Saludem ja Pilar Sada, molt bon dia.
És la directora del Museu Nacional Arqueològic,
Rafael Gabriel, bon dia.
President de la Reial Societat Arqueològica de Tarragona.
Lluís Pinyol, bon dia.
Director del Museu d'Història.
En vam parlar fa cinc anys,
vosaltres en vau parlar moltíssim,
no només al matí de Tarragona Ràdio,
perquè aquell va ser un dia d'entrevistes, de declaracions...
Va ser un dia de molta germanor, també.
Les diferències que hi havia hagut prèvies
a tot el tema de la declaració,
aquell dia es van oblidar una miqueta.
Era un dia important per a la ciutat.
I era un dia, crec que per recordar,
dels últims anys viscuts per a la ciutat.
Va costar molt, eh?
Va costar molt, va costar molt.
Va costar molt.
Jo recordo campanyes, a banda de tot el tema
que fessin institucionalment els polítics, els representants,
tota la feina que van fer els tècnics,
perquè allà s'havien de presentar unes memòries,
uns treballs científics importantíssims.
les campanyes ciutadanes,
les recollides de firmes, els llibres d'adhesió.
El Rafael Gabriel això ho recorda molt bé, segur, no?
La quantitat de campanyes i iniciatives ciutadanes que va haver-hi.
Sí, sí, però és que, escolta,
si no tinguis que meritar,
no tindria gràcia un premi d'aquests, no?
O sigui, una distinció d'aquest tipus,
o sigui, s'han de guanyar les coses, no?
No, i a més és molt important que el recolzament ciutadà
va ser molt important per la candidatura,
perquè quan vas fora te'n dones compte
que hi ha molts monuments declarats patrimoni mundial
que estan en ciutats que els seus ciutadans
pràcticament ni els coneixen
o viuen d'esquenes amb aquests monuments.
I Tarragona jo crec que va tindre el gran encert
des d'un primer moment d'intentar vincular la ciutat
als monuments i al patrimoni.
I això ha sigut una via de doble, d'anada i tornada.
És a dir, això ha generat a la ciutat
un apreci per aquest patrimoni
i al mateix temps un suport
cara a la restauració d'aquest patrimoni
i en molts casos també una apreció
perquè aquest patrimoni restauri, s'adacui
i estigui com tothom voldria que estés,
però a més també és un suport per les institucions
i per la ciutat, que jo crec que avui en dia
té un producte d'un alt nivell
per poder desenvolupar l'estructura econòmica
d'aquesta ciutat fora del que és l'àmbit de la indústria,
que és potser el sector punter de la ciutat,
però com més diversificació hi hagi,
més recursos a nivell potencial
que de desenvolupament urbà a la ciutat.
Pilar, com us recordes?
Allò no eres directora del museu,
però Déu-n'hi-do estaves immersa en el patrimoni també.
Jo no vaig participar en aquella taula rodona
que tu comentaves, ni en les declaracions,
el que sí que fa molts anys que estic treballant
per al patrimoni de Tarragona
i el que sí que recordo,
no són només aquests cinc anys,
si jo recordo quan vaig arribar a Tarragona
i això ho explico moltes vegades
quan s'explica l'evolució que ha fet el patrimoni de la ciutat
a nivell de coneixement,
tant per part de la ciutadania com per part exterior,
que quan es parlava de Montrumà,
a nivell d'Hispània,
l'aquaduct era el de Segovia,
el teatre era el de Mèrida,
i Itàlica, Frona...
Això en els llibres, em refereixo,
hi havia, doncs, no un menysteniment,
però sí un desconeixement del potencial de Tarragona
com a primer capital de la Hispania Quiterior,
primer assentament rumà a la península,
hi havia un cert desconeixement.
Jo també crec que per una manca encara
d'un coneixement científic a fons,
i jo crec que en aquests vint i pico d'anys
que jo porto aquí a Tarragona
hi ha hagut una evolució molt important en aquest sentit.
Primer amb un coneixement científic molt acurat
del que és la Tarragona romana.
I després també per una aposta en valor
i sobretot també per una difusió d'aquest patrimoni,
i això jo crec que s'ha notat en aquests vint anys.
I en aquests cinc anys jo diria
que el fet de ser reconegut aquest patrimoni
com a patrimoni de la humanitat
és importantíssim, però que és un punt de partida,
no és un punt d'arribada,
sinó que és un punt de partida.
El que ha de fer és precisament
es peronar a tenir els projectes molt més clarificats,
a tenir uns projectes més coherents
i sobretot a dues coses fonamentals.
que són recursos i infraestructures,
que jo crec que són les dues coses fonamentals
perquè aquest patrimoni es converteixi en un bé per a la ciutat.
Com deia el Lluís,
un bé no només a nivell històric i patrimonial,
que jo crec que sí,
sinó un bé global,
és a dir, pel desenvolupament equilibrat de la ciutat.
Seria impensable,
jo penso pensar en la Tarragona del futur,
sinó un desenvolupament de l'aspecte patrimonial
que realment col·laborés
que aquesta ciutat es converteixi en una ciutat exemplar en aquest sentit.
Jo crec que encara ens falten moltes coses,
jo soc crítica en aquest sentit,
en el sentit que penso que encara tenim molta feina per fer
i que el 2000 va ser un punt de partida i no un punt d'arribada
que hem d'anar clarificant i hem d'anar solventant en temes concrets.
Jo crec que...
Sí, no, i a més també destacar un fet
que és que els treballs,
a veure, nosaltres ens centrem a l'any 2000
perquè és l'any del reconeixement,
però darrere hi ha molta gent que ha treballat durant molts anys
per valoritzar, per reivindicar aquest patrimoni.
Tenim el cas de la Real Societat Arqueològica,
però jo me'n recordo als anys 80
els treballs del Teodor Hausch i la La Muralla,
que va ser el primer impuls, potser, exterior
de vindre i treballar sobre els monuments de la ciutat
i de donar una valorització als monuments de la ciutat
o els treballs a Sencelles de l'Institut Alemany de Madrid
o pensem com estava el cirque a començaments dels 80
i com està ara,
tots els treballs que es van efectuar
durant els anys 80, els anys 90,
és a dir, ja hi havia una base
sobre la qual es va partir
i vam arribar a fa cinc anys a un punt
i és el que deia la Pilar Sada,
un punt de partida,
un punt de reflexió
i un punt d'impuls que ha de servir
per equilibrar la ciutat.
És que el que deia la Pilar,
ha de tenir present una cosa,
em sembla que he comentat alguna vegada
que tinc una postal de l'any 1901,
un senyor un barceloní que ve per aquí i diu
són les 10 del dematí, ja estic a l'hotel, ja ho he vist tot.
O sigui, a veure,
el procés de descoberta i potenciació del nostre patrimoni
que hi ha hagut en aquest darrer segle ha sigut algo tremendo.
Tinc el present que era una època
en què les muralles només eren accessibles pels militars,
només era visible la presó
que no t'hi podies acostar gaire
perquè et podien pagar un tiro.
O sigui, el teatre desconegut,
l'amfiteatre desconegut,
el foro local desconegut,
tot el que s'ha posat en valor
aquí a la part alta del foro,
també desconegut.
El circ, doncs alguna vegada
feien algun concert a les voltes de Sant Hermana Gil,
que ni deien.
O sigui, no hi havia,
hi havia molt poca cosa a la vista.
O sigui, que no és estrany que no es considerés.
A part d'aquesta, clar,
també potser la resta de l'Estat
sempre s'ha volgut donar molta preferència
a el que hi havia en altres llocs.
O sigui, de terroir en aquest aspecte
ha sigut una mica menys valorada.
O sigui, s'ha fet molt.
Ara, el que passa és que,
sí, l'any 2000 per nosaltres
és un punt d'inflexió,
és el punt que ha de marcar
la diferència en l'interior.
O sigui, d'alguna manera
hem de deixar de pensar
en una sèrie de monuments,
en 13 monuments,
i hem de començar a parlar en un conjunt.
I això vol dir portar,
com deia la Pilar abans,
també una política activa
de planejament i planificació.
Això se'n recorda en vostès,
perdó, que quan va haver tot el...
Jo recordo, és que ho recordo aquell dia,
que es van aplegar moltíssimes persones
que treballen al patrimoni institucionalment,
políticament també,
però tècnicament,
que és importantíssim escoltar els tècnics
en aquest i en altres àmbits.
Es parlava de crear un consorci,
una entitat que aglutinés tothom.
Vull dir que no se tenia,
en principi,
i ho recordo,
ningú tenia molt clar,
molt clar com s'havia de treballar
tot el conjunt,
com diu el Rafael Gabriel,
del patrimoni de Tarracó.
Perquè no parlem de Tarragona Ciutat,
només parlem d'Altafulla,
parlem de Constantí,
és a dir,
que estem parlant d'un conjunt de...
Jo crec que per afrontar
qualsevol tema d'aquesta categoria,
jo crec que hi ha tres temes
que són fonamentals.
Un és la recerca,
és a dir,
un bon coneixement
del que estàs treballant.
Jo penso que això és una de les coses
que s'ha de potenciar més,
un bon coneixement.
Jo crec que en els 20 últims anys
això, doncs hi ha hagut realment
una millora, jo diria,
substancial i a més a més
important i reconeguda exteriorment.
És a dir,
Tarragona ara,
el seu patrimoni romà
està en publicacions molt solvents
i jo crec que s'ha fet
un gran avenç en aquest sentit.
Després hi ha una altra cosa fonamental
que és el tema de les infraestructures,
és a dir, infraestructures potents
que aglutinin això
i un altre són els recursos.
Evidentment,
això es pot fer de moltes maneres,
hi ha moltes figures
que es poden escollir.
El que penso fonamentalment
és que aquest patrimoni
depèn en aquests moments
de tres administracions.
Una és l'administració municipal,
una altra és l'administració autonòmica,
la Generalitat
i una altra és l'Estat,
perquè no hem d'oblidar
que l'Estat també
té una responsabilitat
sobre aquest patrimoni.
El Museu Nacional d'Arqueològica
de Tarragona,
del qual depenen molts equipaments,
té dos fonamentals,
que és el Museu Arqueològic
pròpiament dit
i la Necropolis Paleocristiana,
que són encara de titularitat estatal
i, per tant,
té una responsabilitat
sobre aquest patrimoni.
Es pot fer de moltes maneres,
però tots són diners públics
i jo el que entenc
és que hi ha d'haver
una complementarietat
i, sobretot,
hi ha d'haver un objectiu comú.
És a dir,
hi ha d'haver un projecte
que no sigui
redundant
reduplicant
o reduplicant
dels recursos
que es posa
tant a nivell de la recerca
com a nivell de la presentació
com a nivell de la difusió,
sinó que ha de ser complementari.
I per això és importantíssim
els acords
i, evidentment,
les línies de treball,
que jo crec que són complementaris.
Però, manades,
aquesta manca d'entesa
entre les tres administracions
han anat en perjudici
del desenvolupament
de determinades accions patrimonials,
no?
Sí, sí.
Això és un fet evident,
ningú ho pot negar.
El problema sempre
d'aquests consorcis
és el mateix,
que tothom vol manar
i tothom
doncs mira
d'esquivar al volt
un bel moment
de portar recursos,
no?
És una cosa
que s'ha de pensar molt bé,
vull dir,
ja tenim experiències
en el passat
una mica desagradables
al respecte, no?
O sigui,
que s'ha de pensar
amb molta discreció,
amb molta prudència
i intentar fer les coses
ben fetes.
A partir del que hi ha,
és a dir,
valora el que hi ha.
Jo penso que,
surtoosament,
a Tarragona,
per exemple,
i no és perquè
sigui la institució
que represento,
però surtoosament
tenim un museu
que és el més antic
de Catalunya
en la seva especialitat,
té més de 150 anys,
és un dels museus
més reconeguts
a nivell estatal
i jo no diria
que no només a nivell estatal
sinó també a nivell europeu
sobre tema de món romà
i per tant,
jo crec que
quan es tenen infraestructures
el que s'ha de fer
és potenciar
aquestes infraestructures
i sobretot dotar-les
dels recursos
que són necessaris
i articular
un projecte comú.
Jo penso que això,
vaja,
penso que és
el més assenyat,
encara que diuen
que el sentit comú
és el més comú dels sentits,
però jo penso que seria
una mica el més assenyat,
potenciar
les infraestructures
que tenim ara
dotant-les
d'aquell lloc que es necessita
i articulant
un discurs comú,
que jo penso
que no és complicat
si es tenen realment
les directrius molt clares
de cap a on s'ha d'anar,
jo penso que és fàcil.
I en paral·lel amb això
hi ha una altra cosa
que està clar,
lògicament
el teu és el museu,
amb el que tots
hi participem,
lògicament.
Però també
el que és vital
des del nostre punt de vista
és que d'una vegada,
per tot es faci
el Pla Especial
de Protecció Arqueològica,
que ve manat
per la llei catalana
del patrimoni,
la llei del patrimoni
cultural català
i que s'hauria d'haver fet
ja,
aquesta llei
és de l'any 1994,
o sigui que portem
11 anys,
diguem,
d'alguna manera perduts.
Està clar,
això és vital
perquè és aquí
on se fixen
tots els objectius
finals
i les prioritats
i pots començar
a planificar
i a muntar.
Per nosaltres,
fins que no es comenci
o no es determini
aquesta eina de treball,
no anirem bé.
O sigui,
el que no podem fer,
o sigui,
a veure,
ara em recordàvem fa poc
que sí que s'han fet
moltes coses,
quan ja avui
és resultat
una mica crític,
no?
Bueno,
sí,
s'han fet coses,
però,
a veure,
el que són
les actuacions puntuals
ja no ens valen.
O sigui,
el que s'ha de fer
és una acció
conjuntada,
organitzada,
pensada,
amb una hipòtesi
de futur
i un futur molt llunyà,
perquè els recursos
que hi ha,
malauradament,
són pocs
en front
de la magnitud
del valor potencial
d'aquesta ciutat,
d'aquest jaciment
arqueològic
i patrimonial
i monumental,
no?
Aleshores,
escolta,
les coses s'han de programar
en molt de temps
de manera que aconseguim
aquest efecte
que no hi hagi despeses,
doncs, diguem,
inútils
o contraproduents,
a vegades,
o que es donen de bufetades,
o que una cosa
que tothom se'n volen cuidar
i llavors resulta
que no se'n cuida ningú,
tot això s'ha d'organitzar,
s'ha de vertebrar.
I per nosaltres...
Jo crec que el marc legal
és fonamental,
és a dir,
has de tenir una legislació
que et recolzi
i que, sobretot,
articuli aquestes coses.
Però tan fonamental com això
és també després
l'aplicació d'aquest marc legal.
És a dir,
perquè, per exemple,
a Tarragona
tots sabem
que hi ha,
en relació al patrimoni arqueològic,
una legislació
molt concreta
a nivell, per exemple,
d'evolució urbanística
i de...
I en canvi,
sabem també,
perquè, bueno,
vosaltres heu sigut molt crítics
a vegades a la premsa,
però han sortit a vegades,
s'han fet accions
que han sigut
contraproduents precisament
en la conservació
d'aquest patrimoni
i que han sentat
a vegades
precedents molt negatius
per la posterioritat.
I, per tant,
jo crec
que la legislació
és bàsica,
però fonamentalment
és tenir clar
què és el que es vol
del patrimoni
i quin paper
ha de tenir
amb l'evolució
global de la ciutat.
a la determinació
dels objectius,
i el com
i el quina manera.
Perquè un dels problemes,
precisament,
que hi ha amb això
i ja tornem,
és amb l'aspecte aquest
que tothom mira
de ronçar
i que pagui l'altra
administració,
entens?
I, bueno,
està clar,
i l'un per l'altre,
doncs,
les coses es perden
o es minusvaloren
o es deixen de costat.
És això el que no hauria de ser.
I això,
insistim,
si hi hagués
un plan fet
i uns objectius
determinats,
a veure,
amb molta elasticitat,
perquè això és una cosa
que,
encara que parlem
de coses molt antigues,
és molt dinàmic.
Estàs un més a canvi,
és clar.
Exactament,
o sigui,
que amb totes les garanties
i salvaguardes
i tot el que vulguis,
però que hi hagués
aquesta determinació
d'objectius.
Jo,
en aquest sentit,
estic bastant esperançada.
Jo soc,
dic sempre,
un optimista realista,
però estic bastant esperançada
darrerament
perquè veig,
per exemple,
que dues administracions,
que són les que també
competen a mi
com a responsable
del Museu Nacional
d'Arqueològica de Tarragona,
però que són el Ministeri
i la Generalitat,
ara,
el passat mes de juliol,
van presentar
la proposta
d'inversions
que tenen
pel patrimoni
arqueològic
i el patrimoni
i el patrimoni romà
de Tarragona.
I jo penso que això,
a veure,
sentint que és un inici,
però aquests gairebé
8 milions d'euros,
penso que són uns diners
fonamentals
per començar
a tirar endavant
tota una sèrie de projectes
que jo diria
que fa molts anys
que s'arrosseguen
i que s'han d'acabar
de definir,
però que són bàsics
posar els diners
sobre la taula
i un calendari,
que són les dues coses
fonamentals,
i projectes concrets,
no a vegades
grans idees
o només idees
que moltes vegades
tots som conscients
que apareixen
a la premsa
i als mitjans de comunicació
grans propostes
però que després
a vegades
no queden en res,
sinó concretar-les
amb uns projectes concrets
i amb un pressupost
al darrere,
amb unes inversions
que realment
puguin fer-los efectius.
Jo estic esperançada
perquè ja s'han començat
a treballar,
perquè ja s'han posat
un calendari
i jo penso que aquests
8 milions gairebé
d'euros
que es posaran
en aquesta primera fase
ens han de donar
una mica
el tret de sortida
perquè allà
això sigui irreversible,
és a dir,
que a partir d'aquí
vagin arribant realment
les inversions
encaminades
cap a on s'ha d'anar,
que és que realment
per posar el patrimoni
de Tarragona
en el seu lloc.
També ets tan optimista
com la Pilar, Lluís?
Jo també soc optimista de mena.
Optimista realista, eh?
Ui!
Optimista de mena.
A veure,
entenc que
totes les administracions
hem de fer un esforç
i hem de fer un esforç
per treballar
conjuntament
més del que treballem
i per optimitzar
els recursos
que cada administració
tenim.
Des de l'Ajuntament,
ja abans
de la declaració
i no entro ja
si manaven uns
o manaven uns altres,
se va fer una aposta
important,
és a dir,
les excavacions
del CIR
van començar
el 87,
88
per obra
de l'Ajuntament
i va haver un TEDA
que es va crear
des de l'Ajuntament
i hi ha hagut recursos,
hi ha hagut molts monuments
que sota gestió municipal
s'han arreglat
gràcies als recursos
de l'Ajuntament.
És a dir,
crec que
des d'aquest punt de vista
hi ha molt
que fer,
hi ha molt
que encara
queda per fer,
però també crec
que
si
s'aporta davant
una optimització
d'aquests recursos
per part de Generalitat,
per part de l'Estat
i per part de l'Ajuntament,
doncs,
el resultat
dintre de
3, 4, 5, 8 anys
serà molt millor
del que avui en dia tenim.
En parlarem
pel des d'aniversari.
Sí,
perquè
jo crec que
ja
la declaració
va ser un canvi de xip
i ha de ser
un canvi de xip
per tothom,
un canvi de xip
pels polítics,
un canvi de xip
pels tècnics,
un canvi de xip
per la ciutadania
i un canvi de xip
pel sector comercial
de la ciutat.
que potser
també ha estat
una mica
tancat
amb la pròpia
dinàmica
de la ciutat
i que ara
veu un potencial
o hauria de veure
un potencial
per
el desenvolupament
econòmic
de la ciutat
que és un potencial
que ara
estem començant
a visualitzar
però que
té
una capacitat
de creixement
jo crec
que immensa
perquè és el que
ens quedarà.
És a dir,
en realitat
la indústria
sabem que hi és ara
però no podem
saber si dintre de 40
o dintre de 50 anys
si serà aquesta indústria
o hi haurà
una altra indústria
però el patrimoni
si som capaços
de preservar-lo
lluitar per ell
i mantenir-lo
com s'ha de mantenir
estarà avui
dintre de 20 anys
dintre de 50
i dintre de 100
i és el gran
potencial
de la ciutat
des del meu punt de vista
jo penso que això
ho entén
la gent
el que potser
falta una cosa
perquè estem parlant
molt de les administracions
i les administracions
i les administracions
però a veure
a les administracions
en definitiva
el que hi ha
són polítics
que les governen
o que les regeixen
i el primer
que fa falta
és que aquests
polítics
d'aquesta classe política
agafi consciència
precisament
de tot això
i per què han de ser
ells en definitiva
qui han de fer
aquesta munió
d'esforços
escolta
vull dir
els tècnics
teniu les vostres
limitacions
o sigui
escolta
jugueu les cartes
que us donen
d'alguna manera
podeu pressionar
internament
i el que sigui
però si
en principi
no hi ha
una voluntat
política
conjugada
de tirar
tot això
endavant
d'una vegada
per totes
i prendre
aquesta consciència
i fer-ho
malament
també soc optimista
jo deia per això
que l'important
és tenir els projectes
és a dir
tenir els projectes
fets
perquè és la nostra obligació
com a tècnics
el que hem de fer
són propostes
i això és la nostra obligació
i és el que hem de fer
però després
que això vingui acompanyat
per un reconeixement
de cadascú
de les seves administracions
evidentment
a nivell pressupostari
i a nivell de calendari
és a dir
perquè si això no existeix
si això no es col·loca
en pressupost
el Museu Arqueològic
ha estat dues vegades
en pressupost
de l'Estat
per fer-se
i cap de les dues vegades
s'ha reixit això
és a dir
si no hi ha
un projecte
un projecte
que s'accepti
un pressupost
i després
un calendari concret
en el que es digui
no, no
és que això es farà
perquè hem arribat a un acord
i es farà d'aquesta manera
és que ja podem estar fent
tots els projectes
que vulguem
que no es portaran a terme
potser l'últim exemple
també que hem tingut
és el del pont del diable
que això en podries parlar
tot una mica
que era una cosa
que en teoria
hi havia consignacions
i coses
és molt recent
i en sec
ha passat
d'un ministeri
a un altre
i al final
s'ha diluït
o sigui
escolta'm
aquestes coses
són les que
sigui
la que sigui
l'administració
que la ciutadania
es queda una mica perplexa
si al cap
i a la fi
els diners
són els que
venen dels impostos
i hi ha una cosa
que tots
han de tenir molt clar
que el primer
que es necessita
és el bé
de la ciutat
i en aquest sentit
podem dir-nos
el bé de la ciutat
el bé del país
el bé de la nació
com n'hi vulguis dir
però escolta'm
deixem-nos
de jocs
de cartes
que ara jo mano aquí
i ara tu manes allà
sinó que
anem
anem tots a un
i si
vam si insisteixo
el més important
per mi
és que hi hagi
aquesta
aquesta voluntat política
de tirar endavant
tot això
a més ja s'arreglarà
si no en 5 anys
es farà en 10
o en 20
o en 30
però està clar
si està tot
o sigui
si ja està tot
planejat
i tal
escolta'm
les coses
ja són més fàcils
que un any pots
es fa una cosa
que no es pot
doncs escolta
s'espera el següent
això és de lògica
a veure
aquí primordialment
no ens olvidem
que
el que és
és la despesa pública
el més important
són les actuacions
socials
o sigui
educació
i sanitat
i això
em sembla que
estem tots
absolutament d'acord
i això
potser ha de portar
tota la prioritat
però
a més d'això
escolta'm
doncs es poden anar
distraient
o aplicant
ja et dic
amb criteris
elàstics
i una mica
en funció
de les disponibilitats
un any més
un any menys
però el que és important
és que hi hagi
una sistemàtica
i una voluntat
de seguir un camí
si no és un objectiu
jo per això comentava
que era optimista
en relació
per exemple
a aquestes inversions
però no només
amb aquestes inversions
comentaves que no només
s'implicava a Tarragona
sinó que estava implicant
en altres municipis
Altafulla
Constantí
Roda de Barà
vull dir que són altres municipis
també que hi col·laboren
és a dir
l'administració local
l'administració autonòmica
l'administració de l'Estat
que són tres responsabilitats
per exemple
jo haig de dir també
que amb el tema
de la Villa Romana
dels Mons
per exemple
aquest estiu
es va signar un conveni
amb l'Ajuntament d'Altafulla
per un valor de 600.000 euros
per aplicar
i que ja ho estem aplicant
és a dir
que ja hi ha
el pla director
hi ha un nou
un avantprojecte
de nou centre d'interpretació
bé doncs jo crec
que en aquestes infraestructures
és a dir
amb accions
que realment
millonin el patrimoni
en quant al seu coneixement
hem fet unes excavacions
de més de deu mesos
en quant a la seva conservació
perquè jo penso que és bàsic
si no conservem el patrimoni
per molt que després
fem accions
de difusió
el bàsic
és conservar-ho
vull dir que això és bàsic
i després de dotar-ho
d'infraestructures
que serveixin
per a la societat d'avui
és a dir
infraestructures
que ens permetin
realment
fer
des de tot punt de vista
una difusió
d'aquest patrimoni
però jo penso que és una mica
les línies
que hem de seguir
posant-se d'acord
totes les administracions
i evidentment
a darrere de les administracions
hi ha els polítics
jo parlo d'administracions
perquè em sembla
que m'és igual
el color que tinguin
el que m'interessa
és que funcionin
com crec que ens hem d'exigir
a les institucions
que són públiques
que també que funcionem
jo crec que és una mica això
hi hagi una voluntat
també integradora
perquè parlem
una altra vegada més
de totes les administracions
però bueno
on està la societat civil
la societat civil
també
també
hi ha d'estar
en tot això
hi ha de participar
perquè en definitiva
el que deia el Lluís
al començament
que precisament
una de les coses
que van ser més determinants
amb aquesta obtenció
de la declaració
de patrimoni mundial
va ser el recolzament
de tota la societat civil
de totes maneres
abans de la declaració
de Tarracó
això ho sabem tots
hi havia moltíssimes persones
d'aquesta ciutat
nascudes en aquesta ciutat
que probablement
no havien visitat mai
cap element
del nostre patrimoni
després de la declaració
de Tarracó
i després a través
de tot un seguit
d'activitats
de difusió cultural
des de Tarracó Viva
fins a moltes altres
iniciatives
des del museu
als tallers
aquesta manera
tan didàctica
i pedagògica
de fer entrar
el que era el patrimoni
molta gent va descobrir
el patrimoni
de la seva ciutat
no els visitants
la gent que vivim aquí
ho vam descobrir
vull dir que des d'aquest punt
de vista
la societat
ha estat molt receptiva
a estimar
i a tirar endavant
ja pràcticament
per acabar
ja sigui des del punt
de vista
de divulgació
material
científic
o quins diríeu vosaltres
que al llarg
d'aquests cinc anys
han estat allò de dir
home
això era imprescindible
això s'ha fet bé
i allò que dius
home amb cinc anys
això també es podia haver fet
una de freda
i una altra de calenta
jo
en aquest sentit
penso que
encara s'ha de formalitzar
el gran projecte
és a dir
jo crec que aquests cinc anys
han servit
segurament
per conscienciar
que el patrimoni
de Tarragona
és molt important
que realment
s'ha de fer
un projecte global
i un projecte
que realment
sigui pel futur
no per avui
inaugurem una cosa
o demà inaugurem una altra
o fem aquest petit apanyo aquí
aquesta petita reforma allà
sinó un projecte global
i jo crec que
hem de materialitzar
aquest projecte encara
és a dir
hem de crear
coses que amb altres ciutats
ja s'han creat
que són unes grans infraestructures
no unes grans
unes infraestructures
útils
perquè generin
tot aquest projecte global
i després intervencions concretes
a cada un dels monuments
jo penso que encara està
i l'entorn
per crear
l'entorn
perquè l'altre dia
parlàvem del fòrum
tota la zona del carrer Cervantes
tot plegat
explicaven que
està previst
de fer accions al voltant
i ficar una mica
aquella zona
que realment està
jo crec que han faltat
inversions
però també ha faltat
i és el meu punt de vista
una decisió
conjunta
de tirar endavant
un gran projecte
per Tarragona
i pel seu patrimoni
i s'han perdut
algunes oportunitats
molt importants
en quant
a la conservació
i a la recuperació
de patrimoni
que en aquell moment
doncs es plantejava
parlo del tema
per exemple
d'Eroski
o parlo del tema
del Peri Jaume I
de Bacalera
que han sigut dos punts
jo diria que
no resols
com s'havien d'haver
resolt
i que això també
ha influenciat
possiblement
que l'engranatge
de tot aquest gran projecte
s'hagi retardat més
jo penso
jo penso que estem
en un bon punt
de partida
per saber
el que hem de fer
amb el patrimoni
de Tarragona
però que encara està
una mica
per quallar
totes aquestes coses
i què hem fet de bo
què hem fet de bo
home jo crec
que hem fet de bo
posar el patrimoni
de Tarragona
en un punt
de coneixement
que jo crec
que això és molt important
crec que és bàsic
perquè es valori
és a dir
el que no es coneix
no es valora
jo penso que això
és fonamental
en la nostra societat
i més en una societat
que estem
amb què ens arriba
i ens bombardeixen
amb quantitat
d'informacions
penso que el patrimoni
de Tarragona
actualment
és un patrimoni
conegut
és un patrimoni
jo diria
que molt valorat
i possiblement
molt valorat
fora de la nostra ciutat
cosa que a vegades
ens sorprèn
però és veritat
que és un patrimoni
molt valorat
i molt reclamat
és a dir
molt reclamat
en el sentit
que la gent
s'interessa molt per ell
però jo crec
que encara
li falta
inversions
i infraestructures
Rafael
jo diria
que coincidim plenament
i resumint
en poques paraules
et diria
que el més positiu
sigui la gran difusió
que hi ha hagut
i amb l'aspecte
de mancança
diríem
la falta
de planificació global
aquest plantejament
d'aquesta
parla
de la Pilar
Jo estic completament
d'acord
amb ells
és a dir
el mateix
jo crec que
falta
acabar de
quallar
un projecte
global
entre totes
les administracions
i destacar
sobretot
jo crec que
és important
la feina
que s'han fet
des del Museu Nacional
Arqueològic
i des del Museu d'Història
en recolzament
moltes vegades
de la Real Societat
Arqueològica
per difondre
aquest patrimoni
per apropar aquest patrimoni
i apropar-lo
a dos nivells
a nivell de ciutadania
que
com molt bé deies
fa uns anys
la ciutadania
vivia d'esquena
d'aquest patrimoni
i avui en dia
hi viu
i el coneix
abans
trobava ciutadans
pel càrrec
que parlaven
del circ
i es referien
a l'amfiteatre
ara tothom
va
molt
encara
encara
a vegades
però
ja es comença
a saber
què és el circ
i què és l'amfiteatre
i després
el reconeixement
que cada vegada
es té
més a nivell científic
com deia la Pilar
en articles
sobre Tàrrec
que apareixen
avui en dia
a les revistes
més prestigioses
de tot el món
però també
a nivell
de carrer
perquè
jo crec que
iniciatives
com
Tarracó Viva
han ajudat
molt
a apropar
el visitant
de l'estat
i el visitant
de fora
i els museus
que venen
per exemple
en l'encontre
de museus
de Tarracó Viva
conèixer
i projectar
la imatge
de Tarragona
com un punt
arqueològic
de referència
el qual
tenia en compte
molts aspectes
que fins ara
no s'havien
tingut en compte
jo crec que això
és important
i és important
que ara
la projecció
de la ciutat
i la creació
d'una infraestructura
que és el que deia
la Pilar Sada
que ara potser
tenim les bases
per poder
d'una vegada
per totes
rellançar
aquest projecte global
doncs eren
reflexions
gairebé obligades
en un dia
com el d'avui
i en persones
que treballen
que treballen
dia rere dia
amb el patrimoni
que a banda
de la seva
professionalitat
no hi ha dubte
que està també
la seva estimació
i és que en un dia
com avui
se'ns permet posar-nos
un pèl sentimentals
només faltaria
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
de veritat
que com sempre
ha estat un plaer
Lluís Pinyol
director del Museu
d'Història
Pilar Sada
directora del Museu
Nacional Arqueològic
Rafael Gabriel
president de la
Reial Societat Arqueològica
Terraconense
moltes gràcies
i felicitat
per la part
que us toca
igualment
i'll ser
de la part
es
que