logo

Arxiu/ARXIU 2005/ENTREVISTES 2005/


Transcribed podcasts: 1390
Time transcribed: 18d 4h 18m 22s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

És un quart d'una del migdia, aquí seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio.
Tal com els havíem anunciat avui, compartim una estona de conversa amb el tinent d'alcalde responsable de la ponència de trànsit de l'Ajuntament de Tarragona.
Senyor Raül Font, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
Benvingut. Hi ha diferents temes que volem tractar amb vostès, sobretot cara a aquest any que ja estem a punt d'estrenar.
Probablement un dels temes que preocupen i en tot cas que interessen més els oients, els oients de la part alta de la ciutat,
justament és hores d'ara, com està tota la qüestió del trànsit, dels aparcaments, de les targetes de resident, de les targetes d'aparcament, de circulació, tot plegat.
Si li sembla, com que han anat sorgint diferents informacions en els últims dies, centrem el tema i mirem com està l'assumptu.
Molt bé, molt bé.
Comencem parlant del trànsit, finalment ja està dissenyat definitivament com serà la circulació a la part alta de la ciutat.
Sí, a veure, nosaltres vam signar, el tinent d'alcalde d'Hisenda, el company Joan Aregio, va signar un conveni de col·laboració amb l'associació de veïns de la part alta
que contemplava, entre altres coses, la reestructuració del trànsit de la zona.
En aquests moments s'està començant a treballar amb el tema, la brigada està procedint a la instal·lació d'algunes senyals verticals i també horitzontals de trànsit,
i s'està treballant amb la implementació dels acords que es van comentar en aquests moments, que si voleu podem recordar, però que em sembla que són prou coneguts.
És a dir, bàsicament, a la part alta, a partir d'ara, ja s'avisarà oportunament a partir de quin dia entrarà en funcionament exactament,
però a partir d'ara només hi haurà dos o tres grans circuits pels quals podrem circular tots els tarragonins i tota la gent que vulgui accedir-hi.
Aquests circuits, bàsicament, el primer és el que entra pel portal de Sant Antoni, passa per l'església dels pagesos,
pagesos, pel carrer Sant Pau, que és el de davant del seminari, per la plaça de Palau, que és davant de l'Arcabisbat,
i baixa per la placeta de Sant Joan, fins a sortir o bé pel portal del Roser, o bé tirar recte pel carrer de Sant Domènec i sortir la Rambla Vella,
aquest seria un d'aquests grans circuits, amb un subcircuit que consistiria en poder entrar pel carrer de les Coques
i baixar cap a la plaça de les Peixateries Velles, carrer de la Mercè, i tornar a sortir pel portal de Sant Antoni,
o bé sortir pel carrer Granada-Portella, que canviaran de direcció.
En aquest sentit, serà un dels carrers, una de les vies de sortida de la part alta.
Segurament, el canvi aquest de direcció estem estudiant de si l'implementem ara,
o bé l'implementem una vegada s'hagin acabat les obres de reforma del paviment d'aquest carrer
que té que dur a terme la brigada en guany.
Un altre circuit seria el que entraria pel portal del Roser, passaria pel carrer Plaça Pallol,
carrer Cavallers, baixar de Misericòrdia i sortir pel carrer Portella, cap a la Rambla Vella.
I l'altre circuit, que ja existeix ara i que està funcionant molt bé des que es va implementar ara fa un parell d'anys,
és el que és d'entrada pel carrer Sant Oleguer, cos del Bou, plaça La Font i una altra sortida cap a la Rambla Vella.
Aquí hi podrà circular tothom en aquests circuits, qualsevol ciutadà, qualsevol ciutadana amb el seu vehicle podrà efectuar aquests itineraris.
Fora d'aquests itineraris, fora d'aquests itineraris, només podran circular o bé vehicles autoritzats,
és a dir, lògicament, un taxi, una ambulància...
Un apartiment, transportistes...
Transportistes, un cotxe fúnebre, un cotxe sanitari, etcètera,
doncs evidentment hi podran circular, però fora d'aquests vehicles així especials,
doncs només hi podran circular vehicles autoritzats.
Com poden estar autoritzats aquests vehicles?
Doncs bé, en principi s'adreça a veïns residents de l'apart alta i comerciants que tinguin algun establiment obert a l'apart alta,
que en aquests moments ja poden sol·licitar aquestes targes identificatives que es col·locaran en el vehicle.
són unes targes aproximadament una mica més petit que un foli, però d'un determinat tamany,
per poder posar en el parabrises del vehicle, amb diferents colors en funció del col·lectiu al qual la representin,
per poder circular per les zones de l'apart alta en qualsevol dels carrers,
que no són aquests grans circuits que ara fèiem referència.
Això ja es pot sol·licitar, tots aquells residents a l'apart alta que tinguin vehicle,
que estiguin domiciliats a l'apart alta, que no estiguin, que no tinguin cap deute pendent amb l'Ajuntament de Tarrona.
Les condicions són aquestes, que estiguin empadronats, que justifiquin que hi viuen i que no tinguin cap deute de cap tipus.
Amb l'Ajuntament de Tarrona, sí, sí, de cap tipus, perquè això ens obliga a la llei.
I el tipus vol dir la multa, qualsevol deute.
Sí, sí, o pagament de qualsevol contribució, etcètera.
Llavors se'ls dona el distintiu aquest acreditatiu per poder circular per tota l'apart alta.
Sense restriccions.
Sense cap mena de restricció.
Llevat d'algun carrer, pel que sigui, però vaig en principi sense cap mena de restricció.
A la vegada, no només hem pensat en aquests col·lectius de residents i de comerciants,
sinó que també hi ha un altre col·lectiu de persones que fins i tot poden no tenir cotxe,
que per edat avançada o per condicions físiques, de salut, de minusvalia, etcètera,
no es puguin valdre per si mateixos i precisin que algú els ajudi a desplaçar-se.
Llavors, anem a posar un cas pràctic, tot i que a vegades és una senyora gran de prop de 70 anys
que li costi caminar, que per fer grans desplaçaments hagi demanar-se una ajuda,
doncs aquesta persona ho podrà sol·licitar, podrà sol·licitar una tarja,
i aquesta tarja la podrà fer servir el fill o la filla o l'acompanyant o la persona que el cuidi,
perquè si aquella persona un dia vol anar a la perruqueria o vol anar al metge,
vol anar a fer qualsevol gestió o vol desplaçar-se,
doncs aquesta persona que li fa d'acompanyant, que li fa de suport,
doncs també pugui accedir fins allà on viu aquesta senyora o aquesta persona
que tingui aquestes especials condicions, és a dir...
I estem segurs que potser ens oblidem d'algun cas, d'alguna situació concreta,
doncs en aquest sentit estem oberts perquè es faci la sol·licitud,
es justifiqui el que calgui, de dir, miri, escolta, jo no hi visc,
però hi vaig a passar quatre mesos a l'estiu perquè és la casa dels meus padrins
i vinc a passar aquí no sé què i jo no em puc desplaçar
perquè tinc una minusvalia acreditada per la Generalitat
i necessito que algú vingui a buscar, estudiarem cas per cas
totes les sol·licituds que se'ns puguin fer arribar
perquè estem segurs que hi poden haver-hi casos concrets i especials.
Això pel que fa a la circulació, en el cas de l'aparcament
també està prevista, òbviament, la targeta de resident
per poder aparcar en les zones blaves, amb un preu mínim.
Aquesta és una de les línies que també volem tirar endavant,
no només a l'apartalte, sinó en general anar-la extenent per tota la ciutat.
De fet, ja fa ben bé quatre anys que en plan experimental
s'ha posat en pràctica aquesta mesura
en el carrer Pini-Soler i Enginyac-Abestany
entre el tram que va des de l'antic Vallellano fins a l'Avinguda de Catalunya
perquè ens entenguem.
Ha funcionat molt bé, la veritat és que els veïns ens han demanat tornar a revalidar.
Ara fa més de mig any o gairebé un any
perquè el temps passa molt de pressa, ens vam posar en contacte
amb l'associació de veïns del barri del Carme
que també estaven interessats en fer alguna actuació
a nivell d'aparcament en la zona de la seva influència.
El barri del Carme, perquè ens entenguem, és la pastilla aquella
que va des de...
Santa Pere Martell...
Sí, aquell polígono...
Molt bé.
El polígono que queda dintre del que és Jaume I per un costat,
Vidal i Barraque per un altre,
Real per baix i Ramon i Cajal per dalt.
Tot aquell polígon, tots aquests carrers que ara comentaves per allà al mig,
són moltíssimes persones i hem implementat també fa mitjany
aproximadament el tema aquest de la zona blava
amb targeta especial per a residents.
És a dir, aquesta targeta és una targeta de tipus de crèdit
que s'introdueix en l'aparell del parquímetre
i que l'introduir-lo permet que puguis treure un tíquet
per aparcar durant tot el dia a la teva zona,
a la zona de l'àmbit del teu barri,
de la zona del barri del Carme,
o bé en el cas de Pini Soler,
doncs a Pini Soler i Enginyac Bastany,
perquè puguis aparcar en aquests carrers concrets
pagant només 50 cèntims d'euro al dia.
Em sembla que el preu està sobre un euro a l'hora
i les condicions són evidentment molt més vantatjoses.
Què aconseguim amb això?
Per què tirem endavant això?
A veure, primer, la zona blava és una zona,
és el mal menor, no?
El carrer és de tothom,
hem de donar la màxima rotació possible
i hem de favorir que el màxim de gent possible,
donat que hi ha 3,5 vehicles per família
aquí a la ciutat de Tarragona
i que si sortissin tots al carrer no s'hi cabria,
doncs hem de fer el possible perquè hi hagi rotació, no?
No només pels vehicles de Tarragona,
sinó per la gent de barris
i per la gent que ve de pobles veïns
com a conseqüència de l'efecte capitalitat que té Tarragona, no?
Que venen al notari,
que venen a fer una gestió administrativa,
que venen a comprar,
que venen al metge,
que és el peatge que hem de pagar
les capitals que tenim aquests serveis
i que donem aquests serveis
en el nostre interlant, no?
En el nostre àmbit d'influència.
Per tant, hem de favorir la rotació,
en determinades zones,
perquè hi ha més demanda d'aparcament que d'oferta,
però a la vegada hem d'intentar
que el veí no se senti discriminat, no?
Especialment en aquelles zones
on les cases són suficientment antigues
com perquè quan es van construir
no fos obligatori fer aparcaments.
En determinades zones,
com en el carrer de l'Avinguda de Roma,
on us trobeu, per exemple, ara en el diari,
bé, els edificis ja obligatoriament tots tenen pàrquing
i, per tant,
la immensa majoria dels ciutadans que hi viuen
tenen resolt el tema de l'aparcament
perquè sota dels immobles,
sota dels edificis,
hi ha aquests aparcaments
pels propis residents de la zona.
Hi ha altres zones amb edificis més vells
on això no era necessari
i aquí hem de tenir l'especial sensibilitat
d'intentar afavorir els residents
amb aquestes mesures,
com la targeta aquesta de resident
per 50 cèntims al dia.
Bé, doncs això també ho aplicarem ara a la part alta,
no?
Però no només a la part alta.
Hi ha terminis d'aplicació?
No, a veure,
de moment el que volem és primer
implantar la targeta de circulació
per no barrejar...
Que per això s'hi ha terminis?
Bé, el termini s'acabava,
em sembla que començava el 12 de desembre,
la sol·licitud d'instàncies,
s'estan rebent instàncies
sol·licitant aquestes targetes,
la setmana passada vam enviar un mailing
als mil i escaig,
mil i escaig,
caps de família
de tota la part alta
que tenim sensats,
doncs per si algú
encara no s'hagués assabentat
amb un tríptic explicant
en què consistés la targeta aquesta
de circular
i com funciona
i vam quedar
que quan l'associació de veïns
conjuntament amb l'àrea de trànsit
determinin que
diguem-ne que la difusió
ja ha estat suficient
i que més o menys
tothom se n'ha pogut assabentar,
llavors farem l'aplicació
de la...
farem l'aplicació
de la targeta,
de la cartolina aquesta,
avisarem oportunament
de dir,
a partir de demà
això ja és vigent
i per tant a partir de demà
facin el favor
de respectar
aquesta qüestió,
no?
Per tant,
el timing
que ens havíem marcat
en el conveni
era de sis mesos,
però en aquests moments
pensem que
ho podrem avançar
moltíssim més,
no?
Jo suposo que
si tot va bé
doncs igual
a finals de gener
podrem tenir-ho enllestit.
Una vegada això
estigui enllestit
començarem a fer
el repartiment
de les zones blaves.
De moment
ja s'han pintat
de zones blaves
a la part alta,
però...
Hi ha veïns
que van observar
que es començaven
a tinta de calla,
que no es pensi
algú que ja
es comença a aplicar.
No, no,
però no són operatius
diguem-ne els parquímetres,
sinó que de moment
encara és aparcament lliure,
el que sí que lògicament
doncs
l'empresa municipal
d'aparcaments
va anar fent
la seva feina
d'acord
d'acord amb el seu
timing
i plans de treball
i plans de treball,
doncs s'han encarregat
les màquines
expanadores
aquestes,
s'encarregaran
les targetes
per poder-les
donar als residents,
etcètera,
però si em permés,
Jo,
l'Andal,
el que volia dir
és que
aquestes targetes
no només
acabarem aquí
el procés
d'aquestes targetes
de residents
en zona blava,
sinó que la voluntat
és anar-ho
extenent
en altres zones
de la ciutat.
Just
el mes d'agost
vam estar en contacte
amb el president
de l'Associació de Veïns
de Maria Cristina,
Hernández Saneuja,
López Pelaez,
Cronista CC,
tota aquella zona
de la ciutat
on hi ha algun
dels carrers
que té zona blava,
d'altres no,
i probablement
donat que també hi ha
Piní Soler
i Enginyac Bastany
doncs igual farem una zona,
l'ampliarem
una miqueta més
per afegir-hi
aquests que ja tenen
la zona blava
de targetes residents
per poder fer
tota aquella pastilla
que va des de
Maria Cristina
fins a Piní Soler,
doncs tots aquells
carrers intermitjos,
poder fer
aquesta aplicació
de la targeta
de resident
per tots aquells residents
a la zona
que ho vulguin.
Què aconseguim
amb això,
a més a més?
Aconseguim eliminar
el cotxe,
que ni dic jo,
cotxe paparra,
el cotxe d'aquell...
Que no es mou.
Que no es mou,
d'aquell senyor
que té un cotxe
que arriba el divendres,
perdó,
arriba el dilluns al dematí
o arriba el diumenge a la nit
del poble
d'anar-te a passar
el cap de setmana
al seu poble
o el que sigui,
viu entre setmana a Tarragona,
aparca el cotxe allí
al mig del carrer
i el té permanentment
aparcat
fins que el cap de setmana següent
o el cap de dos caps de setmana
decideix tornar
a pujar al poble,
perquè potser
només el fa servir per això.
O d'aquell estudiant
que ve de fora
o de tal.
Home,
el carrer és de tothom,
el que deia abans,
hem de donar rotació,
ha de tenir prioritat
el comerç de la zona,
el resident a la zona,
els llocs
que es poden aparcar al carrer
no són
perquè siguin
pàrquings gratuïts,
perquè la gent
li deixa el cotxe allí
dies i dies sencers.
La gent que té un cotxe
ha d'entendre
que s'ha de resoldre
d'alguna manera
o ha d'anar pensant
en resoldre
el tema de l'aparcament.
El que no pot ser
és que hi hagi gent
que es compri cotxes
de 4 milions
i que després
no pugui
o no es plantegi,
si més no,
poder
comprar-se un aparcament
que ni costarà dos.
O posar el cotxe
a pupilatge,
perquè és que el carrer
és que si no,
no hi cabrem,
Iolanda.
És que,
insisteixo,
a Tardona tenim
3,5 vehicles
censats
per cada unitat familiar.
Digue'm on els posem,
en quin lloc els posem.
Si tothom
fes aquest plantejament
de dir
no, no,
jo el vull deixar al carrer
perquè tinc dret
de deixar-lo al carrer,
doncs mira,
què succes?
Que hi ha gent
que fa 30 anys
que potser el deixa al carrer,
la ciutat està creixent,
el seu efecte de capitalitat
augmenta
i probablement
aquest mateix senyor
que fa 30 anys
que deixa el cotxe al carrer,
abans només el tenia ell,
el cotxe.
I ara potser el té ell,
el fill,
la filla,
la dona...
És que no és un cotxe
per família.
I encara tenen el tot terreny
per anar a la muntanya
al cap de setmana.
És a dir,
hem de resoldre-ho
i la millor manera
és donar rotació,
afavorint el veí
i donant aquesta prioritat
al veí.
Per tant,
el model aquest
de tàrgia de residents,
la voluntat
de l'equip de govern
i l'encàrrec
que em fa a mi
l'equip de govern
quan entro com a regidor
de trànsit
a l'Ajuntament de Tarragona
és el d'anar ampliant
aquest model
de tàrgia de resident
pels residents
de diferents zones
de la ciutat.
Bé, senyor Fonse,
jo tinc molts temes
damunt la taula,
anirem posant-los
per anar explicant-ho
perquè hi ha molta roba
per tallar.
Molta, molta.
Pagament fraccionats
dels pàrquings,
en aquest cas
que depenen
d'Espimsa,
ja fa temps
que es va dir
que es pagaria
pel temps real
que es té el cotxe
estacionat al pàrquing.
Es va dir
que cap al mes de novembre
que ja hem deixat enrere
probablement
ja seria operatiu
aquesta forma de pagament.
Encara no ho és?
No.
A veure,
nosaltres ho tenim aprovat,
el Consell d'Administració
d'Espimsa
de l'Empresa Municipal
de Mercats,
que és el que gestiona
alguns dels aparcaments
de la ciutat,
ja ho tenim aprovat
i ja tenim
per Consell d'Administració
i tenim la maquinària
adaptada
i que
en el moment
en què volguéssim
doncs podríem fer
aquesta aplicació
d'aquest
tenim el soft
preparat
perquè això pugui ser així.
El que succeeix
és que
l'altra empresa
de la ciutat
que també té places
d'aparcament,
l'Empresa Municipal
d'Aparcaments,
està adaptant-ho,
està adaptant
el maquinari
que era un maquinari
més antic
perquè eren pàrquings
més vells
que no tenien
aquesta possibilitat
d'adaptació ràpida
com els nostres
i estan intentant adaptant-ho
i llavors
la voluntat
de l'Ajuntament
és que l'aplicació
sigui conjunta.
Recorda quines tarifes
seran allò
amb el pagament real?
De memòria
no ho recordo
perquè va per minuts
i sé que
el fer el fraccionament
per minut
lògicament
no és el mateix
pagar per hores
per minuts
que per minuts
és a dir, per hores
si tu t'estaves
59 minuts
doncs sorties beneficiat
perquè
doncs havies
només pagaves una hora
i estaves 59 minuts
i en canvi
si te n'estaves 15
doncs pagaves igual
que el que s'estava a 59
ara amb el nou pagament
per minutatge
lògicament
els que sortiran
beneficiats
seran
els que s'estaven
un quart d'hora
perquè ara només
pagaran els 15 minuts
però sortiran
perjudicats
els que s'estaven
59 minuts
una miqueta més que pagarem
el minut
no
es pagarà el minut
el que costa
és a dir
la mitja
de les entrades
i sortides
al final
ha de donar
la mateixa
opció
és a dir
sortiran perjudicats
uns
sortiran beneficiats
els altres
globalment
serà més just
perquè tu entraràs
i pagaràs
el que realment
consumeixis
home
moltes vegades
al voltant dels pàrquings
ens observem
a nosaltres mateixos
o una altra
que corre perquè diu
ells que per un minut
pagaré 15 més
això ja ens ho estalviarem
d'entrada
perquè pagarem
el temps real
efectivament
efectivament
i a més a més
un altre concepte
que voldria dir
perquè a veure
aquests temes
és fàcil fer una certa
demagògia
de dir
home mira aquí
només volen afany
guanyar diners
a veure
jo et puc assegurar
que en el cas d'Espimsa
som una empresa pública
municipal 100%
i que els beneficis
que obtenim
dels aparcaments
en alguns casos
hi ha algun petit benefici
final d'any
es repercuteixen
o bé en el mateix aparcament
o bé en la construcció
d'altres aparcaments
per anar donant servei
a la ciutat
és a dir
penseu que
en tot cas
la imatge aquesta
de recaudació
que hi pot haver
és
no infundada
però sí injusta
l'acusació
que a vegades
se'ns pugui fer
per això s'han de resignar
és la imatge
que hi ha
ho tenim assumit
però jo crec que
qualsevol ciutadà
per molt empipat que estigui
si ara se n'en recorda
recordarà que fa 15 anys
a Tarragona
hi havia
una misèria
de places d'aparcament públic
que era insuficient
per tota la ciutat
només hi havia
l'aparcament de Saavedra
que em sembla
que són uns 300 places
i que en aquests moments
a la ciutat de Tarragona
se n'han arribat
a generar gairebé 10.000
i que aquestes 10.000 places
d'aparcament
molts d'aquests aparcaments
estan saturats
i que estem donant
un servei important
i que gràcies a això
hem reforçat la capitalitat
i que gràcies a això
te'n pots anar a fer serveis
i pots anar a fer gestions
a tot arreu
amb comoditat
i que gràcies a això
la gent que tenia cases
sense aparcament
i que se'ls ha fet
un aparcament al davant
immediatament
aquella casa revaloritza
i passa a valdre molt més
si no molt més
una mica més
del que valia abans
és a dir
anem millorant l'entorn
les comoditats
i els avantatges
de la ciutat
i això té un peatge
i cada vegada
hi ha més gent
dels barris
que ve al centre
de la ciutat
a fer gestions
que necessiten aparcar
en algun lloc
o gent
que abans vivia a Tarragona
i que ara s'han muntat
l'apareado
als Pallaresos
o el Callao
no sé on
que també necessita venir
a la ciutat
a fer gestions
i que cada vegada
hi ha més vehicles
com dèiem abans
3,5 per família
a la ciutat
i que cada vegada
necessitem per tant
col·locar-los
perquè hem de fer
un trànsit
a la part de dalt
la part del carrer
hem d'anar-la
peatonalitzant
cada vegada més
hem de fer-la més amable
al ciutadà
que hi transita
i que hi camina
ja que parlem d'espinça
tornarem a parlar
de circulació
i alguna altra pregunta més
el tema de la remodelació
del mercat
que és un dels temes
avui em llegeix la cartilla
avui li trobarem el suc
avui em repassa
avui tinc aquí
la llista de la compra
i ja veurem
això és un examen
jo aprofito
aprofito
que la visita
al tema del mercat
de la remodelació
que ara l'any 2006
ens pot dibuixar
breument
una mica
com estan les coses


a veure
la remodelació
ja sabeu que fa
jo soc regidor
porto els temes
d'espinça
del mercat
des de fa 6 anys
aproximadament
però en fa 6 més
que se'n parla
ja el meu antecessor
el Manolo Fuster
doncs ja havia començat
a treballar
són els mateixos
venedors
del mercat
el que ens demanen
demanen a l'Ajuntament
que hi posem
posem fre
en una degradació
i en una situació
en la qual
s'han anant
tancant parades
perquè és un model
de compra
que s'està tornant obsolet
és a dir
avui en dia
l'accés de la dona
al mercat del treball
fan que no pugui ser
que es mantingui un horari
de 7 a 2
i amb un tipus
de comerç
que moltíssima gent
no hi pot accedir
per horari
per temps
per dinàmiques
socials
i de treball
i per maneres
de funcionar
la societat
d'avui en dia
i per tant
nosaltres comencem
a treballar
i comencem
a treballar
amb aquesta reforma
i la direcció
general de comerç
de la Generalitat
de l'antic govern
de Ciu
i de l'actual govern
tripartit
ens diuen
que la reforma
l'hem de fer
com la tenim planificada
ens ho diu també
l'empresa pública
Mercasa
que és l'empresa
que es dedica
a alimentació
del Ministeri d'Agricultura
Remaderia i Pesca
de Madrid
els estudis
que ens fan
del POEC
i dels plans
d'equipaments comercials
de la ciutat
és a dir
tots els estudis
i tot el que han fet
a les altres ciutats
que han fet
aquestes reformes
a Barcelona
especialment
a Sabadell
a València
a Saragossa
van amb la línia
de millorar això
fer menys parades
més amples
més llum
més calefacció
aire condicionat
passadissos amples
més lluminositat
més places d'aparcament
i un complement
una mitjana superfície
que permeti
que a més a més
de comprar
l'alimentació fresca
tu et puguis desplaçar
en el mateix lloc
i en un únic acte
de compra
puguis comprar
l'alimentació seca
és a dir
el Nescafè
la compresa
el dentifrici
i el suavitzant
per la rentadora
i a la vegada
puguis comprar
també
doncs això
tots aquests complements
de detergents
i de neteja
etcètera
per tant
la reforma
crec que l'hem d'afrontar
si no l'afrontem
el mercat
el mercat
el mercat
jo penso
que baixarà
la importància
que ha tingut
durant aquest últim segle
i sobretot
l'hem de fer
no només pensant
amb els propis venedors
que també
és un dels elements
importants
que volem ajudar
però sobretot
pensant
en els consumidors
aquell consumidor
que només pot anar
a comprar a les tardes
o a partir de les 7 de la tarda
quan plega
etcètera
i també pensar
en l'eix comercial
que hi ha a l'entorn
del mercat
és a dir
allò que segurament
justifica
que al segle XXI
quan no hi ha
aspectes d'abasteixement
ni aspectes
de celebritat pública
com es van crear
aquest tipus de mercats
en aquests moments
allò que justifica això
aquesta existència
del mercat
tal com és
és perquè creiem
en aquest tipus
de comerç
personalitzat
de qualitat
de servei
personal i directe
però
pensem
i sabem
i som coneixedors
que el mercat central
és l'eix
entorn del qual
pivota
tota una sèrie
de comerç urbà
que si el mercat
desapareixés
acabaria desapareixent
i per tant
l'hem d'afrontar
hem d'acabar
de parlar
amb els venedors
valorar
totes les sensibilitats
de cada un d'aquests venedors
hi ha casos
molt especials
de gent gran
de gent que els fills
no volen continuar
el negoci
etcètera
ens hem de seure
amb ells
a veure com
podem solucionar
el tema
però jo crec
que és una reforma
que l'hem d'afrontar ja
seria el 2006
el moment d'afrontar-la

estem treballant
vull dir
ha de ser l'any definitiu
ha de ser l'any
jo crec que hi ha
el punt d'inflexió
al final
deixarà satisfet
a tothom
però això suposarà
canvis importants
en el tema
dels marxants
sense anar més lluny
dels dimarts
dels dijous
és una obra
molt important
la que s'ha projectat
en el seu dia
això implicarà canvis
i tenen previst
fins i tot canvis
que afectin
la Rambla Nova
des de la font del centenari
fins pràcticament
al balcó
una mica la línia
de peatonalització
que està fent
en moltes ciutats

aquest és un dels elements
que tenim damunt
de la taula
estem com a conseqüència
del mercat central
però el mercat central
ha sigut
d'alguna manera
l'última gota
que ens ha fet
decantar
per l'opció
d'estudiar
que en aquests moments
està en fase d'estudi
però jo crec que molt avançat
i molt madur
el de peatonalitzar
tota la Rambla Nova
però tota
ara la Rambla
ja pensem
des de Joan Vinditers
aquí parlem
des de la font del centenari

el que seria
la Rambla clàssica
la Rambla de tota la vida
a vegades
els que som de Tarraón
aquí de sempre
a vegades
parlem del Vallellano
perquè és que si no
és massa llarga
i et perds
la Rambla vull dir
des de la font del centenari
des de davant
del banc d'Espanya
des de davant
de la caixa de pensions
fins al capdamunt
de la Rambla
doncs peatonalitzar
tota aquella zona
i com es resol
el tema del
del pàrquing
s'està estudiant
s'està estudiant
des d'enginyeria
des de guàrdia urbana
etcètera
però una de les opcions
possibles
seria que el pàrquing
del capdamunt
de la Rambla
tant l'entrada
com la sortida
es produïssin
per la baixada
del toro
en aquests moments
l'entrada es produeix
en la pròpia Rambla
i la sortida
es fa per la baixada
del toro
seria compatibilitzar
entrada i sortida
pel mateix indret
però vaja
és una obra important
és una obra
que afectarà
molts comerços
de la zona
però que potenciarà
acabarà potenciant
totes les grans ciutats
que han acabat
petonalitzant
en aquestes zones
han sortit
afavorides
en el principi
la gent es queixa
els comerciants es queixen
es pensen
que no podran arribar
amb el cotxe
fins davant de la porta
però a la llarga
el comerç
no és tant
un tema de comerç
és més un tema
de circulació
de seguretat
de petonalització
hem de pensar
allò que dèiem abans
cada vegada més
la ciutat
del peató
la ciutat
d'aquell
que necessita
harmonitzar
amb el conductor
i la Rambla
és un exemple
important
el que passa
que això implicaria
tallar segurament
el carrer de la Unió
tallar el carrer Adrià
tots els carrers
que hi accedeixen
es veurien modificats
sempre que ara
canvis importants
en el que és la circulació
fer peatonal
aquesta zona central
de la ciutat
ja arribaria
en tot cas
quan ja es materialitzi
perquè ara vostè
parlava de projecte
exclusivament
si parlem
en temps present
no fa gaire
s'ha reobert
el carrer gasòmetre
la circulació
després d'un període
d'obres
en aquest sentit
s'ha normalitzat
també la circulació
que hi havia anteriorment
perquè del carrer Apodaca
alguna cosa es va dir
de mantenir una direcció única
sí, en el carrer Apodaca
estem encara adoptant
dic que a la ponència de trànsit
hi ha membres
que són partidaris
d'una línia
i membres que són partidaris
d'una altra
i haurem d'acabar
de prendre la decisió
de si el carrer Apodaca
es converteix
tal com
mentre s'endurà les obres
en un carrer únic
de baixada
en un sentit únic
igual que el carrer Unió
tot en un únic sentit
de baixada
per un motiu
que cada vegada més
la tendència
no aquí
a tot el món civilitzat
és d'anar convertint
els carrers
en carrers de sentit únic
per seguretat
per sinistralitat
per accidents
que segurament
això obliga
a fer una mica més
de retorn
segons l'itinerari
que hagis de realitzar
això és evident
però
algun peatge
haurem de pagar
aquells que ens desplacem
amb cotxe
ho estem estudiant
i en aquests moments
la possibilitat
que tenim damunt
de la taula
és que
efectivament
Apodaca
continuï sent
únicament de baixada
estudien
algun canvi
alguna modificació
o algun aspecte destacable
en matèria
de circulació
i trànsit
el que és la zona
de Joan XXIII
també

Joan XXIII
efectivament
quan ja es va projectar
tot el que és
l'urbanització
del PP2
tota aquella zona
de l'entorn
de l'hospital
que recordo
que serà una zona
amb més de 2.500 vivendes
això vol dir
un lloc
on hi podran viure
7 o 8.000 persones més
un nou barri
un nou barri important
de la nostra ciutat
allà hi ha tota una sèrie
de carrers
de l'entorn
de l'hospital
que l'enginyeria
de camins
de l'ajuntament
en el seu moment
ja va fer l'estudi
d'implantació
de circulació
en aquella zona
sí que és cert
però
que estem estudiant
ara i estem treballant
conjuntament amb el company
Jordi Sendra
d'Urbanisme
la possibilitat
que a mi em preocupa
el carrer
Joan Miró
perquè ens entenguem
el tros del carrer
que hi ha
a l'acabar
el pont de Santa Tecla
el tercer pont
aquest nou pont
que empalma
la carretera de Constantí
i la carretera de Reus
perquè ens entenguem
em preocupa una mica
aquest accés
perquè ara
quan s'acabi
la rotonda
que està fent
que està implementant
s'està implementant
aquí al final
de l'autovia de Reus
aquell serà
un lloc d'entrada
de carreteres
molt ràpides
la gent que vingui
de Reus
la gent que vindrà
de l'autovia
de Constantí
la gent que vindrà
per allí
també no oblidem
que hi passarà
la nova autovia
és d'on partirà
la nova autovia
a Tarragona
a Montblanc
per tant serà
un pont
en el qual
ens hi accedirà
moltíssima gent
i amb un tema
que tenim
que coneixem
no aquí
a tot arreu
a totes les ciutats
la gent que accedeix
a la ciutat
a través de vies ràpides

la visió
de la velocitat
la té
variada
variada
via urbana
via no urbana
varia
perquè ve
a lo millor 120
llançat a 120 per hora
i entra a la ciutat
i costa molt
baixar de 120 a 50
i a vegades
hem detectat
en aquell pont
gent que accedeix
la velocitat
de fet
hi fem
controls de radar
però estem estudiant
de posar
algun tipus
de banda sonora
o fins i tot
algun semàfor
conjuntament
amb el company
Jordi Sendra
insisteixo
per mirar
de reduir
el que és
la velocitat
d'aquest pont
d'entrada
de la ciutat
aquí
amb el trànsit
sempre s'ha d'harmonitzar
l'interès
general
de tots els ciutadans
de poder-se desplaçar
amb una certa fluidesa
i amb una certa rapidesa
d'un lloc a l'altre
amb la seguretat
del peató
i dels altres conductors
i per tant
sempre hem d'estar
buscant l'equilibri
i això és complicat
Iolanda
perquè no sempre
no sempre actues
a gust de tothom
és més
quan una persona
se n'entera
d'alguna d'aquestes mesures
i en aquells moments
que se n'entera
està conduint el cotxe
en funció de si condueix
o va caminant
l'aplaudeix
o la critica
perquè aquella mateixa mesura
quan deixa el cotxe
i es posa a caminar
pel carrer
doncs potser te l'aplaudeixen
a vegades tenim
aquesta doble vida
els conductors
Depèn de quina banda estiguis
Són petons i són conductors
i depèn de la importància
que le donem l'una o l'altra
valorem més una o una altra
però evidentment
haurem de posar alguna mesura
per frenar la velocitat
allà en aquest pont
i sobretot insistir
la gent que ens estigui escoltant
que sàpiga que de tant en tant
hi fem controls de radar
i que doncs
demanem que per favor
quan s'accedeixi
per aquell pont
la gent intenti
reduir
la velocitat
Són temes importants
que afecten notablement
la nostra vida quotidiana
a la ciutat
per això de tant en tant
convidem
el senyor Raül Font
a la seva qualitat
de responsable
de la ponència de trànsit
però aprofitem la visita
ja que el tenim aquí
ens agradaria també
aprofitar
com dèiem
per parlar de la seva
qualitat de responsable
municipal també
d'esports
digui'm per acabar
què passarà
això me fa canviar
tots els barrets
sí sí
jo ràpidament
és com una
aquí traiem d'alcalà
passem de trànsit
de mercats
de mercats d'esports
però jo no vull que marxi
sense dir-me
què passarà
amb el pavelló Sant Jordi
que ara l'anvinent
el pavelló Sant Jordi
aquest equipament
que tenim a la ciutat
sí sí
i tens tota la raó
a veure
el pavelló Sant Jordi
és un pavelló
que la Generalitat
havia cedit
a la Universitat
Rovira i Virgili
jo crec que feia
la universitat
feia un bon servei
perquè doncs
continuava tenint oberta
la instal·lació
una vegada
havien fet ús
els alumnes
de la universitat
doncs la instal·lació
aquella la utilitzava
la ciutat
diferents clubs esportius
utilitzaven el pavelló
obrien la piscina
al públic
per moltíssima gent
que presa nedant
aquella piscina
però doncs
últimament
havia entrat
en una fase
de degradació
no s'havien fet
les inversions
ni la Generalitat
ni la Universitat
havien fet
cap mena d'inversió
els últims anys
i fa cosa de
doncs bueno
l'estiu
aquest estiu passat
no l'anterior
el mes d'abril
aproximadament
vam ser coneixedors
que la
l'universitat
doncs havia decidit
abandonar les instal·lacions
o deixar les instal·lacions
ens vam posar en contacte
amb la Secretaria General
de l'Esport
perquè no les tanquessin
fins i tot
ens vam oferir
a gestionar-les nosaltres
temporalment
fent-hi les inversions
mínimes
que calguessin
per posar en marxa
la piscina
perquè la piscina
no es tanqués
aquell estiu
la veritat
és que vam tenir
molt bon acolliment
però no van
la Universitat
perdó
la Secretaria General
de l'Esport
de la Generalitat
no ens va acabar
de concretar res
el propi Secretari General
de l'Esport
ho va visitar
i vam arribar
a un acord
de fer un concurs públic
conjuntament
Secretaria General
de l'Esport
i Ajuntament
perquè una empresa
doncs construís
allí
un nou pavelló
unes noves instal·lacions
completament noves
perquè posteriorment
les pogués gestionar
el propi Ajuntament
amb l'empresa
adjudicatària
etcètera
això ha trigat
molt de temps
hem anat al darrere
de la Secretaria General
de l'Esport
ara fa cosa
d'un mes
sembla ser
que ho hem bellugat
una mica
i bueno
nosaltres
el que hem fet
és demanar-los
que agilitzessin
els tràmits
de construcció
d'aquest equipament
i de posterior sessió
a l'Ajuntament
per tal de poder
fer una gestió conjunta
que si ho volen
gestionar ells
jo no hi tinc cap problema
és dir-ho
penso que
el que necessita
la ciutat de Taroni
és que hi hagi equipaments esportius
però en principi
el que està pendent
és que es facin aquestes obres
adequar-ho
la voluntat
de la Secretaria General
de l'Esport
i és
jo només lamento
que
doncs això
que aquests dos anys
que ha estat la piscina tancada
i durant tot aquest temps
que no s'ha pogut utilitzar
el pavelló
l'Ajuntament
ens havíem ofert
per adequar-ho mínimament
el que no té sentit
és com ara demana
el delegat d'esports
aquí a Tarragona
agafa-ho ara
tal com m'he deies
fa dos anys
fa dos anys
jo li deia
que ho agafava
primer perquè no es tanqués
la piscina
i perquè els usuaris
la poguessin continuar utilitzant
durant aquests dos estius
que ha estat tancada
i segon
perquè els usuaris
del pavelló poliesportiu
poguessin continuar-la utilitzant
què hem fet
des de l'Ajuntament
des del Patronat d'Esports
reubicar tots els usuaris
del pavelló
en altres llocs
de la ciutat
públics i privats
ara en aquests moments
fer una inversió
costosa
quan la Secretaria General
de l'Esport
en breus mesos
ja vol tirar terra allò
per fer unes instal·lacions noves
tampoc tindria sentit
és a dir
nosaltres des de l'Ajuntament
el que no podem fer
tampoc és d'ençar diners
fa dos anys sí que tenia sentit
ara ja no
el que sí que volem és
instar
i ho hem fet
per activa i per passiva
la Secretaria General
de l'Esport
que no perdi més temps
que han tingut allò tancat
durant dos estius
i que és una autèntica llàstima
que allò
que unes instal·lacions
tan bones
en el centre de la ciutat
és més
l'alcalde tenia previst
fer un nou equipament esportiu
al costat
del col·legi
César August
quan vam ser coneixedors
que la Generalitat
ens va dir
que volia fer
aquest equipament aquí
vam abandonar
aquell projecte
perquè és que no tenia sentit
que hi haguessin
dues instal·lacions
macro
instal·lacions de piscina
poliesportiva
etc.
en la mateixa zona
de la ciutat
i llavors vam prioritzar
el Serrallo
vam prioritzar
Bonavista
vam prioritzar
altres zones
em dóna la sensació
d'haver perdut dos anys
però em consta
que hi ha una voluntat
de la pròpia
Secretaria General
de l'esport
de desencallar
aquest tema
i agilitzar-ho
però encara no hi ha res concret
ells diuen que sí
que estan treballant
que estan treballant
que estan treballant
és més
el mes passat ens van dir
feu-vos encàrrec vosaltres
que ara traurem el concurs
miri escolti
fa dos anys
que ens ho està dient
per tant
s'ha de treure el concurs
fa dos anys
ens hauríem gastat dos durets
perquè no es tanqués a l'estiu
i ara
no ens n'hem de gastar
dos de durets
sinó que ens n'hem de gastar
20.000 de durets
s'ha de treure el concurs
i a més a més
i pensa en el model de gestió
posterior
sí, el model de gestió
però això és
la propietària de la instal·lació
és la Secretaria General
de l'Esport
a veure
a mi el que m'interessa
com a tinent d'alcalde d'esports
és que la ciutat de Tarragona
en aquesta zona
del nou eixample
de la ciutat
hi pugui haver
un equipament esportiu potent
a mi m'és igual
que ho gestioni
la Secretaria General
de l'Esport
que la Diputació
que el Consell Comarcal
que l'Ajuntament
o que la Federació Catalana
de Pim Pom
a veure si m'espero
m'interessa que hi hagi
una instal·lació potent
perquè els ciutadans
de tota aquesta zona
puguin aprendre a nedar
puguin gaudir de la piscina
puguin utilitzar el pavelló
els clubs de la ciutat
puguin utilitzar aquell espai
que està catalogat
en el pla d'urbanisme
com a espai
d'equipaments esportius
i el que lamento és això
que durant dos anys
hagi estat parat
quan ens vam oferir
com a Ajuntament
i han escrit suficients
correspondència pistolà
en un sentit i en un altre
oferint-los aquesta possibilitat
dient
escolti, nosaltres ens farem càrrec
però ens farem càrrec
ara, fa dos anys
abans de fa dos estius
perquè aquell estiu mateix
hagués pogut funcionar la piscina
que ara ens haguem de fer càrrec
de la piscina
quan la piscina ja està
absolutament degradada
perquè amb dos anys
no sé si sap vostè
que amb dos anys
de no utilitzar
un equipament a l'aire lliure
i haver-lo tingut
amb total abandonament
escolti, en aquests moments
aquella piscina
no hi ha ningú
que la posi en marxa
la inversió és absolutament descomunal
en aquells moments
sí que encara hi harem a temps
i el que sí que els hem demanat
és dir
escolti, em facin el favor
de no perdre més temps
i executar d'una vegada
la construcció
d'aquest equipament esportiu
doncs ja veurem
esperem que l'any 2006
realment sigui una realitat
tal que aquest equipament
es rehabilitï
segur que sí
segur que sí
perquè em costa
que és tan treballant
no estem sobrats tampoc
senyor Font
no estem sobrats
d'equipaments esportius
en aquesta situació
que Déu-n'hi-do del que hi ha
sí però és que cada cop
com que fan campanyes
perquè fem esport
doncs tots volem fer esport
i escolti
amb això té tota la raó
és el tema
si fan campanyes
perquè fem esport
necessitem espais
una cosa que sí
que li puc agrair al Nadal
és que durant els anys
que ell ha estat aquí
ha fet un pla
d'equipaments esportius
impecable
i que en aquests moments
tots els barris de la ciutat
o els grans barris de la ciutat
entenen
ens quedaria a la zona
de Llevant
però que també hi estem treballant
molt bé senyor Raül Font
el saludàvem
com a tinent d'alcalde
responsable
de la ponència de trànsit
l'acomiadem
com a tinent d'alcalde
responsable
regidor responsable
de l'àrea d'esports
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
que sigui un bon any
per vostè
i sobretot per les conselleries
que representa
perquè això en definitiva
serà un bon any
també per tots
moltíssimes gràcies
i bon any
m'has preguntat temes
molt complicats
diversos
avui m'hauria
veus
només ha faltat preguntar-me
com a vicepresident d'Atlàstic
que hauria sigut més agradable
parlar d'això
que només estem a tres punts
de la CENS
sí, també
però avui
com deia
i el farem un altre dia
com deia un gran conegut seu
no tocava
precisament
aquesta pregunta
però miri
sí que parlarem d'alguna cosa
que està relacionada
amb la ciutat
amb la Rambla
parlem tot seguit
de la Fira d'Artesans
de la Fira d'Artesans