Benvinguts i benvingudes a l'Embalat, la secció de festes de Tarragona Ràdio.
I l'últim embalat de la setmana el dedicarem a dues festes i, per tant, a dos patrons ben diferents.
A Sant Roc i, com no, en aquestes dades estan assenyalades a la Mare de Déu d'agost.
I diem-vos que el primer sant que tractarem és Sant Roc, m'imagino que tots els que t'esteu escoltant sabreu ja de quina zona de Tarragona us estic parlant.
Ens situarem a la plaça de la Font i anirem en direcció contrària a l'Ajuntament.
A uns 50 metres podrem veure un carrer engalanat a la nostra esquerra.
És allà on comencen avui les festes del carrer del Cos del Bou i la baixada de la peixateria.
I la segona part de l'embalat d'avui la dedicarem a una festa major de pobles.
Es tracta d'un poble situat a 751 metres respecte al nivell del mar de la comarca del Baix Camp.
El poble està situat a la carretera del Cuver i Prades, a 22 quilòmetres de la primera població i a 7 de la segona.
Parlarem avui de la festa major de Capafons.
Comencem l'embalat, doncs, parlant de les festes del Cos del Bou de Tarragona,
una de les zones més antigues i més tradicionals que encara persisteixen a la ciutat.
Tenim constància que l'any 1905 l'arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol
va projectar l'ornamentació de les festes d'aquest carrer
i també que enguany farà ja 162 anys que se celebren.
Sens dubte, estem parlant d'un barri amb moltíssima història.
I el primer protagonista del dia és Francesc García,
vicepresident de l'Associació de Veïns del Cos del Bou.
Per començar a conèixer aquesta zona, el que volem saber ara
és com són, a trets generals, les seves festes majors.
A veure, jo les festes del Cos del Bou les definiria, bàsicament,
com unes festes tradicionals de barri.
És a dir, el caràcter és un caràcter obrer de tota la ciutat,
el que passa és que se centra, bàsicament, en celebrar-ho al carrer Cos del Bou i la baixada de baixateria.
I com ja hem avançat abans, el patró del Cos del Bou i la baixada de baixateria és Sant Roc.
Però per què és aquest patró i no un altre?
La tradició diu que els veïns del carrer Cos del Bou i la baixada de baixateria
van demanar la intercessió d'aquest Sant per guarir-se de la pesta,
que era una malaltia que assolava la ciutat de Tarragona.
La tradició també ens diu que tots els veïns que van pregar aquest Sant
no van agafar aquesta menosa malaltia
i gràcies a aquest fet
se celebren des de ja fa 162 anys
les festes d'intercessió.
De fet, en guany celebrem els 20 anys
de la recuperació del drac,
però l'any passat celebravam el centenari
que tenim els gegants al carrer, que són els antics de la ciutat,
però ens els van cedir el 1903.
Llavors, això ja ens demostra
més o menys la magnitud d'aquestes festes.
Fa dos anys, els 25 anys
de la colla jo de l'Higues de Tarragona,
o sigui, en certa manera, és la base
en què s'hi pot anar ficant tots els altres elements
que s'han recuperant.
que apareixen el meu firmament
que s'encén, que s'encén,
que desplota la meva...
Com podeu observar, les festes del Cos del Bou
són de les més antigues de la ciutat.
Per tant, direm que els seus veïns
i les veïnes de Tarragona
són tarragonins de Socarrel.
Però com són els veïns del Cos del Bou?
Doncs una gent que realment
vivim intensament les festes, no?
Ens les sentim molt pròpies.
Sí que a Tarragona, doncs,
tots els tarragonins tenim com a festes majors
el 23 de setembre i el 19 d'agost, no?
Però la gent del carrer Cos del Bou,
jo crec que tota la gent de la part alta,
que en certa mesura ha viscut
el que són les festes del Cos del Bou,
se senten com a pròpies també
les festes del dia 16,
del dia de Sant Roc, no?
Que després s'han anat ampliant, doncs,
el 15, que és el dia de la mareu d'agost,
i que, doncs, imaginem-nos,
n'arriben fins als nostres dies
portant-nos quasi una setmana de festes.
Que molta gent la confon en Sant Magí,
i això, doncs, ens dota d'una identitat,
el fet de dir,
no, és que nosaltres vam buscar l'aigua de Sant Roc,
que creem unes pobilles,
que tenim, doncs, un seguís i uns elements propis.
I això, doncs, ens dona, doncs,
un caràcter, com deia abans,
molt tradicional,
perquè mantenim el fet d'anar a ofici,
el fet d'anar a la professora,
però també ens dona un ànim de gresca
dins d'un mes, com és el mes d'agost,
que altres festes, doncs, no disposen, no?
Perquè el bon temps sempre ens acompanya,
i encara que jo recordi,
doncs, dels cinc anys que estic enjuntant,
no ens ha plogut mai,
durant aquests dies de festes, no?
I això, doncs, s'agraeix molt.
El Gardell de Festes està ple d'activitats diverses
que començaran demà mateix.
Anem a conèixer ara quins són els actes més destacats
d'aquestes festes del cos del Bou.
Doncs, a veure com ha destacat i novetat,
per dir-ho així, doncs, no?
Seria, doncs, el Correfoc que fem l'últim dia,
que en guany, doncs, celebrem el 20è aniversari
de la recuperació del drac de Sant Roc,
i només ja, doncs, per aquest punt,
doncs, ja és novedor i el mateix temps destacat, no?
I després, òbviament, no ens podem descuidar
dels actes més tradicionals, com serien la processó
i l'anada, la cercaviles i tot això.
Òbviament, per la gent que vulgui festa,
doncs, el més interessant serà les rebetges de la nit,
que en fem cada dia, des del dia 12 fins al dia 16.
Moltes de les activitats que s'han planificat en guany
tenen a veure amb la canalla.
Què s'organitza exactament per mantenir entretingut
aquest col·lectiu tan peculiar?
Mira, tradicionalment, sempre el dia 16,
i d'això molts que segur que ara ja no són tan canalles
se'n deuen recordar per les dates que diem de les festes,
és una tarda dedicada a la mainada.
A part dels actes lúdics, com pot ser veure la professora,
o fins i tot participar-hi, perquè tenim capgrossos,
tenim llegats infantils...
Hi ha un apartat, que és el dia 17 per la tarda,
que és destinat a ells.
No només perquè fem cossos i cocanyes,
o sigui, trenquem l'olla, que és molt tradicional,
fem carreres de sac, fem tot tipus de jocs,
fem una guerra de confeti,
sinó perquè també preparen les veïnes una xocolatada,
i aquesta xocolatada, aquest tret característic de la xocolatada,
recordar per molta gent, no només per la bona que la fan,
sinó perquè, doncs,
mentre tu reparteixes la coca i la xocolata,
la gent participa al concurs de dibuix,
realitzen diverses activitats,
normalment ve un pallasso que s'encarrega d'entretenir els crios.
Però, bàsicament, la gent que s'ho vulgui apuntar és el dia 16 per la tarda,
més estar obert a tothom, no només a la gent del carrer,
sinó a tothom que vulgui participar.
Finalment, deixem que Francesc García ens recomani les festes
i ens digui per què és interessant arribar-nos fins al cos del veú,
aquest pont de la Mare de Déu d'agost.
Doncs jo crec que tota aquella gent que sigui de Tarragona,
a més de cepa, que es pot dir,
o sigui, que siguin tarragonins,
haurien de pujar aquí no només per veure com són i com eren
unes festes tradicionals,
o sigui, veient com es treu a Montsant i se li fa una processó,
sinó perquè no hi ha cap immoble, per dir-ho així,
on puguis ballar damunt d'unes ruïnes com és el circ.
Per tant, només ja per aquests dos trets característics,
per la tradició i per la modernitat,
val la pena pujar a veure el que són les festes de Sant Rao,
que aquí del cos del vol.
Abandonem Tarragona durant uns minuts per anar fins a Capafons,
el nostre últim destí de la setmana.
Per parlar-nos del cartell de festes tenim avui amb nosaltres
l'alcalde d'aquesta vila, n'Antoni Marca.
I el primer que li preguntarem, per situar-nos una miqueta,
és com és Capafons i què té d'especial.
Capafons, només cal dir-te una cosa,
que hi ha una associació de dones,
que em diràs com és això, no?
Però que hi ha una associació de dones,
que és el motor i que és l'impuls de Capafons,
que té tres centes i pico de sòcies.
t'ha preguntat el per què,
però té tres centes i pico de sòcies,
l'agrupació de dones.
Aleshores, ells són el motor de tota la majoria d'activitats
que s'ha en el poble.
Capafons, no ho sé, el que té.
Jo sé que estirem molt,
perquè puja molta gent a veure'ns
i a del dia de la natura.
I com a totes les viles,
les festes tradicionals,
que en aquest cas estan dedicades a la Mare de Déu d'Agost,
tenen una determinada història.
veiem què ens pot dir l'Antoni Marca
de la història de Capafons.
Bé, Capafons,
les festes s'han fet,
que jo sàpiga,
jo tinc 50 anys,
i s'han fet, que jo sàpiga, tota la vida, no?
Segons diuen la gent gran del poble,
es feien a les eres,
muntaven una petita carpa
i allí es feia tota la festa
de la Mare de Déu, no?
bé, tot això ha anat evolucionant una mica
i a mesura dels anys
ha anat passant,
l'Ajuntament en el seu moment
va fer una sala d'actes
i veia com se fan
les festes
i totes les actuacions
de la festa major
i altres actes
que l'Ajuntament programa
al llarg de tot l'any.
Descobrim ara
quins seran els actes
més destacats
del cartell de festes
i quins ens en recomana
el seu alcalde.
Un dels actes més destacats
és una caminada nocturna
que es fa
el tercer any
que es fa
a l'Ermita de Barrulles
i que després té lloc
un concert de jazz
a l'Ermita.
Després
tenim balls
amb orquestes,
tenim curses
a la piscina
i després hi ha
el dia 15
que és la missa
d'un fred natural
a la patrona
i hi ha un bar
molt popular
tota la gent del poble
i a la tarda
hi ha uns balls
de gitanes
i s'acaba
la mica
un cinema
a la sala musical.
La canalla
i el jovent
seran els grans
protagonistes
de la festa
major d'enguany.
És així
o no és així?
Sí, sí,
ho dius bé això.
A banda
que
a la fons
durant tot l'any
pràcticament
entre jovenalla
n'hi ha poca
perquè
ho diem,
no?
Són pobles rurals
on
no hi ha escoles
i la gent ha de sortir
fora
a guanyar-se la vida
però a l'estiu
recuperem
tota la jovenalla
i aleshores
se fan molts actes
enfocats amb ells.
Tot i això
no deixem
que
fem un acte
dedicada
també a la gent gran.
Això
ho tenim molt clar.
I com ens recorda
l'Antoni Marca
els avis del poble
són també actors
principals a la vila
i per això
se'ls dedica
una festa dels avis.
En què consisteix
aquest petit homenatge?
A veure,
la festa dels avis
la d'associació
de dones
i l'agrupació
i l'associació
de veïns
se'ls prepara
un baranar
a la plaça
i
seguidament
se'ls fa
un petit obsequi
en cadàvi
i després
hi ha
algun any
que s'han fet
aveneres
o algun altre
any
que s'han fet
música
el tema
va per aquí.
Per posar punt
i final
l'últim embalat
de la setmana
escoltem
com promociona
l'alcalde
de Capafons
el seu poble
perquè nosaltres
ens hi acostem
i fem una ullada
aquest cap de setmana.
A partir del dijous
que és el pregó
que vinguin a d'audir
dels valls
del teatre
i tot el tema
de infantils
que es fa
per l'amanillada
que vinguin
a d'audir
a Capafons.
Jo els diria
que
vinguin a veure
els capafontins
i que
gaudeixin
de la nostra
després.
Tanquem la setmana ja
i ara només queda
que vosaltres
doneu sentit complet
a aquesta secció
anant a tots aquests llocs
que us hem proposat
al llarg de la setmana.
Esperem que us ho passeu
molt bé
i que gaudiu
d'aquest pont de tres dies
que molts agrairan.
Bones festes
i bon cap de setmana.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!