Les 10 del matí, 38 minuts.
Seguim en directe des de la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio
parlant ara de música i del nou cicle de concerts a les Muralles
que justament arrenca aquest vespre dins de les activitats d'estiu
que organitza el Museu d'Història de Tarragona.
El cicle musical està coordinat per Radomons
i avui ens acompanyen justament els seus responsables,
el Jordi Romero, el que saludem en directe aquí als estudis de la ràdio.
Jordi, bon dia.
Hola, bon dia.
També la Dolors Gómez. Dolors, bon dia.
I a través del telèfon tenim el director de l'orquestra de Cambra de Vilaseca
que actuarà aquesta nit i que, per tant, serà el concert d'estrena
d'aquest cicle a les Muralles.
Saludem també el senyor Evelio Tieles.
Senyor Tieles, bon dia.
Molt bon dia.
Està ara mateix en ple assaig, no?
Sí, ara mateix estem en ple assaig per donar els últims detalls
pel concert.
És un concert per mi molt important
perquè fa mesos que havia demanat a dos grups de joves,
dos violoncialistes i dos violonistes.
malauradament l'altre de l'inici no podrà estar aquí
perquè ha de complir les seves obligacions amb la Junx.
Però aquest concert té aquest significat per la qualitat dels joves.
que ens toquem el concert proteccionistes de Vivaldi i el concert proteccionistes de Bach.
I això d'actuar a les Muralles?
Actuem, sí.
Com ho veu?
Bé, molt bé.
Si no, no hauria fet l'esforç que ha suposat per ells,
perquè ara han acabat el darrer cicle del nivell mitjà
i han entrat al nivell superior a Utrecht i a les Muc.
Per què ha triat aquestes obres que comentàvem de Vivaldi i de Bach?
Primer que tot perquè és el format per l'orquestra.
La nostra orquestra és una orquestra de corda.
Segon, perquè són obres mestres de la música
i permet als violinistes i als violoncialistes brillar amb llum pròpia.
El concert proteccionistes, encara que el violoncial existeixi un instrument greu,
de lo que jo conèixi d'aquest període baroc,
ja molt pocs concerts per l'oroncial,
i el de Vivaldi per dos violoncials és molt imposant
per la seva contingut i per la seva ampenta.
El de violí de Bach, per mi és un concert que té una marca italiana,
el Bach, sabem que Bach,
ha copiat els concerts de Vivaldi
i ha estat marcat per l'estil Vivaldi, així es pot dir.
I aquest concert és un concert que té també molt de temperament,
però al mateix moment l'orquestra que juga un paper molt important
no té, diguem, la pastositat que té altres obres de Bach.
i jo penso que aquests dos concerts
poden permetre apreciar la qualitat musical i violoncialística,
per això és que toquen, per la seva qualitat professional.
I el públic estarà, penso que,
que no diria sorprès, però molt agraït per el goig que tindrà escoltant-les.
I el fet de fer un concert a l'aire lliure amb el Marc de les Muralles,
això, per un director, en aquest cas com vostè,
modifica d'alguna manera el plantejament de l'actuació o no?
No, perquè primer que tot expressar que estic molt agraït
als organitzadors, organitzadors de les Muralles
i al Jordi i a la Dolors, al Dolors i a la Jordi,
per l'oportunitat d'obrir el cicle de concerts,
perquè aquest lloc té un moment màgic, crec jo,
a les Muralles, encara que sigui a l'aire llibre,
donen la possibilitat d'obtindre una sonoritat
que amb la nit, el cel, dona un moment poètic molt important.
Per tant, és un lloc d'aquells que es diu un marc incomparable, no?
Exacte, exacte.
I no sé si tenim temps, però tinc aquí al meu costat, als joves,
si vols demanar-les qualsevol cosa.
Sí, que es posin ràpidament.
Llavors, si te poso al Lluís Castant,
que és el violinista que tenim aquí,
i després se posaré als sus miralles.
Molt bé, doncs en directe, com que estan assajant...
Lluís?
Sí, hola.
Bon dia.
Què tal?
Com va l'assaig?
Bé, bé, bé, molt bé.
Ja aquí, últim any, ja el tema.
Hi ha nervis o no?
No.
Bueno, home, clar que hi ha nervis, però vull dir...
Sí.
No o sí?
Sí, sí, hi ha nervis, sí.
Però no s'han de controlar, ves?
Quin remei.
Quin remei, no?
Els nervis segur que es passaran aquesta nit.
Exacte.
Els nervis venen just abans de tocar.
Exacte.
Sí, sí, sí.
I el fet d'actuar a les muralles, què et sembla?
Home, molt bé, jo encantat, perquè a més és el primer cop que jo toco així de solista
amb una orquestra professional, i el fet de tocar a les muralles encara exalta més això,
no?
Que per mi és una cosa molt important, i és un fet culminant per mi, no?
I això ja és un començament per començar ja a apretar fora amb el tema de la música.
Com ho veus, el panorama professional des del punt de vista musical?
Fàcil o difícil?
Complicat, complicat, perquè cada cop n'hi ha més i millors.
I clar, si no s'espavilar ha de perdre el tren i cada cop s'ha de treballar més i intentar assolir el màxim nivell possible, no?
Què has fet fins ara? Quin seria el teu currículum?
Doncs bé, jo he estat estudiant aquí a la SEC amb l'Avelio Tieles, i ara mateix acabo de fer, d'ingressar a l'Escola Superior de Música de Catalunya.
I, bé, el meu currículum es basa només en l'estudi, no? I en el treball. No tinc res en especial.
He tocat també el Quintet de Mozart amb l'Avelio Tieles.
I aquest concert, o concerts com aquests, de què serveixen els joves com vosaltres?
Per començar, són per motivar, no? Et donen més ganes de treballar i per mi és molt important.
I suposo que qualsevol jove que toca amb una orquestra darrere i sobretot amb una orquestra com aquesta, doncs, és una cosa que s'agraeix molt.
A mi m'agrada molt.
Molt bé, Lluís, doncs que vagi molt bé el concert.
Moltes gràcies.
Passes el teu company?
Sí, i tant, el Jesús Miralles.
Doncs parlarem amb el Jesús, també un altre jove, imagino, del Conservatori de Música de Vilaseca.
Hola.
Què tal?
Jesús, bon dia.
Bon dia.
Tu què, com portes els nervis?
Bueno, mira, encara no han acabat de sortir.
Encara, quan estic allà davant de l'escenari és quan començaran a sorgir.
Li preguntava al Lluís què representa per a vosaltres actuar en un concert com el d'avui a les Muralles.
A tu, des del teu punt de vista personal, què suposa?
Doncs és una gran oportunitat, de veritat, i que no es troba cada dia, no?
I, per tant, s'haurà d'aprofitar i fer-ho el màxim bé possible i disfrutar, que és per tot el que val la música.
Com veus el panorama professional?
Està complicat la vida d'un músic, però jo crec que si estudiem i ens esforcem al màxim,
doncs tindrem el nostre fruit i podrem gaudir d'aquest treball tan bonic.
Quins estudis estàs fent tu?
Jo acabo d'acabar aquí el sis de grau a mi ja, aquí a Vilaseca, amb el David Blay, el professor de Txelo,
i ara vaig els professos d'ingrés a Utrecht, i l'any que ve em vaig cap a Holanda a acabar els superiors i a veure què passa.
El millor per estudiar és marxar a l'estranger?
Home, la veritat és que és una gran opció, perquè allà fora està tot bastant més desenvolupat, el tema de la música, no?
Aquí, de mica en mica, es comença a treballar molt millor ja, no?
Però si tens l'oportunitat de marxar, jo ho aconsello a tothom, no?
Que veus altres panorames i reps el que és la ciència musical, no?
Molt bé. Jesús, doncs, escolta, us deixem que continueu amb l'assaig.
A tu, al Lluís i a l'Ebelio Tieles, gràcies per posar-se el telèfon a aquesta hora,
que esteu això, en l'assaig i preparant l'actuació d'aquesta nit.
Que vagi molt bé al concert, perquè a més és l'estrena d'aquest cicle, les Muralles de Tarragona,
i que tingueu molta sort.
Moltes gràcies a vosaltres.
Gràcies i bon dia.
Bon dia.
Era en directe des de Vilaseca, la gent dirigida per l'Ebelio Tieles,
que estan preparant aquest concert d'aquesta nit.
Ara, des aquí, des dels estudis, amb el Jordi Romero i la Dolors Gómez,
podrem comentar aquest concert, però sobretot la resta d'actuacions previstes per aquest estiu,
perquè, Jordi, n'heu organitzat unes quantes, un cicle a les Muralles,
però, en fi, hi ha més coses, no?, per aquest estiu?
Sí, n'hi ha tres cicles que basten els mesos de juliol
i agost, i ens centrem molt poquet, però sí que, allò,
el 3 de setembre tanquem amb l'abandònia musical de Tarragona a l'amfiteatre.
Són tres cicles, un de música clàssica a Muralles,
que seran aquests tres dimarts de juliol que resten,
i el primer dimarts d'agost.
Després, el que són nits a Minerva, que també es fa a Muralles,
però entran per la porta de Torroja, on està la Torra de Minerva,
que és un cicle ja no de clàssica, sinó de música més moderna,
on introduïm jazz, on introduïm fados aquest any,
tangos contemporanis i clàssics, on introduïm música popular cubana,
i després el que era nits a l'amfiteatre,
ens hem plantejat una miqueta d'ampliar el tradicional
contalles de Sant Magí de les Bars de Santa Tecla
i la banda unió musical a introduir bandes, dues bandes de gran format,
perquè el Marc s'ho mereix, una banda que és la Jubileix Jazz Orquesta,
que és una banda de swing i de jazz dels anys 20-40,
una banda tipus Glenn Millero, Louis Armstrong,
que penso que pot ser un concert magnífic,
i l'Orquestra de Guitarres de Barcelona,
que és una orquestra única i exclusivament de guitarres,
de 24 guitarres, més dues castanyoles,
i ens incorporaran un soprano i un tenor
per fer peces d'òpera i de sarsuela bastant populars.
Perquè són tres coses molt diferents,
i com deia la gent de l'Orquestra de Càmera,
com deia l'Ebelio, es produeixen moments màgics,
i no són auditoris,
hem d'anar a buscar moltes altres coses amb aquests concerts,
la màgia del lloc, la proximitat amb els músics,
el poder compartir després amb el músic,
després de l'actuació, una petita conversa,
hem d'anar a buscar moltes més coses
que amb un auditori normalment no es poden fer.
El nexe d'unió més de totes aquestes actuacions
és lligar la música amb monuments, no?
Música i pedres, podríem dir.
Sí, no, sobretot música i màgia, no?
El que tenen aquests concerts
no és només el fet d'un concert,
que això ho poden programar altra gent
i en altres espais, potser més adients,
per la música, com podria ser un auditori, no?
Aquí la màgia, sobretot, és l'espai,
i el més important és donar a conèixer aquest espai a la gent, no?
Hi ha molts tarragonins que els coneixen,
però també n'hi ha tarragonins que no.
Llavors, fer que els tarragonins s'acostin als seus monuments,
doncs pensem que és una bona manera, no?,
mitjançant un concert.
L'important, de tota manera, són els espais, no?,
que són els que produeixen aquesta màgia.
Evidentment, els concerts i els músics
han de ser de qualitat.
I aquests anys jo penso que en els tres cicles ho són.
Qüestions pràctiques.
Tots els concerts són gratuïts o no s'han de pagar?
No, no, els concerts són gratuïts.
L'única cosa és que justament perquè es tracta d'aforaments
que no són enormes,
a l'amfiteatre potser sí és més gran,
però a muralles no,
totes les persones que vulguin assistir-hi
han de passar per a la plaça Castellarnau
a recollir unes invitacions.
Però aquestes invitacions s'acullen la setmana anterior al concert
i són absolutament gratuïtes.
Tots.
Tots.
Muralles, Minerva i anfiteatre.
Sí, sí, sí.
Repassem una mica els concerts.
Ja hem parlat sobretot del concert d'avui,
de l'Orquestra Cambra de Vilaseca,
i amb el pas dels dies i de les setmanes
ja anirem entrant una mica en el detall de cada actuació,
però repassem primer el cicle de les muralles.
Jordi, què destaquem de les altres tres actuacions?
Mira, jo destacaria de totes les actuacions de muralles
la seva solvència de grans músics i alhora molt joves,
i de les comarques de Tarragona majoritàriament.
L'Orquestra Cambra de Vilaseca ja...
s'han parlat ells millor del que podríem fer nosaltres.
L'Elisenda Pujols és un concert de lírica,
és una soprà, també de Vilaseca,
i molt jove,
acompanyada d'una pianista.
El David of Chalotrio és una formació
que integra en el David Blay,
que és un conegut xalista tarragoní,
i el tenciclisme ja no és tan tarragoní,
em sembla que està vivint ara pel Vallès,
però és un pianista molt solvent,
tant en quant a música clàssica
com la seva participació en altres formacions
de música una mica més moderna.
Però és un dels pianistes millors i més solvents
que n'hi ha ara en el panorama musical de Catalunya, diguéssim.
Això pel que fa a les muralles,
i pel que fa a les nits de Minerva?
Pel que fa a les nits de Minerva,
jo em quedaria en tots quatre.
Magnits, per exemple, és un duet,
és el Michael Grossman,
que justament m'explicava que fa unes setmanes
ha vingut al Conservatori de Tarragona
a fer unes masterclass durant el mes de juny.
Acompanya el Michael Ernest Martínez,
que és membre de la Fundació Toni Manero,
és el percussionista.
Tots dos són professors d'escoles de música
o del taller de músics de Barcelona,
i evidentment són persones molt solvents
en quant al concert.
La Maderis Morgan és una pianista cubana molt jove,
és una noia que encara no té ni 25 anys,
sembla ser que és una promesa del piano.
Ha sortit molt poques vegades de Cuba
i té una oportunitat interessant
per donar-se a conèixer Tarragona aquest any.
La Neu Boa és un grup de fados,
és un grup de quatre músics,
tres músics i una cantant.
Pensem que els fados en l'espai de Minerva
pot ser un concert molt especial
i finalment el Melitango
és potser un grup més conegut a Barcelona
i a alguns indrets de Tarragona
perquè han fet concerts de valls,
per exemple, m'ho explicava l'Enric Telleria.
És un grup de músic que intenta un tango
que se'n va una miqueta del tradicional,
és un tango en concert,
fan tangos populars,
moltes peces de piazzola
han escollit per aquest programa
i d'altres amb arrenjaments propis d'ells.
És una manera diferent de tango
que penso que també agradarà a la gent.
Molt bé, doncs aquestes actuacions
també seran dimarts,
n'hi haurà una que dimecres
i seran a l'agost
un cop, per dir-ho d'alguna manera,
s'acabin el cicle de concerts a les Muralles.
Primer va el cicle de concerts a les Muralles,
després van els concerts a Minerva
i també tenim a l'agost
les nits de l'amfiteatre
que, com deia el Jordi,
a banda de les contelles de Sant Magí,
que ja és un clàssic
de les Bars de Santa Tegla
dels últims anys
i també del concert
de la Banda Unió Musical de Tarragona,
aquí ens proposeu dues formacions,
dues orquestres,
més de gran format,
que de fet també són més adients
per l'espai, no?
Sí.
Què ens portaran aquestes dues orquestres?
La Jubileges Orquestra
és una orquestra
de 13-14 músics,
més veu,
fa swing, fa jazz dels anys 20-40,
perquè la gent es fa així una idea,
és Louis Armstrong,
les grans orquestes americanes,
aquelles amb les quals
tothom ha banyat,
tothom ha sentit,
tothom ha vist les pel·lícules,
són músiques que a la gent
li sonaran molt
i que sense ser un gran expert en jazz,
sense ser un gran expert en música,
pots passar una nit absolutament fabulosa
escoltant un tipus de música d'aquestes.
I l'Orquestra de Guitarras de Barcelona
ens porta un concert
basat en la sarsuela
i el que anomenem
cançó espanyola de guitarra,
falla,
granados,
aquest tipus de peces clàssiques.
Fa dos anys
vam tindre l'Orquestra de Guitarras de Barcelona
amb un format més reduït a muralles
i va ser un concert magnífic.
Aquesta vegada
hem pogut portar-lo
en el seu format complet,
que són els 24 músics més els acompanyants
i pensem que deixarà
molt bon record a tothom.
Aquest cicle de música
en diferents espais de la ciutat,
aprofitant el patrimoni
arqueològic i històric
que té Tarragona,
com ha anat evolucionant?
Heu notat vosaltres com a organitzadors
una evolució pel que fa
al públic,
a les actuacions,
en fi,
als gustos de la gent?
Què heu observat en aquest temps?
O és igual organitzar-ho
ara que fa dos o tres anys?
Home,
quan vam començar la primera vegada
vam fer un cicle
que s'hi assemblaria ara potser a Minerva
en el sentit que va ser un cicle
on preteníem un passeig musical.
Igual que hi havia el passeig arqueològic
i hi era l'espai històric,
doncs un passeig musical.
I recordo que el primer any,
que va ser l'any 2001, penso,
va haver-hi un grup que tocava
flamenc fusión,
un altre que era líric,
eren diferents tipus de música.
La gent el que més li va sorprendre
era veure un concert en aquell espai.
Això potser és el que més
va cridar l'atenció.
Després, el segon any,
ja vam intentar
fer una mica més d'especialització
en aquest espai d'August
on es fa el cicle de muralles.
Llavors, van fer només
un cicle de clàssica.
La gent va venir igualment.
Al principi van començar
amb unes 180 cadires,
però són concerts de petits formats,
tant clàssica com Minerva.
Ara estem amb les 250.
Vull dir que cada vegada
ve més gent.
Llavors, l'any passat vam començar
amb aquest de nit a Minerva
on sí que hi ha la música més variada.
Doncs veiem persones
que venen a tots dos.
Al tercer quart concert
comences a conèixer
algú que t'arriba, no?
Ja distingueixes
algunes persones
que són com fidels
a aquests concerts.
I les veus
que tan venen a clàssica
com a nit de Minerva.
Jo penso que el que més
els crida l'atenció
és passar una hora,
hora i mitja
en companyia de músics
sentint un concert agradable
aquella nit
i en aquells espais.
I o sigui,
evoluciona en positiu
en quant a la quantitat
de gent que ve.
En quant a la resta
sempre hem mirat
que hi hagi
un mínim de qualitat
per als músics
i oferir a la gent
això,
un concert molt digne
i de qualitat.
El futur,
en qualsevol cas, Jordi,
passa per una certa especialització
en funció de l'espai?
L'especialització musical?
Potser especialització
en quant a l'oferta
que donem.
El que sí que
hem intentat sempre
i crec que
ho estem aconseguint
és que no siguin
especialitzacions de públic.
Vull dir,
jo el que sí que voldria
és deixar ben clar
que els grups
i els repertoris,
per exemple,
de clàssica
o els grups
i els repertoris
de jazz,
encara que no siguis
un malhome,
encara que no siguis
un expert
en clàssica
o en jazz
que no t'entusiasmi,
vine a muralles,
escolta aquell concert
perquè potser
descobreixes
una nova música
que no t'has plantejat
mai escoltar seriosament.
i estic segur
que l'ambient
enamorarà la gent
i serà capaç
d'escoltar
un trio de xelos,
que potser
hi ha gent
que a un auditori
no aniria mai
a escoltar un trio
de xelos
perquè
no pensa
que allò li agradaria.
Doncs,
aviam,
és gratuït,
està obert a la gent,
doncs anem a escoltar
un trio de xelos
que pot ser
un concert difícil
davant de l'estàtua
d'August
i la gent
segur
que ens surt encantada
encara que no sigui
un gran expert
en música clàssica
i que no n'hagi sentit massa.
O anem a sentir jazz,
la proposta
que ens fa Magnes
que és piano
i percussió.
Imagineu
quina cosa
més novedosa,
no?
Doncs no cal ser
un expert
en jazz
ni haver anat
tots els divendres
en una cova de jazz
per gaudir
d'aquest concert,
segur
que la gent
en gaudirà moltíssim.
En fi,
els concerts comencen avui,
tot el cicle
es mantindrà
fins al 3 de setemà,
com dèiem
en aquests 3 espais
de la ciutat,
les muralles,
la torre de Minerva
entrant pel passatge
arqueològic
per la zona
de Torroja
i l'amfiteatre.
3 cicles
que ens proposen
des d'en Rodamons,
cicles
i concerts
dels que anirem parlant
a mesura
que es vagin desenvolupant.
Avui ja
hem concretat
els detalls
del concert
d'aquesta nit
de l'orquestra
de Cambra de Vilaseca
que actuarà
sota la direcció
de Belio Tieles.
Per cert,
que si voleu anar,
les invitacions
s'han de recollir
avui mateix
a la seu
del Museu d'Història
de Tarragona.
Jordi Romero,
Dolors Gómez,
moltes gràcies
i molta sort
amb aquestes actuacions.
Gràcies a tu.
Gràcies.
Així arribem
al punt horari
de les 11.
Tanquem la quarta hora
del matí
de Tarragona Ràdio.