudicatària.
Això durarà tres mesos,
aquest carrer és de Pere Martell
i també tenim en licitació
en aquest moment
les voreres d'Hernandes Sanuja,
López Pelaez
i Cronista Sassé
que pugen
també a quasi mig millor d'euros
i que duraran uns tres mesos i mig.
Això no vol dir
que independient d'això
abans d'acabar l'any
puguem treure algun altre projecte
a licitació.
A mi m'agradaria
poder treure el carrer Fortuny
o el carrer Cervantes
o treure'ls en un bloc.
Cervantes,
Fortuny,
Reding,
des de la pasta del mercat
fins al carrer Unió.
Estem treballant amb això
i si el plover pel·lenari
ens dona la consignació,
si ens dona els calerons,
ens dona els euros,
probablement abans d'acabar l'any
ho portaré a licitar
per poder iniciar
a començaments de l'any que ve
aquestes obres.
Estem parlant sempre
de canvi de les voreres
en aquests carrer Fortuny Cervantes.
Sí, sí,
el que passa que
jo em vaig proposar
quan vaig entrar
detenent l'alcalde d'Urbanisme
que cada vegada
que féssim un projecte
per canviar voreres
que estudiéssim
la possibilitat
d'ampliar voreres
per donar més pas al pietó
o la persona que va a peu
sempre en detriment del vehicle.
Sempre en detriment del vehicle.
Llavors també aprofitem
sempre per baixar,
per despenjar cables
perquè a la gent
no li agrada anar pel carrer
i mirar dalt
i veure només cables
que travessen.
Llavors sempre procurem
soterrar serveis,
telefonia,
electricitat,
etcètera, etcètera.
Es contemplaria,
per exemple,
deixar aquesta zona
de la ciutat
com el carrer Governador González
on només hi passen els cotxes
no hi ha...
És impossible poder abarcar
perquè si han instal·lat
uns pilons
és una opció
que estudia el consistori?
Sí, per què no?
Jo crec que aquests carrers
de les rodelilles
del mercat
que en diem
han d'acabar sent
com Governador González
o com Cos del Bou,
per exemple.
Que la persona que va a peu
tingui l'absoluta seguretat
física, no?
I que s'impedeixi
que els vehicles
pugin a dalt
de les voreres
perquè al final
això és el que provoca
el veritable caos
circulatori de la ciutat.
Déu-n'hi-do, senyor Centra,
hem fet un repàs
de les principals...
Tenim molta feina,
tenim molta feina.
Paciència d'una banda
però després
ha de venir la recompensa, no?
Sí, sí, sí, sí.
Això sempre és així
i al principi
i al començament
de les obres
sempre crea problemes,
crea molèsties
però després al final
quan la gent,
quan el ciutadà veu
que l'obra està acabada
se n'adona
que valgut la pena.
Jo crec que treballem
en projectes
que valen la pena,
de veritat.
Senyor Jordi Centra,
tinent d'alcalde
de l'àrea de territori.
Moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
right.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.