El llibre concretament es titula Parques temàticos más allá de l'ocio.
El seu autor, Sabado Anton, ell és doctor en geografia
i professor de la Universitat de Rovira i Virgil,
on dirigeix l'Escola Universitària de Turisme i Ossi,
també el grup d'investigació d'anàlisi territorial i estudis turístics.
Sabado Anton, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Abans comentàvem que la presentació es farà a les 7 de la tarda
i seran, entre d'altres, el president,
concretament el secretari general d'Economia i Finances, Martí Carnicer,
també el rector de la Universitat de Rovira i Virgil i Lluís Sarola
i el president de Port Aventura, Lluís Rullan.
De fet, la presentació es farà a la mateixa Port Aventura,
a l'hotel Caribe Resort.
Què és el que incideix a través d'aquest llibre?
En quins aspectes incideix sobre els parts temàtics?
De fet, el llibre és sobre parts temàtics
i el que pretén és entendre fonamentalment
el seu procés de desenvolupament i expansió a escala mundial
i, a més a més, entendre també quins són els factors
tant culturals com productius
i els impactes de caràcter territorial i econòmic
que van relacionats amb el desenvolupament
d'aquest tipus d'equipaments, els parts temàtics.
És un llibre que aprofito per dir-ho ja d'entrada,
tot i que es presenta a Port Aventura com és molt adequat,
el fet que és el primer part temàtic espanyol
i el part temàtic que diria per excel·lència a Espanya,
és un llibre que no és sobre Port Aventura,
és un llibre que és sobre parts temàtics en general,
que sí que és veritat és que permet entendre moltes qüestions
a través de la lectura de què significa aquest fenomen.
I justament, què és el que significa aquest fenomen?
O dit d'una altra manera, què implica tenir un part temàtic
com el de Port Aventura ben a la vora?
Si parlem específicament de Port Aventura,
probablement que el llibre se'n parla,
tot i que no és un llibre sobre Port Aventura,
però hi ha un capítol dedicat al desenvolupament
de parts temàtics a Espanya.
Si parlem en concret del cas de Port Aventura,
tant pel que es diu en el llibre
com per altres investigacions que hem anat fent,
a més a més de l'impacte econòmic claríssim que ha tingut,
tant a nivell d'ocupació com a nivell d'inversió,
el que ha significat, sobretot,
ha estat uns canvis substancials
en els segments de demanda que venen cap a la Costa Dourada,
un reposicionament de la pròpia Costa Dourada
en els mercats turístics internacionals
i, a més a més, un increment de la qualitat de l'oferta
que hi ha al voltant del parc.
Això no és que ho hagi fet el parc,
però sí que ha estat acompanyat pel parc.
Hi ha alguna qüestió que ara segurament es vindrà a la memòria?
Port Aventura aquest any està complint el seu darrer aniversari,
és un parc que genera beneficis.
En canvi, hi ha altres parcs,
no sé, per exemple, s'han acompensat ara en terra mítica,
que potser no han estat tan regits com aquest, no?
Efectivament.
De fet, a nivell espanyol,
el parc ha tingut, diríem, resultats positius
d'una manera continuada en el temps,
ha estat Port Aventura, la resta de parcs no.
Això és una cosa sobre la qual en el llibre
se'n parla també directament
i és un fenomen que no és privatiu
o no és exclusiu del cas espanyol.
Hi ha un, en el llibre, hi ha un capítol en concret,
no sobre Espanya, sinó en aquest cas sobre els parcs francesos,
sobre la situació de la dinàmica de parcs a França,
en què s'explica que prèviament a l'apartura de Disney a París,
un altre fenomen ben conegut, diríem,
pel nivell social en general,
es van desenvolupar a França una certa quantitat,
estic parlant de 5 o 6 parts temàtics,
una mica l'estela de l'apartura aquesta de Disney.
D'aquests parts temàtics n'hi ha hagut dos
que han tancat portes directament
i n'hi ha hagut uns altres dos
que han hagut de redimensionar d'una manera claríssima
els seus números, és a dir,
n'havien previst una sèrie de xifres de fluència,
n'havien previst una sèrie de xifres de negoci
i n'havien hagut de redimensionar a la baixa
d'una manera molt clara.
Això vol dir que aquest fenomen de parcs
és un fenomen molt sensible,
és un fenomen que està molt afectat
per qüestions com poden ser,
sobretot, les característiques dels mercats
que estan a una determinada distància del parc
i que a l'hora de fer qualsevol plantejament
s'han de tenir molt en compte aquests aspectes
perquè la dimensió i l'estructura del parc
serà molt condicionant de la seva capacitat d'atracció.
Si això no es mesura, diríem,
la precisió adequada,
aleshores poden passar coses com aquestes,
poden passar coses com, diríem,
es podria parlar d'una certa frustració
en les expectatives que tenien els promotors dels parcs
en un moment determinat
i es pot arribar a parlar, evidentment,
de situacions de tancament de parcs.
Hi ha un altre cas, el llibre,
aprofito per dir-ho,
el llibre s'estructura en capítols,
tal com és habitual en aquest tipus de coses,
els llibres funcionen per capítols,
però a més a més hi ha quatre estudis de cas.
Quatre estudis de cas,
vull dir quatre petites monografies molt concretes
que expliquen situacions molt específiques.
Una és aquesta que parlava de la situació dels parcs francesos
i tant n'hi ha una altra dedicada a un dels parcs espanyols,
a Isla Màgica,
que precisament ha hagut de fer un redimensionament molt clar
de la seva estructura organitzativa
i de la seva estratègia de negoci,
senzillament per evitar el tancament.
On està, a Isla Màgica?
A Isla Màgica està a Sevilla.
A Sevilla.
Ara una mica allò ho apuntava,
en cosa del cas,
quina seria la complexitat que hi ha al voltant d'un parc temàtic
o quins són els requisits que s'han de complir al seu voltant
perquè funcioni, per dir-ho d'una manera clara?
Sí.
Què ha de passar perquè funcioni un parc temàtic?
Això...
S'expliques el llibre o no?
Sí, és una recepta màgica,
però per cada cas s'ha d'estudiar, no?
El llibre conclou amb un estudi de detall
que es titula precisament
Fundamentos para la implantación y desarrollo de un parque temático.
Precisament va una mica en aquesta línia, no?
Que intenta ser, així com els dos capítols anteriors,
les dues grans parts anteriors
són parts explicatives,
la primera sobre el desenvolupament dels parcs
i la segona sobre el paper dels parcs
en la societat de l'entreteniment,
en aquesta última part, l'estudi de detall,
el que s'intenta fer és donar una sèrie de pistes,
una sèrie de criteris,
una sèrie de principis
pels quals, diríem, els parcs temàtics funcionin, no?
Agafant, això sí, molta informació
i molts casos d'experiències reals, no?
Aleshores, a partir d'aquí s'explica
quins són els principis bàsics de planificació
i no només de planificació,
sinó també quins són els principis bàsics
de cara a la gestió del parc,
és a dir, de cara al funcionament,
perquè una cosa és que el tinguem ben dimensionat,
però després el parc ha de funcionar
i el funcionament és una cosa molt costosa
i molt complexa de realitzar,
però en la línia del que m'estaves preguntant
en aquests moments,
el que hi ha també és una part concreta
sobre quins són els condicionants de localització
i que són aquells factors externs
que sovint són determinants
de cara a l'èxit del parc, no?
I en aquest sentit hi ha aquest aspecte
que havia ja anunciat en aquests moments,
la dimensió del mercat.
Hi ha un altre element que són les característiques del lloc,
és a dir, l'emplaçament específic del parc,
la seva relació amb el medi,
no només amb el medi ambient,
sinó sobretot amb l'estructura territorial del lloc
on es localitza, accessos, tot aquest tipus de coses,
estructura de la propietat en el seu entorn immediat, etc.
I després hi ha un tema important,
que és una qüestió que ha sortit molt en premsa en aquest país,
però que els parcs temàtics d'arreu del món
tenen aquesta característica,
que és el recolzament d'una manera o altra del sector públic.
Els parcs temàtics, vulguis que no,
per les seves especials característiques,
per la seva dimensió i per la seva capacitat de desenvolupament,
són infraestructures, són equipaments
que sovint han tingut el recolzament d'una manera o d'una altra
de les propis administracions,
ja sigui, diríem, la casuística és molt diferent,
és molt diferent el que en aquests moments,
per exemple, està fent la ciutat de Hong Kong
amb el desenvolupament d'un nou parc temàtic de Disney,
en el qual la pròpia ciutat,
o el propi està participant en l'accionariat del parc,
a coses molt diferents,
com pot ser el que ha passat en llocs,
com ara, en Futuroscope,
que és un altre parc ben conegut,
en el cas francès, que està a Potiers,
que va ser una iniciativa del que seria l'equivalent
del Consell General,
és a dir, del Consell de la Regió,
per desenvolupar un nou atractiu.
Per tant, podríem dir que aquest aspecte del recolzament
del sector públic és una qüestió important.
A part d'això, aquest serien els aspectes externs,
en aquest mateix capítol,
el que hi ha és tota una explicació bastant detallada
de quins serien els paràmetres de disseny
que s'han de tindre en compte.
Paràmetres de disseny en relació a forma,
en relació a grandària i capacitat,
i en relació a articulació de fluxos i sistemes de transport,
perquè el parc, un cop s'hi entra,
diríem, genera satisfacció,
o no la genera en funció precisament d'aquests elements,
en funció de com està fet,
de quina capacitat té,
i de com es mou la gent dintre del parc.
Això provoca, evidentment,
que si això no està ben resolt,
el parc genera insatisfacció
i fa que la gent no hi vagi.
És aquesta la situació principal.
Tot això s'explica, amb un cert detall, ja dic,
en les últimes 50 planes del llibre.
Es parla tan sols de parcs temàtics
de la tipologia de Port Aventura,
o, per exemple, es parla de parcs com ara Yellowstone,
on, per cert, hi ha un any, sembla que d'espera
per poder accedir-hi, no?
Sí, a veure, no, es parla de parcs temàtics,
parcs temàtics exclusivament.
El que passa és que també val la pena dir-ho,
parcs temàtics, n'hi ha de moltes característiques.
Estem molt acostumats aquí,
per les pròpies, diríem,
perquè és el parc que coneixem més,
doncs el parc temàtic molt orientat a l'entreteniment,
com pot ser Port Aventura,
o parcs temàtics també perquè són ben coneguts
i perquè, diríem, la seva capacitat, diríem,
de penetració cultural és molt gran,
com poden ser els parcs de Disney, no?
Sobretot el més conegut de Disney,
que és Magic Kingdom, no?,
el parc del Castell,
el parc més característic de Mickey Mouse.
Ara bé, de parcs temàtics n'hi ha de moltes altres característiques.
Hi ha parcs com aquests que estem parlant,
el de Disney i a París,
amb entre 10 i 12 milions de visitants anuals,
o Port Aventura,
entre 3 i 4 milions de visitants anuals,
però després hi ha parcs de característiques molt diferents.
El que sí que tenen en comú tots ells
és que són parcs temàtics,
és que són estructures pensades,
organitzades i creades, diríem,
d'una manera artificial,
per al gaudi i l'entreteniment de la gent.
Ara, dintre d'això,
hi ha parcs que tenen un component
o un contingut important de caràcter cultural,
de caràcter ambiental,
fins i tot, en aquest moment recordo,
un parc francès,
el gran parc històric i ecohistòric del Puy-de-Fu,
que està molt a prop de la ciutat d'Angers,
que seria un parc d'aquestes característiques,
o també parcs que tenen un elevat component tecnològic,
és a dir que el que pretenen és presentar
d'una manera atractiva,
d'una manera entretinguda,
coses com poden ser avenços científics,
Futuroscop seria un cas ben conegut,
ja n'he parlat abans,
però després hi hauria altres casos,
com poden ser parcs a Alemanya,
prop mateix,
de fet no a prop,
la pròpia empresa de cotxes Volkswagen
ha desenvolupat el seu parc temàtic
en el lloc on fabrica els cotxes.
I són parcs, a més a més,
abans parlava de 12, de 3 milions de visitants,
hi ha altres parcs que tenen 3,
110.000, 400.000, 500.000 persones
a l'any de freqüentació,
i són parcs que funcionen molt bé.
Del que no es parla,
i amb això acabo contestant la teva pregunta,
el que no es parla són de parcs naturals.
Les parcs naturals són una altra cosa,
són estructures,
o són més que estructures,
que són delimitacions d'espais,
diríem que tenen un interès natural,
que són aprofitats
de cara al desenvolupament turístic d'una àrea.
Però això, diríem, és un altre tema.
Evidentment hi ha connexions
entre una cosa i l'altra,
i sobretot seria també molt interessant
veure les seves connexions
en termes de gestió i de planificació.
Ara bé, ja dic,
en el llibre no se'n parla,
només parlem de parts temàtiques.
En el llibre,
Parques temàticos,
Massa allá de l'ocio,
una mica el títol del llibre,
ja ho suggereis,
més enllà de l'oci,
cap on ens encaminem?
Quin és l'oci que ens ocupa
o quin serà l'oci dels propers anys?
Bé, aquí hi ha...
Jo crec que...
I això està parlat també.
L'oci que ens ve
és un oci multiforme.
És a dir,
estem acostumats en aquests moments
en què hem passat,
si podríem fer una història,
volguésser així,
del temps d'oci
de la societat contemporània
durant aquests últims 150 anys,
en els quals hi ha hagut
una conquesta important,
precisament,
de les activitats de lleure,
de les activitats recreatives,
per part de la gran major part
de la població,
això sí,
de les societats desenvolupades,
perquè les menys desenvolupades
això ho tenen,
ho tenen encara és privatiu.
Si féssim aquesta història,
hauríem que hi ha hagut
un procés de conquesta
d'aquest temps d'oci,
un procés de conquesta
de les vacances,
un procés de conquesta
del fet de traslladar-se,
fer anar
a una destinació turística,
característica,
doncs,
a la platja o a la muntanya
durant un període determinat,
en aquests moments
tot això jo diria
que ha eclosionat
i s'ha convertit
en una mena de pluja
de possibilitats molt gran,
en la qual el temps d'oci
passa per formes molt diverses,
i aquesta és una mica
la gràcia que té aquest moment,
perquè és un temps
en què més que parlar
en termes absoluts,
s'ha de parlar en termes relatius
i en termes de tipus
de demanda específica,
perquè,
i tipus de demanda específica,
gairebé diria,
en moments concrets,
és a dir,
la gent que visita parts temàtics
no és només gent
que li interessa
en els parts temàtics
o l'oci artifició,
si es pot dir d'aquesta manera,
sinó que en un altre moment
del seu cicle d'oci,
perquè ara el cicle d'oci
està molt fragmentat,
la gent fa vacances
diverses vegades l'any,
la gent surt els caps de setmana,
etcètera,
a lo millor li interessaran
temes molt de caràcter cultural
o temes molt de caràcter ambiental,
i l'existència de possibilitats
de practicar aquest oci
o, més ben dit encara,
l'existència de capacitats
productives en aquesta línia
fa que les possibilitats
siguin enormes.
Això vol dir que
el temps d'oci es multiplica
i les possibilitats d'oci
es multipliquen també.
Aquests i altres arguments
d'anàlisi en aquest llibre
per aquest temàtics,
més allà de l'oci
que es presenta avui a la tarda
a les 7,
concretament a Port Aventura,
es presentarà dintre l'hotel
Caribe Resort.
Salvador Anton,
gràcies per atendre la trucada
de Tarragona Ràdio
i que vagi molt bé la presentació.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.