Les 10 del matí, 39 minuts.
Seguim endavant des de la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Ara fent una referència al Consell Comarcal del Tarragonès,
que la setmana passada feia l'acte de lliurement dels premis.
Els premis tarragoners, que ja des de fa un any
concedeix a diferents persones o col·lectius
que des de la comarca del Tarragonès
s'identifiquen justament per la seva tasca creativa de difusió
o també per temes relacionats amb la investigació històrica.
En l'apartat de premi de difusió, en guany,
el premi se l'ha emportat al Vall del Sant Cris de Salomó.
Saludem en directe, ara mateix, a través del telèfon,
el seu director, el senyor Enric Reberter.
Senyor Reberter, bon dia.
Hola, bon dia.
Què suposa per vostès rebre aquest reconeixement del Consell Comarcal?
Home, representa una gran satisfacció
després dels esforços que fa tot el poble de Salomó,
que, com tots sabem, és un poble petit,
que fa aquest esforç cada any de posar d'en peus
aquest Vall Parlat,
que és un dels pocs que es conserven a Catalunya
i n'estem molt satisfets.
Llavors, aquest premi és un reconeixement una mica
a l'esforç de tot el poble.
És un esforç perquè, a més, es difon el nom de Salomó,
però, en definitiva, també el de la comarca, no?
Sí, i tant, esclar.
Això sempre és un incentiu, no?,
que t'esperona a superar-te
i que el nom de Salomó també ressoni per les comarques
i, sí, pot ser per tot Catalunya,
perquè cada any, quan fem les representacions,
el mes de maig, els quatre primers diumenges,
venen gent de tot Catalunya.
O sigui, tenim una llista de poblacions que ens han visitat
que podríem dir que tot Catalunya han tingut visitants.
I això és una difusió cultural
que potser ha sigut el motiu
que ens donessin aquest premi de difusió, no?
De fet, a més, el lliurament dels premis
en guany es va fer a Salomó.
Recordem que aquests premis, des de fa unes edicions,
són itinerants, per dir-ho d'alguna manera.
La institució comarcal vol que no es facin en un únic lloc,
sinó que es facin cada any en un poble diferent.
I, per tant, m'imagino que per Salomó
l'acte de la setmana passada
va ser doblement interessant, podríem dir.
I tant, sí.
Va ser interessant pel fet que els premis del Tarragonès
es donessin a Salomó
i havent-hi la coincidència
que un dels premis anava al mateix Salomó, no?
O sigui, que va ser doble satisfacció.
Ser d'un poble com Salomó
en una comarca com el Tarragonès,
on la capital, en fi,
té el pes demogràfic tan important que té,
és una mica problemàtic
fer coses com, per exemple,
el Vall del Sant Cris?
Sí, és una cosa que, si no fos que la gent del poble
ho sent molt
i forma part de la cultura arrelada
de tants anys, no?
Difícilment es podria fer.
El que passa és que quan arriba el mes de maig,
doncs, la gent
que hi intervé
i els que no hi intervenen
pràcticament també estan
espiritualment units,
doncs, això fa que es produeixi
aquest petit miracle de cada any
que hi ha un espectacle,
que hi surten més de 100 persones
i entre els que hi surten
i els que no hi surten,
que ara hi ha
el 50% del poble,
doncs, esclar,
si no fos aquest esperit
de poble
que el Sant Crist
en comana,
doncs, no es podria fer.
Aquesta participació tan gran del poble
garanteix, per tant,
el futur de les representacions, no?,
del Vall?
Home, hem de confiar que sí,
hem de confiar que sí.
Salomó
últimament, demogràficament,
havia perdut habitants,
ara sembla que s'ha estabilitzat
i té una mica de tendència
a augmentar.
Jo crec que
si les noves generacions
no queden trencades,
doncs, hi haurà continuïtat.
Doncs, ens n'alegrem
i molt d'aquest premi,
d'aquesta distinció,
d'alguna manera
és un reconeixement
d'una institució
com la del Consell Comarcal
per una tradició
com aquesta del Vall
del Sant Crist de Salomó.
Senyor Enric Reverter,
director del Vall,
moltes gràcies
i, com dèiem,
la nostra felicitació
també des dels micròfons
de Tarragona Ràdio.
Molt bé,
moltes gràcies a vostès
i estem a la seva disposició.
Gràcies, senyor Reverter,
i bon dia.
Adiós, bon dia, adeu.
El Vall del Sant Crist de Salomó,
com dèiem,
rebia el premi de difusió
en un altre àmbit,
en el de creació.
La persona distingida
és un fotògraf ben conegut
de la ciutat de Tarragona
com és el Pep Escoda
que ens acompanya
aquest matí en directe
als estudis de Tarragona Ràdio.
Pep Escoda, bon dia.
Bon dia, Ricard.
Bon dia i també felicitats.
Moltes gràcies.
En fi,
el Pep Escoda
no és la primera distinció
que rep,
però suposo que, en fi,
que també li reconegui la tasca
a una institució
que d'alguna manera
el que vol és premiar
doncs això,
la creació,
la feina feta
per un tarragoni com el Pep,
doncs sempre està bé, no?
Amb lògicament
estic molt content
perquè és el primer premi
que em donarà a Tarragona.
Com tu saps,
doncs
en tinc bastants
a nivell nacional
i doncs
que un dia te'l doni
a la teva ciutat
doncs ho agraeixes moltíssim.
Allò que a vegades
és més profeta fora de casa
que a casa.
Una cosa que no tindria que ser
però és així, no?
El Pep Escoda
tot i així malauradament
no va poder recollir el premi.
No, perquè em van avisar
estava treballant
a França
i de França
va anar al Icam
preparant un llibre
que estem fent
bé, ja faig promoció
el Javi Piajo
és un llibre musical
per dir-ho d'alguna manera.
No el va poder recollir
però en fi,
en qualsevol cas
què suposa això?
Tenir un reconeixement
des de casa
per un fotògraf
per un artista
perquè no deixa de ser
un artista el Pep Escoda
que en fi
a vegades
treballa tan fora
com a casa.
Bé, treballo més fora
que a casa
i espero treballar
cada vegada més a casa, no?
Però rebe un premi d'envi.
A mi quan m'havien trucat
sóc sense ni m'ho crea.
És que allò que dius
bueno,
tants anys, no?
Perquè són 17 anys
com a professional
ja treballant
i rebem ple amics
i reconeixements
i fora d'Espanya també, no?
I que et truquin un dia
de terreny
doncs te pots imaginar
la satisfacció era total.
I això et dona
és un cop a l'esquena
molt important
perquè aquí no has de baixar
de llestor
i no el pots baixar
i tirar endavant
i seguir creant.
És un premi de creació
però també podria ser
un premi de difusió
perquè d'alguna manera
el Pep Escoda
també difon el nom de Tarragona
i del tarragonès
fora de les nostres fronteres.
I sempre ho fa, eh?
Jo sempre dic
que soc de Tarragona
i explico on està.
Parlen de creació.
Què està creant ara
Pep Escoda?
Bueno, estic fent
estic fent diverses coses
però el més important
és un llibre
que està fet
per tarragonins
el que passa
que parla
de París i Nova York.
I justament
quan m'han trucat
pel premi
em trobà en un viatge
amacatant el llibre aquest
que intentarem que surti
la setmana de Dixi.
I de què parla exactament?
O quin és el contingut?
És una connexió
parla de la llibertat
és a dir
com a excusa
tenim l'estatua
i la llibertat
la història
que tots coneixem
i reflexat en fotos
i mai sorgent
de les llibertats humanes
i llavors va acompanyat
d'un CD
que el JP
i el teu gravat
i a més el tio
ha fet una música
permetent l'expressió
però acollonat
i crec que sigui
un bon producte.
I això sortirà
per al festival
de Dixi l'an
de l'any que ve?
Sí, intentarem
Parlant de que si
feia més feina
fora que a casa
el Pep Escuda
no s'ha sentit
fins ara
prou reconegut
a Tarragona?
I parlant d'un premi
o d'una distinció
com la de la setmana passada?
Bé, jo he reconegut
més sentit
el moment que tu et trobes
la gent pel carrer
et saludes
et pares a prendre un cafè
i coneixes a tot
i em sento reconegut
ara a nivell de premis
i això
no m'havia donat mai cap
però bé
reconegut
sempre més sentit
Projectes futurs
en què està pensant?
o ara només està concentrat
en l'obra aquesta
que comentàvem?
No, perquè aquella
la tinc maquetada
ara és qüestió
que entri imprent
i això
bé, tinc
diverses coses
diversos llibres
No podem desvetllar
alguna coseta més?
els detalls
o els continguts?
Bé, és un de la Tarragona Medieval
que vaig estar treballant
en la Garrotxa Medieval
i bé, saps que ja faig
bastanta arquitectura
també
i és intentar
estic intentant
treure llibres de Tarragona
amb temàtiques
que no
que no han sortit fins ara
Potser perquè Tarragona
fins ara també ha estat
relativament poc difosa
a nivell d'aquest tipus
de publicacions?
Jo crec que sí
el que es fa
a veure, el que es fa
també a Tarragona
penso quan viatges
que
a veure, tu no ho veus
en llibreries fora de Tarragona
i crec que això
és un error
jo crec que ens hem de donar a conèixer
però a donar a conèixer
en molts àmbits
i ja que parlem
de creació de Tarragona
doncs no estic jo sol
i l'altre dia
vam tenir una teoria
a la can
i crec que és certa
si mirem
els habitants
que té Tarragona
el percentatge
d'artístics
i de gent
que està a nivell nacional
en tots els àmbits
creatius
i artístics
tenim un percentatge
molt alt
i això crec que
han de ser conscients
una vegada
ara
estem ja
de plena setmana
a Santa Tegla
el Pep Escoda
serà notícia
de fet ja ho vam comentar
l'altre dia
en els informatius
perquè convida
un fotògraf italià
de Sicília
Sicília
de Palern
de Palern
que arriba demà
segurament podrem parlar
amb el mateix Pep Escoda
i amb aquest fotògraf italià
en els propers dies
quan ja estigui aquí a Tarragona
i just abans
que arribi l'esclat fort
de Santa Tegla
però com ha sorgit
aquesta iniciativa?
jo tinc un cap
i em coneixes
sempre d'on voltes tu
i llavors
vaig estar
per un altre tema
a Sicília
jo aquest fotògraf
el coneixia
ja del nom
i el vaig anar a conèixer
li vaig explicar a Tarragona
les festes
i jo dius
escolta
llavors miraré un dia pensat
i muntaré una cosa cada any
que li he posat un títol
que es diu
la festa als ulls
i aquest any
invito el Santo Duerro de Micheli
que estirà treballant aquí
i l'any que ve
exposarà les fotos
per Santa Tegla
al mateix temps
que tindré un altre fotògraf
aquí treballant
és a dir
que això ja té la pinta
no té la pinta
no
això ja serà com una mena
de nou acte
de Santa Tegla
convida cada any
amb un fotògraf
de fora
convido cada any
amb un fotògraf
i lògicament
de diferents estius
perquè puguin
tapar la festa
també de diferent manera
podrem parlar segurament
com dèiem
o dimecres o dijous
amb aquest fotògraf
convidat
i amb el mateix
Pep Escola
però
com el podríem presentar
aquesta Sicília
que ens visita
a Tarragona
quin tipus de fotografia fa?
ell
ara fa arquitectura
això em va interessar
però
ell
té un component humà
molt fort
i a mi em va agradar molt
un treball
per això el vaig anar a conèixer
que vaig veure
la festa dels gitanos
a la Camarga
i quan vaig veure
aquelles imatges
vaig dir que he de conèixer
aquest personatge
i llavors
vaig dir que és ideal
per portar la tarrona
que és gent
i quan li vaig explicar
una miqueta
li vaig enviar per internet
quatre fotos
del que era la festa
i tot això
enamorat
i demà el vaig a buscar
i el Pep Escoda
li farà de guia
doncs aquests
ja li faré de guia
aquests dies
a Santa Tegla
i tant
i tant
doncs en fi
el Pep Escoda
com sempre
ple de vitalitat creativa
per això
li han donat
entre altres coses
aquest premi de creació
la setmana passada
no el va poder recollir
però avui
l'hem volgut convidar
justament uns minuts
a Tarragona Ràdio
també per donar-li
la nostra enhorabona
i per emplaçar-lo
segurament
insistim
serà dimecres o dijous
perquè ens torni a parlar
d'aquesta experiència
tan interessant
de la festa als ulls
amb un fotògraf
de fora convidat
amb el qual
també podrem parlar
Pep Escoda
una altra vegada
la nostra enhorabona
la nostra felicitació
gràcies a vosaltres
gràcies al Pep Escoda
i el tercer convidat
que tenim també
per telèfon
és el Premi Beca d'Investigació
que s'ha emportat
enguany
l'Ivan Faval
que també saludem
a través de la línia telefònica
Ivan Faval
bon dia
hola bon dia
l'Ivan Faval
s'ha emportat
aquest Premi Beca d'Investigació
per un estudi
anomenat
l'Art a Tarragona
1979-1989
explica'ns una miqueta
en què consisteix
bé
a veure
aquest estudi
és una proposta
de fer
una anàlisi
que jo he nomenat
sociològic
de l'art
que podem trobar
o que és
o que es dona
a Tarragona
entre l'any 70
entre aquestes dos dates
entre el 79
i el 89
i
la veritat
que la finalitat
última
o la idea
última
és
intentar
reflexar
quin és l'art
que es dona aquí
en aspectes
diversos
com
els artistes
que hi ha
la seva producció
però també
quins són els canals
les vies
per difondre
Estart
tant en sales
locals
com
en les seves relacions
amb gent de fora
amb Barcelona
amb la resta de l'Estat
i intentar veure
quines són les característiques
del que es desenvolupa aquí
i
quina
és el paral·lelisme
o les diferències
que es poden establir
respecte
al que es produeix
en l'art general
als 80
a tot l'Estat
a Catalunya
i a l'Estat
Estem parlant
d'un Premi Beca
per tant
el primer que hem de dir
és que
no és que se li hagi donat
el Premi
a l'Ivan Fapar
per un treball fet
sinó que és una proposta
que ara tindrà
un suport econòmic
a través d'aquests premis
del Tarragonès
Sí, exactament
clar
fins ara
el que jo plantejo
és un projecte
és una idea
hi ha una part del projecte
que potser
ja ha desenvolupat més
que és
l'aspecte
de contextualitzar
la Tarragona
dels anys 80
que és un aspecte
més mínim
inicial
clar, ara falta una feina
de recerca
de buidatge de premsa
d'establir
bé què és el que es produeix
quines són
les fites més destacades
durant aquests anys
a nivell d'art
de quines galeries hi ha
quins espais d'exposició hi ha
i després també
fer una selecció
de creadors
significatius
i que hagin
atenent també
a la projecció posterior
o que en aquells moments
haguessin fet alguna cosa
destacada
i que es pogués
relacionar
amb aquest context
general
per tant
d'entrada
falta definir molt
aquesta part
final
però la idea
queda plantejada
ja en aquest projecte
i és el que
el jurat
va creure
per tu
premiar
Per què ha triat
l'Ivan Favar
aquest període
de la bècada dels 80?
A veure
jo
això ve
d'alguna manera
ja ve
en la línia
del que jo havia estat
investigant fins al moment
jo havia estat fent
uns treballs
de recerca
sobre art
en la postguerra
en els anys de la postguerra
a partir dels anys 50
60
i entenia
que
es produeix
un canvi important
quan s'acaben
els anys 60
els anys 70
la mort de Franco
d'alguna manera
és un canvi polític
és un canvi social
és un canvi històric
i que d'alguna manera
això també queda reflexat
en l'art
no en la mateixa producció
però sí
en el context
en el qual
es desenvolupa
aquesta art
i per tant
aquesta art
també es veu
condicionat
per aquest context
llavors
era d'alguna manera
com una continuació
als anys
que jo ja havia estat
investigant
i per tant
una dècada
que jo la vaig veure
de jove ja
o de molt jovenet
i també m'interessava
veure
què és el que
s'estava donant
i d'alguna manera
i a nivell personal
veure
quina era
la gran transformació
que es produïa
respecte als anys
del franquisme
i el Premi Ibeca
suposa un compromís
de finalització
del treball
i de publicació
en un termini
concret de temps
o no?
Sí, sí
el treball
ha de quedar engestit
en un termini
d'un any
aproximadament
un any
sí, un any
crec que les bases
fixen un any
i després
contempla la publicació
del treball
sí, sí
suposo que content
d'haver obtingut
aquest Premi Ibeca
sí, sí
molt content
perquè
bé
es reconeixer
ja un treball iniciat
i la veritat
que et donen
la possibilitat
de dur-lo a terme
amb un finançament
i sobretot
amb la fita aquesta
de la publicació
al final
que això és el que
també fa
moltíssima il·lusió
la nostra felicitació
també des de Tarragona Ràdio
Iván Fava
per aquest Premi
Beca d'Investigació
per l'estudi
a Tarragona
1979-1989
felicitats
i fins la propera
molt bé
gràcies
gràcies a tots
gràcies i bon dia
i van Favar
Pep Escoda
i el Vall
del Sant Cris
de Salomò
films
del Tarragonés
del 2005
que va lliurar
la setmana passada
al Consell Comarcal
i que hem volgut
recollir
aquest matí de dilluns
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
Falten 4 minuts
per arribar a les 11
del matí
tancarem la quarta
hora del programa
temps per repassar
l'agenda cultural
Gràcies.