.
Avancen d'arribar a les 11 del matí,
un altre moment al matí de Tarragona Ràdio per parlar del Nàstic.
Ara fa una hora fèiem la tertúlia,
l'última de la temporada fent balanç justament de la Lliga 2004-2005
i avui, per tant, s'acaba també la temporada del Sempre Nàstic,
el programa que cada dilluns se met entre les 8 i les 10 del vespre
a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Avui amb la presència del president del club, Josep Maria Andreu,
amb el que parlem justament de la temporada que s'acaba i també de la propera,
i per tancar el programa, un resum sonor, un reportatge
amb els millors moments, amb els moments més importants de la Lliga 2004-2005.
Un reportatge que ha realitzat el Quim Pons,
el que tornem a saludar, ja ha estat abans a la tertúlia,
ara es torna a incorporar.
Quim, bon dia.
Bon dia.
Per dir-nos una mica com serà el reportatge que podrem escoltar aquest vespre.
El reportatge l'hem fet a través de narracions de la temporada,
de les narracions del Jordi Blanc durant tots els partits,
i podrem veure els diferents moments pels que ha passat el Nàstic,
des dels difícils inicis, podríem dir, aquesta temporada,
des de la visita a Balaídos, passant per moments importants,
per aquella ratxa de 10 victòries consecutives,
parlant-se una vegada més tard al camp del recre,
que ens va trencar potser la il·lusió aquella d'estar allà dalt,
que potser alguns havien fet, i bé, acabarem ja repassant casos com el Castor Tolero,
com casos que hi ha hagut durant tota la temporada.
Jo crec que serà un resum, com indica la paraula,
del que han estat aquestes 42 jornades de Lliga que ha donat a sí aquest retorn a la segona divisió A.
I d'aquestes 42 setmanes, 42 jornades,
què podem destacar i què podem escoltar ara com abans del que podrem sentir aquest vespre?
Ara escoltarem res, dura dos minutets, i és el primer desplaçament que va ser a Balaídos,
per l'importància que tenien al camp del Celta,
i aquella ratxa de 10 jornades, si et sembla, escoltem-ho.
El primer desplaçament de la campanya ens tenia reservat el viatge més esperat,
el que vam anomenar com el Teatre dels Somnis de la segona A,
a Balaídos, per jugar contra el gallet de la categoria, el Celta,
un equip que havia passat de Sant Giro a Passarona en un any
i que ens va igualir la festa sota el diluvi universal.
A mi em dóna la impressió que això no era falta.
Hi ha hagut un embolic de jugades on els jugadors del Celta ja portaven estona
reclamant aquesta falta a la frontal,
i al final ha picat el nou, Carrion.
Atenció a la falta que és molt perillosa, eh?
Sí, em fa molta por.
Atenció a la falta que és molt perillosa.
Estem al 40 ara mateix, en punt de la segona part,
queden 5 per al final,
Luis César es vol menjar l'assistent, pràcticament.
Fins a 5 jugadors, 6 jugadors ara del nàstic, veiem,
a la tanca, 2 del Celta també per incordiar.
Atenció a Caputxo, dorsal 21, o a Nagore,
serà Nagore, el llançament de Nagore, i el gol.
Jo crec que Felip no l'ha vist venir,
i se li ha acabat colant per sota el porter al nàstic.
La primera derrota de la temporada no va ser especialment dolorosa.
L'equip havia donat una bona imatge,
i tant sols la poca punteria i el gol de Xomín Nagore
ens havia fet tocar de peus a terra.
Van ser 10 jornades d'autèntica bogeria
i de viure un somni d'aquells que ni els més optimistes podien imaginar.
10 jornades que van servir per veure el nàstic
després de la jornada 20,
a dos punts de l'ascens a primera.
Sí, sí, de primera.
Tenim 23 jabatos amb aquesta plantilla,
que és el que s'està portant a l'èxit.
Gent completament entregada en aquest projecte,
que és el que es fa per triomfar com estem triomfant en aquest moment.
El nostre primer objectiu està clar que és la salvació,
però veient com estan i tot les coses,
crec que si la aconseguim ràpidament ens podem plantejar altres objectius.
Home, el soñar és gratis, no?
Però ara mateix estem en un moment dolç,
estem allà arriba i la veritat que no només jo,
crec que ningú es podia creure que íbamos a estar en aquesta situació.
Home, el soñar és gratis, no?
Un objectiu clar, concís i que perfectament assolible per nosaltres,
que és la permanència.
Després ja serà qüestió de pensar,
un cop ha solit aquest objectiu,
ja serà qüestió de pensar més amunt, no?
Yo me ilusiono, porque esto es lo bonito del fútbol.
Aquí no hay ningún equipo pequeño ni ningún equipo grande.
Solamente el trabajo te da estar arriba o estar abajo.
Y por ahora, mira, la gente que quiera pensar en estar arriba...
Home, el soñar es gratis, no?
Sí, yo soñar soño todas las noches, no?
En fi, doncs aquestes veus i moltes altres les podrem escoltar aquest vespre
en la recta final del sempre nàstic, l'últim de la temporada.
en Quim Pons, en Jordi Blanc, Joan Andreu Pérez i en fi,
tot l'equip que ha fet possible aquesta Lliga 2004-2005.
Així arribem a les 11 del matí.