Gairebé us un quart d'onze del matí,
us ho dèiem fa un moment en el sumari del programa.
Avui volem repassar, preveure alguns dels projectes
d'aquest 2005 de la Diputació de Tarragona,
que a finals de l'any passat, el passat mes de desembre,
aprovava el seu pressupost.
Un pressupost per ser aprovat per unanimitat
de tots els grups polítics amb representació
en aquest organisme intercomarcal.
Un pressupost de 101 milions d'euros.
Avui parlem de projectes i de previsions.
Parlem, per exemple, de carreteres,
de la patronat també de turisme,
de les accions que es poden fer en l'àmbit del turisme
i de les actuacions previstes a la pròpia ciutat de Tarragona.
Saludem el president de la Diputació, el senyor Joan Aregio.
Senyor Aregio, bon dia.
Hola, molt bon dia.
101 milions de pessetes...
D'euros.
Perdó, d'euros.
En fi, encara ens traïs a vegades el subconscients.
Però és que és molt poc, 101 milions de pessetes.
Seria poquíssim.
Seria poquíssim.
101 milions d'euros dona per molt o no?
Això és el que li volia preguntar.
Home, dona.
O per què dona?
No, dona per bastant.
La veritat és que és un pressupost
que ha augmentat força en relació amb l'any passat
i, home, i ens permet,
amb el que és la nostra principal tasca,
que és la cooperació amb els municipis i amb el territori,
la veritat és que ens permet donar-hi una espenta molt i molt important.
Aleshores, doncs, repartir els diners,
bàsicament van en ajuts directes a municipis de la demarcació?
Sí, amb el nostre pla d'actuació municipal, per exemple,
se'ns en van 36 milions d'euros en 4 anys.
Vull dir, són, per exemple, d'aquests 101 milions per l'any vinent,
són 9 milions d'euros aproximadament.
i, home, ha estat aquest pla d'actuació municipal d'aquesta legislatura,
ha estat doplat de la passada,
doplat vol dir multiplicat per dos, exactament.
Vull dir, si un municipi rebia, doncs,
o el que fos, 500 mil o un milió d'euros,
doncs en rebrà dos.
El pla d'actuació municipal, d'alguna manera,
vol contentar i vol satisfer totes les demandes
i totes les peticions dels municipis?
A vegades, suposo que resulta molt difícil, complicat.
En general, de totes maneres, consideren des de la Diputació
que arribaran pràcticament a tot arreu del territori amb necessitats?
No, no, és que és una, diríem,
és una fórmula de càlcul que arriba a tots,
absolutament a tots els ajuntaments de la demarcació,
i que, a més a més, cal tindre en compte
que també la Diputació, a part d'aquest pla d'actuació municipal,
posa recursos en el Pla Únic d'Obras i Serveis de la Generalitat,
que també, doncs, s'ha vist,
gràcies a aquest augment de recursos que també hi han posat les Diputacions,
doncs s'ha vist augmentat,
el qual vol dir que la suma del Pla Únic d'Obras i Serveis
com a ajuntament del Pla d'Acció Municipal,
jo crec que fa que la majoria de municipis
tinguin una legislatura amb inversions, doncs, més que correcta.
Més enllà d'aquest pla d'ajut als municipis de la demarcació,
quin serà el projecte,
si és que hi ha algun projecte estrella d'aquest en 2005,
segons les previsions i els càlculs del president de la Diputació?
Home, segurament serà aquest
i serà també l'esforç important que farem amb el tema de carreteres.
Amb el tema de carreteres estarem parlant d'una inversió
aproximadament en quatre anys de 60 milions d'euros
que ens permetrà, tant amb obres com amb reforços de ferm i senyalització,
ens permetrà, jo diria que haurà pràcticament arribar
a totes les carreteres de la demarcació.
De totes les obres pendents o que vulguin fer,
n'hi ha alguna o algunes que em valgui la pena destacar,
que vulgui subratllar?
Home, doncs, si parlem d'aquí a prop,
que suposo que és el que més pot interessar als nostres oïdors,
la continuació de la carretera, la de Sant Pere i Sant Pau,
fins a l'Argilaga, amb el tractament que ha tingut aquesta carretera,
en aquests moments fins al cruç de la carretera Alcatllà,
en aquest cas la seva continuació fins a l'Argilaga,
o la voluntat que tenim des d'aquesta carretera
de fer un accés directe amb una carretera nova
a l'estació de Perefort, a l'estació de l'Ave.
Poden ser de les que hi ha per aquí a prop,
poden ser de les interessants.
De totes maneres, la xarxa viària de la Diputació,
recordem que és molt extensa,
que a més són, en molts casos, vies locals,
però de gran importància,
unes carreteres que continuaran sent responsabilitat
i competència de la Diputació de Tarragona.
Bé, estem a punt de tancar un acord amb la Generalitat
que reordenarà una mica el mapa.
Evidentment, nosaltres seguirem tenint
la responsabilitat de les carreteres locals,
tot i que s'ha de dir que avui per avui
la llei de carreteres de la Generalitat de Catalunya
diu, cosa que no s'ha complert mai,
però diu que la titularitat de totes les carreteres,
excepte les nacionals,
és de la Generalitat de Catalunya.
Per tant, el que estem buscant és alguna fórmula
que permeti que la Diputació
se'n segueixi fent càrrec, diríem,
del manteniment i de les obres necessàries,
però que segurament quedi clar
que la titularitat no és de la Diputació,
sinó és de la Generalitat de Catalunya,
perquè això és el que diu la llei.
I això com es traduïa? En un conveni?
Sí, en un acord amb la Generalitat,
que també aprofitaria per reordenar
algunes carreteres que tenim nosaltres
en aquests moments,
considerades com a locals,
però que no ho són, que són comarcals,
i que per tant aquestes sí que haurien de ser
d'acció directa de la Generalitat,
i a l'inrevés també hi ha alguna situació
d'alguna carretera anomenada comarcal
que segurament hauria de tenir la consideració de local
i per tant hauria d'estar sota l'acció directa
de la Diputació.
Per tant, la titularitat de totes les carreteres
passaria a ser del govern de la Generalitat?
Això és en el moment que estem de les converses,
perquè la llei diu això,
la llei diu que totes són de la Generalitat,
excepte les nacionals.
El que passa és que fins ara no ha funcionat així,
i tampoc no és una causa d'enfrontament
amb la Generalitat, ni molt menys,
però si hem d'arribar a algun tipus d'acord
amb ells per reordenar les carreteres,
jo crec que seria factible,
i així ho estem parlant amb ells,
el fet de reconèixer la titularitat,
però quedant-nos a nosaltres, diríem,
el manteniment i les obres,
perquè no és aquesta la qüestió,
vull dir, no és una qüestió d'allò de dir
no, escoltis, que no ho vull això,
no és tant això com segurament,
aconseguir un reordenament legal que sigui el correcte.
El fill d'això que estava comentant,
i que suposa les converses i les relacions institucionales
que tenen la Diputació de Tarragona
i el Govern de la Generalitat,
quin balanç en fa d'aquest primer any,
amb el canvi que hi ha hagut a la Generalitat,
com funcionen les relacions entre Diputació
i Govern de Catalunya?
Bé, doncs, funciona de manera correcta,
si en aquests moments,
bé, alguna cosa podem dir és
que tenim una certa
desinformació, per dir-ho així,
del nou mapa territorial
i de quin és el tractament
que han de tindre
en el futur
els organismes superlocals
dits Diputació
o dits d'una altra manera
i que en aquests moments
doncs poder far més de set
o vuit mesos
o nou mesos
que ningú ens explica res,
i diríem com afectats,
entenc que a les Diputacions
alguna cosa se'ns hauria d'explicar,
però bé, part d'això,
la veritat és que
amb el tema del Pla Únic d'Obres i Serveis
que li deia,
en el que nosaltres
hi col·laborem econòmicament,
doncs hem tingut una bona relació,
també hem tingut una bona relació
o estem tingut una bona relació
amb aquestes converses
que tenim de carreteres,
bé, de moment,
de l'únic que ens podem queixar
és de dir,
home, doncs em sembla
que aquí s'està coent
alguna cosa
que ens afecta
i home, doncs ningú ens explica res,
cosa que segurament seria bo
que se'ns expliqués,
però de moment,
doncs no és així.
Sens dubte que el tema
del mapa territorial de Catalunya
serà un dels grans debats polítics
d'aquesta legislatura.
La posició del president
de la Diputació de Tarragona
sobre la possible configuració
del país,
del territori de Catalunya
amb diferents vagaries,
en el cas del territori
que ara gestiona
la Diputació de Tarragona,
de la qual ara és responsable,
es dividirà en dues vagaries,
en fi,
quina és la seva postura,
la seva opinió?
Bé, la meva opinió
es basa bàsicament
en tres elements.
Jo estic d'acord
amb l'existència
de les vagaries
i amb l'existència concreta
de la vagaria
de les Terres de l'Ebre.
Per tant,
estic d'acord
amb la supressió
de les diputacions.
Dos,
crec
que,
dit això,
no ha d'existir
una,
és a dir,
una administració més,
és a dir,
si es creen les vagaries,
han de desaparèixer les diputacions,
el que no té sentit
és que es creï
una altra administració més,
això no té cap sentit.
i tres,
el que crec més important
és la feina
que fan
les diputacions.
Si aquesta feina
que fan les diputacions
és assumida
per les vagaries,
bueno,
estaríem parlant
d'un canvi de nom
i d'un canvi,
diríem,
de territori.
El canvi de nom,
bé,
escolti,
les Canàries
no es diuen
diputacions,
es diuen cabildos,
no?
Bueno,
aquí,
en lloc de dir-se diputacions
es diríem,
doncs,
vagaries.
I en lloc de quatre
n'hi ha en set,
doncs,
bé,
en lloc de quatre
n'hi ha en set.
És allò
que diuen,
no,
que això,
el nom no fa la cosa,
la cosa és l'important
i l'important per mi
és la feina que es fa,
no?
La feina de col·laboració
local que es fa.
Si això respecta,
jo no tinc res que dir,
el que passa és que ja li dic
que en aquests moments
tinc una certa...
tenint una certa
desinformació,
no?
Desinformació només
o sensació
que per aquí no van les coses?
No,
no,
sensació que per aquí no van les coses,
no,
desinformació.
És a dir,
jo crec que institucionalment
la Generalitat
hauria de parlar
amb les diputacions
en un tema com aquest,
no?
I s'hauria de parlar
amb les quatre diputacions,
s'hauria de parlar
de manera formal,
s'haurien de creuar documents,
s'haurien de fer propostes,
s'haurien d'admetre
les nostres consideracions,
senzillament,
perquè som els que
sabem i coneixem
quina és la feina
que s'ha estat fent
fins ara.
Bé,
jo a vegades dic
i no,
vull dir,
a veure,
ja pot semblar una mica
una broma,
però és veritat,
no?
El Govern de la Generalitat
té un conseller
de relacions institucionals
que vol dir
que es relaciona
amb les institucions
que es diu
Saura,
doncs del que jo
no he rebut mai
ni una trista carta
dient-me que existeix
o la feina que fa,
no?
Dius,
home,
doncs bé,
si aquest senyor
és el de relacions
institucionals,
doncs poder que relacioni,
poder relacionar
amb altres institucions,
però li puc assegurar
que amb la Diputació
de Tarragona no,
i home,
segurament,
si s'està parlant
del mapa territorial,
doncs bé,
seria un bon moment,
doncs perquè aquest senyor,
aquest honorable conseller,
doncs home,
es dignés
a dir alguna cosa,
no?
Estic aquí,
hola,
sóc fulano
i escolta,
parlem d'això,
d'allò,
però bueno,
no,
però jo,
jo confio
que el sentit comú
s'imposi,
que per tant
les coses vagin per aquí,
és a dir,
el sentit comú vol dir,
escolti,
no crearem
una altra administració més
i per tant tindrem
estat,
generalitat,
diputacions,
vagaries,
consells comarcals
i ajuntaments,
perquè clar,
això,
crec que,
vaja,
qualsevol,
vaja,
entén que això
no té cap sentit,
no?
I a partir d'aquí,
el fet que a Tarragona,
a la província de Tarragona,
compartim que hi ha
dues realitats
socials
i en pes específic
important,
com és el camp de Tarragona
i les Terres de l'Ebre,
bé,
jo crec que per aquí
no hem de tenir cap problema,
i reconèixer
que les feines
que fan
les diputacions
actualment
són bàsiques
i indispensables
pels municipis,
crec que
se'n dona compte
pràcticament tothom,
i si no que facin
una enquesta
en els municipis,
i no parlo
de la Diputació de Tarragona,
parlo de la Barcelona,
la Lídia,
que fan una enquesta
amb els municipis,
jo m'atreviria
fins i tot
a dir
que si algú
els hi pregunta
escolti,
quina és l'administració
en el seu municipi
que li dona
millor resposta,
més ràpida
i l'ajuda més
de totes les administracions
existents,
jo estic pràcticament segur
que més del 75%
de municipis
de tot Catalunya
dirien
la meva Diputació,
la que sigui,
la de Girona,
la de Tarragona,
la de Lliga o la de Barcelona,
per tant jo crec
que davant d'aquesta realitat
espero que apliquin
el sentit comú.
En fi,
deixem aquest tema
sobre el debat
en el mapa territorial
de Catalunya,
tornem a parlar pròpiament
de la Diputació,
dels seus pressupostos,
de les seves accions previstes,
abans parlàvem
del Pla d'Acció Municipal,
parlàvem de les inversions
previstes en carreteres,
també hi ha una part important
destinada al patronat
de turisme a Costa Daurada,
la promoció turística
és important,
aquest mes de gener
hi haurà per exemple
la presència a Madrid,
a Fitur,
la Fira Internacional
de Turisme de Madrid,
una de les més importants
a nivell mundial.
En fi,
quines són les previsions,
com es plantegen
aquest any 2005
des del punt de vista
de promoció turística?
Bé,
doncs home,
nosaltres el que plantegem
sempre és el fet de...
tenim un pressupost
de dos milions i mig d'euros
en el patronat
de la Diputació de Tarragona
i el que ens plantegem
és el fet de...
a veure,
de seguir potenciant
i mantenint
el...
diríem,
el fil roig
de lo que és
el nostre turisme,
que és el turisme,
diríem,
que jo,
vaja,
de sol i platja
i que crec que s'ha de dir així
i que és bo reivindicar-lo,
entre altres coses,
perquè el sol
que tenim nosaltres
i les platges
que tenim nosaltres
no les tenen
en altres llocs
i per tant,
bé,
per això el tenim
i per això l'hem de potenciar,
però que és un turisme
a la vegada
que cada vegada
l'estem adornant
o guarnint més
amb altres,
diríem,
oportunitats
i encants
que dona el nostre territori
i que fa
que una persona
que es plantegi
vindre
a la Costa Daurada
no només es plantegi
vindre
a les seves platges
i a gaudir
del seu sol
i de la seva gastronomia
i d'allò,
sinó que a més a més
es plantegi
doncs que té
tres declaracions
de patrimoni
de la humanitat
a menys de 100 quilòmetres
a la Rodona
o que té
diversos parts naturals
a menys de 100 quilòmetres
a la Rodona
o que té
paisatges únics
a la península
com pot ser
el Delta
o que vol
practicar
doncs
turisme cultural
bé,
jo crec que això
són valors afegits
que tenen pes
per si sols
però que a la vegada
hem d'aconseguir
que es combinin
amb el que és
el per què
som coneguts
majoritàriament
a l'estranger
que bàsicament
som coneguts
per costa d'ourada
i per la nostra oferta
insisteixo
de sol i platja
ara que creixen
els vols de baix cos
a l'aneroport de Reus
buscaran especialment
també la promoció
en els jocs de destí
on comencen a operar
cada cop més
aquestes companyies
buscaran aquells jocs
especialment
o serà una fase més
de la promoció turística?
no, no, no
per exemple
nosaltres aquest any
farem accions
de promoció
a Irlanda
per exemple
pel fet que
Ryanair
té la seu allí
i perquè hem anat
comprovant
que
els vols de baix cost
han produït
algunes
diferències
en el que era
la clientela
que existia
fins ara
per exemple
fa 10 anys
el 90%
del turisme anglès
o sortia
de la illa
amb
allò
amb viatge organitzat
tours operadors
amb viatge organitzat
d'aquests
de 10 dies
o de 9 dies
o de 15 dies
o no sortia
és a dir
per lliure
sortia molt poc
el turisme britànic
i en aquests moments
per exemple
hi ha pràcticament
un 40%
del turisme britànic
que es mou
sol
vull dir
una família
que agafa
i surt
i això
a través de què ho fa?
bàsicament
ho fa a través
dels vols de baix cost
i aquest és un tipus
de turisme
doncs que
bé
doncs
li hem d'oferir
també un determinat
tipus de producte
això es va veure
bastant clar
a la fira de Londres
que va haver-hi
el mes de novembre
ara fa un parell de mesos
amb que
vaja
més del 90%
de contactes
que van haver-hi
van ser
amb empreses
amb operadors turístics
que bé
que es mouen
per temes
doncs
com el senderisme
com els espais naturals
o com el anar a veure
el anar a veure ocells
diríem
bé
una cosa com aquesta
no?
l'associació
per exemple
d'això
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
on poden anar a gaudir
a part de tota una sèrie evidentment
d'encants i de coses i tal
doncs poden anar a veure ocells
i per exemple
ells estan interessadíssims
amb el delta de l'Ebre
lògicament
perquè és un dels
dels llocs més importants
d'Europa
en temes d'ocells
i tota aquesta gent
diríem
es mou més ara
pel fet que té els vols de baix cost
en fi
hem parlat
també de turisme
en matèria cultural
per cert
no podem oblidar
que la
que la
diputació de
Terrona
per de tots els ajuts
entitats
culturals
de la demarcació
gestiona el conservatori
de música
i l'escola
talla d'art
en aquests
en aquests dos
òrgans
organismes
hi haurà
algun
canvi
en els
propers mesos
en el futur
més immediat
bé
amb les escoles
d'art
nosaltres hem creat
nosaltres tenim
tres escoles
d'art
i hem creat
una comissió
amb la Universitat
Rubir i Virgili
per estudiar
la viabilitat
que poguessin haver-hi
estudis universitaris
artístics
a la nostra demarcació
i que prenguessin
com a base
les nostres escoles
d'art
la universitat
hi està molt interessada
i evidentment
les nostres escoles
també
i bueno
hi hem iniciat converses
per veure si tot això
podria quallar
no?
mentrestant
evidentment
seguiran fent
la seva
la seva funció
la seva feina
no?
i els conservatoris
de música
bé
segueixen sent
una responsabilitat
que té la Diputació
els seus tres
conservatoris de música
que la fa
diríem
amb molta satisfacció
molt de goig
i que ha anat
generant projectes
interessants
per exemple
aquest any
el concert
de cap d'any
que ha fet
la Diputació
de Tarragona
per fi
l'ha fet
amb alumnes
dels seus conservatoris
és a dir
hem fet
un magnífic concert
al Teatre
Fortuny de Reus
i l'hem fet
amb alumnes
del conservatori
la veritat
és que
crec que estem fent
una
estem donant
un molt bon servei
a les nostres comarques
amb els estudis musicals
que tenim
a part de que
doncs som
també diríem
uns partíceps
econòmics
molt importants
del conservatori
de Vilaseca
que és l'altre
conservatori
de
diríem
de grau superior
de
música
dels que tenim
a la demarcació
per tant
home
jo crec que
seguim fent
en aquest aspecte
una molt bona feina
parlava
fa un moment
de les converses
amb la Rubí
i Vergili
pel que fa
a les escoles
en d'art
perquè siguin estudis
universitaris
també estan parlant
ja des de fa mesos
amb la universitat
del tema
de la Sabinosa
de fet
en els pressupostos
d'aquest 2005
apareix ja una partida
sota el títol
genèric
de Fundació
de la Sabinosa
no
però aquesta fundació
és existent
fa
fa temps
no té res a veure
amb el projecte
no no no
aquesta és una fundació
que té molts anys
que existeix
la Diputació
i que té
té una despesa
diríem
mínima de funcionament
però que no té res a veure
amb
amb el que
amb el que
vostè
suposo que em volia preguntar
que era com estava
el tema de la Sabinosa
no
i que
nosaltres
la
universitat
i la cambra
de comerç
ens van portar
un treball
fet sobre la Sabinosa
aproximadament
al mes de setembre
o octubre
nosaltres ens el vam mirar
vam fer una sèrie
d'observacions
els hi vam retornar
i ara
diríem
entre festes
que es diu
vull dir
aquests dies de Nadal
Sant Esteve
i tot això
la universitat
ens ho ha tornat
a portar
amb la
diríem
amb la
amb les consideracions
fetes
a les nostres
correccions
etcètera
i ara
ho estem estudiant
diríem
aquesta nova
remesa
que ens ha fet
la universitat
la idea bàsica
el concepte
continua sent
el mateix
sí
continua sent
part de
de
de l'existència
diríem
d'un espai
multidisciplinar
és a dir
que permeti
l'existència
de l'universitat
d'estiu
de la Mediterrània
etcètera
etcètera
doncs
diríem
diríem
moure's
en l'àmbit
de la
de la creació
cultural
que a més a més
segurament
agafa
protagonisme
i importància
amb el fet
de la candidatura
de Tarragona
a Capital
Europea
de la Cultura
si no m'equivoco
el 2016
vol dir que una part
de
en fi
de la construcció
dels edificis
que anirien a Sabinos
o podrien tenir
un contingut
un pèl diferent
del que s'havia programat
en un principi
no
no ho dic per això
ho dic perquè
aquest
aquest tema
diríem
que estava
que ja el plantejava
així la universitat
al mes de setembre
a octubre
quan ens va portar
el seu primer estudi
i que llavors
no estava damunt
de la taula
el tema
de la
vaja
de la candidatura
exacte
de la candidatura
ara que ho sortia
de la candidatura
això
doncs
home
doncs ara
pren
una importància
doncs
home considerable
no
serà un projecte
real i factible
es pregunten
m'imagino jo crec
molts ciutadans
perquè fa tants anys
i tants i tants
que parlem de la Sabinosa
que ara
que hi ha damunt
de la taula
un projecte
sembla que seriós
promogut per la universitat
amb la cambra de comerç
i amb
en fi
les orelles obertes
per part de la diputació
serà realment aquest
un projecte
factible
home
jo crec que els projectes
ambiciosos
o molt ambiciosos
s'ha de ser
sempre molt prudent
en el seu tractament
però també
crec que són els que
tenen
més
crec que tenen
moltes possibilitats
de tirar endavant
si tots plegats
tenim una certa paciència
és a dir
clar
quan parlem
d'una iniciativa
o d'un projecte
que al final
acaba valguent
molts milions d'euros
molts
bé home
doncs
molts milions d'euros
no hi ha ningú
que se'ls desembutxaqui
així
pam
i els posi
damunt de la taula
en el moment
per tant
necessiten
moltes complicitats
necessiten
molta gent
qui participi
necessiten moltes administracions
que hi posin recursos
però si el projecte
és bo
doncs
jo crec que
ens omple
de moral
per agafar la maleta
i anar a vendre
aquest projecte
a les administracions
superiors
i escolteu
si voleu fer
una aposta
important
per Tarragona
i per la
i per la seva
àrea d'influència
escolteu
aquest és un projecte
important
val la pena
i si realment
el projecte
val la pena
jo crec que els recursos
s'obtenen
el projecte retocat
deia
vostè que hi ha
l'ha presentat
la universitat
d'aquests dies
ara s'ho miraran
vostès
i a partir d'aquí
doncs
si ens sembla bé
doncs
parlarem amb
l'Ajuntament
de Tarragona
que en definitiva
és l'autoritat
diríem
urbanística
és l'autoritat
urbanística
i per tant
doncs
hauria d'acceptar
doncs
una sèrie de coses
que s'haurien de fer
a la finca
entenent
i això sí que vull
deixar-ho clar
que això
en tot cas
seria
una
possible
ocupació
física
de la finca
que aproximadament
estaria en el 20%
del seu territori
és a dir
que el 80%
de la finca
que evidentment
s'hauria de tractar
i s'hauria d'arreglar
seguiria sent
espai verd
i obert
als ciutadans
doncs
que això
l'Ajuntament de Tarragona
ens ho enmeti
i a partir d'aquí
doncs
per fer-ho gràfic
agafar la maleta
i anar a buscar diners
com s'ha fet les coses
plaça de toros
com està el projecte
de cobertura
ens l'estan fent
suposo que
tenien de termini
si no m'equivoco
fins a finals del mes de gener
per portar-nos-ho
per dir que
el que ens el portin
doncs bé
doncs assumir-lo
i espero que tirar-lo en davant
i a fer-lo ja?
home
doncs a mi m'agradaria
ja tirar-lo en davant
sí sí
li pregunto
perquè quan va haver-hi
l'últim concurs a Castells
l'alcalde de Tarragona
va arribar i va dir
i diu
home potser el proper concurs
ja el fem amb una plaça
renovada i coberta
home
jo
com que queda un any i mig llarg
encara puja hi ha temps
o no?
no
és que a veure
quan vegi el projecte
i vegi el termini d'execució
això sempre és important
perquè
no oblidem que
doncs això
que per fer
un bloc de pisos
es triguen
16 mesos
no?
les obres
duren el que duren
home
si ens porten el projecte
al gener
i nosaltres diríem
abans de l'estiu
aproximadament
i podem donar
vistiplau
i tirar-lo endavant
i començar
home
jo confio que sí
perquè a més a més
són empreses especialitzades
que normalment
doncs
tot això
vaja
ho tenen bastant
per la mà
jo confio que
si jo el que estic segur
segur
segur
vaja
seguríssim
és que això
abans que s'acabi
aquesta legislatura
vaja
allò que
perquè ens entenguem
abans que plegui jo
que es diu vulgarment
doncs estarà fet
això sí que d'allò
si pot ser abans del concurs
home seria fantàstic
inaugurar-lo amb el concurs
de Castells
què vol dir que pelgrà
aquest mandat municipal
ho deixarà ja el 2007
bueno que no
vol dir que
quan s'acaba la legislatura
diríem plegues
una altra cosa
és que et torni a escollir
per l'entrada plegues
perquè ens entenguem
és això
ho deixem aquí
senyor Areci
no seguirem per aquesta
per aquesta línia
de conversa
gràcies per compartir
aquesta estona
avui al matí de Tarragona Ràdio
en qualitat de president
de la Diputació de Tarragona
avui no hem parlat
de política municipal
de la ciutat
hem parlat
de la Diputació
i d'aquests projectes
i previsions
de cara al 2005
gràcies
bon any
i fins la propera
gràcies a vostè
i bon any a tots
bon dia
bon dia