Són les 8 del matí.
Avui, digeus 30 de novembre del 2000,
és un dia especial per Tarragona.
Joan Miquel Nadal, alcalde, bon dia.
En directe, l'alcalde de la ciutat, a la plaça de la Font.
Probablement estaran sentint la tronada,
que és molt significativa,
perquè en aquells moments comencem...
Ho deixem per després.
Ho deixem per després, alcalde.
Tarragona és Patrimoni de la Humanitat.
Així es va despertar Tarragona Ràdio
i la ciutat de Tarragona el 30 de novembre de l'any 2000.
Una espectacular tronada servia per comunicar
que el conjunt monumental de l'antiga Tàrraco
havia aconseguit la distinció de Patrimoni de la Humanitat
per part de l'UNESCO.
Així es va acordar en una assemblea d'aquest organisme
celebrada a Cairns, a Austràlia.
Però Tarragona no va ser l'única ciutat
en rebre aquest reconeixement l'any 2000.
En la mateixa assemblea,
també es va anomenar Patrimoni de la Humanitat,
unes altres 60 ciutats o indrets d'arreu del món,
4 d'elles de l'estat espanyol.
Van ser la muralla romana de Lugo,
el palmarà d'Elx,
la serra de Tapuerca
i el conjunt d'esglésies romàniques
a la vall de Bui.
El descobriment de pinyols de dàtils fossilitzats
sembla corroborar la teoria segons la qual
la palmera té presència a Elx
des d'èpoques prehistòriques.
Sigui com sigui,
van ser els àrabs
els qui van crear l'actual palmarà
i li van donar la forma definitiva
en forma d'horts.
Actualment es calcula que el palmarà
compta a més de 200.000 exemplars.
Què ha suposat el reconeixement
de patrimoni de la humanitat
pel palmarà d'Elx?
La regidora de Turisme de l'Ajuntament,
Àngeles Avilés,
destaca la injecció de moral
que ha suposat per a la ciutat.
També va suposar,
jo voldria destacar,
el que la consciència dels il·licitants
van tenir consciència,
per una volta,
del que tenim en el poble d'Elx,
del que tenim aquí d'Elx,
i la declaració del palmarà
com a patrimoni de la humanitat,
va vindre a donar-nos
aquesta injecció de moral,
aquesta il·lusió,
i d'alguna manera
ens convertim tots els il·licitants
des d'aquest patrimoni.
Som més anfitrions
per a qualsevol visitant
que ve a Elx,
i des de llavors
som més embaixadors
cada volta que sortim d'Elx.
Des de l'Ajuntament de Lugos
fa una valoració molt semblant
del que ha significat
aquesta declaració.
La muralla
és la joia de la corona
de l'antiga ciutat romanà
de Lucas Augusti,
i de fet,
és el millor recintemmurallat
d'aquella època
que es conserva
a tota la península ibèrica,
ja que té
més de dos quilòmetres
a longitud.
Maria de la Concepción Burgo,
regidora de Cultura i Turisme,
destaca l'orgull
que ha significat
per als habitants de Lugos
aquest reconeixement.
Ha tingut repercussions,
diguem que,
podríem dir,
en dues vertientes,
una externa,
perquè la ciutat de Lugos
ara té augmentat
el seu turisme,
som molt més coneguts
a través
de la nostra muralla romana
Patrimoni de la Humanitat,
i, a més,
també se té,
diguem,
que un cuidado
i un interès
molt més gran
pel patrimoni
arqueològico romà,
però també és veritat
que ha tingut
una interna
d'orgull
de la ciutadania
lucense.
Frai Manuel Ruiz
va entrar a la cueva
major de Tapuerca
l'any 1645
i va inscriure-hi
el seu nom.
Aquest frara
és la primera persona
de la qual
la sé consciència
que visités
els jaciments
de la serra
burgalesa.
Des d'aleshores,
la inquietud
per aquest espai
va anar increixent,
és,
de l'any
aringant,
Juan José Sánchez, director gerent de la Fundació que preserva i gestiona aquest espai,
assenyala un altre element pel que fa a què ha suposat aquesta distinció, la responsabilitat.
A començaments del segle XX, una de les primeres unitats de l'Institut d'Estudis Catalans
pren consciència del valor cultural de les esglésies romàniques al Pirineu.
Alguns d'aquests científics es desplacen fins a la Vall d'Abuí
i per tal de preservar algunes d'aquestes jolles s'emporten part d'aquest patrimoni.
Així s'explica que el célebre pantocràtor de l'església de Sant Climent de Taüll
reposi ara en un museu de Barcelona, mentre que a l'església actualment n'hi ha una còpia.
En total són 9 les esglésies reconegudes per la Unesco,
de les quals 6 estan obertes actualment al públic.
Per l'alcalde de la Vall d'Abuí, Joan Paralada,
el segell de qualitat de patrimoni de la humanitat
ha comportat un augment espectacular del nombre de visitants.
Són dues qüestions importants. La primera és la sensació des de dintre de la pròpia Vall d'orgull,
precisament per això, per haver estat declarats patrimoni mundial,
el que ha suposat un afegit a l'autoorgull nostre de Vall.
Des del punt de vista de promoció ha sigut realment impressionant,
ens han passat d'estar al voltant dels 40-50.000 visitants,
estem ja rascant els 150.000,
però a nivell de promoció, a nivell de visites a la vall,
ha sigut realment molt important.
Fingint també aquest tema que en parlem moltíssimes vegades,
quan parlem de turisme, que ha de centralitzar el turisme,
i llavors amb el turisme cultural realment
s'està aconseguint aquesta desestacionalització,
tirint gent pràcticament tot l'any.
Des de l'Ugo, durant els últims cinc anys,
també s'ha incrementat de forma notable el nombre de turistes.
Maria Concepción Borgo.
Des del año 2000 a este, yo creo que mínimo hemos triplicado
la afluencia de turistas, sobre todo en los meses de máxima afluencia,
el verano y también octubre,
que para nosotros, para esta ciudad, con sus fiestas mayores,
con las fiestas de San Freilán,
es un momento también de importancia turística.
L'Ugo, El, Jolavall d'Avui,
eren ciutats o recintes més o menys coneguts dins de l'estat espanyol,
però que passaven inadvertits per a la resta del món.
A Tapuerca, en canvi, ja era, des de la dècada dels 80,
un referent mundial a nivell científic.
Per a Juan José Sánchez, el reconeixement de la Unesco
ha permès universalitzar la serra d'Atapuerca.
A nivel de conocimiento de un proyecto científico de la envergadura de este,
y a nivel de la comunidad científica internacional,
Atapuerca era un punto clave en el mapa del estudio de la evolución humana
y de la antropología humana.
Esta declaración de patrimonio de la humanidad lo que ha hecho es amplificar
y extender ese conocimiento,
que ya empezaba a ser un conocimiento también general, entre comillas.
Ya había llegado a otros sectores, no solamente a la comunidad científica
y a los estudiosos y al sector,
vamos a ser más próximo a este tipo de conocimientos, más permeable.
Y ha contribuido, como decía, a multiplicar el efecto y a expandirlo.
La palabra tapuerca, creo que hoy en día,
asociada a esa declaración de patrimonio de la humanidad,
ya es un referente mundial, un referente universal,
que se asocia ineludiblemente con la investigación en la evolución humana.
Abans hem sentit com Juan José Sánchez comentava
que la declaració de patrimoni suposa també una gran responsabilitat.
Què han fet les administracions per preservar tots aquests indrets
al llarg dels últims cinc anys?
Per exemple, des d'Elx s'ha promogut un seguit d'accions
sota el títol genèric d'àrea temàtica del Palmarà.
Un paseo peatonal d'uns dos quilòmetres entre els de Palmeres,
però entre els de Palmeres, com era un or de Palmeres fa un segle,
fa dos segles, fa cinc segles, no?
Hem obert també este mateix any, coincidint en l'aniversari
de la declaració de patrimoni, el Museu del Palmeral,
que està ubicat en el mateix centre històric de la ciutat,
en un or de Palmeres, en una casa tal qual se vivia,
en eixa casa, en el or de Palmeres,
i des de luego una altra desactuacions que anem a fer
és el que anem a denominar, el que se denomina ja l'Estació Fènix,
que és un laboratori d'investigació en el que se trata línies d'investigació
com és la maduració del dàtil, la palmera in vitro...
Des de la vall d'avui també s'ha fet un esforç important,
més si es té en compte que des d'aquest consistori
es queixen que no han rebut gaire ajudes
per part de la Generalitat o de l'estat espanyol.
Ho explica Joan Paralada.
El fet d'aquesta responsabilitat que et cau automàticament
l'endemà de la declaració.
La gent volen ser atesos,
la gent volen veure el patrimoni,
volen veure aquest patrimoni mundial,
i per tant això ha obligat precisament a l'Ajuntament
a fer un esforç brutal
de posar en marxa un centre d'interpretació a Erillavall,
de tindre les iglesis obertes absolutament tot l'any,
diguem qualsevol persona que visite la vall de Boït,
durant qualsevol mes de l'any,
podrà visitar l'inglesis,
podrà visitar el centre d'interpretació
i podrà marxar de la vall
havent visitat el romànic.
Ja saben que Tarragona està immersa
en un seguit d'actes i celebracions
per commemorar aquests cinc anys.
A la resta de ciutats
també s'han promogut accions similars.
Per exemple, des de Taperca
s'ha preparat una marxa a peu
que es preveu que sigui multitudinària.
Una celebració en la que pugui acudir tot el món,
des de nens a persones mayores, etc.
Entonces, el recorrido queremos hacerlo relativamente accesible
y, vamos a dir, asumible por estas personas,
unos 4 o 5 kilómetros.
Entonces, desde cada una de las dos localidades
que están al borde de la sierra,
iniciar la marcha allí
y confluir en los yacimientos.
Entonces, como decía,
saldrán autobuses desde la Plaza de España,
en Burgos,
para llevar a los dos puntos de inicio de la marcha,
tanto Ives de Juarros como Atapuerca,
a las personas que así lo deseen,
y desde esos otros puntos,
en torno a las 11 de la mañana,
saldrán los grupos de personas que quieran acercarse
y que influirán en torno a las 12 y media,
una menos cuarto en los yacimientos.
Ciutats com El Jolugo
aposten per incrementar aquests dies
les visites guiades
i les activitats entre els més menuts.
Des de Terres Gallegues,
a més,
s'ha apostat per un concert
amb una estrella de renom internacional
per fer créixer la projecció de la ciutat.
Per una part,
tot un programa de acercament
de la ciutat,
de els nens i dels grans,
i també dels turistes,
al coneixement de la muralla,
amb una seta de visites guiades
i per les més petits,
unies didàctiques,
perquè la nostra intenció
és que també els ciutats
es acerquen i conèixen
la seva muralla,
el patrimoni tan important que tenim.
I per una part,
també cara a nostres ciutats,
els lucenses,
però també com a promoció exterior,
celebrarem el dia 30 de noviembre
un concert de Bàrbara Hendricks,
en este caso gratuito
i que està levantant també
molta expectació.
Blancura de nuna,
de sol i de nieve...
Per cert,
que els trets en comú
que tenen les cinc ciutats espanyoles
declarades patrimoni
de la humanitat l'any 2000
van molt més enllà
del que a priori es podria pensar.
Així, per exemple,
qui més, qui menys
ha passat per les mateixes desgràcies.
O no recorden
que el mes de desembre de l'any 2000
va caure una part
de la muralla de Lugó?
La seva regidora de cultura
se'n recorda perfectament.
Sí que m'he enterado
que hace unos días
han tenido un pequeño problema
con su muralla romana.
Yo les quería animar
porque a nosotros
nos pasó exactamente lo mismo
una semana después
de ser declarada
Patrimonio de la Humanidad.
También debido a la lluvia
se nos cayó un lienzo de la muralla.
Justo una semana después
no pasó nada,
se reconstruyó
y es un hecho olvidado,
como estoy segura,
de que les pasará a ustedes.
pero siempre tiene un impacto
muy importante
cuando sucede una desgracia
sí que estoy segura
de que como en nuestro caso
no tendrá repercusiones
para ustedes.
Per cert,
que només els responsables
de la Vall d'Avui
han visitat la ciutat de Tarragona
al llarg dels últims cinc anys.
Lugó, Vall d'Avui,
Ells, Atapuerca i Tarragona
tenen molts punts en comú,
encara que no es cultivin expressament.
que pregona
cinturón de los romanos,
testimonio que pregona
otros tiempos soberanos.

Múralles de Tarragona
nacional,