El matí de Tarragona Ràdio, la ruta amagada.
Ara són dos quarts de deu del matí i sis minuts.
No sé ben bé si vostès han optat aquest cap de setmana,
que ja hem deixat enrere per fer alguna ruta.
Si és així, estem oberts que ens puguin proposar
vostès també algunes rutes.
El que passa que ja no seria en forma de concurs.
Nosaltres hem dedicat el temps a preparar-ne
algunes de noves, més a prop de casa, més lluny.
Ja saben que ens agrada molt variar en el territori
i recorrem pràcticament tota Catalunya diàriament.
Recordem, en tot cas, que és un concurs, un joc molt senzill,
que es tracta d'endevinar el destí d'avui
a través de tota una sèrie de pistes
que tenim amagades en els regals de Tarragona Ràdio,
el barret, les xancletes, la bossa, el porta-caders...
Cada pista que fem servir, gastem un regal.
Per tant, quantes menys pistes facin servir,
més regals s'enduran a casa seva.
I al final del camí sempre ens espera algú
que té molt a veure i que sap coses d'aquest lloc
per explicar-nos detalls del nostre destí.
És la ruta amagada que també em permeto recordar
que pot ser qualsevol indret de Catalunya
que sigui d'interès.
Per tant, pot ser un parc natural,
pot ser un parc temàtic, per què no,
una zona de natura,
ni que no estigui sota aquesta denominació del parc natural,
un museu, un edifici històric,
un carrer, una plaça...
En fi, qualsevol lloc que sigui susceptible
de passar una bona estona
i de fer el turista en el millor sentit de la paraula.
Dit això perquè és començament de setmana,
hi ha molta gent que comença a vacants,
es pot haver-hi algun oient
que s'incorpori a la nostra sintonia
en començar la setmana.
Ens agrada recordar els detalls d'aquesta proposta
que els fem des del matí de Tarragona Ràdio
aquest estiu.
Però deixem els preàmbuls,
jo crec que més o menys
tots estem ja familiaritzats amb aquest concurs
i comencem, comencem aquesta ruta.
Avui aquesta pista és gratis,
no gastaré, tampoc no té res de l'altre món,
no gastarem cap regal.
Direm que no ens allunyem gaire de casa,
hem portat la setmana passada,
Déu-n'hi-do, vam de Palamós,
aquí, allà, al Pla de l'Estany,
no vam parar.
I per començar la setmana,
com que potser estem una mica fatigats
del cap de setmana,
ens quedarem a prop de casa.
A prop de casa no vol dir
a la ciutat de Tarragona,
vol dir que per la demarcació de Tarragona
ens veurem avui
i mirin, una altra pista gratis,
ens anirem per les comarques de l'interior.
Ara sí que ve la pista de debò,
aquella que gastem o no un obsequi i un regal.
Em jugo el barret, eh?
Mira, el primer que tenia a la llista,
de casualitat.
Em jugo el barret amb aquesta pista.
No diu molt, però clar,
és la primera.
Però, vaja, depèn.
Si vostès són aficionats
a caminar una miqueta
per la muntanya,
probablement amb això en tinguin prou.
No sé, no se sap mai.
A veure,
el lloc que visitem d'entrada
és un lloc que té un gran interès històric
i un gran interès també natural.
Visitem un conjunt turístic qualificat
de bé cultural d'interès nacional.
Això és una denominació, podríem dir, oficial.
Un conjunt turístic qualificat
de bé cultural d'interès nacional.
Estem parlant d'una vila
dalt d'un cingle
de roca calcària,
atenció,
a 737 metres d'altitud.
Visitem un lloc
atractiu pel passat històric,
per la bellesa de la naturalesa.
És un conjunt turístic
qualificat de bé cultural d'interès nacional.
Una vila dalt d'un cingle
de roca calcària
a 737 metres d'altitud.
Sí, sí, és aquí,
a les nostres comarques,
a les de l'interior.
Ai, ja els hi veig l'esquerra.
Amb això no tinc prou
per buscar l'enciclopèdia
ni a les guies aquestes
que tenim per aquí.
Aviam, pensem-hi, pensem-hi,
cingles,
dalt de tot,
que hi hagi una vila
i viu gent, eh?
No és una vila deshabitada,
no és una vila deshabitada.
No és que hi visqui molta gent,
però hi viuen i tant,
que sí, sí, sí.
9, 7, 7, 24, 47, 67.
Avui visitem una vila
que està en dalt d'un cingle
de roca calcària
a 737 metres d'altitud.
Un lloc, un conjunt turístic,
qualificat de bé cultural
d'interès nacional.
I em penso que el barret
me l'he de treure,
però no perquè surti la resposta,
sinó perquè l'hem de desar.
Doncs, a una banda,
no el farem ser...
Ja hem perdut aquesta pista,
la del barret.
Que ens hi juguem ara?
Ens juguem al porta-ceds?
Sí? Va.
Ens juguem al porta-ceds
amb una altra pista.
Jo deia que era un poble petitet.
De fet,
és molt petitet
i viu molt poqueta gent
quan no hi ha els visitants,
els turistes,
perquè, escolta'm,
quan hi ha els visitants i els turistes,
allò és impracticable.
Es posa de gent
que no es pot ni caminar,
ni aparcar.
I la vila té un parell
de restaurants bons,
tots dos,
i també s'omplen
que si no reserves taula
és impossible.
Estem parlant
d'un poble
molt petitet
que fou
l'últim reducte àrab
del balí
Almira Alemoni.
Té, en l'actualitat,
unes 30 cases,
aproximadament,
i uns 20 habitants.
De quin poble estem parlant?
9, 7, 7, 24, 47, 67.
Recapitulem.
Recordem que el barret
l'han perdut, eh?
Ara, aviam,
si no perdem res més
i podem regalar-los com a mínim,
les xancletes,
la bossa
i el porta-ceders.
Conjunt turístic
qualificat
d'haver cultural
d'interès nacional,
una vila dalt
d'un cingle
de roca calcària
a 737 metres
d'altitud,
un dels pobles
més petits
de la comarca
que l'acoll,
l'últim reducte àrab
del balí
Almira Alemoni.
En l'actualitat
té unes 30 cases,
aproximadament,
i uns 20 habitants.
Però, insistim,
és rara
l'ocasió
en què s'hi deuen
trobar
aquests 20 habitants solets.
Segur que estan molt acompanyats
perquè és un dels punts
turístics
importants
de la zona.
Em penso que tenim
una primera trucada.
Quan truquen així,
jo és que crec que ja ho saben.
Esperem que sí.
Bon dia.
Hola, bon dia.
amb qui parlem?
Josep Ramon.
Josep Ramon.
Tens l'aparill de ràdio
molt a prop?
Sí, sí, ara la vaig.
Si fossis tan amable
és que volem sentir
aquesta resposta
que segur que serà correcta.
La volem sentir
amb tota claretat.
On som?
A Tarragona.
A Tarragona?
Sí.
Però en quin lloc de Tarragona?
Ah, bueno,
Ciurana, Ciurana.
Ah, Ciurana!
Home,
m'havies espantat.
No, que em preguntava,
pensava que em deia...
D'on em trucaves, no?
Ha estat una petita confusió.
Efectivament,
a Ciurana.
Quina ha estat la pista
que t'ha dit
que ha de ser Ciurana
per força?
L'alçada del poble,
la Petitet,
i, bueno,
que conec la zona.
Clar, la zona,
la coneixes molt,
hi vas sovint,
de turista,
hi has estat.
És ben bonic,
és d'aquells llocs
on hi anem sovint,
la gent que vivim per aquí.
Què fem aquest diumenge?
Ah, anem cap a Ciurana.
El que passa és que
sembla que tenim més tendència
a visitar Ciurana a l'hivern,
no?
Que no tant a l'estiu.
En general.
Sí, sí.
Molt bé, Josep Ramon,
què més, sisplau?
Borràs.
Borràs.
Doncs mira, Josep Ramon,
t'has guanyat tres regals
de la ruta amagada,
les xancletes,
la bossa,
el porta-caders,
i els pots venir a buscar
quan vulguis
entre les onze del matí
i la una del migdia.
I si vols saber més coses
de Ciurana,
no t'apartis de la sintonia
perquè d'aquí uns moments
saludarem el nostre convidat.
D'avui estàs treballant ara,
Josep Ramon,
o fas vacances?
No, no,
estic de vacances.
Oi, que bé,
enhorabona, eh?
Gràcies.
Doncs que vagi molt bé
i gràcies per la teva participació.
A tu.
Adeu, si jo, bon dia.
Adeu.
Clar,
el Josep Ramon diu
un poble petitet
d'un cingle.
Clar,
és que és un municipi,
és un lloc
que la gent d'aquestes comarques
doncs el tenim molt present.
N'hi ha molts,
d'aquestes característiques.
Teníem més pistes,
eh?
No es pensin.
Teníem, doncs,
andades de caràcter geogràfic,
allò que els pics més alts
del seu entorn
són Gritella, Gallicant.
I naturalment
també teníem una pista,
aquesta era l'última,
eh?
La definitiva.
Si no l'encertàvem,
l'haguéssim deixat anar
d'aquí uns minutets,
que era aquella
que no es pot parlar
d'aquest indret
sense que vingui el pensament,
la història
d'una vella reina mora,
un exercit cristià,
una fortalesa,
un cavall en blanc,
però, en fi,
qui ens pot parlar de Ciurana
és el convidat
que avui tenim
a l'altre costat
del fil telefònic,
com sempre,
al final del camí
de la ruta amagada
ens espera algú
carregat d'informació.
En aquest cas
és l'arqueòleg
Joan Menchon.
Joan, bon dia.
Hola, bon dia.
Jo no sé,
a banda de molta...
tens molta afició,
molta tirada
d'anar a Ciurana?
Déu-n'hi duret.
T'agrada molt?
Sí, home,
és un lloc especial.
Jo crec que sí, no?
El que passa
que és difícil
poder trobar
aquest petit poblet
amb tranquil·litat,
perquè cada cop
hi ha més estiuejants,
més visitants, no?
Sí, però jo què sé,
si vas a les 6 o les 7
de la tarda
a la Posta de Sol,
que des de dalt
la creu,
des del castell,
és una vista fantàstica,
vull dir,
en uns moments de soledat
bastant interessants, eh?
és qüestió d'anar
amb unes hores
o de matinada
o a primeríssima hora
o a última hora del dia
que gairebé estarà sol.
Doncs ha de ser
una experiència fabulosa,
amb gent també,
però, aviam,
la cosa és diferent.
Crida molt l'atenció
al poble de Ciurana,
tothom ho recorda,
que fa uns quants anys
la veritat
no presentava,
des del punt de vista,
diguem-ne,
de la naturalesa
i el mar
que l'envolta, sí,
però el que era
la vila,
el poble,
no presentava
l'aspecte actual,
perquè era un poble
que estava
més abandonadet, no?
I d'un temps cap aquí
Déu-n'hi-do
la tasca que s'ha fet
i a més
amb molta vigilància
que s'observes
una estètica comuna
en quant a la reconstrucció
dels habitatges, no?
Exactament.
Hem de pensar
que el poble de Ciurana
és conjunt
paisatgistit
és dels anys 60,
a part que té
el castell musulmà
i té un paisatge
fantàstic, no?
Què passa?
Que a poc a poc
la gent,
especialment excursionistes,
el pujaven,
els agradava,
van començar
a comprar cases,
a rehabilitar-les,
però amb una gran
sensibilitat
i després
que des del primer moment
van Ciurana
com l'Ajuntament
al qual pertany
actualment
que és
Cornudella
o la Generalitat,
doncs sempre hem tingut
una especial atenció
que allà es facin les coses
com s'han de fer
i s'ha mantingut
molt bé
aquest lloc.
Un altre avantatge
que ha tingut
la població
és que no ha tingut
carreteres asfaltades
fins fa pocs anys.
i clar,
això frenava
que molta gent
pugés allà
a construir-hi
perquè poder pujar
segons quins materials
constructius
perquè s'havien de pujar
gairebé en tractor,
no?
I això ha frenat molt
fins als anys 90
del segle passat
doncs
fer segons quines coses
i això en bona part
ha sigut el que
se la va accedir.
I ja es continua
mantenint
des d'aquesta perspectiva?
Sí, sí, sí.
No pot arribar allà
on qualsevol i diar
en faré una casa aquí?
No.
No és així de senzill?
La cosa està molt regulada,
està molt vigilada
i la gent
que vol viure a Ciurana
o comprar una casa
ja sap
el que li toca fer, no?
Home,
nosaltres quan pugem allà
la veritat és que
et fan d'entetes
aquelles cases, eh?
Dius,
ha de ser bonic
viure aquí, eh?
Sí, sí,
fantàstic, no?
Tot i les limitacions
que en èpoques d'hivern
i de nevades
i tot plegat
deu haver-hi,
però vaja,
des d'aquesta perspectiva...
Jo comentava,
són dades
que no sé si estan actualitzades,
que hi ha una
trentena de cases
habitades aproximadament
i una vintena d'habitants
que hi viuen
tot l'any, allà?
Home,
parellament habitants
en aquest moment
n'hi ha tres, quatre, cinc...
Clar, per això.
Però, bueno,
i els caps de setmana
la majoria de cases
s'obren.
O sigui,
hi ha una certa activitat
i l'estiu, evidentment,
doncs,
totes les cases
hi ha gent.
Aquesta,
la Ciurana té,
a banda del seu entorn
que en el qual,
insistim tots,
el coneixem
i és magnífic,
històricament
va ser un punt
molt important, no?
En tot el que va ser
la...
Abans també,
però tota l'època
de la Reconquesta
i de la península musulmana
tot plegat
va tenir una importància
cap dalt, no?
Sí,
he de pensar que Ciurana
està en un lloc
de estratègia
molt important
que controla
l'espai
de muntanyes de Prades
que des de muntanyes
de Prades
indirectament
estàs controlant
el camp de Tarragona,
la mar,
la conca de Barberà,
Priurat
i Par de Garrigues.
Clar,
era una plataforma
elevada
des de la qual
els musulmans
podien atacar
o defendre's
de tota l'envestida
de la conquesta
cristiana
a partir del segle X.
Què van fer
aquesta gent?
Van construir allà
una base d'operacions
que era el castell
de Ciurana
que controlava
un districte,
un districte seria
l'unitat administrativa
que també
en podien dir
un baliat
i d'això
és la causa
de l'existència
d'aquest gran castell
dalt de la muntanya
justament a Ciurana
perquè era un lloc
molt fàcil
de defensar
i que va ser
conquerit
amb els musulmans
entre el 1553
i el 1554
que és quan
es va acabar
pràcticament
la seva gran importància
històrica
tot i que va funcionar
fins al segle XIV
quan va néixer
el Comptat de Prades
i va tenir vida
a la Guerra Civil Catalana
o a la Guerra
del Francesc
o a les Carlinades.
Ningú no concebeix
parlar de Ciurana
sense parlar
de la seva famosa
llegenda
que ja t'esperaves
òbviament
que et preguntaria
aquest salt
de la reina Mora
aquesta bellíssima
reina Mora
que va voler
defensar la fortalesa
fins al final
i allò
d'abans de caure
en mans de l'enemic
i perdre la vida
la cosa va anar així
què hi ha de llegenda
què hi ha de mínim
de referència històrica
que sempre hi ha
de tarda
en llegenda Joan?
La llegenda
és clara
la princesa
abans de caure
en mans
les cristians
decideix llançar-se
al buit
munta amb el seu
cavall blanc
surt corrents
el cavall
quan veu
la timba
on s'ha de llançar
frena
salta ella
i se mata
i el cavall
salva la vida
espavilat
el cavall
és això
fons real
no en tenim
cap constància
però
escolta'm
una conquesta
com la de Ciurana
que hauria de ser dura
que sabem
la documentació
que van fer fora
tots els musulmans
que hi havien allà
que els van desterrar
però escolta'm
a mi tampoc m'estranyaria
que uns quants
els agafessin
i el cap
de la resistència
musulmana
o la seva família
els despanyessin
vull dir
era un sistema
de guerra
o de represàlies
ells en deien pacificació
bastant
normal
no?
i no seria
d'estranyar
aquesta
no sé si era reina
o princesa mora
la de la llegenda
però se li ha posat
un nom
i se l'ha intentat
Abdelhassa
i se l'ha intentat
constatualitzar
i buscar-li una família
tot un entorn
i tota una història
s'ha volgut
fins i tot
fixar una data
cronològica
dels esdeveniments
per donar-li
més rellevància
a la llegenda
explica'ns-la
una miqueta
Joan
a grans trets
la data
s'ha de donar
entre 1153
i el 1154
que és quan
se va conquerir
Siurana
tampoc tenim el dia exacte
que van entrar els feudals
allà dintre
no?
el nom
inventat
les circumstàncies
hi ha diferents versions
que una diu
que estaven muntant
una gran festa
dintre del gran
el grandíssim castell
que tampoc és tan gran
de Siurana
el seu pare
i llavors es va sorprendre
per l'atac
dels
dels cristians
que estaven entrant
per què?
perquè
els havien
traït
amb els musulmans
els havien traït
uns jueus
que vivien
a Siurana
i hi entra en factor
un altre element
tòpic
de les llegendes
de la conquesta
feudal
que és la traïció
dels jueus
per una traïció
dels jueus
diuen llegendes
que van entrar els musulmans
a la península ibèrica
o per a traïcions
de jueus
també
els cristians
van fer fora
els musulmans
hi ha molts elements
tòpics
que clar
et fan dubtar
molt
de la veracitat
de la història
llavors també
comenten
que quan estaven
atacant al final
l'últim reducte
de la fortificació
aïllament
el centre del castell
és quan ella decideix
llevar-se la vida
d'aquesta manera
tan heroica
i aquella cosa
que tots anem a mirar
la petjada del cavall
no?
sí
la petjada del cavall
i una persona
que diuen
que la fa cada any
és el que t'anava a dir
qui la devia fer
per primera vegada
aquesta petjada
perquè l'legenda
ja sabem com es va alimentant
a través del temps
però clar
després per donar-li
aquesta cosa
d'escenari natural
que dic jo
algú devia fer
aquella petjada
en el seu dia
no?
aviam
el sol de la veina mora
no és res més
que el fusat del castell
és a dir
quan vas a
estar a la part
que mira el poble
a part que sí
que mira el poble
és un retall
a la roca
molt gran
fet a pic
i llavors
just a la timba
hi ha un forat
que podria ser natural
però es veuen uns cops
d'escarpa
que podria ser perfectament
un forat
d'algun picapedrer
per trencar la pedra
per fer-lo fusat
que a poc a poc
algú doncs
ha aprofitat
per picar una miqueta més
i que
que continua la llegenda
no?
doncs ens encanta
que algú es dediqui
justament a mantenir
aquest forat
que és bonic
i tant
que és bonic
només faltaria
és un atractiu més
a la visita
a Ciurana
és bona època ara
Joan
per anar-hi
tot i que fa caloreta
però
però allà la fresqueta
quan bufo la marinada
a primera hora de la tarda
és molt agradable
després podem anar al pantà
i fer una passejadeta
amb kayak
o alguna cosa d'aquestes
i el dia a complert
Joan Menchon
arqueòleg
de veritat
que ha estat un plaer
conversar amb tu
gràcies per atendre
la nostra trucada
molt bon dia
bon dia
adeu-siau
adeu-siau
doncs avui
la ruta amagada
ha passejat per Ciurana
hem tingut un bon guia
l'arqueòleg
Joan Menchon
i un bon guanyador
que amb només
un parell de pistetes
ha encertat
a la ruta amagada
del matí
de Tarragona Ràdio
el Josep Ramon Borràs
que recordem
ha estat el guanyador
avui de la ruta amagada
6 minuts
a les 10 del matí
temps
per obrir
l'agenda