Les 10 del matí, 39 minuts, estem en directe al Matí de Tarragona Ràdio.
Volem parlar ara de l'Associació d'Alcohòlics Rehabilitats de Tarragona.
I ho volem fer avui, dimarts 15 de novembre,
perquè avui se celebra el Dia Sense Alcohol.
Hem convidat la senyora Francina Baquer,
que és la presidenta de l'associació,
perquè ens expliqui com funcionen com a entitat,
què fan i, en fi, quines són les seves preocupacions actualment.
Senyora Baquer, bon dia.
Hola, bon dia.
Primer que res, des de com funcionen com a associació d'Alcohòlics Rehabilitats de Tarragona?
Doncs nosaltres ja fa una pila d'anys.
Vam començar a Joan XXIII i ja deu fer ben bé uns 25 anys.
Aleshores, com que a Joan XXIII no hi havia lloc,
ens vam passar al carrer Real número 9, primer pis,
i després, doncs, bé, ara estem a l'hotel d'entitats.
Són una entitat, doncs, que treballen, sobretot amb persones malaltes,
a conseqüència del tema de l'alcohol.
Què fan? Quin és el seu desenvolupament habitual?
Fan xerrades? Es troben habitualment?
Com funcionen internament?
A veure, nosaltres aconyim a tota la gent
que té problemes per a l'enfermetat de l'alcohol,
perquè el que es té que tindre clar és que l'alcoholisme és una enfermetat
i, llavors, nosaltres arribem cap al cap de Joan XXIII.
Llavors, també nosaltres a la setmana tenim un grup
i són grups d'autoajuda i, doncs, a nit tothom explica.
O sigui, a veure, la gent que ja fa anys que estem rehabilitats,
doncs, estem intentant ajudar l'altra gent que té el problema de l'alcohol.
Bàsicament, un dels missatges principals per a vostès és dir
que l'alcoholisme és una malaltia.
Exacte.
I això ho ha de tenir molt clar una persona que pateix aquesta problemàtica.
Sí. A més, és que, a veure, fins ara, o sigui,
encara no està reconegut que l'alcoholisme és una malaltia, no?
Llavors, fins que no s'impliqui tota la societat
en acceptar que la persona que està malalta per a l'alcohol
és un malalt com qualsevol altre, eh?
Perquè, a veure, l'alcohol t'afecta des del cap als peus,
des del cervell, circulació, o sigui, tot.
El que passa és que encara no estem, o sigui,
contemplats com una malaltia, doncs, com una altra i tal,
perquè a vegades, doncs, tenim problemes per poder ingressar
a la gent que, doncs, pateix la dependència.
Perquè, a veure, l'alcohol és una de les drogues més fortes que hi ha,
eh? El que passa és que, clar, és una droga legal
i el problema que hi ha, doncs, és això de que la gent,
quan s'en donen compte que està enganxada,
llavors, doncs, costa molt de sortir.
Però, bé, el mateix que se n'han sortit tots els que estem allí,
doncs, també poden sortir els que entrin, no?
Quanta gent hi ha? Quants membres són al voltant de l'associació?
Depèn. I, a veure, hi ha...
A veure, entre tots, doncs, devem ser,
entre tots els socis que hi ha,
devem ser uns 170 o així.
Però, bé, els grups, doncs, bé,
ve gent, igual som 15, com som 20, com som 3.
O sigui, depèn de la setmana, de la gent, doncs, que bé i tal.
Perquè el problema que hi ha aquí,
que quan una persona ja està, ja se sent bé,
diu, bueno, jo ja estic bé.
I no, perquè és una malaltia crònica que, clar,
llavors, el que es té que fer és assistir als grups,
perquè si ja perds el contacte amb les persones
que han tingut el mateix problema que tu,
doncs, arribarà un temps que poder ja no te n'enrecordis
de lo malament que ho has passat,
perquè, clar, això t'afecta la feina,
afecta els companys, la família,
afecta tot.
Llavors, doncs, clar, tens que estar recordant-ho sempre.
Perquè, clar, desgraciadament tenim un bar en cada cantó.
I com que és una droga legal,
doncs, clar, entres a un bar i ja està.
Només que t'aprenguis una cervesa i ja estàs un altre camí
com quan estaves abans.
Llavors, doncs...
Hi ha molts alcohólics rehabilitats que recauen, malauradament?
Doncs sí, a veure, no.
A veure, sí i no.
Hi ha gent...
Mira, jo, per exemple, porto ja 23 anys.
Llavors, a veure, però, clar,
per què una persona no recau?
Perquè sempre ha d'estar en contacte
amb les persones que han passat el mateix que ell.
de recaure, doncs, sí, el que passa que...
A veure, la gent diu, bueno, jo ja estic bé.
Ja estic bé, me desentenc d'anar de Joan XXIII,
de l'associació i tal i qua.
Llavors, doncs, clar, és la pèrdua de contacte
amb la gent que estan passant el mateix que es passa a tu.
perquè, al fi, al cap, és una malaltia
i tampoc cal anar ni amagant-ho ni res,
perquè hi ha gent,
ai, ves que això és una cosa que es té a amagar.
Però no, perquè si tu no...
A veure, no vols acceptar
que tens el problema aquest,
difícilment te podràs curar o rehabilitar.
És que no em surt.
Quin tipus de persones, ara,
quan arriba una persona demanant informació,
assessorament, ajuda a l'associació,
predominen més els homes que les dones,
la gent gran, la gent de mitjana edat
o la gent jove?
A veure, cada camí ha baixat el nyestor, no?
Ara ve molta més gent jove i tal.
Però és que, clar, ara la gent que ve per l'alcohol
que tenen, per exemple, 20 i pico d'anys, 30 anys,
estan enganxats a l'alcohol,
estan enganxats a la cocaïna.
Llavors, ja són politoxicoc,
homes que es diuen, no?
però venen més, a més, els homes.
El que passa és que les dones
truquen més per l'home,
o sigui, a veure, perquè abans que no
pots enganxar una persona
que té l'adiecció,
costa molt perquè no es vol reconèixer i tal, no?
Llavors, doncs...
El que costa més, senyora Baquer,
és reconèixer que es té la malaltia.
Exactament.
Perquè, bueno, tothom diu,
bueno, i tu tens el problema aquest
perquè no rendeixes a la feina,
per el que sigui, no?
Ah, no, jo no, jo paro quan vull, no?
I realment no ho és així,
perquè, esclar, llavors,
hi ha accidents de trànsit,
a la feina, absències a la feina,
llavors, quan ja se toca a fons
és quan realment diu,
doncs sí, tinc un problema,
o quan se separa de la pareranya,
doncs realment per acceptar
que tens un problema i tal,
molta gent ha tingut que toca fons.
Vostès estan molt en contacte
o treballen fins i tot
o col·laboren amb el personal mèdic de Joan XXIII?
Sí, sí, a veure,
nosaltres vam sortir de Joan XXIII,
llavors va ser,
o sigui, a l'Ajuntament va fer,
o sigui, tenia una col·laboració en Joan XXIII,
després hi havia la Generalitat, Diputació,
llavors nosaltres vam sortir des de Joan XXIII
de lo que és drogodependències de Joan XXIII.
I, a veure, nosaltres és que tota la gent que ens ve
l'enviem cap a Joan XXIII i anys,
doncs, bueno, ja quan s'ha rehabilitat la gent
i estan una mica bé,
doncs també ens els enviïvien
perquè cada setmana vinguin al grup
i estiguin en compte acte,
que és el que he dit abans.
El temps de rehabilitació és molt llarg?
O depèn dels casos, m'imagino, no?
Depèn, abans eren tres anys,
o sigui, cada setmana,
jo quan vaig començar jo,
eren tres anys,
cada setmana anant a Joan XXIII,
després anaven una alta i tal, no?
Ara depèn,
hi ha gent que està un any,
un any i mig, dos,
hi ha gent que està, a veure,
hi ha gent que ha anat a Joan XXIII,
un mes o dos,
i després ha seguit a l'associació
i ja no ha recaigut més.
Clar, això també depèn de l'entorn personal,
de cadascú,
depèn de com cada persona està,
perquè, esclar,
hi ha gent que realment no s'arriben a rehabilitar mai.
Hi ha gent que, bueno,
doncs tenen que anar per a mata,
tenen que anar perquè realment ells no poden,
o sigui, ja tenen el cervell tant de lliurat
que no poden entendre
que l'alcohol els fa mal, no?
Llavors, sí,
t'avenen, t'escolten i tal,
però ells, de quan en quan,
t'arriquen,
però, bueno, mira,
mentre estan una mica controlats i això,
doncs es va fent així.
Recordem que fa poc també va haver-hi a Tortosa,
al 7è Congrés de la Federació d'Alcohol i Ex-Rehabilitats de Catalunya.
Van arribar alguna conclusió
quins temes són els que més els preocupen?
A veure,
aquí hi ha el primer,
la financiació.
Llavors,
hi ha després la...
a veure,
fer publicitat
que l'alcohol pot amat-matar
i l'alcohol produeix
depender d'herència
i després,
a veure,
també
l'enfermetat,
matat,
que realment l'alcohol
és una droga,
que és el que abans he dit,
que és una de les més fortes que hi ha.
I llavors,
per exemple,
perquè com és que
el tabac
es fica
que l'alcohol
mama mata,
llavors ens diu
que beguis
també,
o sigui,
ficar a les botetenyes,
ficar
algun avís
de que...
Com en el cas del tabac.
Exactament,
de que l'alcohol,
si no es beu
amb
moderació,
pot fer mal.
Perquè
nosaltres,
el que tampoc estem
dient
és que la gent
no
consumeixi
més i res,
però va ser que es té
que consumir
amb...
Amb moderació.
Exactament.
Com tot.
En fi,
recordem,
l'Associació d'Alcohol i Rehabilitats
de Tarragona
està a l'hotel d'entitats,
tenen un número
de telefont de contacte
que és el
977-24-0055
i no sé,
senyora Baquer,
si fan alguna
activitat
oberta a la gent
en general,
doncs ens ho pot comentar
per acabar l'entrevista.
Sí,
doncs,
a veure,
cada any
ficàvem un instant,
però clar,
ficàvem un instant
a la Rambla,
el que passa
és que aquest any
el ser dia de cada dia
i tal,
doncs,
bueno,
avui tindrem obert
de les 7
a les 10,
anya Baixa
a l'hotel
i anya Barons,
doncs,
bueno,
anya farem
alguna xerrada
i tal
sobre el tema
d'alcohol.
Si la gent
vol venir a vindre,
doncs,
estan convidats.
Doncs,
avui recordem
que és el dia sense alcohol
i per això avui
volíem tenir aquest contacte
amb l'Associació
d'Alcohol i Rehabilitats
de Tarraona.
Insistim al telèfon
977-24-0055.
La seu
a l'hotel
Entitats de Tarraona.
Senyora Franzina Baquer,
presidenta de l'entitat,
moltes gràcies
i molta sort.
Moltes gràcies
a vostès.
Adéu-sia,
bon dia.
Adéu, bon dia.