.
Dos minuts i mig a tres quarts de dotze del migdia.
Aquí seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio.
Hem sortit de la cuina per sortir a l'hora a l'exterior dels nostres estudis
des de l'espai setmanal de la Via T.
La Via T t'escolta la resposta a la pregunta que plantegem cada setmana
amb el comerç de casa nostra, amb la Via T de Tarragona.
A través de tota una sèrie de pistes, vostès han d'endevinar
el lloc on es troba avui la nostra unitat mòbil.
Només hi ha un requisit, ens han de dir el nom exacte de l'establiment.
No valen allò de si, allò que està allà, que venen...
No, el nom exacte de l'establiment.
Si ho fan, doncs tenen un obsequi del propi establiment.
Avui la nostra unitat mòbil s'ha desplaçat fins al centre, centre, centre
de la ciutat de Tarragona.
Comprovem si estan còmodament instal·lats en aquest espai
que ve a ser com una mena de microclima, eh?
Com un petit paradís.
Joan Maria Bertran, Josep Sunyer, bon dia.
Hola, bon dia, Iolanda.
Jo m'arriba així com una olor.
Una olor?
Sí, uns aromes.
No de cuina, eh?
Que de cuina n'hem parlat ara.
No sé, no sé, no sé per què serà.
I una música de fons, també, o no?
A veure, a veure, reveixem.
A veure, a veure, escoltem-ho.
Sí, es veu que hi ha clients, podríem dir, perquè també ens ha arribat una mica de...
Home, de fet, podrien ser les persones que estan a l'interior de l'establiment,
però també totes les persones que passen per aquest carrer peatonal de la ciutat, no?
Un carrer molt cèntric, apropa molt a part d'una gran artèria de la ciutat.
Per cert, tu tens el nom, no?, per aquí, a la botiga?
Jo sí.
I que és un nom compost, doncs la segona part traiem-la.
D'acord, doncs traiem, mira, més fàcil encara.
La segona no s'hi val, eh?
Encara més fàcil.
Sí, molt més fàcil.
Està, però, però, però, tirat.
Tant tirat, més fàcil que anar a la part de Yellowstone.
Doncs mira, no vaig mal encaminada.
No vaig malament, no, senyor?
No vaig mal encaminada, no, no, efectivament.
I amb aquestes olors característiques, en fi.
Podríem trobar, doncs, sí, olors, colors, aromes...
Entres allà i mires, hi ha com una tranquil·litat, una cosa.
Ja et dic, no com el part de Yellowstone, tot i que podríem trobar algun element que ens pugui recordar algun personatge.
I no dic més.
I que em supera, m'escreix, a mi, eh?
No és difícil, tampoc, eh?
Però...
El personatge, dius?
Sí, de mirar una mica amunt, una mica amunt.
Però dius el personatge.
El personatge, sí, sí, sí.
D'acord, que no és un personatge de carn i os.
No, no ben bé, no ben bé.
Bé, més coses.
Estàs aquí instal·lat, és un establiment molt conegut a la ciutat de Tarragona, molt.
Vagis a l'hora que vagis, en l'horari d'opertura, òbviament, sempre hi ha gent.
Molta gent que entra a mirar i torna un altre cop.
És que hi ha moltes coses per mirar i molt variades.
I és un establiment a rodelles que està molt concorregut.
I pensa que fa 10 anys ja que és aquí a Tarragona.
10 anys ja?
10 anys, 10 anys.
Jo n'hagués dit que portava tant de temps, perquè és com que es veu sempre així tan renovat, tan nou, no?
Sí, sí, i no sé si...
Josep, tenim ja una primera trucada.
De totes maneres, recordem que ens han de dir el nom exacte de l'establiment.
D'on hem passat aquesta trucada? Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
El David Garcia.
Què tal, David?
Molt bé.
Saps on som?
Pensa-t'ho bé, pensa-t'ho, no t'equivoquis, que em faria...
Al carrer Comte de Rius, al Tom Natura.
Josep, sou al carrer Comte de Rius, a la botiga Natura?
A la botiga Natura, ha dit Natura?
Com has dit, David?
Tom Natura, no?
El Tom no cal...
No, no, Natura.
Natura.
Ai, aquest home, escolta, se m'està tornant.
Què?
Què dius, Josep?
No sé què dir...
Jo diria que sí, eh?
Jo diria que també, perquè a més, al carrer Comte de Rius, Natura, es nota que el David coneix l'establiment.
Digue'ns alguna cosa que podríem comprar allà, David.
Doncs, bueno, a la meva dona l'agrada molt comprar espelmes.
Les espelmes, les essències, els mocadors, les arracades, Déu-n'hi-do, eh?
I a la meva nena, que li impressiona molt l'os quan arribes allí i...
Home, és que tota la canalla que entra aquí a la botiga el toqueteja, eh?
Sí, sí, sí.
Ara li preguntarem a la persona encarregada de l'establiment què passa amb aquest os,
que deuen estar vigilant constantment perquè és objecte de passions, aquest os de l'entrada,
i que no deixa de ser, doncs, una marca, podríem dir, un signe d'identitat.
Mira, el tenim, eh?
I jo deia que no tenia vida, però sí, eh?
N'heu sentit?
No s'ha mogut, eh?
Déu-n'hi-do, Josep.
A mi no s'hi prendràs mal.
Aquí no s'ha mogut.
Jacint Palleja, molt bon dia.
Hola, bon dia.
En tot cas, Josep, si et sembla, al Jacint, que saludi el David, que quedi indacord, eh?
I després parlem al Jacint, i així el David pot continuar amb la seva feina.
Us sembla bé?
Jo perfecte.
Sí, sí, molt bé.
Saludeu-vos.
Hola, David, bon dia.
Bon dia.
Encantat que ens hagis trobat de seguida.
Sí, sí, sóc client habitual, també.
Bueno, però el pròxim dia que vinguis, ja nosaltres també, ja ho tindrem en compte, això.
D'acord.
Doncs l'únic que ha de fer el David és anar, identificar-se i ja està, no?
Sí, sí, exacte.
Que vingui, que s'identifiqui, i llavors, a partir d'aquí, doncs, la deixem triar, doncs, el regalet per a la seva senyora o per a la seva nena,
que tria entre una cosa més per a la seva nena, una cosa més d'olor, d'aquesta línia que tant es veu que li agrada.
Jacint, jo pensava que regalàveu l'os de l'entrada.
A veure...
No?
En primer lloc, jo us voldria dir una cosa.
Tota la vida li hem dit tecla.
Llavors ens hauríem de parlar d'ossa.
Doncs l'ossa, tecla, no és el regal, que quedi clar.
D'acord, d'acord.
De fet, li creuria un problema al David perquè en un pis, no sé com podríem col·locar aquesta senyora ossa.
Fa bona mira, sí, fa bona mira.
David, gràcies per trucar-nos, ja has sentit el Jacint i enhorabona, eh?
Moltíssimes gràcies.
Adéu, si jo, bon dia.
Adéu, David.
I ara, en tot cas, deixaríem el Josep que conversi amb el Jacint al voltant d'aquest establiment.
Deia el Jacint al David, gràcies per ser client, jo diria que gairebé tothom és client de Natura,
perquè tots hi anem, sovint, quan no és una essència és una espelma, no?
O són músiques del món, per exemple, que tenen una bona selecció de músiques del món.
Hi ha moltes línies, són clar, 10 anys d'experiència aquí al carrer Comte de Rius, en aquesta botiga,
i, Jacint, abans hem comentat-les que, en fi, en aquests 10 anys, que han canviat molt les tendències, no?
Que en un començament era, diguem-ne, moda, entre cometes, Sargent Ouest, han anat canviant, no?
Intuitablement, és a dir, nosaltres sempre hem procurat que la botiga, a veure, no ho sabeu, és conegut,
està escrita dintre d'una franquícia, però, doncs, cada una de les botigues tenim la possibilitat
de, a més de la meitat del gènere que tenim, doncs, espavilar-nos pel nostre compte.
I sempre en aquesta línia, doncs, es busquen coses que tinguin alguna relació o altra amb la naturalesa.
A veure, sempre fent, també, veritat una cosa que, des del començament, es deia,
que és que es té de buscar l'equilibri entre els principis i la rentabilitat.
A veure, ens hem anat sempre movent-nos per aquesta línia.
I, per allò de més, doncs, sí, és a dir, al començament, per exemple, doncs, els indis americans,
el vidre reciclat, eren els grans, diríem, temes, els grans protagonistes del començament
de la història de la botiga, després, doncs, potser es van tindre més presència
coses ja relacionades amb els indis sud-americans, temes africans,
avui en dia estem més en la cultura del Feng Shui, budistes,
és a dir, molts budes decoratius, alguna cosa d'aquest tipus.
Però, doncs, sempre hi ha hagut, sí, unes quatre línies fonamentals,
que seria, per un costat, doncs, coses per a la persona,
siguin, doncs, per vestir, una samarreta, una bisuteria, unes espardenyes,
una bossa o una bufanda.
Després, coses per a la casa, al començament, jo diria que moltes més cares,
en aquests moments, potser, ja està una miqueta més equilibrat,
hi ha més coses per a la persona, coses per a la casa, doncs, des d'un llum,
un element decoratiu, un marc de fotografies,
i també, doncs, perquè no, una bànova o un coixí,
i, bueno, després, en una altra tercera línia, serien, doncs,
hi ha més coses d'olor i relaxació.
Aquí, doncs, hauríem de parlar, doncs, de tot el que dèiem abans,
les espelmes, d'olor, essències, encensos,
temes per fer massatges, etcètera.
I, finalment, doncs, una línia que potser podríem parlar,
que és el del regal, on hi ha, s'inclou, doncs, aquesta música de relaxació,
on s'inclou alguns llibres de temes molt concrets,
molt relacionats amb les diferents coses que tenim nosaltres.
També hi hauria, doncs, algun peluig per a aquella criatura,
o per a aquell altre que no ho és tant, però li fa gràcia, doncs,
tindre-la damunt del llit.
i també, doncs, s'inclouiria, doncs, algun petit regalet a la vitrina,
alguna cosa, doncs, en línies generals ja,
perquè en algun moment determinat, doncs,
poder quedar bé amb algú que, doncs, t'estimes,
o fer-te un regal a tu mateix.
Veig que la sanció de roba té molt d'èxit, eh?
Vull dir que no paren de triar per aquí, eh?
Bé, és a dir, intentem tindre coses una miqueta diferents,
una miqueta escollides.
Tenim una gama de preus que permet que, doncs,
estigui apte per una gran varietat de gent.
També tenim talles més petites i tenim talles més grandetes
per a aquella senyora que, doncs, també pugui seguir comprant
10 anys després a casa nostra.
Almenys a la meva senyora, doncs, també li agrada vestir-se de natura
i, per tant, doncs, creiem que sí,
que és una de les opcions que en aquests moments està triomfant,
o, si no triomfant, com a mínim, tinguen un cert interès per part del públic.
I per aquest acostum tan nostre com és fer la migidiada,
tenim aquí a sobre mateix, eh?
Veig que n'hi ha una aquí, un altre allà baix, dues amaques.
M'imagino que ha fet a la mà, no?, per la forma.
En fi, no sé, estan molt elaborades.
Sí, tenim amaques, la majoria són procedents de Sud-amèrica,
diuen que n'hi ha fet de la mà, n'hi ha algunes altres que són menys elaborades.
I, a veure, hem estat parlant de relax i de naturalesa.
què millor que agafar, posar una maca entre dos arbres o entre dos pals,
que si convé també els podem suministrar.
També, també?
També, també.
I, a llibre'ns, doncs, agafar i relaxar-se,
i deixar-se anar una miqueta i regalar-se un temps per un mateix.
En la música, és curiós, perquè aquí es pot trobar,
de músiques del món, hi ha una bona selecció, per exemple,
si algú busca percussions africanes, per dir alguna cosa, eh?
D'aquí ho troba, no?
Sí, i possiblement seria el més mogut de tot el que tenim,
perquè, en parlava abans, que eren músiques que tenen com una línia general
que poden ser de tot arreu, però que van cap a la relaxació
i el poder-se estar una miqueta una estona així tranquil·la,
però sí, també en tenim algunes de percussió,
que aquestes ja són una miqueta més esvalutades.
Espeumes, també, en tota una gama de colors que hi ha aquí al darrere,
que m'imagino que qui entén, en fi, cada color deu ser per alguna cosa determinada, no?
A veure, hi ha idees, hi ha coses escrites que diuen que tal color vol dir una cosa,
tal color vol dir una altra.
A veure, realment, l'espelma, crec que en aquests últims deu anys
hi ha hagut un gran canvi en els nostres costums.
Tindre un espelma encesa en un racó de la casa,
tindre un espelma que, a més a més, te dona una certa olor,
t'ambient una miqueta al teu entorn, s'ha convertit en un costum habitual, no?
Tot el dia de festa és aquell dia que dius,
oh, tinc una ocasió especial, però és aquell dia no,
aquell dia n'ensenc 7 o 8 a diferents llocs de l'habitació
per donar un ambient, una cosa diferent.
A la cap i la fi, jo diria que els nostres avis tenien la gran sort
de poder disfrutar del llarg de foc, del foc a terra,
d'aquelles estones al davant del foc, que nosaltres hem perdut,
i l'espelma ens està substituint aquests moments de màgia.
Jessin, estem recordant molt a la botiga de natura,
al carrer Comte de Rius, el número 21 aquí a Tarragona,
aquest carrer piatonal que toca la rama nova.
Aquí, abans que comentàvem aquests canvis de tendències,
a nivell, per exemple, arquitectònic, no?
Amb el Feng Shui, ja ho he dit bé, això, eh?
I aquí també es poden trobar molts elements,
a part de dur terme aquesta pràctica, no?
Sí, a veure, sabeu que el Feng Shui és una cultura japonesa
que intenta que la persona estigui el més adequada
amb el seu entorn, a veure, és allò que tens de pensar
en quina orientació col·loques el llit a l'habitació
i una sèrie de coses així d'aquest tipus,
que és una mica una filosofia,
i llavors intentem, intentem tindre algun concepte
que estigui lligat aquí.
Hi ha llibres també que ho expliquen, i una miqueta així.
De llibres hem parlat poc, però és cert que abans hi parlàvem
de relaxació, de poder tenir aquesta música que relaxa,
en fi, aquest element que tenim sobre el cap
per poder fer la migidiada.
També hi ha llibres orientats en aquesta determinada direcció.
Sí, a veure, no tenim molts llibres,
però en tenim uns quants que parlen, doncs jo què sé,
per exemple, de ioga,
poden parlar de diferents tècniques de relaxació,
poden parlar també de coses de menjar,
de cuina, és a dir, en general,
de cuines exòtiques.
Fins i tot hi ha molts llibres que, doncs,
t'explica, parlen molt respectuosament del Kama Sutra,
de les diferents dames, és natura també, no?
I aquestes serien les línies més primordials
que tenim dintre dels llibres que hi ha.
En aquests 10 anys,
ha funcionat d'alguna manera determinada
el tipus de clientela d'atura?
Heu vist, no sé,
algun canvi de, no sé, dels clients que venien,
per exemple, al començament, els que venien ara,
hi ha clients habituals de llavors, d'aquests 10 anys?
Nosaltres creiem que sí.
És a dir, a veure, mai hem pretès
que sigui una botiga tancada
per un tipus de client particular.
Creiem que té un lloc el client jove,
i té un lloc la senyora de mitja edat,
i té un lloc el seu marit també,
i la senyora que gran, o el que sigui.
A veure, què hem observat?
Hem observat que hi ha una sèrie de clients
que han anat evolucionant amb els 10 anys,
nosaltres hem intentat anar
tenint-nos en compte dintre de la nostra evolució,
però també hem pensat en aquest públic jove
que pràcticament, quan vam obrir,
eren uns infants,
i que en aquests moments també troben a casa
algunes cosetes que els hi puguin fer gràcia.
Ja sí, en aquest panorama cada cop més globalitzat,
m'imagino que trobar productes,
en fi, que s'ha de triar i molt, no?,
perquè es deu poder portar productes
de pràcticament tot el món,
i la veritat és tan extensa, no?,
que no es pot tenir tot aquí la botiga, no?
Sens dubte.
A veure, te trobes en què hi ha una gran mobilitat,
és molt difícil,
no sempre és fàcil conginiar això de rentabilitat en principis
que dèiem abans,
també ens trobem, per desgràcia,
que moltes vegades hi ha una artesania pròpia de la terra
que ens agradaria poder tindre,
que en canvi té molt poca sortida per Tarragons de Preu,
però, doncs, estem lluitant per sortir endavant
i a poc a poc ho anem fent.
Ja sent, petllejat a la botiga Natura,
gràcies per acollir-se avui aquí a casa seva,
també a l'ossa Tecla, eh?
La Tecla, eh?
Tecla, sí.
Va ser un acostum que hem decidit batejar-la el seu primer dia
i se li ha quedat.
Moltes gràcies, d'aquí,
al carrer Comte de Rius, número 21,
tornem a la connexió per Sergio Banda.
I anem bufant d'aquí, ara que ve,
anava a dir que ve el fred,
però sí, perquè ja veurem si vindrà el fred.
Doncs guarda-me-la, que vinc.
D'allà, eh?
Que està a la mar de veixí, color verd,
en fi, molt maca, molt maca.
Ja, sinó, gràcies.
Del pac, del pac i tot.
Molt bé, doncs.
Aquesta és una peça de les maques.
Fins ara.
Doncs moltes gràcies, en Jaacin Pallejar,
gràcies a en Josep Sunyer,
amb Joan Maria Bertran a la part tècnica.
Un minut i seran les dotze del migdia.