Quatre minuts serà un quart d'una del migdia.
Com vostès saben, fa uns dies al Congrés dels Diputats
va aprovar dues reformes que d'alguna manera
venen a ampliar el camp de les llibertats individuals.
D'entrada s'hi va donar llum verda a introduir al Codi Civil
la unió entre persones del mateix sexe.
Com a matrimoni també el vistiplau a una reforma
per agilitzar tot el procés de divorci.
Aquest és un altre tema que en tot cas tractaríem en un altre moment.
Avui parlem d'allò que té a veure, he dit d'una manera més planera,
del fet que les parelles homosexuals puguin casar-se
i puguin equiparar-se en drets des d'aquest punt de vista
amb les parelles heterosexuals.
Ens acompanya Laura Picó. Bon dia, Laura.
Hola, bon dia. I a l'Anna.
És advocada. No sé si fas l'assessorament jurídic
o ets l'advocada directament del col·lectiu H2O del Camp de Tarragona.
No, faig l'assessorament jurídic d'aquest col·lectiu.
Perquè amb aquelles coses val la pena puntualitzar-les.
és un col·lectiu que en aquests darrers temps ha estat protagonista
i per una cosa positiva, justament per aquesta aprovació,
que aglutina persones que són gais, lesbianes, heterosexuals, no,
bisexuals i transsexuals.
Jo deia això d'heterosexuals perquè tant de bo que algun dia
tothom estigui aglutinant en un únic col·lectiu.
El dia que desapareixin aquests col·lectius
serà un símptoma de més normalitat, no?
En principi, l'aprovació d'aquesta reforma del Codi Civil
ja és un punt de partida perquè aquests col·lectius
es vagin diluint de mica en mica amb altres col·lectius
més generals de la societat.
Sí, la veritat és que jo estic encantada
i encara que ho dic públicament, no sóc lesbiana,
però és que estic contenta perquè és una llei
que ens porta a la normalitat, que a igualitat, etcètera.
Estic encantada.
Jo he sentit, tots hem sentit moltes persones aquests dies
i un dels aspectes també que està molt bé que destaquem
és que moltíssims homes i dones que no són homosexuals,
que són heterosexuals, estaven molt contents i molt orgullosos, no?
Allò que diuen, home, a mi directament no modificarà la meva vida,
però sí la vida de moltes persones
i sobretot estalviarà molts patiments.
Sí, jo crec que és una llei que ens dona tranquil·litat
una mica la gent que pensem que tots som iguals, no?
Que la tendència sexual de cadascun
no implica res més que la tendència sexual de cadascun
i els drets i deures haurien de ser
i espero que a partir d'ara siguin els mateixos.
A les televisions vostès han vist que aquests dies
se n'han fet un tip, reportatges, els telenotícies
de parelles, homes i dones, homosexuals,
que s'interessaven i demanaven informació
per a veure com havien de tramitar tot el tema de la paperassa.
Nosaltres ho volem tractar des d'aquesta perspectiva local,
aquest aspecte.
La Laura aquest matí s'ha anat al registre.
Sí.
Laura.
I aviam, tens dades recents pel que fa a Tarragona
i la veritat és que hi ha anat gent a demanar informació
però no hi ha allò una bogeria per casar-se.
No, hi ha anat quatre o cinc parelles,
haig de dir que la gent del registre civil són molt simpàtics
i m'ho han dit ràpidament,
han anat quatre o cinc parelles preguntant
però a demanar hora per fer l'expedient no n'ha anat ningú encara.
També és veritat que a Barcelona, i ahir va sortir a la televisió,
diverses parelles que havien anat a començar l'expedient
i que en proporció a la gent és normal.
Aquí som menys i hi ha anat menys gent.
Aquí a Tarragona entra quatre o cinc parelles.
A preguntar.
A preguntar només, a informar-se.
Perquè clar, en principi, probablement hi ha qui pensi
com que soc homosexual,
potser he de fer un tràmit diferent a les parelles heterosexuals
i en principi has de fer el mateix.
No hem de fer absolutament res diferent.
Agafar una espècie de fotocòpia on diu
els documents que necessiten,
però és exactament la mateixa fotocòpia
que per altres parelles heterosexuals.
És a dir, el títol és matrimoni civil.
Matrimoni civil, ja està.
Aviam, la llei és la llei,
està publicada on ha d'estar,
els professionals i els experts ens poden informar,
però amb la llei no n'hi ha prou.
Per això hem pensat que era interessant
i probablement molt il·lustratiu
tenir el testimoni d'una persona
que es veu afavorida per aquest canvi,
jo no diria no només legislatiu,
sinó que també implica un canvi social.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic
una dona, no cal dir el nom,
jo li diria Maria allò per no dir tu,
que és com a lleig i demostra poca cortesia.
La bategem novament,
li diem Maria, la saludem,
hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Primer que tot,
moltíssimes gràcies per atendre la nostra llamada.
Gràcies a vostè.
Jo ja sé que és una mica complicat aquesta trucada
a través del telèfon mòbil,
però jo crec que el so arribarà bé.
A mi m'agradaria primer que tot destacar
que tu ets lesbiana,
que tens més de 50 anys,
i dic l'edat,
tot i que allò de la coqueteria a vegades no ens ho permet,
perquè no és el mateix tenir més de 50 anys
i ser lesbiana en aquest país
que tenir-ne 20, per exemple, ara, no?
Perquè tu has viscut les parts,
a les èpoques més fosques de ser homosexual en aquest país.
Sí, és veritat.
Jo he vingut un moment oscuros, grises,
i que fan país,
han fet país a moltes persones en aquest sector nostre,
i molta discriminació,
i gràcies a...
ja menys mal que veiem un poc la llum,
perquè moltes persones han sufrido moltíssima discriminació
a nivell de treball,
a nivell de família,
a nivell total personal.
Tu, quan llego el moment,
tengo entendido que parlaste clarament amb tu família.
Sí.
Les digiste tu condició sexual,
tuviste suerte perquè,
a pesar de que les costava entenderlo,
en ningún momento mostraron rechazo hacia ti.
En ningún momento.
La exclamació de mi madre fue
que una mujer hace 35 años,
que ahora tendría 80 y algo,
pues decir,
hija mía,
¿cuánto vas a sufrir?
¿Qué visión tuvo mi madre en ese momento?
Porque yo no pensé que,
por amar a una persona del mismo exceso,
pues tuviéramos que sufrir tanto y padecer tanto.
Mi padre fue también muy noble en este sentido
y me dijo que contara con él en todos los sentidos.
Y esto me ayudó a afrontar muchos problemas,
a ayudar a la gente
y a caminar por las ramblas delante de los grises corriendo.
Y a luchar por los derechos de los homosexuales,
lesbianas y de todo ser que sea oprimido en esta vida.
Claro, a ver,
el hecho de la condición sexual de una persona
que se tenga que convertir en una militancia
es muy triste, ¿no?
Sí.
Puedes saber yo por qué por mi condición sexual
tengo que hacer de esto una militancia en mi vida,
cuando yo tendría que hacer mi vida normal con mi pareja
independientemente del sexo que tenga.
Claro, porque yo dentro de cada persona
yo pienso que es libre
llamar a quien quiera dentro de sus paredes
y de su casa
no tendría que existir esto,
porque yo pienso que tendría que estar perseguido
el maltrato a los niños,
el maltrato de género,
tendría que estar perseguido
lo que...
Bueno, hay muchas...
Ahora mismo hoy he leído en el diario
que cada tres segundos muere un niño de hambre.
Pues esto tendría...
Pues esto es una lucha.
Escuche, que haya niños en el mundo
muriéndose de hambre cada tres segundos
muera un niño
y que se opongan a que adoptemos niños
cuando nosotros lo que les damos es amor, es cariño,
porque si a mis 53 años
yo busco una calidad de vida para vivirla
y me sorbo, me bebo el momento y el segundo de mi hija
porque no sé si mañana yo estaré en esta vida
y lo que intento darle a mi hija
son valores positivos
y tolerancia sobre todo
y amor sobre todo
y respeto, sobre todo respeto
que tengas y a las personas.
Que no es poca cosa, ¿no?
No, pues no.
Pues con la tolerancia y el respeto se camina en este mundo, pienso yo.
Tienes una hija que ahora tiene cinco años,
tienes una pareja estable.
Sí, sí, sí.
¿Queréis casaros?
Sí, por supuesto, pero no por el hecho de que mi hija, pues decir,
por el ego de que tenga mis apellidos,
sino porque por el hecho de que si llegamos a un hospital
que digan solamente la madre
y que su madre en este caso es mi compañera,
yo lo que, claro, entre cometas los papeles
y a mí me dejen en la calle.
Esto es una.
Dos, si a mi pareja le pasa algo,
pues, ¿qué pasaría?
¿En manos de quién quedaría mi hija?
O sea, esto es lo más fundamental.
No es por el ego de que tenga unos apellidos
y decir, hago muy platillo,
de que vamos a casarnos y tal.
No, es para legalizar todos los derechos
que las demás parejas heterosexuales tienen.
Es que, aparte,
esto que comentas creo que es importante,
porque aparte de la parte emocional,
afectiva de la propia pareja,
yo ahora pienso en la angustia
de muchísimos hombres y mujeres
que tienen hijos adoptados
y que están en esta situación, ¿no?
Y que se angustian de pensar
qué va a ser de sus hijos
si les pasa algo.
Sí, nosotras hemos llegado,
como parece, incluso a no coger el coche,
inclusive a veces juntas
y sufrimos en este sentido,
porque pensamos que a nuestra hija
si nos pasara algo,
¿en manos de quién quedaría?
O sea, tiene su familia, por supuesto,
tiene la familia de ellos,
pero yo en ningún momento lo que pretendo
es que mi hija me la quiten,
porque por ley sería así.
Ya, porque, bueno,
la tenemos desde los cuatro años
y es, no sé,
es la alegría de la casa,
es nuestra ilusión,
nuestra vida
y, bueno,
yo,
es la que me empuja el día a día.
Normalmente,
a lo largo de toda tu vida,
y hablamos de situaciones
y épocas muy complicadas,
muy difíciles,
no solo desde el punto de vista legislativo,
sino desde la actitud social,
tú has podido vivir
tu relación de pareja en la calle,
¿tú te has podido coger de la mano
dar un beso a tu pareja en la calle,
en cualquier calle,
en cualquier lugar público?
No,
un beso afectivo,
como podría encontrar contigo
si nos conociéramos
y nos damos un beso.
Creo que, bueno,
en este caso las mujeres
tenemos quizás una mayor flexibilidad,
el ver de una mujer
cogida del brazo,
dos mujeres,
o cogidas de la mano,
en esto menos mal,
que parece que hay una,
bueno,
pero el darnos un beso
normal y corriente
como dos personas enamoradas,
pues no.
¿Te has visto obligada
a ocultar tu condición sexual
a lo largo de tu vida
para poder trabajar,
para poder relacionarte
con el entorno?
No,
no,
no,
aunque sí,
ha habido personas
que si se han enterado
por cualquier motivo,
lo que sea,
pues han tenido
algún chiste gracioso
para ellos,
pero nada más,
pero no,
no.
Y a partir de que mi familia
queda lo más importante,
pues me apoyaron y tal,
quizás esto me dio
un empuje
para seguir adelante.
En general,
¿cómo crees
que la sociedad
ahora ha cogido
este cambio?
Porque es un cambio
muy importante,
de valores,
no es solo
un cambio legislativo.
Bueno,
yo creo que
la sociedad
lo ha cogido,
pues,
por suerte,
muy bien,
muy bien,
porque yo he estado
en las manifestaciones
de aquí de Reus
y he estado
en la de Barcelona
y la verdad
es que
es impresionante
la cantidad
de gente joven,
es como tiene que ser,
o sea,
cuando la gente
hablaba del divorcio
y del aborto
hace 25 años,
se llevaban las manos
a la cabeza,
hoy en día,
pues,
pasará lo mismo,
ahora todo el mundo
se lleva la mano
a la cabeza,
pero no es
ni más ni menos
que legalizar
una situación
de unas personas
que durante,
a lo largo
de muchísimos años,
pues han vivido
una opresión.
Desde que se aprobó
la ley,
¿tú has notado
un cambio de actitud
en el entorno?
Como que está
todo el mundo
más relajado
en este sentido.
Pues sí,
pues sí,
inclusive,
mira,
yo voy a decirte
una cosa,
aquí en Reus,
que yo no lo pensábamos,
aquí en la Plaza Mercadal,
cuando se leyó
el manifiesto
y durante todo el camino
y toda la gente,
una tolerancia,
pero incluso
en gente mayor,
decir,
pero bueno,
¿a mí qué me importa
con quién se,
acueste fulana
o sotana?
Si es que esto
es lo que tiene
que dominar,
o sea,
si una persona,
estamos hablando
de, pues no sé,
de drogadicto
o de asesinatos
o de cosas de estas,
pero porque se acueste
una persona
con otra debe
o se estimen,
pues esto no tiene ninguna,
no tiene que llevar
a ningún sitio
de ningún prejuicio.
Cada uno en su casa
pues hace lo que
cree conveniente
y sus sentimientos
por delante.
Nos decías
que os queréis casar
aunque sea sobre todo
pensando en vuestra hija
porque afortunadamente
hoy día
nada te obliga
a casarte.
Aún así,
por esa misma militancia
que decías,
¿te gustaría
hacer un poquito
de fiesta?
No solo ir al registro
y hacer papeles,
sino celebrar una boda.
¿Te haría ilusión?
Ah, sí, claro,
claro que lo haremos
y lo haremos y...
¿Y lo habéis hablado
cómo queréis que sea esa boda?
Bueno,
pero si tenemos
la lista hecha y todo.
¿Qué me dices?
Ya tenéis la lista y todo.
Muy bien.
Si te voy a 250 personas.
¿Cuántas?
Vaya bodorrio, eh.
Eso es un bodorrio
como los de antes, eh.
Bueno,
no, no,
pero queremos que sea distinto,
buscamos algo distinto.
Va, explícanos
cómo os gustaría
que fuese vuestra boda.
No, no,
estamos pensando en ello
porque es un poco complicado
dónde hacer
meter doscientas personas,
¿no?
Doscientas y pico,
pero bueno,
familia,
eh,
heterosexuales,
eh,
que tenemos muchos amigos,
muchos amigos heterosexuales,
muchas familias,
muchos amigos homosexuales,
lesbianas,
porque nuestro,
nuestro mundo,
nuestra vida,
nuestra casa,
no está,
no es,
no es solamente
un cuadrado
y es un gueto,
no.
En mi casa está abierta,
nuestra casa está abierta
para todo el mundo
que venga con respeto,
con tolerancia
y amor.
Por esta misma razón,
¿crees que a partir de ahora
el colectivo homosexual
también se abrirá más
a la sociedad?
Claro,
cuando un colectivo
está bajo presión,
tiene tendencia
a reagruparse
y protegerse a sí mismo,
también empezaréis,
desde este punto de vista,
abriros un poco más
a la sociedad.
Bueno,
yo creo que sí,
aunque falta un poquito,
todavía hay miedos,
miedos a gente,
pues no sé,
yo tengo amigas también
que son de mi edad
y que están a punto,
a lo mejor,
dentro de ocho o nueve años,
que llevan años
en una empresa
y, claro,
pues tienen miedo
a que si se enteran,
pues reaccionen contra ellas,
los mismos compañeros.
O sea,
son muchísimos años
de represión
que en un amén
no puede ser.
El otro día
hablaba con una compañera
y decía,
esto para que se normalice
dos décadas.
y yo le dije,
no, mujer,
estos dos años
y pronto,
espero,
espero que se equivoque ella
y tenga la razón.
Y que tú la aciertes.
Sí, sí, sí.
Realmente,
tal y como ha habido
una primera reacción,
parecía que se tenía que hundir.
Si esto nos lo hubieran dicho
hace diez años,
parecía que se tuviera
que hundir al mundo
por una decisión política
de este tipo,
¿no?
Y parece que...
Sí, sí.
Volvamos,
volvamos a la boda,
¿eh?
Oye,
es que yo tengo mucha curiosidad
por el tema de las bodas.
Vamos a ver,
nosotros estamos mirando también
el tema del protocolo
ahora a partir de ahora
lo van a tener que cambiar
en los restaurantes
y en todas partes,
yo me imagino.
Familia del novio,
familia de la novia.
En Macedo nos invitaron,
fíjate qué perspectiva tienen
en un restaurante de aquí
de Reus,
bueno,
se me ha escapado el nombre,
pero es igual.
Es igual, sí.
Bueno,
pues nos invitaron
como un medio
con la visión
de...
pero todo
todo el grupo
de lesbianas
y de gays
de aquí
del Cerragonés
y de la provincia
aquí a un pica-pica
y una cena,
un poco de música
y todo
para enseñarnos
todo el complejo
de cara
porque, vamos,
lo tenían clarísimo
que esto se iba a probar
y que empezarían
los bodorrios,
pero ya, ya.
Pues cuando los negocios
se normalizan
es que todo se normaliza,
también te lo digo.
Y el tema vestidos,
¿os queréis casar así
con un traje
en plan de boda
y todo,
hacer viaje,
como una boda
de aquellas
como las de antes
que te decía yo?
No, no, no, no.
Hasta que esta cosa
ya nada.
No, no, sí.
Y si hacemos
un viajecito
para celebrar algo
con nuestra niña,
hombre, eso sí.
Claro, ¿eh?
Pero no, no,
a mí me gustaría
algo donde la gente
se sienta cómoda
y se divierta
y que no implique
que la persona
tenga que hacerse un gasto.
Para mí,
esto está clarísimo,
que vengan
porque ellos quieran
y tengan ganas
de estar con nosotros,
que no implique
un gasto económico
hacia ellos
y que todos
podamos disfrutar
de ese día.
Ese es el punto,
nada más.
¿Vuestra hija
os llama a mamás
a las dos?
O una por el nombre
y la otra mamá
o cómo funciona este tema?
Nos llama a su madre
le llama a mamá
o la llama por el nombre.
A mí me llama
también por el nombre.
Por el nombre.
Y también me dice
cuando ella quiere sacar algo,
pues dice mamá.
Ya sabe,
ya sabe,
como niña que es,
cómo tiene que comportarse
y a quién se tiene
que dirigir en cada momento,
¿no?
No, no,
ella lo tiene clarísimo.
El otro día
cuando nos vio tan contentas,
dice,
ya sé por qué
estáis tan contentas,
¿eh?
Y le dijimos,
¿por qué?
Dice,
porque ya os podéis casar.
Sí.
Y todas sus amigas
y los papás
en el cole,
la profesora,
todo el mundo lo sabe
y lo acepta
y dice,
ahora daros un besito,
venga.
Y ella está muy contenta.
Ella no,
no,
no,
no,
para nada
y es una nena feliz,
se relaciona con todas,
con todas sus amigas
en sus casas,
pero si es que no hay
ninguna diferencia
de una pareja heterosexual
a una pareja homosexual
que tenga hijos.
Para mí,
¿eh?
Que,
que sobre todo quieran.
Lo que tendría que hacer
el Partido Popular
es sacar,
sacar el,
el,
el estudio que se hizo
en la comunidad
de,
de,
de Andalucía
sobre las parejas
homosexuales,
los hijos,
como se criaban
y sacárlalo a luz.
Eso es lo que tendría que hacer
el Partido Popular
que hace tres o cuatro años
hizo un estudio
sobre los niños
homoparentales,
monoparentales,
tal,
en la,
en la comunidad andaluza.
Pero como le salió
todo en referente
a los niños,
positivo,
esto se lo,
esto se cayó
y no se ha dado,
no se ha dado,
no ha salido a la luz.
Pero se podría dar a la luz
que los niños
no son para nada.
Yo tengo familia,
amigas con hijos
que son lesbianas,
con hijos de 30,
de 25,
y para nada son,
ni salen homosexuales,
ni salen tarados,
ni salen nada.
Es que ese es el concepto
que nos quieren,
que nos quieren meter
y,
pero que en absoluto,
en absoluto es así.
Y ellos tendrían que sacar
ese estudio
porque sería muy interesante
de que se viera
los hijos
de las familias
como salen.
¿Qué tendrá que ver
la condición sexual
con la educación
y sobre todo
el amor que se le da
a un hijo
a una hija?
Esto es lo que yo quisiera
que esta gente entendiera
para que de una manera
por todas
aceptara nuestra condición
y que ellos vivan su vida
y cada uno
viva la suya
y ya está,
con respeto
y nada más.
Pues nada,
que una vez más
hay que aplicar también
a esto
el sentido común
de las personas.
Claro.
Sirve para todo,
es una cosa muy práctica.
Muchísimas gracias
por atender nuestra llamada.
Isabelita,
dile adiós a esta señora,
dile adiós.
Adiós, Isabelita,
adiós.
Y el perro también,
tenéis la familia completa.
Adiós.
Adiós, bonita.
Adiós, Isabel,
adiós.
Bueno.
Muchísimas gracias
y oye,
que seáis muy felices.
Gracias.
Hasta pronto.
Un abrazo.
Mi casa está abierta
para vosotros
y todos los que quieran
participar con nosotros
y esta felicidad.
Muchísimas gracias.
Buenos días.
Buenos días.
Adiós.
Adiós.
De un idola,
una familia normal,
amnena,
amgosa,
i m'hipoteca,
segur,
com qualsevol altra família,
no hi ha dubte,
i ara,
doncs,
esperar de fer tots els tràmits
i casar-se.
És un exemple,
no és un cas aïllat,
no hem fet allò,
un càsting,
entre cometes,
per triar,
doncs,
una mare lesbiana
que es volgués casar
i que fos perfecta
i que donés aquesta imatge
magnífica.
Ha estat a l'atzar,
vull dir,
entre moltes de les dones
i homes que hi ha
a la nostra demarcació,
que viuen en parella
i que tenen fills,
doncs,
aquesta persona
és la que hem triat
i aquesta és la part,
diguem-ne,
de com la llei actua.
Hi ha un...
Entrem ara
en el terme més legal,
si et sembla,
Laura,
el tema de les adopcions,
perquè, home,
drets tenen els mateixos
ni que no estiguin casats,
però en matisos,
no?
O com ho hauríem
d'explicar, això?
Com canvia
o si canvia
d'alguna manera
aquesta modificació
del Codi Civil
a efectes d'adopció,
pàtria-putestat,
etcètera, etcètera?
A veure,
amb la modificació
del Codi Civil,
el que...
Perdó.
el que possibilita
és que la filla
d'un dels cònduges
pugui ser adoptada
per l'altre cònduge.
Haurà de fer
el mateix procediment
que si fos una parella
heterosexual,
és a dir,
un procediment
de jurisdició voluntària
demanar al jutge
que li donin adopció
a aquest nen,
però exactament igual
que una parella
heterosexual,
perquè aquest matrimoni
equipara els dos tipus
de parelles.
L'únic que fa la llei
és canviar paraules
com
pare o mare
per progenitors
i marit i muller
per conjuges.
Per tant,
la llei
no es canvia en l'articulat,
sinó que una mica
s'afegeixen
i es canvien aquests termes.
I s'afegeix
en uns paràgrafs
com per exemple
que el matrimoni
té els mateixos requisits
efectes quan amb dos contragents
siguin del mateix
o de diferent sexe.
I a partir d'aquí
el matrimoni
és exactament igual.
Llavors,
canvien quatre paraules
com canvia les coses.
Són quatre paraules
comptades.
I després,
referent a l'adopció,
cal dir que ningú
de manera automàtica
té dret a adoptar.
Però això passava abans
i passa ara
amb les parelles homosexuals.
És a dir,
per ser heterosexual
no tens dret a adoptar
de forma automàtica,
sinó que has de ser
una persona requisit,
tens que tenir uns requisits
i a partir d'aquí
tenir una idoneïtat
per ser pare o mare adoptant.
Llavors,
això passarà exactament igual
i s'ha d'examinar
cas per cas
cada sol·licitud.
I aquesta és la diferència.
I pots adoptar
individualment
com en aquest cas
que ens ocupava ara
una de les
una de les conjuges
hauríem de dir així ara,
tenia una filla adoptada
i ara en casar-se
doncs l'altra persona
assumeix
la mateixa responsabilitat,
drets i deures
com a mare.
I això que deies
de dir com es deia,
jo tinc unes amigues
que tenen tres,
dos nenes
i un nen,
hipoteca,
cotxe,
família
convencional.
Una família avorrida
com la meva.
No.
I l'altre dia
vam anar a sopar
per celebrar-ho,
perquè jo també
estic molt contenta.
I els hi vaig dir
com us diuen,
perquè la veritat
és que no els he vist
amb els nens,
sempre els he vist
a algun sopar i així.
I em diu,
a mi em diuen mami
i a mi em diuen mare.
Allò per diferenciar-les.
Però és que la diferència
és de nomenclatura
i ja està.
Tu que et mous
pels jutjats,
per tot arreu,
sobretot tractes
temes de relació
de parella,
de divorci,
d'aquest tipus de coses,
què has sentit?
I parlo també
des del punt de vista
de les parelles heterosexuals.
Quina percepció tens
des del teu entorn?
Perquè clar,
molt bé,
no, no,
la societat ho ha assumit
molt bé,
cadascú parla
del seu entorn
més immediat,
lògicament,
després ja vindran
els estudis.
i faran els seus estudis.
La gent ens acostuma
a moure en entorns
en el que estiguem còmodes.
I que tothom pensa
com nosaltres.
En el que estiguem còmodes,
no?
I la Maria té un entorn
en què hi ha tolerància,
etcètera.
Però jo penso que,
com ella ha dit abans,
falta molt per treballar
i he sentit moltes vegades,
i sobretot
en gent una mica gran,
comentaris com
no, no,
a mi em sembla molt bé
que es casin,
però que no adoptin,
no?
És com una prevenció
que encara es té
i que, bueno,
el temps suposo
que posarà les coses
al seu lloc.
Caldria pensar
tota la canalla
que està als centres
de menors
per abandonament,
per maltractaments,
i tot plegat
que siguin fills
tots de parelles homosexuals,
ho dubto molt,
no són de parelles heterosexuals.
Per tant,
disortadament,
la condició sexual
no és una garantia
de ser un bon pare
o una bona mare.
Absolut.
Absolut.
Tant de bo que ho fos,
no?
I tot seria fantàstic
en aquest cas.
De totes maneres,
no només és el que tu diies,
falta molt
d'haver-hi un canvi.
Imaginem que avui en dia
costa d'entendre
que algú
que per la seva condició sexual,
ara, per exemple,
amb aquesta llei
que les persones
es manifestin més lliurement
en el seu entorn laboral,
costa d'entendre
que una persona
que es declari
gai o lesbiana
la facin fora de la feina
per aquesta condició.
El que passa
és que sí que poden crear-se
situacions incòmodes, no?
Clar,
davant d'un tribunal
et fan fora
per la teva condició sexual,
imagino que això ho portes
a la via judicial
i ho pots guanyar
i tot plegat.
Mai diuen que et fan fora
per la condició sexual,
igual que mai diuen
que et fan fora
perquè estàs embarassada.
El dia a dia
és diferent.
És diferent.
És diferent.
Clar,
i això és el que necessita temps.
La llei està feta
i jurídicament
penso que les coses
estan bastant normalitzades
a partir de fa dos dies.
El problema serà
que la gent una mica
ho assumessi com a normal.
Com van assumir el divorci,
com van assumir
els transsexuals,
les operacions transsexuals
i com van assumir
l'avortament
en segons quins casos
tassats.
Jo tinc endès
que hi ha moltes persones
homosexuals
que des del moment
que es va aprovar la llei
ja buscaven assessorament judí
i que anaven a l'advocat.
Costava molt d'entendre
que no havien de fer
cap pas
ni cap requisit
diferent
a les parelles heterosexuals.
Clar.
Què necessito jo?
El mateix que jo.
Exactament el mateix.
Aquí veig
que has portat
una còpia
del Registre Civil
de Tarragona
que explica
la documentació
necessària
per tramitar
tot aquest expedient
de matrimoni.
Es demana hora
per fer l'expedient.
Demana hora.
Estan donant hores
pel setembre.
Què dius ara?
Per fer l'expedient.
Per fer l'expedient.
Llavors,
la data de boda
com a molt d'hora
dos mesos després.
Per tant,
calcula novembre-desembre.
És a dir,
que de quedar-se ràpidament...
Això sempre i quan no hi hagi
una...
molta gent
que hi vagi de cop.
Llavors la cosa es retracarà.
Home,
perquè penses que això
fa una setmana justeta.
Molta gent s'ho deu estar pensant.
Jo m'imagino
que després de l'estiu
el Registre Civil
tindran una miqueta
més de feina, eh?
Doncs els planyo.
Pobres,
perquè són pocs,
com sempre.
ja saps que aquestes oficines...
A més,
per exemple,
des de fa potser cinc anys
tenen molta feina
per als immigrants,
a més nacionalitats,
molt més que fa deu anys,
per exemple.
Doncs ara més expedients de boda.
Ara més.
Ara més els ajuntarà.
Recordem així molt
per sobre
què es necessita
per casar-se?
Mira,
un certificat...
Fa tants anys
que ens vam casar nosaltres
i ja ni ens en recordem.
No diguis això,
Iolanda.
Mira,
un certificat literal
de naixement original,
actualitzat
i del Registre Civil
del lloc de naixement.
Un certificat de residència
o un padronament
i una fotocopia del DNI.
Ja està.
I ja està.
I bon,
si ets divorciat,
que no serà el cas,
o sí,
potser sí,
o pels menors d'edat
o vidus
o estrangers,
hi ha més documentació
però una mica l'herbre.
Precisament la normalitat
també passa
pel divorci i la separació
que es farà
en els mateixos termes
que ho fan
les parelles heterosexuals.
Sí,
exactament igual.
No canvia...
Res,
absolutament.
Doncs jo crec
que no podem dir res més,
no?,
que aporti més informació
als oients
perquè veiem
que és un tema
de terminologia exclusivament.
I és un tema
de normalitat
i de tranquil·litat.
Sí,
és un problema
que la gent
ho assumeixi com a normal
i a partir d'aquí
tot anirà molt bé.
Laura Picó,
advocada,
gràcies per acompanyar-nos.
Per aquí veig
que hi ha un cert enrenou
a l'emissora
i és que es veu
que ja se sap
qui no serà
la capital
que acollirà
el joc.
Qui no serà
perquè la capital
que l'acollirà
encara no se sap
però per aquí diuen
que Madrid
no acollirà
les Olimpiades
del 2012.
ho acaben
de confirmar?
Sí,
efectivament
m'ho confirmen.
Madrid
no acollirà
les Olimpiades
del 2012.
En uns minuts
esperem
que decideixin
quina serà
la capital
que l'acollirà.
Serà Londra,
serà París,
Moscou,
Nova York...
En fi,
nosaltres amb els nostres temes
que han estat
aquest,
el de la normalització
de les persones
independentment...
en drets
i en deures
independentment
del seu sexe
i la seva condició sexual.
Com sempre,
Laura,
ha estat un pla
i la teva companyia.
Moltíssimes gràcies
i ens retrobarem ben aviat.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.
Adéu.