Hola, sóc Carme Borbonell, sóc en aquestes moments directora de Caritas, 16a de Tarragona
i presidenta de Caritas Catalunya i al mateix temps sóc professora de l'Universitat de la Vida i Grigili de l'Àmbit de Pedagogia.
Jo el llibre que us recomanaria és el llibre que es titula Francesco de Josep Maria Ballarín.
Crec que és molt útil, molt útil, i per què?
Perquè el llegeix primer et fas càrrec de tot el plantejament que et vol fer l'autor,
que és una visió, per dir-ho així, de Sant Francesc d'Aixís però adequat al nostre temps,
que això va molt bé, i a més la seva construcció en petits contes, en petits relats,
fa que al llarg del temps et puguis tornar a anar rellegint a poc a poc
i cada vegada llegeix pot ser aquell apartat, aquell conte, aquella situació
que et pot ajudar, que et pot donar coratge, que et pot entretenir,
que t'ajuda a reflexionar de nou algun fet vinculat entre les incoherències de la nostra societat
i també el concepte que entenim de la pobresa o el que hauríem de tenir de la pobresa.
Ja fa molts anys, fa 10 o 15 anys, són aquests llibres que tens el capçal del llit,
com ho deia, i que val la pena tenir-lo allà a la mà i anar llegint alguna història
que de tant en tant et permet recuperar forces, et dona una visió nova,
et permet reflexionar coses que potser no hi havies pensat abans, etc.
No, no, no és un llibre per creient, és un llibre que realment el que et planteja
és l'esperança amb l'ésser humà, l'esperança, per dir-ho així, amb que les coses es poden fer millor
i també per fer reflexionar sobre les incoherències avui que tenim del món,
que tots plegats volem ser solidaris, volem ser acollidors, etc.
Però sovint en les nostres actuacions quotidianes això entra en conflicte
i crec que aquest llibre, en aquest relat, no és exactament un llibre, per dir-ho d'alguna manera,
diguéssim, molt, molt certament, lligat als principis religiosos, sinó que serveix per a tothom.
Bé, mira, jo clar, com que això que abans he dit, soc professora de la universitat,
clar, llegeixo molts.
Per mi m'agrada molt llegir aquestes llibres que et permeten, doncs, a vegades entendre-ho,
si més no fer un punt i a part un dos punts per reflexionar un fet que he viscut,
per acarar una situació que no l'acabo de tindre prou clara.
I llavors m'agraeixo aquest tipus de llibres que pots fer una lectura molt curta,
que t'ajuden a reflexionar i que llavors te mires la situació, et mires al món
amb una mica més d'esperança i de comprensió per a totes les persones.
Ara m'he llegit un altre que, clar, també em diràs que potser també és la mateixa línia,
però trobem interessant, que ha sigut Les ferides a l'Església Catalana,
que crec que també és molt il·lustrador, no és tampoc un llibre de doctrina,
sinó un llibre il·lustrador del que està passant o ha passat recentment en el nostre país,
però en tots els àmbits.
Més que crítica, el que és descriptiva, jo l'entenc com diu el seu autor, en Listerri,
que és una visió des del punt de vista periodístic
i que llavors potser fa una descripció, i tu també tens cada un,
cada un de nosaltres, si estiguem en la perspectiva i en la percepció que estiguem,
tenim la nostra pròpia opinió i t'ajuda també a contrastar-ho
amb un relat continuat i raonat, que a vegades també t'acabi a clavegunt
o alguna incomprensió que tu no havies pogut percebre per la teva pròpia iniciativa.
Un tipus de llibre, per dir-ho d'alguna manera,
que m'ajuda a reflexionar i que em permet gaudir de la lectura,
ho faig més agàs al vespre,
perquè són les hores que són més meves i em puc disposar
i llavors no em ve d'una hora llegir.
Doncs mira, igual ho faig a la sala d'estar de casa,
com en el llit abans, en fi, de posar-me a dormir,
però diguem en un espai molt lliure, molt domèstic,
i que em peti tota llibertat, si em convé,
doncs m'aixeco i vaig a beure un got d'aigua
i després, doncs, faig una altra cosa,
és a dir, amb aquest espai de pura llibertat.
Una música, mira, jo en aquest sentit,
doncs m'hi havia atreviat el Chopin,
que és un dels meus autors favorits.
Són d'aquella generació que com ser joves
van fer la càrrega de piano
i un dels autors que més va interpretar llavors
doncs eren espai de Chopin
i quan ets un adolescent o molt jove,
doncs la música de Chopin,
amb tot el que comporta també la història de Chopin
i les seves vivències,
doncs és interessant.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!