Ara són les 12 del migdia i sis minuts.
Demà divendres se celebren aquí a la ciutat de Tarragona
els actes centrals del Dia Internacional de la Dança.
S'iniciaran amb la lectura d'un manifest al Teatre Metropol
i després alumnes de dansa de diferents centres de diferents edats
evolucionaran en escenaris del carrer,
escenaris de la ciutat per fer aquesta celebració.
Posteriorment, al llarg dels propers dies,
hi haurà diferents actuacions a dansa amb diferents companyies
al Teatre Metropol de Tarragona.
Avui volem parlar no només de les activitats,
que sempre les podem mirar en alguna guia,
sinó sobretot de l'esperit i una mica del motiu d'aquesta celebració.
Per això hem convidat a Roser Prats,
de l'Associació per al Foment de la Dansa.
Roser, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Quasi, quasi felicitar-te a tu i a totes les persones
que esteu vinculades perquè és com el vostre sant demà, podríem dir.
Molt bé, molt bé, els hi passaré la felicitació.
La cosa va per aquí.
S'ha de celebrar fent actes relacionats amb la dansa, amb el ball,
però és un dia, jo m'imagino, per a vosaltres, professionals,
també un dia de reflexió al voltant d'aquí tard, no?
Sí, ho és, perquè a més és que és el dia mundial de la dansa.
O sigui, aquí nosaltres a Tarragona farem una petita cosa,
pensem que per nosaltres és una gran cosa,
però és clar, també pensem que tot el món aquest dia
s'estan fent actes arreu.
i clar, la dansa que sempre ens queixem i que és un dia per reivindicar-ho
i perquè surti al carrer, evidentment.
Sí que és cert que tenim tendència sempre a queixar-nos,
jo imagino que de tots els col·lectius,
els actors es queixen també del teatre, els cantants de la música,
tothom tenim, diguem-ne, la nostra parcel·la.
La dansa sí que és veritat, que potser ha estat durant molt de temps
un dels aspectes de creació artística més desatesos
que no pas el de la música o el del teatre,
tot i les dificultats que té la cultura, sovint.
Sí que és cert, però també és cert que d'un temps cap aquí,
per una sèrie de circumstàncies,
comença a tenir un altre reconeixement, no?, socialment, la dansa.
Sí, és veritat, la dansa és que és molt difícil,
perquè és molt de sacrifici, són moltes hores,
les ha d'agradar molt.
Els mestres també tenim l'obligació i el deure
de fer-los entrar la dansa.
També la tècnica és evident que és molt necessària,
però també l'experit, l'expressió,
que aquelles se senten felices al fer dansa.
Clar, els estudis mermen molt de temps
i els espais no són massa grans,
però bé, clar, els mestres ens adaptem, fem hores,
agafem gent amb una hora, amb una altra,
i intentem que la dansa vagi arrelant.
Jo penso que ha sigut molt això,
perquè als mestres ha arribat un moment
que ens hi hem dedicat moltíssim,
perquè si no, amb els estudis, amb l'Alocse,
amb tot com ens està venint,
és molt difícil,
perquè la dansa, per fer-ho una mica bé,
que és com s'ha de fer,
o molt bé, són moltes hores,
i és molta dedicació,
perquè és un cos que s'ha d'anar treballant.
Clar, això, sovint, doncs, parlem de nenes,
perquè continua sent, doncs, la majoria,
dins de les escoles de dansa,
les nenes superen en nombre els nois.
Encara anem així, per tant,
a vegades tenim tendència a parlar de nenes
quan hauríem de parlar de persones que fan dansa,
però, en fi, ja ens entenem.
Tots, quan comencen, doncs, que fa gràcia,
jo vull fer ballet, mama, vull fer ballet,
totes les nenes gairebé han passat per aquesta etapa,
que moltes ho han deixat, evidentment,
per això que deies del sacrifici,
quan arriba a un cert nivell,
perquè ja estem parlant d'una formació acadèmica,
no estem parlant només d'un entreteniment,
d'un esbarjo, sinó de formació acadèmica,
és el que dius, són moltes hores,
a partir d'aquella persona vol dedicar-se
i vol fer els estudis de dansa,
de quantes hores de treball podem parlar?
Diàries, eh?
Podem parlar de, com a mínim, 5 hores diàries.
Imagina't.
Llavors, vull dir que aquí ja és impensable
poder-ho fer,
han de ser els centres que estiguin allà ja tot el dia,
i això aquí a Espanya ja és tan, tan, tan difícil,
i a Catalunya també,
que clar, l'ALOXE ha matat molt,
o sigui,
poder dedicar-se a la dansa professionalment,
perquè les hores que han de fer
no ho poden compaginar amb els estudis,
per molts crèdits que tinguin,
han de córrer amunt i avall, cap aquí, cap allà,
de l'escola al centre que estudien,
eh, va, és impossible, així no es pot fer.
Persones que a més els agafen en una època de molta joventut.
En una època de molta joventut.
I, bueno, doncs hem d'anar fent el que puguem.
Tot i així,
són moltíssimes les persones,
les noies sobretot,
i algun que altre noi,
que no abandonen,
que continuen endavant,
i el que dèiem,
les escoles són plenes.
Sí, sí.
Mira, jo t'he de dir que,
a dos quarts de nou de la nit,
quan pleguen de l'universitat,
l'escola s'omple,
s'omple, s'omple,
hi ha una classe
meravellosa en aquella hora.
És meravellosa perquè són gent
que tenen ganes
i que ho volen fer
i que potser arriben amb una cara,
que jo els dic,
teniu cara de llibre avui,
perquè estan allò.
I, esclar,
i necessiten,
perquè ho han viscut
i perquè hi han trobat
aquest punt amb la dansa, no?
Llavors,
fer una suada,
fer una classe,
fer una...
És com una renovació
interior i exterior.
Clar,
aquest Dia Mundial de la Dansa
jo l'interpreto
des de diferents vessants.
Una cosa està
el tema del públic,
de l'espectador,
el tema del ballerí,
la ballerina,
que més s'hi vol dedicar,
i després està
aquella dansa
que cada cop hi ha
més afició de lleure, no?
De les persones
que no s'hi volen dedicar
ni de bon tros,
sinó que la practiquen
per pur plaer
com podrien, doncs,
practicar música
o cantar.
Aquesta dansa també
és important
perquè imagino
que ajuda
a desenvolupar
la sensibilitat
posteriorment
com a espectador.
No,
és molt important
i és generalment
la que fem a les escoles
perquè a l'altra
és impossible
amb una escola
de poder-ho fer.
I, de veritat,
hi sortir al carrer
i que ballin
i que s'ho passin bé
i que tinguin
centres per ballar
i que tinguin actuacions
i que estiguin
de cara al públic
i que demostrin
el que saben,
el que senten,
el que han après
de cara al públic,
treballant de cara al públic.
Elles aprenen moltíssim
i les mestres veiem
que avancen molt més
perquè expressen coses
i sentiments
que dintre d'una escola
no els veus.
Clar,
i l'avança també
s'ha obert molt
a altres camps,
a la investigació,
a crear coreografies
que trenquen
amb les línies
més tradicionals
de tota la vida.
Sí, sí, sí.
Hi ha el contemporani
que és un altre sistema
d'expressió
que està molt bé
i hi ha el funky,
hi ha mil coses,
cada una
pel seu caràcter,
pel seu manera de ser,
pel seu manera de pensar,
es pot posar
en un lloc
en un altre.
De fet,
i després,
si calen parlarem,
el trencanous
de Tchaikovsky
que arriba
amb la coreografia
de David Campos
i apunta
que sigui
alguna cosa diferent.
I el Roberto Alonso,
que a més és de Tarragona,
que portarà
la seva obsessió,
també és una manera
d'investigar
i molt diferent
de concebre la dansa.
Molt diferent.
És una de les grans virtuts
que té la dansa,
aquesta manera diferent.
Sí,
perquè la dansa
a part de la part tècnica
és el que et deia,
és un mitjà d'expressió,
que és tan important
una cosa com l'altra,
jo penso,
perquè a la tècnica
no es pot menjar mai
el que un té dins
i el seu pensament
i la seva manera
que tingui d'expressar-se.
Fora,
molt dolent per mi.
Vosaltres ja fa dies
que esteu celebrant
d'una manera més interna
perquè el Metropol
en vau fer
a diferents centres
de Tarragona,
actuacions
i mostres de dansa.
El que heu previst
per demà divendres
és treure
aquesta dansa al carrer
i a partir de les 6 de la tarda
em penso que en veurem
molt de moviment a Tarragona,
no?
Això esperem.
Explica'ns una miqueta
què és el que heu preparat.
Sí,
mira,
a les 6 de la tarda,
a 3 quarts de 6
ens reunirem
al balcó del Mediterrà.
Llavors,
perquè és clar,
aquí a Tarragona
és idoni,
hi ha una barra
meravellosa,
meravellosa,
que no la té
tothom,
aquest barri,
l'hem d'aprofitar.
La barana del balcó.
La barana del balcó.
Llavors,
el senyor Ballver,
el regidor
de Cultura,
llegirà el manifest
que surt cada any
que surt cada any
el Dia Internacional
de la Dança,
hi ha un ballerí o ballarina
famós
de tot el món,
del Mundial
i escriu un manifest
i aquest manifest
es llegeix
abans de fer
cada acte
que es faci
el Dia Internacional.
Perquè es llegeixi
tot el món, no?
punt d'unió també
que es llegeixi
tot el món.
Llavors,
farem com una petita classe,
una mostra
del que fem
tancades
dins de les classes
que la gent va pel carrer
i que no sap allà dintre
el que estem fent,
farem una mostra
de barra
i després
el primer tram
de Rambla
baixarem fent
com un centre
a la classe.
La classe
es comport
d'una barra
i un centre
amb clàssic,
això.
La barra
amb clàssic,
evidentment,
i llavors
a la Rambla
ho farem
amb contemporani
i amb clàssic.
Parlem
d'alumnes
a partir
de 8 anys,
no?
No,
a veure,
les diagonals
seran...
La de la barra
em refereixo.
La barra
aquí posa 8 anys,
jo a la meva escola
són una mica
més grans.
Perquè clar,
jo també penso
que allà s'ha de donar
també una mica
de qualitat
i una mica
que la gent
vegi ja
una mica
de moviment,
no?
Llavors farem
aquestes baixades
al primer tram
de la Rambla
i després
anirem
a la plaça
Verdaguer
i allà sí,
que seran
les més jovenetes
de 3 anys
fins a 12
o fins a 8
o això,
cada escola
que vulgui,
allà hi ha un escenari
i faran
una actuació
cada...
Perquè esclar,
les tindrem allà
en un escenari,
els pares assentats
i tot quedarà
més controlat
amb la gent
més joveneta
que no ens marxi
dels dits.
Amb això de...
El tema de les edats
és important
perquè això de ballar
al carrer
precisa d'una certa
veterania,
entre cometes,
d'una certa experiència,
no només pel fet
de l'escenari,
sinó que jo el que he sentit
a parlar,
jo no ballo,
ni de bon tros,
però el que he sentit
a parlar a vosaltres
moltes vegades
és que aquests espectacles
de carrer
que queden tan lluïts
fan una miqueta
malbé els peus,
perquè és el terra
que es trepitja,
és fonamental
a l'hora de ballar.
Sí, però bé,
també és molt curt
perquè, esclar,
la barra serà
i el que es fa
a la Rambla,
doncs,
com que són
diversos grups,
també,
el que toqui
a cada grup
tampoc és un moment
per fer malbé,
no, no.
Una mica s'ha volgut
aglutinar també
això com el dia central,
però com dèiem després,
com que hi ha programats
dins de la primavera
del Teatre Metropol,
doncs,
espectacles de dansa,
ara no es concebeix
una programació cultural
d'una institució,
d'una entitat,
no només a Tarragona,
sinó arreu,
que no contempli,
com a mínim,
un parell d'espectacles
de dansa,
un de clàssic,
que té el seu públic,
i un altre més contemporani,
ja comença a ser una constant,
no,
en totes les programacions?
Sí, sí, sí, sí,
és hora,
i hem fet moltes reivindicacions
i en porto moltes
a l'esquena, no,
però això penso
que l'important
és l'aglutinament,
la gent que tenim
a les escoles,
llavors, esclar,
si fan espectacles
i s'omplen,
llavors ja és meravellós,
ja és una continuïtat,
clar,
si aquests espectacles
de dansa
no hi anés ningú
o molt poca gent,
doncs evidentment
s'acabarien.
Doncs el que dèiem,
no arriba a tothom
a dedicar-se professionalment,
són faves comptades,
però moltes persones
que continuen,
què hi deuen trobar
a la dansa?
Tu ho deus saber,
que has parlat
amb moltes ballarines
i moltes,
què troben a la dansa?
Sí, sí,
no m'hi podré dedicar,
no m'hi guanyaré la vida
amb això,
però jo continuo
dedicant aquestes hores
diàriament
a ballar i a ballar.
Sí que veig
el que hi troben elles
i el que he trobat jo
quan he estudiat
i he fet la carrera
i ballat
sempre qui he pogut,
no?
I jo encara
et poso els pèls
en un escenari
i és allò
que t'agafa
com una emoció
i com un sentiment
i ganes de fer alguna cosa,
no?
T'has de parar
perquè t'has de parar
perquè no és el moment
de ballar,
no?
Però és molt emocionant.
Jo quan vaig a xafar
l'escenari
del Bolxoi
va ser els moments emocionants
que he tingut a la meva vida.
Te deus morronar
cada cop
que ho penses,
no?
Exacte, exacte.
és el que et deia,
és una tècnica
però és la sensació interna
que tens,
és un mitjà d'expressió
molt important.
Alguna cosa deu tenir
quan s'hi dediquen
tantes persones
i esmercen tantes hores,
com el cant
i com el teatre
i com la música,
perquè clar,
llavors interpretes
una peça de música
o un bals,
un nocturn,
el que sigui,
i cada un li dona el seu.
Doncs amb la dansa
passa el mateix,
fas una coreografia
i ningú la balla igual
i està molt bé
i ha de ser així,
que cadascú té el seu gest
i la seva expressió
i la seva ànima
i això és un sortir
de tu mateix.
Demà,
diferents escenaris
del món
celebraran aquest Dia Mundial
de la Dansa.
Tarragona serà
un d'aquests escenaris
i un dels punts,
diguem-ne,
emblemàtics,
com és el Balcó del Mediterrani,
el punt de partida.
Roser Prats
de l'Associació
per al Foment
de la Dansa,
gràcies per acompanyar-nos
avui
i esperem
que sigui un èxit.
Molt bé,
gràcies igualment.
En nom també
de la Montse Carles
i l'Almaribel Soler
de l'Escola Màrmara,
demà estarem aquí.
Doncs allà
us anirem a veure.
Moltes gràcies.
Gràcies.