Aquesta tarda està previst que Salah Jamal vingui aquí a Tarragona
i pronunciï una xerrada a la Fundació La Caixa,
en aquest cas sobre literatura i poesia palestina.
Acotem el terreny, podríem dir-ho així,
perquè com vostès saben, Salah Jamal pot venir en la seva faceta d'escriptor,
d'historiador, de metge, de gastrònom, de professor universitari.
De moment el tenim a l'altre costat del fil telefoni,
que Salah Jamal, bon dia.
Bon dia.
La veritat és que és cert.
Quan vostè va a algun lloc han d'acotar molt quin és el tema que tractarà,
tot i que pot derivar cap a altres territoris,
perquè vostè és una persona que està a moltes salses,
com el Julibert, ja li agrada el món de la cuina,
permeti'm que li digui així.
Sí, sí, sí.
A vegades, de tant en tant, a vegades em descuido
i abans d'arribar dic, escolteu, a la conferència d'avui de què es tracta?
I llavors em diuen, mira, escolta'm, de la immigració.
Ah, vale.
I llavors suelto el disco rallau.
Fa vestits a mida, com aquell qui diu.
Sí, sí, bueno.
Està bé, està bé.
Està molt bé.
No avorres, no avorres mai.
Li dic des de la seva condició,
que li dona una perspectiva, la veritat,
molt àmplia de la realitat i de l'entorn més immediat, no?
Sí, això me'n recorda que el Tim Flas que deia,
jo no sóc especialista d'una malaltia,
jo tinc moltes branques, saps?
Però també hi ha una altra cosa, un altre refran que diu,
molts oficis i pocs beneficis.
Ja no ho sé de què realment amb qui em fixo, m'entens?
Jo no sé com és, però en els últims anys,
cada cop que es fa referència a Palestina des de Catalunya...
Malauradament.
Malauradament, cada cop que es parla dels països àrabs
que es busca una opinió una mica diferent,
aquelles que estem acostumats,
sempre recorrem a vostè.
Sí, i a vegades bé i a vegades malament,
perquè a vegades els mitjans de comunicació
no han deixat en el subconscient europeu
un altre lloc que sigui diferent
de l'associació dels palestins amb la violència
i amb el terrorisme, etcètera, etcètera.
I m'ha agradat molt quan la Caixa em va convidar
per parlar d'una cosa totalment diferent,
que vegi la gent que al poble palestí
també tenim cultura, tenim literatura,
tenim acudits, tenim humor,
tenim moltes coses, igual que a qualsevol societat.
El que passa, clar, tenim un problema
que ja porta des de fa un segle
i la pregunta que sempre faig
es pot viure realment i exerir el delicat
i alellatori ofici d'un literat
i posant en banda el sofriment
i el patiment del poble palestí.
Em sembla que això és impossible.
És a dir, es pot fer literatura palestina
sense compromís?
Avui en dia és impossible.
És impossible.
Fixi-te bé que jo tinc un llibre de cuina,
i de cuina, de cuina, o sigui,
receptes i arrelats i que m'alegro que he tingut èxit, no?
I des de la cuina tu pots copsar el drama del poble palestí.
O sigui, només parlant d'arròs i lenties i salses
notaràs perfectament que jo vinc d'aquella banda.
Clar, però la precarietat a la que porta un estat
tant de guerra a un poble, jo per exemple recordo
en un altre dels seus llibres
lluny de l'horitzó perfumat,
que fa aquesta referència als aromes,
a les espècies, a tot allò que era propi
també de la seva cultura.
La precarietat econòmica que comporta
una situació com la del poble palestí
també fa que es perli i es dilueixi
en el temps la gastronomia.
Exacte, i aquest llibre, considerat
com un llibre satèric, és un llibre d'humor,
és un llibre de...
A veure si ens entenem,
que jo em ric amb la gent,
no de la gent, m'entens?
Tant d'aquí com d'allà,
i em ric de la immigració,
de tot, m'entens?
Em ric amb la gent, m'entens?
No de la gent.
I llavors, resuma, saps?
Jo, n'hi ha de tant en tant
una bafarada,
i el llibre està amarat
del problema de la Palestina, m'entens?
Però també el que dius tu
a través del perfum,
de l'aroma,
dels acudits,
de l'humor,
etcètera, etcètera.
Clar, vostè ara deia,
i amb molt bon criteri de dir,
me n'alegro que em convidin
a parlar de literatura
i de poesia palestina,
i no, doncs,
a parlar de conflictes,
de guerres.
Difícil deslligar-ho.
De totes maneres,
de Palestina,
poc o molt,
i en funció de l'interès
que tingui cadascú
per la humanitat,
en sabem més o menys, no?
Sí.
De literatura i de poesia palestina?
En sabem ben poc.
No sé si
la gent que vindrà avui,
segurament,
ja veuràs,
sense voler,
sense voler,
parlarem d'acudits,
i parlarem de contes,
i parlarem de rondalles,
i sense voler
sortirà el tema de Palestina,
el problema de Palestina,
el mur de Palestina,
els batiments,
els tocs de queda,
les expropriacions,
sortirà sense voler.
Per què?
Perquè és impossible,
deslligar altres facetes
de la societat palestina,
com la gastronomia,
com la literatura,
com els viatges,
és impossible deslligar-lo
del problema de Palestina.
És impossible,
està lligat totalment.
Clar,
allò de la literatura oral,
les llegendes,
tota la mitologia
que també ha tingut
històricament el poble palestí,
tot això també es va transformant
en aquesta situació de dècades, no?
Clar,
només et dic una cosa,
nosaltres com totes les societats
tenim els protagonistes màgics,
allò dels personatges imaginaris,
com per exemple que tenim el gul,
el gul que és el fantasma,
o el gin,
o allò que és l'entremalejat mag,
aquest que és terrorífic, no?
El bruixot,
que seria que no...
El bruixot, m'entens?
Tenim això,
jo recordo que el meu pare
parlava sempre del gul,
el gul que és el bruixot aquest, no?
I sempre ens contava rondalles del gul,
saps?
El gul que ens aterroritzava a tots, no?
Avui dia els nens ja no parlen del gul,
parlen del tank,
de la mitraia del soldado,
del to que de queda,
dels xicpons,
de les invasions,
o sigui que per ells el gul,
el bruixot,
es va convertir en un soldat israelià,
m'entens?
I llavors et conten històries
que a mi realment
t'esgarrifes, no?
Perquè, clar,
el soldat israelià també és un ser humà,
m'entens?
Que es converteix com el gul,
el fantasma,
és una situació realment
molt lamentable.
No vull posar-me
melodramàtic a salar,
però els nens i nenes palestins
tenen temps pels contes?
També tenen contes,
però malauradament
contes realment
venen de l'Occident,
que també és una violència més,
i a més a més,
violència gratuïta.
No és que l'altra violència
té connotació més humana,
no, no, no.
El que passa a l'altra
és una violència imposada
i violència que moltes vegades
els nens palestins veuen
amb aquesta violència,
que és una violència
forçada, obligada
i han de continuar
a fer violència
per treure els soldats israelis
del territori ocupat,
i en canvi la violència
que ens porten ara
els vídeos i sèries
nord-americanes
és una violència gratuïta,
és una violència imbècil,
m'entens?
Tantes dècades
d'ocupació,
de guerra,
han fet que s'hagin perdut
els referents culturals
del poble palestí.
Perdut, perdut, no.
El que passa
es van convertir
de matèries, saps?
La cultura palestina,
la palestina com l'àrabe
en general,
ve moltes vegades
de la tradició
del Corà
i de les dites
de Mahoma.
I això és impossible
esborrar-ho.
El que passa
es van afegir
coses més materials
i més reals,
que és la vida
quotidiana
que viuen
els palestins
des de fa un segle,
que és una ocupació
militar
des de fa 50 anys,
són
una
població
del 70%
són refugiats,
desarrelats,
exiliats,
viuen en la diàspora.
Llavors, clar,
tota aquesta cultura
tradicional,
religiosa,
es va convertir,
moltes vegades religiosa
i moltes vegades
mítica,
mitificada,
m'entens?
Es va convertir
en una cultura
real,
quotidiana,
que la toques,
que la veus
i no,
i a més a més,
aquesta cultura
no té
un futur
imaginari,
no, no,
i llavors
ells busquen
un futur
realitzable,
que és
palestina
i l'estat palestí.
Parlar de
de cultura,
de passat cultural,
de tradició
és una cosa?
Parlar de futur
i en quant
a la creació,
no només des del punt
de vista de la literatura,
sinó des del punt
de vista
de la creació
artística.
Hi ha lloc
per la creació
artística
ara,
en aquests moments,
a Palestina?
Doncs no dubti ser.
A través
de teatres,
per exemple,
secrets,
amagats.
No sé si
recordeu
el cas de Bòsnia.
Sí.
El cas de Bòsnia,
en el mig
de la guerra civil,
la guerra civil,
la invasió,
poseu el títol
que vulgueu,
hi havia unes
desfiles de moda,
desfiles
de triar
missis
de les dones
bosnianes,
teatre,
ràdio,
etcètera,
i a Palestina
passa exactament
igual.
Malgrat
de l'ocupació
militar israeliana,
continuen
d'una manera
o d'una altra.
No és com
aquí a Barcelona,
tu pots fer
una obra de teatre,
avui i demà
la tanques
i demà ha passat
obres,
etcètera,
etcètera.
Doncs allà no,
allà tenim
una situació
totalment
descontrolada,
o sigui,
avui mateix,
per exemple,
avui mateix,
l'estat d'Israel
tanca
Cisjordània-Gaza.
Tu et pots imaginar
què vol dir
tancar Cisjordània-Gaza?
O sigui,
imagina't,
jo tanco
Catalunya.
I tancar
en el sentit literal,
a més a més.
Tancar,
tancar,
vols dir,
és que ni surt
ni entra
ningú
de tota la zona
aquella
i dels pobles,
de les ciutats,
i et quedes
a casa.
Per què?
Perquè, mira,
va haver-hi un atemptat
allí
a Israel.
Escolta,
però els tancs israelians
cada dia maten
allà a Cisjordània-Gaza.
Jo no puc
tancar a Israel.
M'explico?
Allà,
la gent que tenien
avui,
per exemple,
per fer un assaig
de teatre,
avui no es fa.
I si el comandant
de torn
demà diu
també demà
tanquem
Cisjordània-Gaza,
demà tampoc.
M'explico?
O sigui,
no n'hi ha
una continuïtat.
Però,
malgrat de tot,
malgrat de tot,
el poble agastí
no se desanima,
no se ruïna,
no es rendeix.
Contínua.
Amb totes les dificultats,
continua.
ha dit abans una cosa
que crec que és interessant.
Tenim tendència,
sobretot a Occident,
per la nostra ignorància,
segurament,
de posar-ho tot al mateix sac.
Quan parlem d'Àfrica,
parlem d'Àfrica en general,
quan parlem del món àrab,
no distingim
una persona del Libba
d'una persona d'Argèlia
o d'una persona de Palestina
o d'Aràbia Saudí.
Quan parlem del poble àrab,
parlem d'un poble
molt heterogènic,
que tenen un braçol comú,
però després desenvolupen
les seves tradicions,
la seva cultura
i la seva literatura,
també, no?
Sí, el que passa aquí
la gent pensa que és
com nosaltres pensem,
europeus,
europeus i pensem
que tots són francs,
saps?
Francs,
o sigui,
bé la paraula ve
de franges,
de francos,
que tots són francs,
són rossos
i tenen ulls blaus
i tots tenen
la mateixa cultura.
I aquí també
tenen en el subconscient
el món àrab
i fan una barreja
entre tots els països àrabes
i pitjor encara,
fan barreja
amb els musulmans,
o sigui,
fiquen en el mateix sac
un d'Indonècia
i un de Pakistan
i un d'Iran
i li fiquen
en la bolsa
del món àrab.
I al revés,
el món musulmà,
el món musulmà,
tu pots trobar
un musulmà
de Shishenya i un musulmà
africà d'Estats Units
i un musulmà
àrab.
I llavors tots són musulmà
i tots són àrabs.
I llavors, clar,
fan una barresa
d'idees
i conceptes
que moltes vegades
els mitjans de comunicació,
els mateixos mitjans de comunicació,
cauen en el mateix problema.
O sigui,
tu pots llegir,
per exemple,
en el diari
o sentint TV3,
per exemple,
que et diuen
Iran
al país àrabe
Iran.
Iran mai ha sigut àrab.
O Turquia,
Turquia,
un país àrab.
O deient,
jo què sé,
Indonècia,
un país àrab.
Per què?
Perquè és musulmà.
I al revés,
l'Iban
és un país musulmà.
L'Iban no és un país musulmà,
si tenen
la gran majoria
de cristians.
O sigui,
aquestes conceptes
que sembla que és
menys tenen,
ningú ne'en
aquests països.
I això, clar,
no ajuda.
D'aquí la importància
de parlar
no només de política,
sinó parlar de la cultura,
la literatura
i la poesia
dels pobles,
que és el que,
en principi,
vindrà vostè
aquesta tarda aquí a Tarragona,
parlar d'això.
Què ens explicarà així
a grans trets?
Doncs,
m'ho explicaré
com
la poesia palestina,
la literatura palestina,
d'abans del mar,
del mar
que és el renaixement,
el renaixement del món ara
a principis de segle
i a final del segle XIX,
el d'abans i el després
i el per què
el de les coses,
el per què
els contes,
els contes d'abans,
les rondelles d'abans,
parlaven d'uns temes determinats
i les rondelles
que després
parlen d'un altre tema,
la percepció
dels nens
de la literatura,
la percepció
dels grans
de la literatura,
el compromís militant,
saps allò,
la poesia militant,
la poesia militant,
que no et pots deslligar-te
de cap manera
del conflicte
de la Palestina
i el món
musulman actual
que també és un conflicte,
m'entens?
O sigui,
ara la literatura,
crec que la literatura
àraba,
islàmica,
en general,
s'ha ficat
en el terreny
del compromís.
I això,
clar,
què passa?
t'atreu
una mica
de llibertat,
una mica
de creació,
el que deia
el nostre crític
aquí espanyol
Blanco White,
que deia
que els poetes
espanyols
del segle XVII
i XVIII
i XIX
que eren
grans poetes,
el que passa
li faltava llibertat.
Per què?
Perquè estaven lligats
a les tradicions.
Déu-n'hi-do.
Encel·lant breument,
insisteixo
que no era
l'argument
de l'entrevista,
però ens sentim
d'entaps
a preguntar-li
perquè és
molt difícil
seguir
l'evolució
que està tenint
tot el conflicte
de Palestina.
Fa uns mesos
vostè
va visitar
la ciutat de Reus,
va fer una xerrada
sobre Palestina
després
d'Arafat.
En aquests últims mesos
el conflicte
cap a on va?
Vostè ens podria,
i ja sé que és difícil,
en tres o quatre minuts,
explicar què està passant
perquè ens costa molt
seguir el que està passant
en hores d'ara.
Bé,
sincerament,
aquí
ja
estan dibuixant
façanes
del tema,
estan dibuixant
una mena de
solucions
unilaterals,
o sigui,
l'estat des del dia
diu
mira,
voy a ser bueno
y me retiro de Gaza,
llavors aquí
els ministres de comunicació
fan un eco
i diuen
hombre,
el xerón és bo
perquè és retirar
de Gaza.
Escolteu,
Gaza
és un territori
que forma
aproximadament
el 5%,
5%
de la totalitat
de Palestina.
Aquest trosset
viuen
un milió
i mig
de persones
en una forma,
en una situació
pau-pèrreme,
o sigui,
tothom
volia desllegar-se
totalment
de Gaza,
o sigui,
no està fent
un gran favor
a l'estat d'Israel
per retirar-se
de Gaza,
al contrari,
està deixant Gaza
en mans
del dimoni,
no de Déu.
Llavors,
què passa?
L'única diferència
que hi ha
i és
en general
i al final
estarà a favor
de l'estat d'Israel
és que
els
carceleros
que tenen
les forces
d'ocupació israeliana
que estan
dins de Gaza
sortiran
a fora
i es posaran
a la frontera,
tancaran Gaza
totalment
amb els murs
i que fa 3-4 dies
va sortir
al Guardian
i a un diari
israelil
que és l'Arest
que a l'estat d'Israel
està fent
un mur marítim
al voltant de Gaza.
O sigui,
a part del mur
d'aquests
que diuen ells
que és una tanca,
no és un mur,
és igual
que diguin
que vulguin,
és un mur,
ara estan fent
un mur marítim,
o sigui,
tancaran Gaza
totalment.
Imagineu-vos a vostès,
a veure,
tanquem el marisme,
el marisme
és
quasi-quasi
el doble de Gaza,
amb un milió
i mig de persones
sense recursos
i el 70%
estan a l'atur
i no tenen
cap recursos
perquè si ara
construeixen
el mur marítim,
la gent que viuen
de la pesca
i treballar,
molts d'ells
que treballen
a l'estat d'Israel,
ara una vegada
tancat
fan la desconnexió
total,
ni treballadors
ni pescadors.
Llavors,
com viuran
aquesta gent?
En la misèria.
Què provoca
la misèria?
El descontrol.
Curiosament
li preguntaven
perquè ja sap vostè
que últimament
assistim
a aquelles imatges
de l'exèrcit
israelià
desallotjant
coronsa
jueus
de determinats
territoris
i aquesta és la imatge
que queda
per això
jo li preguntava
més enllà
des d'aquesta
visió
de contacte
directe
amb el territori
com estava
evolucionant
tot aquest
conflicte.
La paraula
optimisme
no és la paraula
més adient
però cal tenir
esperances
que tot arribi
a una solució
bona per tothom,
no?
Bé,
la veritat
jo no soc
ni pessimista
ni optimista
o sigui
jo sempre
soc
bé
o pretenc
ser realista
perquè el que estic veient
a mi
no
no
no
em dona
elements
per ser optimista
ni per ser
pessimista
perquè la retirada
de Gaza
per mi
encara que sigui
una gran presó
per a mi
si fos jo
una persona de Gaza
estaria content
perquè desaparegui
de la meva vista
els soldats
de l'ocupació
m'entens?
Què passarà?
L'estat d'Israel
fa veure
que s'està retirant
de Gaza
i no diu
realment
què és el que està fent
a Cisjordània
està ampliant
les colònies
està exproviant terreny
i ahir mateix
ahir mateix
va sortir
a tots els ministres
de comunicació
sobretot
a les gerardianes
que estan construint
estan a punt
d'acabar
construir
el mur
al voltant
de Jerusalén
i amb aquesta
només etapa
petita
ahir hi ha
50.000 persones
dels seus llocs
de treball
que està
a Jerusalén
i algunes
que viuen
a Jerusalén
tenen els llocs
de treball
fora de Jerusalén
i això
el tribunal
de l'Ai
tantes vegades
que va condemnar
el mur
de Cisjordània
i Gaza
i l'estat d'Israel
passa per al forro
tot el que diu
la comunitat
internacional
llavors clar
si tu dius
mira aquest estat
petit
que sembla
estar plorant
sobre
la seva història
i està fent
tot el que
surt
d'allò
i passa
realment
olímpicament
per l'opinió
pública mundial
que li exigeix
que no es pot
construir mur
en el segle XXI
Salah
no tenim més temps
és la una
ho lamento moltíssim
l'escoltarem aquesta tarda
i plorarem d'emoció
d'escoltar
versos
d'autors palestins
no
plorar d'emoció
dic eh
adeu-siau
moltes gràcies
adeu-siau