Quatre minuts serà un quart d'una del migdia.
Al matí de Tarragona Ràdio ens mirem a aquestes hores del matí
amb ulls d'aventura, podríem dir-ho així.
El que passa és que no només parlem d'aventura,
sinó del que parlem fonamentalment,
és d'una expedició científica.
És l'Expedició Espeleològica Tarragona-Amazònia-Bolívia 2005.
És una expedició que es materialitzarà aquest proper estiu
i que protagonitzen un grup de vuit tarragonins.
Es marxaran al mes de juliol cap a l'Amazònia
per investigar diversos aspectes relacionats amb el món
de la geologia, de la climatologia...
Aquí podem afegir totes les gies que vulguin
al voltant d'una zona que és molt desconeguda,
probablement una de les zones més desconegudes del món.
El director de l'expedició és el Josep Estivill,
és el director de l'expedició i responsable
de l'associació Espeleològica Tarragona.
Josep, bon dia.
Molt bon dia.
El Josep ens acompanyava el passat divendres, si se'n recorden,
però venia en qualitat allò d'integrar,
que formava part de l'organització del Transaventure,
una cosa així com més domèstica, però apassionant
i que va anar molt bé, no?
Perfecte, va anar molt bé, molt bé.
Josep, va passar a tothom molt bé, però cansat.
Van patir, no?
Molt dur, molt dur.
Després de la cova hem de fer un trajecte
encara amb bicicleta de 40 quilòmetres.
Déu-n'hi-do.
Però això és una broma comparat amb allò que us espera
el proper estiu als expedicionaris.
Probablement cal subratllar, fonamentalment,
que estem parlant, no estem parlant d'esports d'aventura i natura,
d'un cap de setmana, d'unes vacances,
sinó que estem parlant d'una expedició científica
amb tot el que implica que tots els seus integrants
són persones que són científics
i que estan preparats per investigar determinats aspectes
d'una zona absolutament desconeguda.
És totalment desconeguda.
Fins i tot l'any 2002 no es tenia coneixement d'aquella zona.
El 2002 Tarragona va anar a Bolívia
amb l'expedició de Tarragona.
Aquest és l'antecedent, una vegada.
Aquest és l'antecedent, exactament.
O sigui, tòricament, l'associació ha fet quatre expedicions a Bolívia,
dues de pres de contacte
i contactar amb les institucions i ministeris de Bolívia
per engegar els treballs que s'han de engegar més endavant.
El 2002 van sortir ja a l'expedició Toro Toro,
a l'altiplano boliviano,
on es van catalogar 38 cavitats
i sumant tots els metres de tots els cavitats
arribem als 8 quilòmetres,
més allà dels 8 quilòmetres,
i amb les circumstàncies de trobar moixons d'espècies noves,
de trobar restes paleontològiques,
tortugues, iguanadontes, cocodrils,
de fa 65 milions d'anys.
També vam trobar pintures rupestres
i el més espectacular va ser trobar la fortalesa de Chulpa Casa,
traduint vol dir quebrada dels huesos.
Trobar vol dir que ho vau trobar vosaltres, aquesta expedició,
que anteriorment no es tenia constància?
No es tenia constància.
Se sabia que hi havia alguna cosa per allà,
però realment no es podia...
No estava catalogat?
No, no està catalogat.
A rutes de tot això,
també els informes s'han passat als ministeris bolivians
i ràpidament es va contactar amb nosaltres
al Museu Arqueològic Nacional de Bolívia,
el Julio César, el director,
i m'ha dit,
Josep, el que ho trobat és extraordinari,
estem parlant de fa 1.100 anys d'antiguetat,
ara que per accedir a la grilla de fortalesa
vam tenir que emplear les tècniques d'escalada.
És espectacular, no?
En el 2002 trobar tot això en l'altiplano
va ser superespectacular.
I va néixer el projecte d'anants a l'Amazònia,
a través d'un museu d'història natural
no en aquest mercat,
a Santa Cruz de la Sierra,
que és el que coordina i aglutina
totes les expedicions que arriben al país
i a través d'elles s'assignen els convenis
amb els ministeris.
Doncs va sortir aquest projecte.
Què hi ha a Amazònia?
Doncs no hi ha res.
Com no hi ha res?
Doncs sí, mira, tenim aquestes fotografies de la NASA
on hi ha uns rius que desapareixen sota terra.
I clar, quan els rius no els han servit
i l'hem vist,
doncs és un projecte extraordinari.
Parlem de cinc rius
que entren dintre d'una muntanya
i desapareixen dintre d'aquesta muntanya.
I a partir d'aquí,
la intuïció ara
i la constatació d'alguna cosa després.
Això, exactament.
Això vindrà ja després.
És la zona anomenada Tocabaca?
Sí, Tocabaca.
És una zona molt càlida?
Totalment.
La temperatura són 26 graus, 100% humitat.
Molt plujosa.
O acabes de dir 100% d'humitat, tot allò.
1.500, 1.600 litres per metre quadrat.
Clar, parlaves d'aquests rius,
d'aquestes cavitats,
però igual que va passar amb l'expedició anterior,
iniciatives com aquestes
permeten fer estudis de tota mena.
Jo aquí m'he apuntat algunes coses.
Aviam, aquí podeu fer estudis
de la climatologia de la zona.
Hidrografia, per suposat,
estem parlant dels rius.
Estudis cartogràfics,
perquè, clar,
hi ha en aquestes fotografies de la NASA
per allò, la topografia concreta del territori.
Així és.
Això és...
Així és, així és.
Mira, si parlem del que és la meteorologia,
l'any 2002,
i vam deixar la zona molt propera d'allí,
a la xiquitania,
penseu,
nosaltres arribarem amb el cotxe fins allà,
encara ens caldran 40 quilòmetres,
dos dies per arribar-hi,
però a aquesta zona vam deixar una estació meteorològica
que ha anat recollint totes les dades,
que nosaltres són primordials
per un estudi d'un sistema càrstic.
Per això, això permetrà
treure conclusions
molt més correctes,
molt més exactes.
Si després el que és això
és la meteorologia.
Parlem de la geologia.
La zona que anem a treballar
és l'edat del cirúric,
o sigui, fa 450 milions d'anys.
Bolívia
és un dels païs més extraordinaris geològicament,
ja que amb ella podem trobar
tot el que és el compèndit geològic
del pla de terra.
Si la xiquitania,
la zona que vam posar a l'estació meteorològica,
és per canviar,
fa 2.500 milions d'anys,
i la zona de Tucavaca
del 450 milions d'anys,
imaginau-vos-hi,
en un impàs de 40 quilòmetres,
dos contextos geològics
molt importants.
I el fet que siguin zones
desconegudes,
que no hagi intervingut
la mà de l'home,
està en Berges,
la qual cosa per la investigació
és com un partemàtic
de científics,
quasi, no?
Ben diu.
La diversió més absoluta
de començar a trobar...
És...
quan expliques això
a la gent,
el que es porta a terme allà,
les fotografies que heu vist,
i l'altre dia
amb els mèdics de comunicació
o la premsa
que van fer la presentació
a tots vosaltres
del que era l'expedició,
tothom va aixecar la mà
quan van demanar
qui volia vindre,
tothom volia vindre
a aquesta expedició,
és extraordinari.
Aviam,
però anem a pams,
ara que dius això,
aquí a la ràdio
com vam donar la notícia
tots dèiem
jo també vull venir,
jo també vull venir,
però clar,
tu comences a mirar,
dius sí,
tu vols venir a fer un viatget,
una aventura tipus allò,
pel·lícula,
una mica pel·lículera,
d'un altre periodista
de company del diari de Tarragona,
el Xemar Mouera,
una mica per agafar les imatges,
el testimoni,
allò d'imatges
de tota la feina que feu allà,
però clar,
allà hi ha cavitats
però també hi ha massissos
i hi ha encerrelades,
les condicions de vida
són molt dures,
parlaves del 100% d'humitat,
d'una temperatura,
d'una alçada,
és a dir,
que s'ha de tenir
una preparació física important,
molt important,
també,
mirant fotografies
de l'expedició anterior,
clar,
dius,
mira,
t'imagines que es munten allà
a un campament,
no,
no,
ni campament ni res,
una petita tenda de campanya
posada enmig d'aquells boscos
d'arbres tremendos
que dius,
home,
però,
i aquí dormen,
i aquí mengen,
per tant,
molt boquínic anem-hi,
però això no és un viatge de plaia.
No és un viatge de plaia,
penseu que són tres setmanes
intruïts dintre la selva,
amb els perills que comporta la selva,
l'údia més una vegada,
els companys ja ho saben,
potser entre la broma
i la serietat,
ells tenen prohibits
posar els malalts,
hem de tenir molta precaució,
portem una farmaciola molt completa,
hi ha dues cases,
dues clíniques
que ens ajuden
a tenir aquest tipus de farmaciola,
i després,
l'important també,
dintre d'aquesta expedició,
és el menjar,
que hem de menjar cada dia,
perquè imagina tu
disposar de tres setmanes
i donar menjar
per aquestes tres setmanes,
imagina el material
que hem de portar cap allà.
I el tema de l'aigua,
no?
L'aigua és més important.
Per dir que sigui una zona
amb molts rius,
és clar,
allà no saps
que hi ha ni tipus d'insectes
ni cap a pot haver-hi.
Exactament,
allà l'imprimordial
és beure molta aigua,
perquè la desertació
és el que xafa
a qualsevol persona,
a qualsevol esportista,
o sigui,
qualsevol activitat esportiva
que es realitzi,
si no beus aigua,
realment no t'arribes a recuperar.
Com plantegeu
al preparar tota aquesta expedició?
Ara esmentaves el tema
des del menjar,
però també des dels equips tècnics
que necessiteu,
el tema informàtic,
les dades,
és clar,
una expedició
d'aquestes característiques
implica moure molt material,
costa uns quants diners...
Molts,
molts.
A veure,
l'expedició ja hem de dir
que un dels patrocinis
principals de l'expedició
ja és des del mateix país,
no?
Parlem de l'AP,
Lloyd Aero Boliviano,
que és la companyia
que viatja actualment,
sobretot un nou tracte aèri,
entre Santa Cruz,
Bolívia i Madrid,
i l'AP col·labora
en aquesta expedició,
perquè l'ha vist tan interessant
que col·labora en l'expedició.
Dintre d'aquests patrocinis
també tenim altra sèrie
de gent
que col·labora,
no?,
en equips.
M'ho comentes
d'ordenadors.
realment,
una expedició,
si a aquest moment
no portes un ordenador,
GPS,
contactes via satèl·lit,
informació,
fotografia,
georadars,
realment,
estàs perdut.
I parlem de la selva.
O sigui que,
amb el GPS
i els programes topogràfics
que pots treballar
dintre de l'ordenador,
et permet en qualsevol moment
saber on te trobes
dintre d'aquella serralada.
Això és important.
i no perden,
no?
De fet,
l'expedició,
com són vuit terraunins
i dos científics bolivians
del Museu d'Història Natural,
aquests deu persones
s'adiviran en dos grups
i cadascú estarà independent
en tots els cinemes,
tant en qüestió informàtica
com en qüestió...
Us dividireu allà,
cadascú amb el seu objectiu,
projecte científic...
Exactament.
Fia efecte d'anar tancant
el cercle aquell
que és la zona
que anem a investigar.
Parlem de 490.000 hectàrees
i viuen 12.000 persones.
No abarcarem,
entre setmanes
no ho podem abarcar tot això.
No, no, no.
Però farem el possible
i pres de contacte.
Dintre d'aquesta expedició,
parlem de rius
que entenem dintre de la muntanya,
no portem equips
de submarinisme.
Per què?
Perquè desconeixem
quin és el perill
o què hi ha més enllà
del que nosaltres podem accedir.
Segons la cavitat,
si no dueieu ampolles,
potser no podeu passar?
És més segur que no podem passar.
Llavors,
haurà que canviar la tècnica
i llavors,
si per baix no podem passar,
amb els botes pneumàtics,
d'aquests d'expologia,
si per baix no podem passar,
intentem passar-ho per dalt.
Perquè si és un sistema càstig,
algun frat et comunicarà baix.
Com és desconegut,
realment és una aventura extraordinària.
Home,
pel que fa
als dos científics bolivians
que us acompanyaran,
ja teniu coneixement?
Ja us coneixeu?
Sí.
O prendreu contacte ara?
Mira,
aquests dos...
El bo d'aquest grup,
el bo de l'associació
i aquest grup que va cap a Bolívia
és que és un grup
que ja ha comprenetrat
des de fa molts anys.
És un grup que ja es coneix
i sabem
de quin peu calça cadascú.
Els dos companys bolivians
són dos científics,
un és ornitòleg
i l'altre és reptils.
Molt important
per l'interessó
que anem introduint
a la zona de la selva.
El Vladimir,
que és el que coordina l'expedició,
també va ser el que va coordinar
l'expedició de la NASA
a Bolívia.
La NASA està fent uns treballs
de vuit anys a Bolívia.
Us he de dir
que l'any 2002
Tarragona
va estar a punt
de col·laborar
amb la NASA.
Malgrat,
les dates
que ells arribaven
al país
i nosaltres marxàvem
va ser impossible.
Però aquest contacte
va permetre
que ara actualment
s'inicia
el 2005
l'expedició
a la zona
de l'Amazònia.
Tota aquesta informació
que vosaltres
arribeu a registrar,
on anirà?
Com es publicarà?
Quin us en farà?
Tota aquesta informació
passa,
primer passa
al Museu d'Història Natural
a Santa Cruz,
després passa
als Ministeris de Medi Ambient
del país
i després passa
als Servicis Nacionals
de Parcs Naturals
de Bolívia,
que són els diferents
ministeris
que estan connectats
a la qüestió
de Medi Ambient,
vegetació
i parcs.
I ells fan
les valoracions.
I en el cas concret
de la qüestió arqueològica
que em va passar
el 2002,
perquè aquí
a la Chiquitania
tenim també
una zona
que vam localitzar
pintors rupestres.
Hem de veure
de quina data
que estem parlant
hem de fer
per dibuixar,
calcar-les
i fotografiar-les
i tot això
es ha de averiguar.
No sabem res encara.
Tot això passa
al Museu Arqueològic
Nacional de Bolívia.
En quant a aquestes
12.000 persones
que viuen
en aquest territori
sabeu com són,
quin és el seu estil de vida,
si estan molt disperses
en el territori?
Aquesta gent
està molt dispersa
en el territori.
Penseu que
hi ha una zona
concreta
de la que
12.000 persones
viuen en un punt
determinat
d'aquesta estició
que us comentava abans.
Són gent
que es dedica
a la ganaderia
primordialment
i fan formatges
i poc més.
No fan res més.
Únicament
intenten
de...
Economia de subsistència.
Economia de subsistència.
Res més.
És que Bolívia
és economia de subsistència.
perquè no hi ha per a res més.
I Bolívia
és un país
francament
és un país
extraordinari.
Bolívia.
No sempre els científics
són esportistes.
I no,
tots els esportistes
són científics.
Però aquí
s'ha de donar
la doble circumstància.
Els integrants
de l'expedició
estan en forma?
Sí,
estan en forma.
O s'han de posar en forma
d'aquí al juliol?
Com allò
i que arriba a l'estiu
m'he de posar el banyador
doncs una mica
en aquesta línia.
Doncs sí.
A veure,
d'aquí que marxem
teòricament
ja les meves expedicions
s'estan posant al dia.
Com aquest que m'he de dir
som com els ossos
que a l'estiu
acumulem
per a l'hivern
subsistir.
Doncs ara
quan arriba a l'estiu
teòricament
anem a cremar
el que no hem cremat
en aquest hivern encara.
Realment l'expedologia
és una activitat
pròpiament
d'entre la primera
i l'estiu.
De fet,
és tot a l'any.
Però a l'hivern
les circumstàncies
depèn on la zona vagi
és la neu,
increment dels caudals
dintre els rius
de les cavitats
permet disminuir
un ritme aquest.
Bona forma física
una bona cartilla
de vacunacions
m'imagino també.
Ni t'ho imagines.
En aquell territori
us punxaran per tot arreu.
El 2002
portàvem a estar de la ràbia.
M'imagina't
és que allà no sabeu
què us trobareu.
Es desconeix totalment.
És una cosa
de fet ja
dintre aquesta sanitat
ja depèn de quina zona vas
de quin país vas
ell te marca les pautes.
També he de dir una cosa.
Tarragona
el dia 25 d'agost
hi ha la capital
la Paz
es posarà
de 21 botons.
es posarà de llarg
perquè es presentarà
al Museu d'Història Natural
perdona
al Museu Arqueològic Nacional
de Bolívia
es farà l'exposició
i una conferència
del que és
Tarragona Patrimoni
de l'Humanitat
que és el nostre patrimoni
i a més a més
el que són
els resultats
de les expedicions
que ha portat a terme
l'associació.
I estan invitats
ja confirmats
els ministres
els viceministres
i amb això
d'Espanya
a Bolívia.
Les autoritats.
Les autoritats
del país.
De tot el treball
que fareu allà
de tota aquesta experiència
l'havia científica
i l'altra
perquè hi ha una doble
experiència
en una expedició
com aquesta
aquí en diure
amb coneixement
així com es projectarà
i es farà
aquesta xerrada
a la Paz
aquí fareu
algun acte
que ens doni a conèixer
aquesta tasca.
Sí, mira
el dia
a mitjans
de juny
farem la presentació
de l'expedició
i l'entrega
de la bandera
al Juntament de Tarragona
esteu invitats tots
coneixerà
el que va ser
l'activitat del 2002
i el que serà
l'activitat
del 2005
coneixerà
els membres
de l'expedició
això seria
el primer contacte
gràcies
a la Diputació
de Tarragona
Tarragona
podrà connectar-se
via internet
amb l'expedició
a través
de les pàgines
de la Diputació
i sabrà
en tot moment
com va l'expedició
tant fotogràficament
com escrita
i així es treu el dia
més o menys
com està l'expedició
tots aquells
que aixecaven la mà
que deien
que volien anar-hi
doncs poden fer-ho
virtualment
i a través
de la xarxa
quan torni
ens explicaran
moltes més coses
però nosaltres
no volíem
deixar passar
per alt
doncs
conèixer una miqueta
com és preparar
sortiu a finals de juliol
i tornareu a finals d'agost
exactament
marxem el 26 de juliol
arribem allà
a la matinada
27 de la matinada
i el 29
per arribar al 30
a Tarragona
jo no sé
si vols afegir
alguna cosa més
allò sobretot
doncs
aquelles persones
empreses o institucions
que donen suport
que no ens deixen cap
això
perquè escolta
això ja les li deuen
costa molts quartos
i com a mínim
doncs
jo sé que teniu
molt d'interès
doncs
de fer-ho públic
sí
exactament
és molt d'agrair
l'apoi
o el recolzament
que estem tenint
el que és l'expedició
de totes formes
abans de marxar
i el dia que vingui
a l'acte
coneixeu quins són
els patrocinaris
i els recolzament
en aquesta pedició
però si
comencem de fer boca
hem de dir
que l'expedició
està recolzada
per la Generalitat de Catalunya
i per l'Ajuntament de Tarragona
també està recolzada
i patrocinada
pel patronat
d'Esports
de l'Ajuntament de Tarragona
el patronat de Turisme
també està
per la Diputació
TV3
la Universitat de Catalunya
també col·labora
amb tot el material
i tots els equips
i màquines
Decathlon
Tarragona
també col·labora
Carrefour
Barta
BIP
DataLogic
que ensedeix
tots els ordenadors
per poder fer les investigacions
els programes
els posem nosaltres
no sé
potser que em deixi
alguna dintre
del tinter
però realment
estem molt contents
el recolzament
que estem tenint
i l'apollo
Des d'aquí
havíem de desitjar
moltíssima sort
que ens fa enveja
de la bona
no de la verda
de la sana
que quan torneu
heu de passar
per la ràdio
i explicar-nos
tot el que
ha passat
i bé
insistir en aquest
desitge
i que aconseguiu
l'objectiu
val a dir
i en tot cas
d'aquesta manera
posem el punt
i final
aquesta conversa
que aquesta expedició
també vol ser
homenatge
a Roger Grau
que el passat mes
de gener
ens va deixar
disurtadament
i era un dels
integrants
d'aquesta expedició
i el Josep
diu
escolta
quasi que ho dius tu
perquè
cal entendre
que era una persona
absolutament vinculada
per la pràctica esportiva
i professional
però també
per tant
des del punt de vista
de l'amistat
per tant
des d'aquí que quedi clar
que vol ser
aquest homenatge
a Roger Grau
Josep Estivill
moltíssimes gràcies
a vosaltres
i molta sort
adeu-siau
moltes gràcies