Passen tres minuts de tres quarts d'onze del matí.
Completem, com dèiem, aquesta anàlisi,
aquesta valoració dels resultats de les dades
del referèndum d'ahir diumenge
sobre el Tractat de la Unió Europea
en conversa ara a través del telèfon
amb un especialista, un professor de dret comunitari
de la Universitat Rovira i Virgili.
Alfons González, bon dia.
Hola, bon dia.
Quina seria la primera valoració,
sobretot pel que fa a la participació
que hi ha hagut dels ciutadans espanyols
en aquest referèndum d'ahir diumenge a la Unió Europea?
S'ha superat el mínim exigible
en una consulta d'aquestes característiques?
És molt difícil de valorar si això és el mínim exigible.
El que sí que és cert és que si analitzem el referèndum
si les eleccions que hi ha hagut a Espanya
és l'índex de participació més baix,
però si ho agafem des d'un altre punt de vista
i mirem l'índex de participació en les eleccions europees
i en els referèndums que s'han fet en altres països
membres de la Unió, el que podem veure
és que és dels índexs més alts.
Si, per exemple, comparem l'índex de participació
a les darreres eleccions del Parlament Europeu,
en el cas d'Espanya, que va ser una mica superior
al que ara hi ha el referèndum,
la participació va ser més alta que, per exemple,
al Regne Unit, a França, a Alemanya.
Això el que s'indica és que la gent,
això d'Europa encara ho veu una mica llunyà.
És un projecte que els ciutadans europeus
no l'han fet propi encara.
Tant pel que fa a la participació
com pel que fa als resultats estrictes de la consulta
en el conjunt d'Espanya amb més d'aquest 75%
pel sí al Tractat de la Unió Europea.
Amb aquestes dades, com fixa la posició espanyola
a partir d'ara en el conjunt de la Unió Europea?
Home, jo crec que per la resta d'estats europeus
que han decidit convocar un referèndum,
que són aproximadament uns 10,
doncs és una bona notícia, no?
Perquè, diguem-ne que és un resultat molt satisfactori
pels partidaris en el Tractat Constitucional
i, per tant, és un bon argument
per pressionar les seves opinions públiques
al seu electorat perquè també votin que sí.
La posició d'Espanya dins de la Unió Europea
doncs jo crec que no surt afectada considerablement.
Vull dir, és com allò, el govern espanyol ha fet els deures
i ara els toca als altres fer el mateix.
És a dir, s'ha superat la prova
amb un aprovat just, podríem dir.
Jo, fins i tot, a veure, a nivell intern
potser nosaltres ho valorem com ho hem aprovat just,
però jo crec que a nivell europeu
es valora bastant positivament,
perquè és un resultat bastant alt.
Per exemple, hi ha en el procés d'addedació
als nous estats membres a la Unió Europea
hi va haver països on el tant percent
a favor de l'entrada d'aquell país a la Unió Europea
va ser molt, molt més justet.
Vull dir, del 50 i pico, 40 i pico,
el cas, per exemple, de Malta.
I, per tant, tenir un 75% aproximadament
de vots favorables a l'entrada en vigor
del Tractat Constitucional
és, diguem-ne, fer els deures ben fets
per la resta d'estats europeus.
Podem considerar, doncs, absolutament legítim
el resultat espanyol d'ahir,
perquè, en fi, hi ha més d'un 76%
de vot favorable al Tractat,
encara que això, la participació,
no passés del 42%.
Sí, sí, sí.
Legítima, doncs, el resultat,
el fet que hi hagi un sí tan ampli
respecte al no.
Sí, sí, jo crec que reforça,
reforça l'entrada en vigor
del Tractat Constitucional.
El que passa és que, si això és com el que deia abans,
si analitzem els estàndards espanyols,
estrictament espanyols,
per nosaltres és una mica sorprenent
veure que tanta poca gent va a votar,
no?, i, per tant,
clar, posem en dubte fins i tot
que el resultat sigui un resultat
que recolzi la majoria dels espanyols.
Molta gent de la que no ha anat a votar
no ha anat a votar bé perquè,
una, perquè consideraven que això ja estava fet
i que, per tant,
jo els estava preguntant una cosa
simplement per reforçar una decisió
que ja estava adoptada,
o, dos, perquè no entenien realment
què és el que estàvem votant.
Ens havia donat prou informació
sobre el Tractat Constitucional
i, per tant, per anar a votar
simplement seguint el que els diuen
els seus líders polítics,
doncs van decidir quedar-se a casseta.
El conjunt de la Unió Europea
segur que ahir estava fixant,
mirant atentament el que passava a Espanya,
però potser dels països de la Unió
un dels que amb més atenció
ha seguit aquest procés del referèndum
és França, no?,
perquè també ha de fer un referèndum
i allà les coses poden estar
molt més igualades.
Sí, sí, sí.
Sobretot els polítics.
Jo crec que els ciutadans
no s'hi fixen tant, no, no...
Però els polítics sí que això
prenen bona nota, no?
Prenen bona nota
de quina ha estat l'actitud dels polítics,
per exemple, a Espanya,
què és el que han explicat
per convèncer la població
i si detecten que hi ha hagut errors,
doncs ells intentaran no repetir-los, no?
El cas de França és un cas
on el referèndum pot anar molt ajustadet,
però hi ha altres casos
que també pot fer perillà
l'entrada en vigor del tractat,
per exemple, el Regne Unit.
El Regne Unit va decidir
convocar un referèndum
pel primer semestre del 2006,
és a dir, ells volen
que el seu referèndum sigui el darrer
i ja sabem tots
que els índexs d'euroescepticisme
a nivell del Regne Unit
són altíssims
i, per tant,
no les tinguem totes
que aquest tractat
pugui finalment entrar en vigor.
El fill d'això últim
que comentava
el professor d'Eret Comunitari
de la Universitat,
Roviri Virgili,
expliquem de manera pedagògica
ara què passa
a tots aquells oients
que ara ens estiguin escoltant.
És a dir,
un cop fet el referèndum a Espanya,
què passa amb el tractat
de la Unió Europea?
A veure, primer,
a nivell espanyol.
A nivell espanyol,
el que succeeix és el següent.
Ara el govern espanyol
tramita a les Corts Generals
aquest projecte de tractat
i les Corts Generals
han d'autoritzar el govern
a que pugui ratificar el tractat.
És a dir,
primer cal una autorització
de les Corts Generals.
Un cop hi hagi aquesta autorització,
el govern podrà ratificar el tractat.
Per què entri en vigor el tractat?
En canvi,
cal que els 25 estats membres
de la Unió Europea
ratifiquin el tractat.
Els procediments
que segueixen cadascun dels estats
varia, no?
Hi ha alguns estats
que, de fet,
ja han ratificat el tractat.
Hi ha més de 3 estats
que ja han ratificat el tractat.
És a dir,
Espanya ni tan sols serà
el primer estat a ratificar.
Hi ha altres estats
que han decidit
convocar referèndum.
Hi ha 10 estats
que hagin decidit
convocar referèndum,
dels quals dos són vinculants.
Si en els dos vinculants
surt que no,
llavors aquests estats
no podran ratificar
finalment el tractat.
En el cas que
un sol estat
no ratifiqui el tractat,
aquest tractat
no podrà entrar en vigor
i, per tant,
no tindrem Constitució Europea.
Els propis estats
ja són conscients
d'aquest perill.
I per això van decidir
que si a l'1 de novembre del 2006
quatre cinquenes parts
dels estats membres
ja havien ratificat
i algun estat membre
deia que tenia dificultats
per ratificar,
llavors es reuniria
el Consell Europeu
per veure què es podia fer.
Per tant,
és un procés
a llarg termini,
tenim dos anys vista encara
i no sabem
si entrarà finalment
o no entrarà
finalment en tractat en vigor.
És a dir,
el fet que Espanya
hagi ratificat
no vol dir que finalment
aquest text
se'n acabi aplicant a tothom.
perquè tot aquest procés
quan s'acabaria?
En principi
s'hauria d'acabar
l'1 de novembre del 2006,
però no descartem
que s'allargui una mica més.
És a dir,
que és un camí
de llarg recorregut
encara el que ha de fer
el Tractat de la Unió Europea.
Sí, sí.
Ni de bon tros
s'acaba amb la jornada d'ahir.
No, no,
per nosaltres sí que s'acaba
amb la jornada d'ahir,
tot i que cal
ara que Espanya
segueix
ratifiqui finalment,
no?
però per les restes
d'ahir europeus
encara ha de començar.
O sigui,
que la cosa és llarga,
és llarga.
Molt bé, doncs,
amb aquestes explicacions
també prou pedagògiques
acabem
aquesta conversa
per acabar d'analitzar
els resultats d'ahir
d'aquest referèndum
sobre el Tractat
de la Unió Europea.
Gràcies a Alfonso González,
professor de Dret Comunitari
de la Universitat
Rovira i Brasil.
Gràcies i bon dia.
Bon dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.