FESTE DEL RENAIXEMENT
Els propers quatre dies es traslladarà al segle XVI per reviure i rememorar l'esplendor dels temps passats.
La tortosa del segle XVI esdevé un dels centres culturals i artístics més rellevants de la Catalunya de l'època del Renaixement
i és on es van gestar i es van produir alguns dels més importants i singulars elements
que constitueixen el nostre llegat cultural i patrimonial.
Personatges com Cristòfor Despuig, Francesc Oliver de Botiller, Joan Cardona, Adrià Dutrec, Valtès Assurió, Juan Izquierdo
van contribuir a l'enriquiment de la ciutat de Tortosa a nivell polític, religiós, artístic i econòmic durant el segle XVI.
Ara, oiats, es fa home saber, per manament de la senyoria i dels magnífics procuradors de la insigne ciutat de Tortosa,
que el proper dijous dia 21 de juliol, celebració de Sant Daniel, el segle XVI arriba als carrers de la ciutat de Tortosa.
Que tota la ciutadania surti als carrers, amb les seves millors gales, que s'enramen i guarneixin cases, places i carrers,
que s'encenguin lluminàries i toquen campanes per festejar amb bullicies tan gran a conteixement.
Que tothom faci presència vestits d'època el dissabte 23 de juliol, dia de Santa Brígida, a les 10 de la nit al parc,
per participar de la mostra d'armes i desfilada, per mostrar als visitants l'esplendor d'una ciutat al segle XVI.
Que vilatants i visitants surtin al carrer i gaudeixin de la festa, i se'nlairi la bandera de la vegueria amb el crit
Terra d'aigua, terra d'un riu, visca la vegueria de Tortosa, visca!
La qual cosa es fa pública per coneixement dels interessats.
Joan Sabater i Borràs, alcalde i procurador en cap. Tortosa, juny de 2005.
I avui tenim amb nosaltres un dels tècnics de la festa del Renaixement, l'Iñaki Copoví,
que ens explicarà tots els detalls d'aquesta festa tan genuïna de Tortosa.
Anem a conèixer ara què és la festa del Renaixement des del punt de vista d'un tortosí com l'Iñaki Copoví.
La festa del Renaixement de Tortosa és un fenomen, una festa que pretén recrear una miqueta
el que era l'esplendor d'una ciutat al segle XVI, en aquest cas l'esplendor de la ciutat de Tortosa.
De festes medievals n'hi ha moltes, però festes del Renaixement del segle XVI
hi ha molt poquetes arreu de l'Estat i arreu dels països catalans.
Llavors vam veure que Tortosa és una ciutat que per la seva situació privilegiada al sud de Catalunya
i aquí està una miqueta entre Balears, la Corona d'Aragó, València,
va ser una ciutat que va destacar una miqueta al segle XVI i a l'època del Renaixement.
I arreu d'això vam dir, doncs, intentar fer una festa per aconseguir que la gent
o que el públic sapigués, no?, què és el que tenia la ciutat.
Va ser un experiment que va començar fa 10 anys i que, doncs, hem assolit un èxit
i un rècord de participació que, bueno, estem contentíssim del que hem aconseguit
i que, a l'hora d'ara, ha esdevingut, doncs, el principal element de promoció de la ciutat.
I si la Festa del Renaixement transforma la ciutat i la trasllada al segle XVI,
com era la ciutat de Tortosa en aquella època?
La Tortosa del segle XVI és una ciutat rica, una ciutat que, tal com descriu l'historiador
Cristóforo Despuig a la seva obra, los insignees col·loquis sobre la ciutat de Tortosa,
perquè diu que Tortosa és ideal, diguéssim, pel tema aquest que és el centre
entre el cap de territori o el punt entre els Balears, entre l'Aragó, entre València.
Llavors, és una ciutat que, a més, té un element molt important, que és el riu
i el comerç fluvial, en aquella època, doncs, era una cosa que era realment molt, molt, molt utilitzat
i molt necessari. Llavors, Tortosa servia doblement, o sigui, recollia la mercaderia
que arribava des de l'interior cap a la Mediterrània, cap a la costa, a través del riu
i, al revés, tenia tot el que arribava a l'ultramar o del mar cap a l'interior,
és a dir, el riu era l'eix d'Unió i, per tant, aquesta ciutat tenia gran importància,
una importància que val a nivell comercial i a nivell de territori.
Una altra de les coses importants que tenia Tortosa en aquella època va ser el seu bisbat,
la seva influència eclesiàstica episcopal, fins al punt que Carles V li dona el bisbat de Tortosa
a Adrià Dutré, que serà el futur papa Adrià VI.
tant en quant demostra això, la importància que tenia dins de tot el territori que era
tota Europa de Carles V, la diòcesi de Tortosa. Per tant, Tortosa és una ciutat molt important
en el segle XVI, tant a nivell comercial com a nivell religiós.
I com que avui ens hem traslladat en el temps i en l'espai, el que m'agradaria ara
és descobrir quins són els orígens de la festa del Renaixement.
La festa comença, de fet, el 1996 i comença arrel d'un estudi que es fa a l'arxiu
i ens apareix un element que és un mapa que ens explica una miqueta com estava distribuïda
la ciutat en trast de defensa. Cada trast de defensa era un tram en un pall de muralla
que dividia la ciutat i explicava una miqueta com estava organitzada aquesta defensa.
I a partir d'aquí, doncs, veiem o es descobreix que Tortosa era això,
una mica una ciutat cap d'un extens territori i que arrel d'aquesta divisió,
d'aquest document, doncs, sorgeix la idea de començar a fer una festa
i començar a ensenyar a la gent com és el que funcionava la ciutat
i com funcionava així. I a partir d'aquí es van començar a un molt petit format,
però la cosa va anar arrelant, va agafant força i va anar fent gran,
cada vegada més gran, doncs, cada edició que anava passant.
La festa comença avui i acaba el diumenge per la tarda
i al llarg d'aquests quatre dies es duran a terme activitats lúdiques i festives com aquestes.
Doncs en guany celebrem una miqueta els deu anys i tots els anys fem una miqueta,
des de fa dos o tres anys, com una distribució per dies.
La festa dura quatre dies, de dijous a diumenge.
El dijous diríem que és el dia de la inauguració, el dia de l'acte inaugural,
on surt una miqueta tot el que són els elements més propis de la festa,
com són el bestiari, com són els abanderats, etcètera, i fem el pregó.
I després, durant la nit, ja comença a haver alguna cosa d'animació pels carrers.
Divendres és el dia que dediquem al que podem dir el dia de la música.
I a banda de totes les actuacions, ambients i espectacles que comencen durant tot el dia,
a la nit sempre destaquem un concert.
I aquest any, com és el deu aniversari, doncs ho destacaríem al concert
de les cercades i variacions de Jordi Savall.
Però el que fa el dissabte, també la festa continua tot el dia,
i el dissabte, diguéssim, que hi ha un acte central i diferenciador,
que és la desfilada de Mostra d'Armes, que es fa el dissabte a la nit,
a les deu i mitja de la nit, i és un, com diguéssim, la pel·lícula de la festa,
perquè és una desfilada en la qual participen tots els grups i tots els col·lectius
i tots els ciutadans que volen, i tenim més de 2.000 persones vestides d'època
que participen en aquesta desfilada que va recorrent els carrers de la ciutat.
I finalment, diumenge, continua també l'animació i espectacles al carrer,
i diguéssim que és el dia dedicat al teatre,
i aquest any coincidim amb el 400 aniversari de la publicació del Quixot,
l'obra de teatre que hem triat per fer el diumenge a la tarda és Don Guixote,
que faré, en aquest cas, teatre de resistència.
La festa del Renaixement s'ha convertit en la primera activitat de promoció de la ciutat,
per tant, la festa està dirigida, sobretot, als visitants.
És així o no és així?
És una festa, en primer lloc, familiar, perquè és una festa per a tota la família,
però sí, una miqueta és el que dius tu,
bàsicament és una festa, doncs, que està adreçada una miqueta al visitant.
És a dir, nosaltres li diem que és la festa dels tortosins per als visitants,
perquè és una festa que la gent de Tortosa l'ha fet molt seva,
que la gent de Tortosa és vesteix d'època,
els comerciants treuen els taulers al carrer,
les associacions de veïns i de comerciants organitzen actes per a la ciutat,
altres associacions esportives,
altres entitats munten tavernes per a la nit,
per a fer ambient i per a donar menjars,
i és una festa, això, no?, que la ciutadania ha fet seva,
que ha fet la gent molts vestits d'època, uns vestits increïbles,
realment molt elaborats,
i sí, sí, és una miqueta això,
el que comenta la festa dels tortosins per als visitants.
I la penúltima declaració d'Iñaki Copoví
és resposta a la pregunta estrella de l'embalat.
Què diries a la gent de fora de Tortosa
perquè s'apropi a aquesta ciutat del segle XVI?
El lema, o diguéssim, la frase que fem nosaltres sempre
quan fem alguna posició és
vine i deixa't seduir,
perquè és una festa realment diferent.
Pel que comentava al principi, bàsicament,
perquè no es tracta d'una festa medieval,
es tracta d'una festa del segle XVI,
això és molt important,
i això és el que ens diferencia una miqueta,
tant al nivell de vestuari,
perquè podran veure uns vestits realment fabulosos
de la gent que se'ns han fet ells a casa seva,
després podran veure espectacles curiosos,
espectacles d'època,
perquè podran contemplar un patrimoni desconegut moltes vegades,
fins ara, perquè no s'ha reconegut,
i descobrir una època del segle XVI del Renanixement,
que potser moltes vegades ens passa desapercebut a tothom,
sabent l'edat mitjana,
i hi ha moltes festes medievals,
molts mercats medievals,
però el tema del segle XVI és diferent,
i llavors trobaran molta festa al carrer,
a més, trobaran molts espectacles itinerants,
trobaran abanderats vinguts d'Itàlia,
espectacles internacionals,
trobaran campaments,
trobaran música,
i passaran quatre dies realment diferents,
i que una mica es podran sentir fins i tot transportats
al segle XVI,
pel qual l'engalanament de la ciutat,
per l'ambient,
per la quantitat de gent vestida d'època pel carrer,
és a dir,
una cosa realment molt, molt bonica,
que val molt la pena vindre i deixar-se seduir
per la festa del Renanixement.
I l'embalat arriba al seu punt i final,
no sense abans deixar que el nostre protagonista del dia
ens convidi a la festa del Renanixement.
Bueno, només sí,
convidar a tothom que vingui,
que realment es quedarà sorpresa,
perquè descobrirà una cosa que possiblement no ha vist mai,
i que és aquesta festa del Renanixement,
que és molt, molt, molt original,
i per a passar-ho molt bé,
però és una festa molt, molt familiar,
és a dir, si ve la gent,
que vingui amb tota la família,
perquè n'hi ha per a tothom,
des dels més grans als més petits.
Doncs bé, l'últim embalat de la setmana ja s'acaba.
No oblideu que el cap de setmana és per gaudir-lo,
i quina millor manera de fer-ho
que anant d'un lloc a l'altre de festa en festa,
que la platja està massa plena el dissabte i el diumenge.
Au, doncs, bones festes
i molt bon cap de setmana a tots i a totes.
I ara des de gent segueix en la corrent
que m'atrapa miserablement
el mateix objectiu d'una sola il·lusió
divertint-nos tots fins a l'amor.
Músiques que es barregen en un sol espai
tenen un cop del dolç i carregat
que tindria s'esgot, encara no en tinc prou
quan torna a testar la nòria
quan s'acabin les fires
i quan s'embalzi la fira
i quan m'oblidi de riure
el cicle torni a començar
que et tornaran la memòria
la pa m'ensucraven els llums de colors
que posaven a la glòria
i ens agafaven de la mà
a l'abisme m'acosto amb els ulls atlocats
el futur m'espera és puntual
el saludo amb la mà
preg-m'agafa del braç
m'arrossega i jo em deixo emportar
Gira i gira la vida
i torna i torna a dormir
I jo em tornaré a lifelz
oh i jo anto amb els ulls atlocats
la Delta
Tornar a girar.
Tornar a la memòria,
cap a on s'otraven els lloms de colors,
quan pujaven la lenòria,
on s'agafaven de la mà.
Quan només se'ns en passa el vent canta fluixet,
les fulles ballant l'últim vals lent,
i una pàgina nova per imaginar,
el cicle ha tornat a començar.
Quan s'acabin les firals,
quan se'n vagi la fira,
i quan m'oblidi de riure,
el cicle torni a començar.
Tornar a la memòria,
cap a on s'otraven els lloms de colors,
quan pujaven la lenòria,
on s'agafaven de la mà.
i quan s'acabin les firals,
quan m'oblidi de riure.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!