Fins demà!
Catalunya Informació
És la una.
El president del PP català, Josep Piqué,
ja ha acabat el seu discurs en el ple de la moció de censura,
amb intervencions dures en determinats moments
en què ha demanat a Pasqual Maragall
que deixi el càrrec de president de la Generalitat.
La part final del discurs l'ha centrat en la crisi del 3%,
que ha motivat la seva moció de censura.
Els diferents grups parlamentaris
valoren ara el discurs de Josep Piqué.
Mentrestant, el PP demana la compareixença urgent al Congrés
del president del Consell d'Estat, Francisco Rubio Llorente,
que es va mostrar a favor de substituir el terme nacionalitat
pel de comunitat nacional a la Constitució.
França està pràcticament avui paralitzada.
Els principals sindicats han convocat una vaga general
a favor de l'ocupació i el poder adquisitiu
i en contra de la flexibilització de les 35 hores de treball setmanal.
Aquí, la vaga provoca la cancel·lació al Prat
de dos vols en destinació als aeroports Charles de Gaulle i Orlí.
Per tren, les connexions fins a Montpellier s'aturen a Portbou
i la continuació es fa en autocar.
L'oposició libanesa rebutja la designació d'Omar Karame
per formar govern, elegant que no està habilitat
per dirigir un executiu d'unitat nacional.
El primer ministre en funcions, que va dimitir fa 10 dies
per les pressions opositores internacionals,
ha rebut novament l'encàrrec de formar govern
de mans del president libanès.
Abdul Halim Sadulaev ha estat nomenat successor
del president independentista txetxè Ashlan Mahadov,
mort dimarts per les tropes russes.
Sadulaev va dirigir el tribunal islàmic txetxè
durant l'època d'autogovern del país.
Els bombers continuen la recerca d'una dona
que ha desaparegut a causa de l'explosió
que hi ha hagut a la localitat asturiana de la Felguera,
que ha provocat també la mort de 3 persones més.
El sinistre ha fet a més una vintena de ferits,
9 dels quals els han hagut d'hospitalitzar.
En esports, l'eliminació del Madrid de la Lliga de Campions
ja genera pressió a la directiva del Barça,
que veu que ara l'únic objectiu del Madrid
passa a ser també la Lliga.
A l'Eurolliga de bàsquet,
el Barça juga avui a la pista de l'Escabolini de Pesano.
I pel que fa al temps, aquest migdia,
l'ambient torna a ser suau arreu del país.
Domini del sol, tot i alguns núvols a punts de la costa central,
i els vents, febles o encalmats.
La pròxima nit, però, tornarà a ser freda.
La una del migdia i gairebé quatre minuts.
I aquí seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio
en la recta final i amb la conversa una mica,
com l'havíem deixat, o alguna coseta més
que s'ha anat dient i explicant respecte al Teatre Tarragona.
Encara han de passar més convidats
fins al final del programa,
que serà això sí, com cada dia, dos quarts de dues,
però, com a mínim, volem tancar aquella conversa
que havia quedat pendent, si se'n recorden,
o si s'incorporen ara a aquesta sintonia,
ens acompanyen en aquests moments
en Jordi Giramer, Lluís Afuentes, Anton Baixeres,
i s'incorporaven aquí a aquesta conversa
dos responsables polítics de l'Ajuntament de Tarragona,
qui va ser regidor de Cultura
durant una bona part d'aquest nou teatre remodelat,
Joan Aregio i Albert Ballbé,
actual regidor de Cultura.
I no parlàvem del Metropol, que era l'objectiu,
sinó que parlàvem del Teatre Tarragona.
En fi, molt més del que s'ha dit
no podem afegir, en tot cas,
jo crec que tots apuntar aquest desig.
I ara sí, el que sí és interessant de comentar una mica,
que és una oportunitat fantàstica
fer un teatre de nou,
perquè ens podem adaptar a les necessitats
i les exigències que des del punt de vista
artístic i teatral té la ciutat en aquests moments.
Aquesta oportunitat no sempre es té.
quan es va plantejar la remodelació del Teatre Metropol,
estàvem tractant d'un espai modernista,
d'un espai que calia conservar
tot un valor patrimonial i arquitectònic.
Aquí estem parlant d'un teatre nou de trinca
i això és una oportunitat que no es pot deixar perdre.
És evident que quan l'arquitecte va fer el projecte
es va donar tràmit als nostres tècnics
del Departament de Cultura
i el Jordi Ramé va donar idees molt encertades.
En principi, l'arquitecte projectava fer dos plantes,
és a dir, planta baixa i gallinero,
i ells van considerar que no,
que era molt millor fer una única planta en pendent.
Això ens obligava encara més
a obtenir la màxima superfície pel fons
i en definitiva embrancar-nos
amb aquesta llarguíssima negociació
del Defensa i de l'Imperial Tàrraco,
perquè el que ells volien és que fos un teatre...
És a dir, jo com que d'això no en sé,
vaig dir que quan també són millor,
ells van dir no, no, parlem de l'assumpte,
perquè el teatre adequat
no és un teatre de 1.600 persones,
que no s'omple mai.
Un teatre de 500 a 600 persones
és la mida ideal.
Ells van donar una sèrie d'advertiments
a l'arquitecte
i el projecte s'ha regnat una mica en aquest sentit.
Ara, en l'interregne que hi havia,
ells continuaven sugerint qüestions
que evidentment tenen que ser
especialment escoltats els nostres tècnics
per l'equipament estricte.
L'Anton deu estar molt pendent,
per la part que li toca,
per després com pot anar la cosa, no, Anton?
Sí, la veritat és que sí val la pena,
per l'experiència que hem tingut a la Metropol,
ens diu clarament
que tota la inversió que es fa en el moment
de la construcció i del primer equipament
facilita molt després l'explotació
i la fa econòmicament viable,
perquè no disposar d'un equipament flexible
que ens permeti acollir qualsevol producció,
tot això va a les costelles
de la programació que es faci
durant el temps d'explotació.
Aquests 10 anys de Metropol el que sí que ens diuen
és que el que ens vam gastar el primer dia
encara funciona,
encara hi va ser una inversió molt rentable.
En aquest sentit, jo me'n recordo,
això ho has explicat diverses vegades,
el Jordi Obratran també ho ha explicat,
que en el projecte inicial del Josep Llinàs
no figurava el pont de llums,
ni figurava el fosso d'orquestra.
I en aquest sentit, jo crec que hi va haver una gran sort
que el Josep Llinàs,
amb el qual crec que sempre hi ha hagut
unes relacions excel·lents,
va entendre les necessitats d'un teatre modern
i les va aplicar,
això ho m'ho he explicat diverses vegades,
les va aplicar en el projecte,
i bé, home, dóna el fosso que dóna en aquest teatre,
però gràcies a això s'han pogut fer algunes coses
que si no, no s'haurien pogut fer.
I el pont central de llums,
tres quarts del mateix,
que teatres, com dèiem abans,
a l'italiana del segle XIX,
com pot ser el Romea,
en algun moment o altre han hagut d'afrontar
aquesta remodelació per adequar-se
les necessitats actuals.
I en el cas del Tarragona,
doncs no ha de ser una excepció,
és molt important pensar
per què ha de servir el teatre,
si ha rumiat,
i a partir d'aquí,
com més polivalent,
això em sembla que ho tenim tots clar,
és a dir,
en el moment que tu puguis compaginar
una funció d'òpera
i un espectacle de dansa,
i a la vegada un...
Has de pensar totes les possibilitats,
o veu una gran orquestra,
com més polivalent sigui,
això sigui...
Això és l'ideal.
Llavors, a partir d'aquí...
Un i gràcies,
vol dir pressupost.
Exactament.
Sempre van a parar
al mateix lloc, eh, senyores.
Jo, si a fixar,
només parlen de dinerons, eh?
Sí, sí.
Quin poc esperit romàntic que té.
Els ciutadans tenen tendència
a parlar dels diners
que s'han de gastar
i dels diners
que a ells se'ls cobra,
i normalment
de manera inversa.
És a dir,
s'han de gastar molts
i s'han de cobrar pocs.
Bueno,
això és la curiositat,
aquesta.
Joan té una pareta màgica
que aconsegueix que això
sigui normal.
Sí, una màquina
de fer bitllets tenim.
Això és il·legal, eh?
Les màquines.
Tinc entès que és il·legal,
no ho sé.
Si la tingués,
la faria servir,
li asseguro.
Aviam,
els aniversaris,
anem acabant
perquè jo vull saludar
els últims comènes.
Els aniversaris sempre conviden,
doncs allò,
ai, te'n recordes?
La cosa de l'anècdota
que a més per ràdio
queda molt bé.
Vostès se'n recorden
breument d'alguna anècdota,
no anècdota,
algun moment particular
que dius,
mira,
si hagués de quedar-me allò
amb la foto
o fer un quadret
o alguna cosa
reflectiria
aquella imatge.
En tenen alguna
de tots aquests 10 anys
de Teatre Metropol?
Alguna.
Més d'una,
però bé,
en trien una,
cadascú,
si pot ser?
No sé si és una anècdota,
jo el moment
que recordo
més brillant
dels que he estat aquí
precisament va ser
la primera temporada
amb la companyia,
amb la quadra Sevilla.
Recordo una escena
especialment brillant
que portaven un falcó
que s'enfilava
a dalt de tot
d'un màstil
amb una bandera
i aquest falcó
hi havia un moment
de l'espectacle
quan hi havia
tota la magafonia,
tota castanya
i el falcó
era un animal,
era un animal,
obria les ales
i es tirava
com damunt del públic,
era una cosa
espaterrant.
I em va impressionar
molt aquesta imatge
i crec que...
El públic més, no?
No, va ser
molt impactant
en aquell moment.
Lluïsa.
Bé, ja n'he dut a cinc
que hem tingut, no?
Potser una que ens fa riure
bastant a taquilles
va ser un dels actors
que va venir un dia
i ens va demanar
una pixa
per taquilles
com si nosaltres
fóssim una pixeria
o alguna cosa.
I també hem tingut actors
que...
que això es va passar
amb un actor en concret
que va ser
el tamallo
que va entrar
i ens va preguntar
que quina hora actuava
i nosaltres li dèiem
que d'aquí a 20 minuts
i que no s'havia donat compte
ni de l'hora que era
ni quasi ni enlloc
que estava.
no?
És a dir,
li desanelta...
Tenia un problema
d'orientació, eh?
Sí.
Una miqueta
d'actors i artes
i tot això
en parlarem ara
amb els següents convidats.
Jordi?
Hi ha molts de moments
en aquests 10 anys
i tots tenen molt a veure
amb l'emoció
abans l'Anton recordava
una cosa
que a ell li pot haver sobtat.
Jo potser recordo
la vinguda
la primera vinguda
aquí al Teatre Metropol
de la companyia Urteatro
potser la va ser l'any 98
això
amb un espectacle
que era el Romeu i Julieta
i jo crec que
l'altre dia
ho comentàvem
amb alguns dels tècnics
perquè curiosament
un dels actors
i això té a veure
que això del teatre
en el fons
és una gran família
i això ho diu el Ricard Salvat
i és veritat
perquè al llarg dels anys
et vas trobant
amb gent
amb situacions diferents
i tot plegat
hi ha una mena de trenyina
que uneix
tota la gent del teatre
doncs un dels actors aquests
l'altre dia
el vam tenir aquí
amb una representació
de patera
però aquesta primera vinguda
d'Urteatro
crec que
si comentéssim
amb els tècnics
la gent del teatre
va marcar alguna cosa
Urteatro era una companyia
molt jove del País Basc
que li van donar
el Premi Nacional de Teatre
per la seva posada en escena
del Somni de la Nit d'Estiu
de Shakespeare
i aquí venien
amb un altre Shakespeare
que era el Romeu i Julieta
i a més van estar
dos o tres dies aquí
i bé
jo crec que va ser
una companyia molt jove
amb molta energia
i que portava
una manera de fer teatre
molt peculiar
i que jo crec
que aquí en el teatre
va marcar una mica
perquè també era
un equip molt jove
i va haver
una bona sintonia
molt especial
i a la vegada
jo recordo
que era un espectacle
esplèndid
que a l'escena final
a l'escena final
hi havia una música
d'un cantautor italià
preciosa
que realment arribava
que activava
i l'altre dia
amb l'avinguda
d'aquest actor
ho vam recordar
i vam recordar
també amb els tècnics
que d'alguna manera
o altra va marcar
inclús estèticament
va marcar una mica
en l'equip jove
d'aquí
i bé
potser em quedaria
en aquesta
no té a veure
amb l'emoció
llavors en hi ha alguna altra
home hi ha anècdotes
allò gracioses
més emotives
senyor Ejo Agusté
en quina modalitat
es queda
d'anècdotes
ja l'estava pensant
perquè
bueno
d'obres
n'he vist
l'escara
he pogut
però segurament
el que més
recordo
del Metropol
és
el Departament de Cultura
de l'Ajuntament
ha tingut
ha sigut una mica
viatger com a departament
físicament
ha estat
ubicat
ara estan molt ben ubicats
a la Rambla Nova
molt nòmada
però va haver-hi una època
que van estar aquí
tots
tots aquí al Metropol
tots estaven aquí
a les oficines
i quan s'estava acabant
precisament
aquesta legislatura
de la que jo
vaig ser regidor
me'n recordo
que un dia
vaig venir
aquí al teatre
per parlar
d'alguna cosa
vaig entrar
per aquí davant
vaig entrar
per aquí
i això
era
s'estava acabant
la legislatura
o tenien que haver-hi
les eleccions aviat
alguna cosa d'aquestes
i quan vaig passar
per aquí
per anar a agafar el pati
i tirar cap allà
la veritat és que
em vaig assentar
en una cadira
d'aquí del teatre
no hi havia ningú
em vaig assentar
i Podem
em vaig estar
com a 10 minuts
o un quart d'hora
és una imatge
molt cinematogràfica
allò de seure
a un teatre buit
i seure al pati
de botany
i si tens la sort
això
sí
doncs trobo que
de la gent
no li hauria
de tenir la sort
de poder-ho fer
perquè el recordo molt
aquells 10 minuts
aquell quart d'hora
em vaig seure aquí
i allò que
et fas com una pel·lícula
et fas com una pel·lícula
del que s'ha fet
del que no sé què
del que no sé quantos
i la sensació
d'un teatre buit
com normalment
doncs també
no sé
d'una església buida
d'un lloc aquest
on pots tindre 10 minuts
per tu
doncs
ho recordo molt
ho recordo molt
aquells 10 minuts
que em vaig estar aquí
sentat
o que podria ser
no ho sé
un quart d'hora
o podria van ser 5 minuts
no ho saps
perquè a vegades el temps
però no
aquella estona
que em vaig estar aquí
sentat allò
fent una mica
de repàs mental
i en el teatre buit
i doncs com ara
no sé si anéssim
que està bastant fosc
i tal
estar allí sol
doncs realment
m'ha quedat molt gravat
és que jo crec
que els teatres
tenen aquest aspecte
de recolliment
i sobretot
que no hi ha públic
però a la vegada
és difícil
que t'hi senti sol
hi ha quelcom
no sé si va passar
o no
estaves allà
ara un minut
però no et sent sol
tampoc
sí
no ho recordo molt
els teatres
tenen
perdona
tenen
la màgia
aquesta de concentrar
el temps
és a dir
això que un teatre
es monti
es desmonti
es desmonti
de fet
és com la vida
vista acceleradament
perquè les coses
són efímeres
acaben
i t'asseus allí
i dius
mira
tot el soroll
encara hi ha el soroll
de tota l'activitat
que s'ha fet
durant els dies passats
però ja no queda res
però demà hi ha una altra cosa
però segurament
en els teatres
no deu ser veritat
això
empíricament
no deu ser veritat
però
crec que sentimentalment
sí
jo crec que els teatres
acumulen
en els seus racons
acumulen
tot el que hi ha passat
i si t'hi assentes
encara que allò
no estigui passant
en aquell moment
si vols
és molt fàcil
portar-t'ho a la memòria
queda impregnat
tot l'espai
de totes les veus
i les imatges
que han anat passant
exacte
senyor Ballbé
si estem acabant
jo amb la clau
que abans parlàvem
de recuperar
tis de Tarragonins
potser el record
el dia
que per mi
va ser una nit exitosa
va ser el dia
que va vindre a cantar
l'Àngel Odena
amb el d'això
amb l'Aragall
és a dir
l'Àngel Odena
és un jove valor
del Belcanto Tarragoní
és un home
que està fent
la carrera extraordinària
i ell representava
la joventut
i l'Aragall
representava
la maduresa
l'escena de tot
aquell dia
l'Aragall
no és que estigués
acabava sortir d'una grip
i estava fotutet
però bueno
de totes maneres
continua sent
un gran cantant de Catalunya
i l'Àngel Odena
va estar a l'altura
és a dir
el teatre
s'ensorrava d'aplaudiments
perquè clar
l'Àngel és un xicot tarragoní
de família coneguda
havia participat
amb el cor jove de Tarragona
i d'alguna manera
va ser un dels dies
sin más bitlletes
i va ser
ja dic
un tema molt
després van anar
als camerins
bueno
molt bé
una jornada
de tres pas de poders
curiosament
cadascuna de les anècdotes
representa
alguns dels moltíssims aspectes
que recull aquest teatre
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
anava a dir per venir
però és mentida
som nosaltres
que hem vingut
gràcies per rebre'ns
en tot cas
Lluïsa
et fa res quedar-te
perquè ens agradaria
que tu
com a cap de taguilles
fessis el sorteig
encara hem de parlar
amb altres companys
t'ho agraïm
d'acord
moltíssimes gràcies
tornem immediatament
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies
gràcies
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Esclar, ho faig i quedarem amb més frames.
No, és que ara no en tinc de secrets.
diria, ho espanyol, que demanava.
Gaire bé tots formou part d'aquest teatre des de fa molt de temps.
Després està de deu anys, teniu la sensació de que ha passat molt de temps ,
que ha passat molt ràpid tota aquesta dècada i quina percepció teniu d'aquells inicis
d'aquells inicis amb l'entorn comentàvem que tots hem après molt,
tots eren bastant, tots teníem la nostra professió, els nostres coneixements,
però ens faltava bona part de l'experiència que hem adquirit després d'una dècada.
A veure, qui trencar el gel? Toni em penso que et toca a tu.
Bé, els 10 anys quan et dones compte estan aquí a sobre, no?
És el mateix que va passar quan vam fer els 5 anys, no et dones compte,
és el nostre dia a dia, anar muntant, anar desmuntant, anar preparant espectacles,
buscar solucions quan trobes que alguna fitxa tècnica d'algun espectacle es complica
i trobar-li la solució i per sort penso que sempre han sortit haidosos del tema.
Jo és el que deia, si no se us veu per enlloc és que tot funciona.
I jo no us havia vist gairebé mai, home, com a espectadora i així alguna vegada
algú de vosaltres, el Javi sí que el veig habitualment si vinc aquí al teatre,
com la resta d'espectadors, però en el cas del Toni o del Lluís no sou persones que us vegi,
això és un bon símptome, no?
Sí, és com els àmbitos, no?
Com funciona la cosa? Arriba la companyia amb els seus especialistes,
es posen en contacte amb vosaltres, ara parlaves d'una fitxa.
Expliqueu-nos una miqueta com treballeu amb els tècnics de les companyies.
A veure, quan arriba la companyia diguem que el 50% de la feina està feta.
si s'ha fet una producció, s'ha vist les necessitats tècniques que tenia l'espectacle aquell,
si cabia bé en condicions, si hi havia algun problema de mides a resoldre abans,
s'ha parlat, s'ha mirat les solucions que podien haver,
si es tenia que reduir alguna cosa, si tenien que treure algun element.
i a partir d'aquí quan arriba la companyia la cosa sembla la majoria de vegades que tot va rodat.
Pot haver algun problema en algun moment que ens enganxem,
però sempre s'explosiona, però evidentment quan arriba la companyia
el 50% de la feina del teatre està fet perquè s'ha fet primer la producció,
la part d'ells com és el Xavi quan fa la seva producció,
el tema d'horaris, el tema que arribin aquí en condicions,
que arribin fins a la porta del teatre sense cap tipus de problemes
i quan arriben els tècnics saben el que es trobaran,
quines mides té el teatre i quines condicions tècniques té el teatre.
Això després segons com sigui l'artista o els artistes canvia
perquè aviam som tots grans professionals però hi ha artistes que són molt artistes
en el sentit que aquell dia gira i diu escolta doncs en lloc de fer quatre passes en faig sis.
Aquell focus, aquella cosa que m'il·luminava allà ara no m'il·lumina on estava marcat
perquè ha tingut la cosa de mira emportat per l'emoció vés a saber,
s'ha saltat una miqueta la norma no Lluís? Això ho heu trobat més d'una vegada.
Sí, més d'una vegada, sí, està clar. El que passa que prefereixo recordar el cas contrari,
al Juan Etxanova aquí li tenim un carinyo molt especial.
És una persona encantadora per treballar amb ell.
Què dius tu Marcelí? Que coincideix amb ell.
Que t'ho hauria d'anar a la tele perquè parla amb gestos però no amb paraules.
Tu saps el que hem parlat moltes vegades i el que t'està dient Lluís ara, és perfecte,
és un gran actor i com a persona una gran persona.
A més a més arriba al teatre amb els tècnics i se passa el dia al teatre amb nosaltres
i és un escàndol i després se n'hi va a dinar amb ell, és fantàstic.
Dels que no són així no en parlarem.
Ningú s'ha de posar en evidència i és poc elegant.
Parlarem dels que són magnífics, dels que tenen un comportament i un tracte impecable.
Per tot i així tots tenim les nostres manies, tots tenim els nostres desitjos.
doncs jo vull allò, jo vull allò altre.
Jo insisteixo aquestes coses queden molt bé per ràdio.
Per tant si us ve al cap alguna anècdota, alguna cosa d'aquelles, algun nom.
El Juan Echanove jo sé que el teniu com un amic més que com una persona que ve a treballar.
I a tots els teatres el tenen igual a l'Echanove.
Aquesta era la conversa que hem tingut diverses vegades de qui és i qui no és.
Per cert és un gran amic del Lluís.
Vau fer amistat aquí al teatre? O ja us coneixíeu anteriorment?
No, no, no, ens vam conèixer aquí al teatre però no parlo d'amistat.
Però que tenim una bona relació.
A mi em crida molt l'atenció el tema del públic.
Tots som d'una manera, és a dir individualment tots som bellíssimes persones
però quan ens ajuntem uns quants a vegades tenim un comportament i ens queixem per tot.
Hi ha de tot.
Hi ha gent encantadora però de vegades tenim aquella cosa de
que aquí fa molta calor o fa molt de fred la puntualitat,
que si m'heu fet una manifestació per la puntualitat de la gent,
jo m'hi apuntaré com a espectadora.
Jo crec que ho tenim molt bé, hem aconseguit educar el públic.
De la forma que quan una vegada s'ha encat al carrer perquè n'ha arribat tard
i la seva localitat no permet seure'ls, si arriben 10 minuts tard
doncs ja no poden entrar, al principi costa molt i te baralles tu amb el públic,
aguantes a la porta tot el que pots i dones totes les raons.
De totes les formes hi ha gent que no ho entén i hi ha gent que sí que ho entén
i que se'n va i ho troba supercorrecte i se'n va.
Però jo crec que aquesta feina durant tots els anys ha servit
perquè el públic de raónes sàpiga que han d'arribar l'hora al teatre.
Els mòbils, lators...
Bé, què hem de fer si som tots d'aquesta manera, no?
El Lluís fa que sí.
Per això el Lluís és amic de la Xenòvia i de tothom em penso,
perquè sap que allà té... probablement no?
Toni, tu també senties amb el cap que bé, que hi ha de tot,
i hi ha moments de tot, lògicament, no?
Home, el que passa és que també el concepte...
Depèn de l'espectacle, en un teatre que és tan petit,
es troben molt a prop i depèn de quan sigui l'espectacle,
si no es troben dintre del propi espectacle és quan comencen les tos,
i si no es concentren en l'espectacle,
aleshores et trobes que no estàs prou ample, que el de costat no sé què...
L'altre sempre s'ha dit que era en causa de l'avorriment de l'espectacle moltes vegades.
I això ja no és cosa del teatre,
això ja no té res a veure ni amb la sala ni amb vosaltres, ni de bons tros.
I allò del tinc fred, tinc calor, no se sent...
perquè som d'així, no?
No, jo m'incloc, perquè tots tenim, sempre que anem als lloc,
sempre tenim alguna cosa a dir.
Són 500 persones que són 500 oïdes,
500 sensacions de fred o de calor, és molt complicat.
Aquí teniu algun espai tipus oficina d'objectes perduts?
Bueno, fem servir les taquilles.
Quines coses ens oblidem al teatre generalment?
Jo la cosa més estranya que m'he trobat aquí al teatre és, no sé com se'n diu,
és per allò parles molt als ganivets.
Ah sí?
Per estrenar.
Algo que no li agradaria l'espectacle diu calla per si de cas.
La cosa més estranya...
Això deus ja ser d'un crític teatral segur, eh?
Tentadures i això no, però això sí que ho vam trobar.
Això el més estrany, el més habitual, imagino, paraigua, jaquetes, mocadors...
Sí, o alguna polsera...
Alguna cosa d'aquesta.
La gent ve a buscar-ho després.
Sí, sí, els hi guardem i ho van a buscar.
La Rosó jo no sé si està per aquí.
La Rosó, que tot el matí ens ha estat acompanyant,
jo crec que tenim aquí la urna i hauríem de començar a treure...
És que clar, jo ara mirava el rellotge,
dic si és que cada cop que seuen aquí els comides,
a mi em passa el temps volant, 10 anys a teatre,
a la Lluïsa li farem que faci demà innocent
i que tregui el número que donarà aquest abonament de temporada,
de la temporada de primavera del teatre.
Tu no, Marcelí, perquè tu no entres, ho sento, perdona,
però ni la família, ni la gent de la ràdio, ni la gent del teatre.
Oients de Tarragona Ràdio que han vingut,
algun s'ha quedat i ho agraï moltíssim.
Hi ha algunes oients que estan tot el matí aquí.
Moltíssimes gràcies per venir i acompanyar-nos.
I d'altres que, òbviament, per raons laborals, sobretot,
doncs no han pogut...
Doncs a aquestes persones se'ls donava un número.
L'altre número, una còpia es dipositava en aquesta urna magnífica.
Lluïsa, el Lluís des de l'estudi m'ha posat allò, saps?
Com un batec.
Aquí sent la ràdio deu sentir un moment emocionant.
A veure...
Mira, mira, és que tenim persones aquí a la sala que diran...
Aviam si em tocarà.
Mira, que he tingut la fidelitat de quedar-me aquí al vestíbul del teatre.
A veure, a veure...
Lluís, quin número és?
Número 33.
Número 33.
Ai, quina...
Sent-ho, o algú que no li ha tocat que estava aquí a la sala.
Assumpció Robert.
Assumpció Robert, que no sé si és a la sala, ha hagut de passar i ha marxat.
De totes maneres, a cada persona que donàvem el número els prenia amb les seves dades.
Assumpció Robert, oient del matí de Tarragona Ràdio, no sé si ens escolta...
Que he tingut que marxar a fer el dinar.
Que he tingut que marxar a fer el dinar.
Ai, li fa gràcia allò dir això per la ràdio.
Que l'Assumpció ha anat a fer el dinar.
Assumpció enhorabona, que vindràs de gratis, com diu la Sílvia Ferreres,
que també ens acompanya en aquest moment.
Vindràs de gratis al teatre a tots els espectacles de la temporada de primavera
i vostès diran...
I no han avançat res del que faran? Doncs no, perquè no tocava.
Com deia el president, ex-president de la Generalitat, no tocava.
Per tant, no es podia avançar.
No, no, no es pot avançar res de la temporada ni es pot avançar
que d'alguna manera, poc o molt, se celebrarà aquest desll aniversari, no?
Vosaltres, com a mínim, un soparet fareu, no? Entre amics, entre companys.
Com a que menys.
Que pagui la casa, com a mínim, no?
Us agraeixo moltíssim, de veritat, la vostra companyia.
Tothom ha tingut, doncs, una presència breu.
Jo crec que ho hem de tornar a repetir el programa.
Farem deu anys i un dia, eh? Com si fos una condemna.
Per nosaltres és un plaer.
Imagino que vosaltres, la vostra història aquí dins del teatre,
es escriu, doncs, com el teatre, en bons moments,
amb aplaudiments, sense, amb la sala més plena i la sala més embuida.
Moltíssimes gràcies, Toni Pinós, Lluís Guzmán,
Javier Callao, Marcelí Vidiella.
Lluís, gràcies. Et continuarem veient a la taquilla.
El Javi també, però el Toni i el Lluís poques vegades el podem veure.
I moltíssimes gràcies a tots vostès que avui també ens han volgut acompanyar des de casa seva
i a través de l'aparell de ràdio que també s'han acostat a aquest vestíbul.
Tornem demà a l'hora de sempre al punt de les 7 del matí.
Gràcies per la seva atenció i molt bon dia.
Gràcies.