Dos minuts i mig, un quart de dues.
Els darrers minuts del matí de Tarragona Radio
els enviurem des de la plaça Corsini.
Com els hem explicat, l'Associació per la Lluita
contra les Malalties del Runyó al Ser
avui fa la tradicional campanya informativa
per incrementar el nombre de donants en d'òrgans.
Visitem aquest mòdul de recepció de donants
que està instal·lat a la plaça Corsini.
Joan Maria Bertran, Josep Sunyer, bon dia.
Hola, bon dia.
No sabia si havies abandonat el vaixell i veig que sí.
He tingut dubtes.
T'ha costat, eh?
M'ha costat molt.
T'ha costat molt, ja m'ho penso, ja.
A mi m'hauria passat el mateix.
Però la feina és la feina.
Molt bé, què ens pots explicar des d'aquí?
Doncs us puc explicar que estem, com molt bé deia,
a la plaça Corsini.
Estem al costat mateix de la porta,
de l'entrada del mercat, l'entrada principal,
l'entrada per la plaça,
i estem al costat mateix d'aquest mòdul de taules
que és a mà esquerra, mirant la porta des de davant.
Hi ha quatre persones aquí, doncs,
amb unes pancartes d'aquesta associació
per la lluita contra les malalties de ronyó.
I el que estan fent en definitiva
és avui fer aquesta campanya
per una finalitat que és fonamental,
que és que vinguin persones fins aquí
i es facin donants d'òrgans, eh?
Donants de ronyó.
També expliquen, i això és important,
expliquen, doncs,
quina és la funció concreta
d'aquest òrgan, del ronyó.
Ho fan amb unes tríptics
que són pels més menuts,
pels petits, així,
amb unes vinyetes de dibuixos animats
que estan molt ben trobades,
que crec que el protagonista és precisament un ronyó.
Ara ens ho explicaran,
perquè aquí a la taula hi ha
l'Ortídia Franco, també el Josep Asensi,
l'Amàlia Ferrer, Gil,
i el Carles Mora i Ripoll.
Carles, molt bon dia.
Molt bon dia.
I, a més a més, avui amb un so fantàstic, eh?
Estem molt bé, com sempre.
Aquí a Tarragona és una plaça, diguéssim,
que ens encanta estar fent aquest acte d'avui.
Què expliqueu aquí?
És a dir, les persones que s'acosten,
hi ha una cosa que és fonamental,
que aquí ve, bàsicament,
és per fer-se donant, això és important.
Aquí està.
Nosaltres, com cada any ho repeteixo,
que és el dia, el primer dimecres de juny,
és el Dia Nacional del Donant,
doncs nosaltres, com sempre,
fem acte aquí a Tarragona
i la nostra feina és difondre l'enfermetat,
la problemàtica que hi ha
sobre la donació d'òrgans
i que la gent prengui informació,
inclús que es pugui fer donant aquí a la taula on estem.
Per fer-se donant,
quins requisits s'han de tenir?
No sé, m'imagino que...
Estar sa, no? Això és important?
Això mateix, estar sa
i tindre aquesta voluntat de fer-se donant.
Nosaltres mateixos li fem el carnet de donant
i l'únic que té a fer és explicar-ho a casa,
que ha expressat aquesta voluntat
i que té el carnet de donació d'òrgans,
que no és simplement només la del ronyó,
sinó que pot ser una donació multiorgànica.
Donar òrgans per salvar vides
és un dels eslògans que teniu aquí
i la realitat és aquesta,
és a dir, no hi ha més.
Aquí ens sents.
Els que estem aquí estan trasplantats de ronyó,
els que estan amb diàlisi
no ens poden acompanyar tota l'estona,
doncs són persones que estan,
entre cometes,
realment,
entre cometes no estan més fotudes
i no poden aguantar el sol esplèndic
que tenim aquí ara mateix.
I llavors,
nosaltres estem trasplantats
i la nostra feina és aquesta,
intentar que la gent que se'ns acosta
explica'ls-hi i que es facin donants
i que ho expliquin.
I si no ho volen fer donants no passa res,
però que sigui almenys avui,
un dia que puguin parlar-ho a casa.
Quan et fas donant,
què implica això?
És a dir,
tu poses aquí les teves dades
amb un fullotó que teniu
i aquest compromets.
Què portes per part teva,
per dos òrgans,
que m'imagino que si algun dia no hi és,
doncs aquests òrgans s'aprofitaran, no?
Aquí està.
El que passa és que el fet de tindre el carnet
no és, diguéssim,
expresses la voluntat
que vols ser donant,
però si desgraciadament mai et passa res,
diguéssim,
que és la parella,
el familiar més directe,
el que decideix si realment es donen els òrgans o no.
O sigui, tu expresses èticament la teva voluntat,
però és el familiar directe,
en el cas que tinguis aquesta desgràcia
d'una mort cerebral,
la que realment decidirà
si respecta la teva voluntat o no.
Només és en aquests casos,
és a dir,
estem parlant de persones
que es trobin en aquesta situació,
que tinguin una mort cerebral
i que, per tant,
el cos continua encara funcionant, no?
Sí, efectivament.
Per ser donant,
la mort s'ha de,
diguéssim,
l'ha de certificar tres mitges
que no tinguin res a veure
amb el servei de trasplants,
de la coordinació de trasplantament,
i una cop han certificat aquesta mort cerebral,
doncs es posen endavant
els mecanismes d'explicar a la família
del possible donant
tots els motius
que poden afavorir
per allògerir,
per millorar
molt notablement
la qualitat de vida
d'aquests malalts
que esperen un òrgan.
Ara parlarem, si vols,
d'algunes dades
dels trasplantaments
que es van fer l'any passat,
teniu per aquí dades
des de l'associació,
però m'agradaria destacar
aquesta vinyeta que heu fet,
que aquí s'entrega,
doncs, els més petits
o les persones grans
que tinguin fills
o parents,
en fi,
canalla,
i és,
abans ho dèiem,
només una vinyeta
amb un ronyó
que explica,
diu, mira,
diu, hola,
diu, soc el senyor ronyó
i soc un païo molt important,
ara sabreu per què.
Per què?
Bueno, doncs,
perquè ens explica
la funció que fa el ronyó
dins del nostre cos,
no?
I com que l'associació
d'Alzer
és de l'associació
de malalts del ronyó,
com el seu nom diu,
doncs,
vam molt ben trobar
aquest tríptic
que és un còmic,
diguéssim,
que explica
la funció del ronyó
i que la pugui
ben entendre
qualsevol infant
que ens llegeixi això
i sabrà per què serveix
el ronyó
i quines funcions fa.
Per exemple,
eliminar les toxines
amb l'aigua sobrera.
Està clar.
Ens elimina
el ronyó,
doncs,
eliminar les toxines,
és el que filtra
també
la sang,
ens ajuda amb el fetge,
ens ajuda...
Bàsicament,
la funció
que més fa
és eliminar les toxines,
no?
Hi ha situacions
en què aquest ronyó
no funciona
com hauria de funcionar
i llavors això repercuteix
negativament
amb la salut
d'una persona,
no?
Aquí està.
Llavors,
quan hi ha segons
el tant percent
de malaltia crònica
que un té
del ronyó,
doncs,
ja la solució
per continuar vivint
passa per anar
a una màquina
d'hemodiàlisi
o bé
la diàlisi
peritoneal,
però, bueno,
aquí ja ens allargaríem
més en un altre tema,
però que nosaltres
sapiguem
que hi ha una màquina
que ens fa de ronyó
per seguir vivint
mentre esperem
el trasplant.
Una màquina
que també surt
d'aquí a la vinyeta,
no veiem una persona
que s'està
doncs,
submetent
aquest procés
d'hemodiàlisi
que és en definitiva
filtrar la sang.
Sí,
la funció
que fa el ronyó
que és netejar
la sang
i eliminar
les toxines
la fa un ronyó
artificial
que és la màquina
d'hemodiàlisi.
Parlem,
si et sembla,
ara anirem a parlar
amb la Màlia
que estava aquí
al costat teu,
però, Carles,
explica'ns una mica
les dades
des de l'associació,
dades que teniu
a nivell de Catalunya,
perquè crec que d'aquí
de alguna ciutat
específicament no n'hi ha,
però de Catalunya sí,
dels trasplantaments
que es van fer l'any passat,
perquè es facin una idea
de la quantitat
de persones
que hi ha
afectades
per aquesta malaltia,
per tenir
un ronyó
només
i esperant
rebre
un trasplantament.
Quines són
aquestes dades?
Mira,
a Catalunya
l'any passat
vam tenir
la sort
de poder fer
aproximadament
uns 440
trasplants
de ronyó,
uns 200
de fetge,
50
cardiacs,
30
pulmonars
i uns 15
pancreàtics.
Això,
tot i aquestes dades
que ens mantenen
a primera línia mundial
en quant a donació
d'òrgans,
que ronda
el 33%
de la població
que és donant
d'òrgans,
tenim
la desgràcia
encara
que hi ha
entre 18
i 19%
de negatives
familiars,
o sigui
que aquí
està encara
la nostra tasca
difondre més
aquestes
problemàtiques,
que la gent
sàpiga
que hi ha gent
que pateix,
que no pot
millorar la seva
qualitat de vida,
inclús mor
esperant un trasplant,
doncs aquesta
és la nostra feina.
M'imagino,
Carles,
que és difícil
quan un està
esperant
un trasplant
poder fer vida
normal,
és a dir,
què se sent
quan el ronyó
no funciona?
Bueno,
desgraciadament,
ja et dic,
encara a nosaltres
la nostra problemàtica
ens permet
seguir vivint
amb la màquina
d'hemodiàlisi,
però
jo crec que
amb l'ajuda
dels metges
que t'informen
perfectament,
perquè hi ha equips
extraordinaris
a tot Catalunya
d'aquesta malaltia
que ens poden informar
molt bé,
doncs fan
que no ens hi capfiquem
d'una manera
exagerada
d'esperant un trasplant,
sinó que tinguem
la màxima qualitat
de vida
amb l'hemodiàlisi
i que qualsevol dia
amb un terme mig
avui en dia
d'uns 3 anys
ens avisaran
per fer el trasplant
i la nostra vida
millorarà
més que notablement.
Suposo que també
quan està a l'espera
doncs,
evidentment,
molt pendent
del telèfon,
no?
Sí,
però ja et dic,
jo crec que la idea
no era capficar-se
la relació
que un té
amb la màquina
d'hemodiàlisi.
Jo podria dir-te
que és una relació
amb oriodi,
és una màquina
que estàs lligada
amb ella,
no et pots separar
perquè realment,
si no,
no perds la vida
i llavors,
també a la vegada
l'estimes
perquè és la que et permet
seguir vivint
perquè si no,
no podríem estar aquí
amb vosaltres.
Carles Mora Ripoll
que està aquí
en aquesta taula.
Insistem,
al mercat central
de Tarragona
a la porta d'entrada,
la porta principal
que dona la plaça Corsiner
mirant-se-la de davant,
doncs,
a l'esquerra
veuran una taula,
veuran aquestes vinyetes
per als més petits
perquè puguin entendre
quina és la funció
del ronyó
i podran veure
uns altres tríptics
a través dels quals
es podran fer donants
d'òrgans,
podran fer-se donants
aquí mateix
i així lliuraran
un carnet
petitó
que hauran de portar,
m'imagino,
que a sobre
sempre que sigui possible,
o si portar-lo sempre a sobre,
no?
Així és,
és un carnet
un carnet d'entitat,
una targeta de crèdit
i, en fi,
és portar-la a la cartera
però bàsicament
és per rau amb la família
i si passen per aquí
i no es volen avui
fer el carnet
doncs no hi ha cap problema,
vull dir,
el que sí que és important
és que parlin això a casa,
que tinguin aquesta voluntat
de parlar-ne
i inclús,
doncs, bueno,
que arribin a la conclusió
que realment
avui no els hi fa falta
però mai saps
quan els hi pot convindre,
no?
Carles Mora,
moltes gràcies.
A vosaltres.
Tenim intenció
de parlar amb l'Amàlia
però em sembla
que allà no tenim temps.
Tenim temps de parlar amb l'Amàlia?
Doncs encara podem,
sí,
tenim algun minutet que d'altre.
Amb l'Amàlia
que molt entenem,
l'Amàlia ja sé que em dirà,
Amàlia,
què tal,
com estàs?
Molt bé.
Com ho portem,
això?
Veia molta gent,
ha vingut molta gent aquest matí?
No gaire,
s'han posat a la plaça
i no hi ha gaire gent.
Però fixi's que la gent
passa per aquí al costat
i van cap...
Però és demà
que hi ha molta gent
perquè demà és dijous,
hi ha mercadillo aquí
i passa una quantitat de gent.
Jo ja els he dit
que vinguin els dijous
i es posarem a la Rambla
i llavors tindrem un munt de gent
però clar,
s'han ficat aquí
emparatats a la paret
i sí,
de moment estem contents
perquè ja en tenim sis.
Ja veurà
que ara que ho han escoltat
per la ràdio
vindran molts més.
Vol dir,
millor que vinguin.
Aquí es poden fer donants
sent d'oblir aquesta butlleta
que hi ha aquí, no?
És a dir,
noms,
condoms...
Sí,
tot posadet aquí,
els hi donem el carnet
i ja està.
No passa res.
Amàlia,
moltes gràcies.
De res,
vostès.
I també l'Otidia Franco
i un ser pacients
són els altres dos companys
d'aquesta associació,
els Àlser,
que estan doncs avui aquí
a la plaça Corsini,
a la plaça del Mercat.
Que s'acosti la gent,
que s'acostin
i que es facin el carnet,
que no costa res.
Perquè, clar,
és el que tu dius,
fas el carnet
i ja està,
no et fan cap prova mèdica
ni et trobo el sac
ni res d'això, eh?
No, no, no.
Oplia el paper,
les dades i llestus,
ja,
mira,
no té més,
no té més
i té molt.
Exacte,
i significa molt
per aquestes persones
que estan esperant,
no esperant literalment,
perquè ja ens ho ha dit el Carles,
que tampoc no es tracta
d'estar permanentment
esperant que t'arribi la donació,
que t'arribi un òrgan,
algun donant,
sinó que bé
que es pot fer vida
relativament normal
amb el procés d'hemodiàlisi,
però sí que, clar,
que tinc l'esperança
que pugui saber
algun donant
que pugui facilitar
aquest òrgan.
Molt bé, Josep,
doncs gràcies
per adonçar-nos també
aquesta informació
a la part tècnica
Joan Maria Bertran
ens retroben
ja pràcticament demà,
perquè estem,
com aquell que diu,
al final del programa.
Gràcies, Josep,
et deixaran tornar al vaixell?
Ho intentarem.
Intenta,
a veure si et conviden a dinar,
d'acord?
Fins ara.
Fins després,
adeu.
Adéu, adeu.