De seguida ens referirem, com dèiem fa un moment en el sumari del programa,
a aquest suposat, potser petit increment, de casos de grip i de refredats
que s'ha notat els últims dies en els centres d'assistència primària
i en els hospitals de la regió sanitària de Tarragona.
De seguida buscarem les opinions dels responsables mèdics
de l'Hospital de Sant Poix i Santa Tecla
i també buscarem l'estat i l'ambient en un centre d'atenció primària de Tarragona.
Abans, però, volem saludar amb un dels protagonistes,
que us havíem anunciat avui al matí de Tarragona Ràdio,
un dels protagonistes de l'actualitat, que ha tornat a Tarragona,
ha tornat a la seva ciutat.
Parlem de l'arquitecte tarragoní, Rogelio Jiménez,
que ha estat treballant els últims anys a l'estudi de Ricardo Bofill
i que s'ha incorporat fa poques setmanes a l'Ajuntament,
al consistori de la ciutat, per treballar en la coordinació
i en l'impuls de diversos projectes de futur de Tarragona.
Rogelio Jiménez, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Bon dia i bon any.
Exactament, bon any.
Com prova tot.
Doncs, com li prova, Rogelio Jiménez, haver tornat a Tarragona a treballar?
Home, doncs, és sempre un plaer, no?
La veritat, jo mai he estat del tot deslligat de Tarragona,
excepte quan vaig estar molts anys als Estats Units,
llavors, sí, em feia més difícil tornar,
però encara els Nadals sempre es passaven aquí,
els estius a la platja a Tarragona,
doncs és un lloc extraordinari.
i des de la meva infantesa sempre he mantingut aquest lligam,
diguéssim, amb la ciutat, no?
Els meus nens, doncs, estan acostumats a vindre aquí a córrer per la platja
i és el que s'hi agrada passar l'estiu aquí
i, bueno, doncs, continuar i tornar a trepitjar els carrers
i a treballar sobre els carrers que han estat els de la meva infantesa
sempre és un plaer.
Rogelio Jiménez ha estat, com dèiem, els últims anys
treballant a l'estudi de Ricardo Bofill
i, de fet, ell és una part importantíssima, vital, podríem dir,
del projecte de la façana marítima
que l'Ajuntament li va encarregar, aquest estudi d'arquitectes.
Sí, efectivament, home, va ser una coincidència
del fet que s'encarregués el projecte de l'arquitecte Bofill
i que jo estigués allà com un dels tres socis
que en aquell llavors formaven part de l'equip de Bofill,
doncs era natural que coneixement meu de la ciutat i del terreny
fos el que s'encarregués d'aquesta part.
A més, amb els meus anys, amb aquest estudi,
la meva especialització havia estat més,
sobretot sobre aquestes grans àrees
de grans projectes d'urbanisme i d'edificis alts
i llavors era una decisió una mica normal
que fos jo el que portés endavant aquest projecte
i va estar una experiència extraordinària.
De fet, jo crec que es va produir un molt bon avantprojecte
perquè el que es va fer és un avantprojecte
i al final el resultat, jo crec que sigui com sigui,
és una assignatura que es té a fer,
perquè Tarragona ho necessita.
Podríem dir que Rogelio Jiménez va fer la primera part
o va participar molt activament en la primera part
del projecte de la façada marítima
i ara tindrà l'oportunitat de fer,
de tirar endavant la segona part del projecte.
Exactament, més tirar endavant perquè ja et dic que realment
el que hem de fer és mirar de recollir l'esforç de tothom
per tirar endavant aquest projecte,
que és un projecte a llarg termini,
no es pot pensar que s'acabarà de seguida,
però sí que és important que s'arribi a començar
comptant amb el suport i l'esforç de tothom
perquè és una cosa que jo crec que qualsevol que arribi a Tarragona,
potser els tarragonins estem ja acostumats
a aquesta presència del ferrocarril per davant nostre,
però qualsevol que arriba de fora
i un estudi objectiu de les condicions de la ciutat
fan evident que suprimir aquesta barrera
és un tema important per la ciutat i per la seva imatge.
Aquest projecte de la façada marítima de Tarragona
és del que se sent més satisfet de l'etapa professional
que Rogelio Jiménez ha tingut en els últims anys
a l'estudi d'arquitectes de Ricardo Bofill?
Home, no, és un projecte que per mi és molt entranyable
pel que suposa de treballar a casa meva.
O sigui, jo quan estava, precisament,
doncs estaven dissenyant, per exemple,
com serien els nous accessos a l'amfiteatre,
doncs l'amfiteatre és on jo jugava quan era petit.
Jo anava a l'escola normal
i quan acabava l'escola,
doncs sense que sapiguessin els pares,
doncs anàvem a jugar a l'amfiteatre
i després, doncs, a hores es podia fer.
col·louen les vies i anàvem a jugar a la platja.
Doncs, clar, tornar a treballar
des del punt de vista professional,
pensant com tota aquella part que són actualment
vies per classificació de trens de mercaderies
poden estar transformades en espais públics,
en parcs perquè la gent pugui fer la passejada
amb els nens i gaudir de la platja
i tindre una bona connexió entre la part de mar
i la part alta de la ciutat i resoldre tots aquests problemes
i fer una proposta d'envelliment de la ciutat,
de fer que la ciutat sigui més maca,
doncs és sempre un plaer important.
Ara, dins dels...
Jo he estat gairebé 28 anys dins de l'estudi Bofill
i he fet molts projectes des del Jardí d'Astúria,
el projecte de reconversió del riu Túria en jardins,
fins a Gratacelsa, Chicago...
molts projectes cadascú té la seva particularitat,
i aquest és més emocionant
en el sentit que et toca la part teva
dels teus records d'infantesa,
però és un projecte més dins d'aquesta idea
de grans projectes, que és el que jo he estat fent.
I aquest projecte, com deia abans,
a la Fasina Milítima,
serà la seva principal responsabilitat
en la nova etapa professional
que ara obre el Rogelio Jiménez,
o n'hi haurà d'altres temes?
Bé, hi ha diversos temes,
això a mi m'ho marca el regidor d'Urrisme,
és el meu cap directe en aquest sentit,
i el jefe de departament,
i directament l'alcalde,
són els que van marcant una mica les prioritats
en aquest sentit.
Aquesta ha estat un dels temes
que es tenen que resoldre
i que es tenen que veure
com es tira endavant, ja et dic,
amb el recolzament de tothom,
perquè és realment un tema
que és a llarg termini
i que demanda aquest suport de tothom
per poder tirar endavant.
Però hi ha d'altres temes,
actualment s'està mirant
el tema del Camp del Nàstic,
el tema dels barris de Ponent,
hi ha una sèrie de tasques
que m'han estat, d'alguna manera,
col·locades amb una certa prioritat
i que jo tinc d'anar esbrinant
dins dels mitjans que jo tinc aquí
i dins de l'Ajuntament
i que és molt interessant poder-ho fer.
Però ja et dic,
les preferències em venen donades, d'alguna manera.
Ara portes tres o quatre setmanes treballant,
per tant, estem en una etapa encara de contacte.
Home, no hi ha tant contacte,
perquè jo estic acostumat a treballar
relativament de pressa,
en el sentit que deixar que els temes
s'espodreixin sobre la taula,
no és bo, no és bo treballar-ho,
i anar proposant línies i propostes
i veure quines són adients,
quines poden ser realment portades a terme,
quines tenen que modificar
i després veure que això es materialisi
en feina concreta.
La meva idea és que l'important
és treure els projectes del calaix
i posar-ho sobre la taula
i després fer que aquesta feina
es tira endavant amb els mitjans
que siguin adients,
però no agafar una única feina
fins que s'agota i centrar-te allà
i tancar-se amb un despatxet
a portar un únic projecte endavant,
sinó que crec que part de les meves responsabilitats
han estat, precisament, ajudar a treure,
a posar sobre la taula
i a racionalitzar una sèrie de temes
que són actualment d'interès de la ciutat.
El més difícil de dur a terme
o el més complicat serà el de la façana marítima,
però alhora també el més emblemàtic, no?
Jo crec que sí,
jo crec que sí,
que és un projecte que molta gent,
amb amics, companys,
coneguts d'aquí de Tarragona,
posen la mà,
escolta, això s'arribarà a fer,
s'arribarà a fer,
si ho creus que això no és...
S'arribarà a fer, és evident.
Jo crec que tothom que hagi anat a fora
i torni a Tarragona
es dona compte que aquest és un projecte
que es farà,
es farà perquè la ciutat ho necessita
i perquè és de sentit comú que es faci, no?
Sobretot perquè són infraestructures
que estan canviant,
la connexió ferroviària amb Barcelona,
que és la nostra connexió fonamental, no?
Doncs ha de acabar de definir-se
com unes rodalies potents,
amb una freqüència més alta
i amb uns convois
i amb uns trens
que estiguin més apropiats
per fer aquest servei
com si haguéssim d'un metro ligero,
pràcticament,
o un metropolità,
que és la connexió amb la gran ciutat.
I llavors això comporta
que hi hagi temes
que no tenen gaire sentit,
com és que avui en dia
que mercaderies passin per davant
d'aquesta línia de mar,
doncs no té gaire sentit.
En el moment que això
s'acabi de cristal·litzar,
que s'acabi de materialitzar
i que es pugui racionalitzar
d'aquest tema,
doncs serà evident
que la connexió, finalment,
o sigui, la connexió,
la integració
de la línia de mar amb la ciutat
doncs caurà
per al seu propi pes, no?
En fi, hi ha molta feina per fer,
però feina, això sí, apassionant.
Així que li enviem un missatge
de molta sort
a l'arquitecte Tarragoni
Rogelio Jiménez
que ha tornat a treballar
a la seva ciutat
sota les ordres
de l'Ajuntament de Tarragona
per impulsar diferents projectes,
entre d'altres, segurament,
com dèiem,
el més emblemàtic,
el de la façana marítima.
Molta sort, Rogelio.
Doncs vinga, moltes gràcies
i amb els forts de tothom
ho farem.
Gràcies per atendre'l a trucar
el matí de Tarragona Ràdio
i bon dia.
Vinga, bon dia, adéu.
Era l'arquitecte Tarragoni,
Rogelio Jiménez,
com dèiem,
un dels protagonistes
de l'actualitat d'aquests dies,
que el volíem saludar,
també, justament,
en directe
a la sintonia de Tarragona Ràdio
en aquest dilluns 3 de gener.
Una petita pausa,
les 10 del matí
i 23 minuts,
i parlem dels casos
de la grip
i dels refredats
a la regió sanitària
de Tarragona.