Un quart d'onze del matí, matí de dijous, matí de Tarragona Ràdio,
en directe a la quarta hora del programa.
Us ho deiem fa un moment en el sumari.
La nostra propera convidada era la directora del Centre Social i Cultural
de la Fundació La Caixa Tarragona, la Lourdes, la Torre,
perquè avui la Fundació La Caixa és notícia per diferents raons,
perquè comença un cicle de xerrades per abordar la problemàtica
de la pobresa i de l'explotació infantil,
però també perquè ahir es presentava el calendari,
la temporada d'exposicions que hi haurà al centre del carrer Colom
a partir del mes de setembre, des del setembre d'enguany fins al juny del 2006.
Així que saludem-nos en directe la Lourdes, la Torre.
Lourdes, bon dia.
Hola, bon dia.
També ahir vau compareixer davant dels mitjans de comunicació
per explicar les exposicions i per fer una mica de balanç
de l'assistència de personal, de visites, de les exposicions
i de les activitats que heu fet durant els últims mesos.
Més enllà de les estadístiques i dels números concrets,
que segurament moltes vegades es mereixen,
quina valoració en feu els responsables de la Fundació La Caixa?
Bé, jo crec que podem fer una bona valoració.
Pensem que els nivells d'ocupació són prou alts.
No vol dir que siguin alts del tot, o sigui, sempre es pot millorar.
Fa quatre anys que tenim, ara farà quatre anys,
al Centre Social i Cultural,
i pensem que encara hi ha gent que no sap que existeix aquest centre.
I bé, us donem, entre altres coses, les gràcies
per donar-nos l'oportunitat d'explicar que sí que existeix aquest centre,
que intentem tocar diferents temàtiques
i, sobretot, que fem diferents exposicions d'entrada gratuïta.
Són exposicions, però després també ho han anat incorporant
en els últims anys, doncs, en fi, activitats de tot a mena,
conferències, fins i tot concerts, xerrades, tallers...
D'alguna cosa esteu especialment satisfets
o hi ha alguna cosa que creieu que caldria millorar o retocar?
Bé, hi ha diferents coses,
o sigui, exposicions,
i al voltant de les exposicions es fan activitats
que tracten la temàtica de l'exposició.
És clar, hi ha exposicions que, més o menys,
després de quatre anys ja saps si tindran més o menys èxit.
L'art contemporani actual, puro i duro, que dic jo,
costa una mica.
I, aleshores, aquestes exposicions,
pensem que s'en tindria que arribar a més gent.
intentem ampliar les visites guiades,
que totes les exposicions porten visites guiades,
les que considerem més difícils,
intentem donar més facilitats,
però pensem que l'art contemporani
és quelcom que s'està fent,
que està en el carrer,
i que Tarragona, no, deu que ho digui.
Doncs ahir, com dèiem,
presenteu-vos les exposicions.
Hi haurà quatre grans exposicions
a partir del mes de setembre, no?
Sí, comencem el dia 20 de setembre
amb l'exposició que li diem
Ero i Gideus,
el Teatre d'Ombres i de Titelles a la Xina,
que aquesta realment espero que sigui,
diguem-ne, una de les exposicions
que considerem que pot venir molta gent.
Anirà des del 20 de setembre fins al 8 de gener,
és un període bastant llarg,
però són tota una sèrie de Titelles,
tant de fil com de guà,
com de tija,
i després totes les que es fan servir
pel Teatre d'Ombres,
que representen històries,
per això li hem demanat,
li hem dit Ero i Gideus,
de Milenària de la Xina.
Aquesta és una exposició que a més s'estrena a Tarragona?
No, en realitat aquesta ve de Lleida.
Ha estat primer a Lleida i ara serà a Tarragona.
A Tarragona i després se'n va a Palma de Mallorca.
I a més la fareu coincidir a la inauguració amb Santa Tecla,
que aquesta és una de les tradicions de la Fundació, no?
Sí, sí, ho intentem fer-ho així,
i per això l'inaugurem del setembre
i després fins després de Reis.
Després què vindrà,
després d'aquesta exposició dedicada a la Xina?
Després en tenim un d'art modern contemporani,
perquè és Max Ernst,
que al principi és del segle XX,
i és la part d'il·lustració,
de llibres i de gravats de Max Ernst,
juntament amb cinc escultures.
Els llibres i aquests gravats
procedeixen del Consmuseu de Bont
i no sempre estan exposats
per problemes de conservació de les peces,
no sempre estan exposats a Bont.
És a dir, que podem anar a Bont i no veure'ls,
però en canvi els tindrem aquí a Tarragona,
o sigui, tindrem l'oportunitat
de veure aquests gravats i aquests llibres d'artista.
Aquestes seran entre febrer i abril de l'any vinent.
I a partir del maig?
A partir del maig,
coincidint amb la primavera fotogràfica,
que en principi jo espero que continuï
la primavera fotogràfica a nivell de Catalunya,
el que sí que és cert és que a nivell de Tarragona
les diferents entitats ens hem posat d'acord
i hem dit que nosaltres sí que farem fotografia,
és a dir, a la primavera penso que es pot adelantar,
que no és cap secret,
que sí que tindrem fotografia
i tindrem primavera fotogràfica a Tarragona
i aleshores portarem Willy Ronis,
és una retrospectiva d'aquest francès
que fotografia des de pràcticament dels del 36,
sobretot molt a la postguerra,
als anys 50 fins als anys 85,
és un senyor que té 95 anys,
que encara viu,
i que intentarem veure si l'animem
a venir a la inauguració.
I tancareu la temporada?
A Marco Polo,
És a dir, aquesta la tindrem tant per Sant Magí
com per Santa Tecla.
Bé, aquesta és de les que nosaltres en diem
temàtico-històriques
i un dels objectius és demostrar
les grans rutes,
els grans viatgers
que ja es duien a terme
en els...
fa uns segles enrere.
En qualsevol cas,
les aventures de Marco Polo
estaran el proper estiu
fins a principis de la tardor del 2006.
Sí, intentarem veure si
en lloc de principi d'octubre
la podem estirar una mica més.
Aquestes són les quatre exposicions,
això és a mig i llarg termini,
podríem dir,
és un calendari prou important
pràcticament a un any vista,
però avui també la Fundació La Caixa
és notícia perquè,
en el seu calendari d'activitats,
inicieu un petit cicle
de conferències,
de xerrades,
seran quatre en total
que hi haurà en els propers dies
al voltant de la temàtica
de la pobresa i de l'explotació infantil.
Com és que heu decidit
de tenir endavant
una iniciativa com aquesta?
Sí, o sigui,
les activitats que fem aquí
al Centre Social i Cultural
giren sempre al voltant
de les línies d'actuació
que té la Fundació,
el patronat de la Fundació
i de l'Obsa Social,
el que fa és dir,
mira, incidirem,
a tot arreu no es pot arribar,
doncs incidirem
en certs camps,
no?
Actualment s'estan fixant
en unes noves línies
com l'immigració,
violència domèstica,
etcètera, etcètera,
però ja portem uns anys
que tenim el programa
de cooperació internacional.
aquest és un programa
en què entitats i ONGs
de l'estat espanyol
poden demanar ajuts
per portar a terme
projectes en el tercer món.
El que passa és que
seguim també les línies
que quan ens dediquem a un tema
intentem dedicar-nos-hi
des de totes les vessants,
és a dir,
no solament donant unes ajudes,
sinó tal vegada
també conscienciant
la població d'aquí
de la necessitat
d'aquestes ajudes.
Aleshores,
aquest és un
cicle de conferències
que crec que és
el quart any que fem,
que l'hem fet sempre
d'acord amb la URB Solidària,
que en principi
el fèiem el mes d'octubre,
però que l'any passat
ja vam començar
a fer-lo el juriol
i aquest any el tornem
a repetir el juriol.
Intentem trobar sempre
una temàtica.
L'any passat va ser
el tema dels conflictes bèl·lics
i aquest any hem pensat
que valia la pena parlar
dels infants
i sobretot la pobresa
i l'explotació infantil.
I per tant hem invitat
diferents persones,
generalment representants
d'entitats,
excepte el darrer,
el Xema Caballero,
que és un missioner xaverià,
que treballen
amb el tema dels nanos.
Hi ha el tràfic de nens,
hi ha el treball dels nanos.
Hem cregut també interessant
incloure el tema
de la salut i la nutrició infantil
com una de les causes
també de l'explotació
de la pobresa.
I finalment hem aconseguit
que vingui el Xema Caballero,
que és un missioner xaverià
que et deia que està a Xerrat Leona,
que porta a terme
una tasca
jo penso que realment
molt important
i molt impressionant
i molt esperançadora,
que és el tema
de la reincorporació
a la societat civil
d'aquests nens soldats,
aquests nens que han sigut
pràcticament raptats
de les seves famílies
als 12 o 14 anys
i se'ls ha fet lluitar.
Una temàtica dura,
d'unidor.
Bastant,
però és que a mi
quan em diuen,
com per exemple
ara que tenim
l'exposició de Fotopress,
que hi ha fotografies
molt dolces,
molt maques,
però que en canvi
el primer premi
és una ofreix
que és una patera
que esclar,
el món és així
i potser que ens hi enfrentem.
La voluntat de continuar
fent conferències,
xerrades,
cicles d'aquest tipus
en col·laboració
amb la URB solidària,
la manteniu doncs
a cara a properes edicions.
Sí, sí.
Creieu que és important
conscienciar d'alguna manera
i portar fins i tot gent
prou interessant
que potser difícilment
podrien venir a Tarraona
si no és a través
d'iniciatives com aquesta.
Sí, nosaltres hem procurat
buscar uns ponents,
intentem buscar l'excel·lència
i buscar els ponents
que millor sàpiguen explicar
i trametre el missatge.
I la ubicació al mes de juliol?
La trobeu oportuna?
Bé, sí, això ho hem estudiat,
ens ho hem estat pensant,
però passa que jo crec que a Tarragona,
a veure, per un cantó a tot arreu
les vacances ja no són
aquelles vacances de dos mesos
que anaves al xalet,
ja suposo persones que encara ho fan,
però cada vegada més
la gent surt 15 dies
i et pots tornar a la ciutat.
Aleshores penso que a la ciutat
s'han d'oferir activitats
i precisament l'any passat
que vam passar aquest cicle
al mes de juliol
va venir molta gent jove
i gent que em deia
home, doncs estupendo
perquè com que faig jornada intensiva
a l'estiu,
a la tarda puc venir
a les activitats que feu.
Molt bé, doncs aquestes activitats
aquest cicle concretament
comença avui dijous
i serà fins al proper dijous.
Són conferències que es fan avui,
dilluns, dimecres a la setmana vinent
i també dijous 21,
que és l'última.
La primera
és avui,
a dos quarts,
s'han de buit del vespre,
Stop el tràfic de nens,
és el títol genèric
d'aquesta conferència
que anirà a càrrec
de dos membres
de la Fundació Terra
dels homes
i una de les persones,
una de les representants
de la campanya
Stop el tràfic de nens
aquí a Espanya,
la Raquel Regueira,
estarà, com dèiem,
aquest vespre aquí a Tarraona.
Amb ella ha parlat
el nostre company
Jordi Sorinyà,
que és una entrevista
prèviament enregistrada
que ara podrem escoltar.
Gràcies a la Lourdes La Torre
com a directora
del Centre Cultural
i Social
de la Fundació La Caixi
i que vagin molt bé
aquest cicle
i ja després
de les vacances a l'agost
que vagin molt bé
les exposicions
que comentem abans.
Gràcies, Lourdes.
Doncs moltes gràcies
a vosaltres
per donar,
per fer conèixer
els tarragonins
l'obra social
i tot el que es fa.
Doncs gràcies
a la Lourdes La Torre
i ara, com dèiem,
escoltem aquesta entrevista
amb Raquel Regueira.
Raquel Regueira,
bon dia, buenos dies.
Hola, buenos dies.
Esta tarda
en el Centre Social
de la Fundació La Caixa
de Tarragona
vais a pronunciar
juntament amb Pierre Philippe
una conferència
bajo el títol
Stop al tràfic de nens,
Stop al tràfic de nens.
Raquel Regueira
és la responsable d'Espanya
d'aquesta campanya.
Raquel és membre
de la Fundació
Tierra de Hombres,
que és la fundació
que coordina aquesta campanya
aquí en el nostre país.
I hi ha un dato
que sobresale principalmente
i és que, segons aquests càlculs,
cada any,
entre 1 i 2 millones
de nens
són víctimes
de aquest tràfic.
¿En què consiste
exactamente aquest tràfic
de nens, Raquel?
Pues mira,
per simplificar
al máximo
un fenomen
que és realmente
tremendament complexe,
es pot dir
que el tràfic de nens
és la venta
per uns pares
i la compra
per una persona
de un menor.
Llavors,
aquest menor
serà vendit
per seus pares,
serà comprat
per una persona
i aquesta persona
es dedicarà
a explotar-lo.
Puede ser
haciéndole trabajar,
insertándolo
en redes
de prostitució,
utilitzándolo
para mendigar
en les calles,
en fin,
cualquier forma
de explotació
que te puedas imaginar.
moltes vegades
tenim mentalment
gravada
la imatge
del turisme sexual
en països
como Filipina
o en altres
zones d'Asia,
però aquest problema
del tràfic de nens
no és exclusiu
només d'aquestes zones,
sinó que vosaltres
alertáis
que aquest tràfic
es producind
també aquí en Europa.
Sí,
és un fenomeno
mundial,
en el sentit
que el tràfic
té com característiques
quan involucra
menors
que normalmente
són ofertantes
de menors
els països més pobres
o les regions
més pobres
del planeta
i els que són
demandants
i a la seva
de receptors
de menors
són els nostres països,
els països occidentals,
els més rics,
els més desenvolupats
o les regions
més desenvolupats
del planeta.
En referència
al turisme sexual,
el tràfic de menors
pode servir
tanto per utilitzar
a menors
per la prostitució
com per pedofilia,
com també
per fer-los treballar
simplement
en canteres
en Nigeria
o un fenomen
més conocida
aquí en el nostre país
com són,
per exemple,
crear mercats
d'adopcions
internacionales
ilegales.
¿Cuáles són
les conseqüències
que poden sufrir
aquests
els nens
després de ser
víctimes
de aquest tràfic?
que viven
aquestes situacions
horroroses
durant la seva
niñez
i durant la seva
joventud?
Quan lleguen
a una edad
adulta,
cuáles són
sus conseqüències?
Bueno,
nosotros partiendo
de la experiencia
que tenim
de nostres
proyectos
que tenim
més de 30
activos
actualment
en tot el món
contra el tràfic
de menors,
sabem que
hay conseqüències
físicas,
és a dir,
que els menors
víctimes
de tràfic
i que després
seran explotats
sufren
normalmente
raquitisme,
desnutrició
avanzada,
lesions
no curades,
sobre todo
els nens
treballadors
tindran les rodilles
i les mans
destrozades,
etc.
Però,
sin duda,
lo més important
són les conseqüències
psicoafectives
o psicològiques,
és a dir,
que aquests
nens,
al estar explotats
moltes vegades
durant anys,
normalment
ja perden
la seva identitat,
és a dir,
que la persona
que els explota
es ocuparà
de canviarles
el nombre
ja des d'un principio.
Després
generar
situacions
de una certa
desconfiança
hacia todo el món
i sobre todo
hacia todas
les persones
que le poden ajudar
com poden ser,
per exemple,
la policia,
els assistents socials
o els abogadors.
I sobre todo
generen
en sí mateix
una situació
de violència,
és a dir,
que seran agresivos
al no tenir
lazos afectivos
i sin amigos,
sin familia,
etc.,
pues,
se volen
violentos,
agresivos
i,
a dir,
moltes vegades
i desgràciament,
estos menors,
les niñas
que són víctimes
de prostitució
o els nens
que són usades
per pornografia
infantil,
també es producirà
una situació
de rechazo
en el poblado,
en la ciutat
de donde proceden
por parte
de sus familias
o de sus vecinos.
¿Existe este tráfico
de niños
en España?
Bueno,
en España
no tenemos
datos oficiales
sobre el fenómeno
del tráfico
de menores.
Sin embargo,
por ejemplo,
te puedo dar
la última noticia
que salió
a principios
del mes de mayo,
que se detuvieron
en Canarias
a 16 personas
que utilizaban
nuestro país
como país
de tránsito
para atraer
a menores
procedentes
de Cabo Verde
y para insertarlos
en el territorio
de la Unión Europea.
Entonces,
sí existe el fenómeno,
pero tenemos
una falta preocupante
de datos al respecto
y nosotros lo que hacemos
pues estamos lanzando
unas investigaciones
a ver si podemos
identificar
la magnitud
de esta lacra
en nuestro país.
¿La pobreza
es la única causa
que hace
que los padres
se vean obligados
a vender
a sus niños
por cantidades
ínfimas de dinero?
Bueno,
la pobreza
es un factor
casi,
yo diría
que fundamental,
pero no es
el único
y nunca está solo.
Es decir,
que las familias
pobres
no siempre
venden
a sus hijos
o a sus hijas,
sino que hay
que añadir
nuevamente,
pues pueden ser
situaciones
de crisis
en algunos países,
bien si crisis
económicas
o un país
que viene
de salir
de un conflicto
armado
con una falta
de estabilidad
política.
También son
importantes
las tradiciones
culturales,
sobre todo
en el tráfico
en África,
donde existe
una tradición
muy importante
y muy arraigada
que es
la de situar
a su hijo
o a su hija
en casa
de un vecino
que sea rico
o que tenga
una explotación
grande
para que pueda
formarse
al servicio
de esa persona.
Y bueno,
son normalmente
distintas causas,
lo que sí sabemos
es que la pobreza
siempre aparece,
pero también
la falta de información
de los padres
y ya no solo
la falta
de educación
primaria
y básica,
pero la falta
de información
es una cosa
fundamental
porque a partir
del momento
que se informa
a las familias
del riesgo
que corren
sus hijos
o sus hijas
si se les deja
marchar
con una persona,
sea esta conocida
o no de ellos
para llevarlos
a otro país
o a otra ciudad,
pues efectivamente
esas familias
se guardan
de vender
a sus menores.
Me parece que hay
un caso
casi paradigmático
de tráfico
de menores
muy cerca
de nosotros
entre Grecia
y Albania,
¿es así?
Sí, es así,
es decir,
en el año 2001
nuestros compañeros
de Tierra de Hombres
en Suiza
llevaron a cabo
una investigación
de tráfico
entre Albania
y Grecia.
Hoy en día
sabemos que hay
unos 3.000
menores albaneses
que se dedican
a ejercer
la mendicidad
en las calles
de Grecia
tras haber sido
previamente
víctimas
de tráfico
y esto es
una situación
muy clara,
es decir,
¿cómo se produce
el tráfico?
Pues desde el país
más pobre
que en este caso
es Albania
hacia un país
más rico
de la Unión Europea
como es Grecia.
Es un caso
paradigmático
lo decías
porque sobre todo
si sabemos
que Mendigana
en las calles
de Albania
produce una rentabilidad
diaria
de entre 3 y 4 euros
esa suma diaria
que se puede obtener
se eleva
entre 30 y 50 euros
en las calles
de Grecia
y eso para un explotador
es muy interesante.
La diferencia
es muchísimo
obviamente.
Raquel,
¿cuál es la respuesta
de las organizaciones
de las autoridades
internacionales
ante este problema
tan grave?
Bueno,
hemos de decir
que estos últimos años
se tomó un poco
conciencia
del fenómeno
impulsado
en gran parte
por las organizaciones
no gubernamentales
y por ejemplo
en el seno
de la Unión Europea
y del Consejo
de Europa
están proliferando
poquito a poco
pero de forma
continua
programas
y tratados
contra la trata
de personas.
Sin embargo
en lo que es
la lucha
contra el tráfico
de niños
como colectivo
es decir
que se merecería
una protección especial
por su situación
de vulnerabilidad
tenemos aún
una laguna existente
sobre todo
en nuestro continente
y una cierta falta
de cooperación
internacional
para perseguir
a los delincuentes
y a los explotadores
porque al fin y al cabo
si existe tráfico
de menores
es también porque
existe una cierta
impunidad
de las personas
y de los actores
que participan
en ello.
Y esos actores
obviamente
deben ser redes
mafias
muy bien organizadas
este fenómeno
no surge
de forma espontánea.
No, efectivamente
sin embargo
el tráfico de niños
si bien
por ejemplo
el tráfico en Europa
y sobre todo
entre Europa del Este
y Europa Occidental
hace participar
en gran medida
a redes mafiosas
y bueno
redes de criminalidad
organizada
sin embargo
en otros continentes
como por ejemplo
en ciertos países
de Asia
y sobre todo
en África Occidental
pues ni siquiera
es una red organizada
es simplemente
una persona
que se puede dedicar
a comprar
y vender niños
para explotarlos
el mismo
porque tiene
yo que sé
una cantera
una explotación
agrícola
y una posición
de fuerza notable
exacto
pues Raquel Regueiro
responsable
de la campaña
Stop al tráfico
de niños
Stop al tráfico
de nens
muchísimas gracias
por atender
la llamada
de Tarragona Radio
y que vaya muy bien
y que tenga
mucho éxito
tu conferencia
conjuntamente
con Pierre Philippe
esta tarde
en la Fundación
La Caixa
de Tarragona
muchas gracias
muchas gracias a vosotros

que impulsa
el Colégio de Farmacèutics
de Tarragona