Si vostès són amants de la música, de les músiques, en plural,
millor dit, aquest cap de setmana tenen una cita ineludible.
Ja la coneixem, ja sabem que quan arriba la primavera
se celebra el municipi de Vilaseca, la fira de música al carrer.
Enguany ens trobem davant de la sisena edició.
Al llarg de tres dies, aquest municipi del Tarragonès
centrarà bona part en de l'atenció dels programadors musicals
de casa nostra i una mica més enllà.
Parlem-ne perquè aquesta fira és, sens dubte, un espai per la contractació,
perquè els programadors vegin les formacions musicals,
però també és un espai magnífic perquè la gent, el públic,
puguem gaudir de la música en escenaris naturals, en carrers, en places.
Parlem de tot plegat amb Víctor Cucurulles,
el director de la Fundació Societat i Cultura,
entitat que coorganitza amb l'Ajuntament de Vilaseca aquest certament.
Víctor, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Aquesta fira ha crescut molt, eh?, al llarg del temps.
Es va fent gran.
S'ha fet molt gran, molt gran i molt important, a més a més.
Sí, jo penso que sí.
És una aposta, diguem-ne, que vam fer des d'aquest camp de Tarragona
una mica per articular el que nosaltres diem el mercat nacional, no?
És a dir, tots els països catalans o països de cultura catalana, diguem-ne, com vulguem,
són uns països que han donat tradicionalment una gran riquesa musical,
tant des de les antigues tradicions de festa i tot això,
com amb compositors i aventures, diguem-ne, musicals molt contemporànies,
molt obertes i que han tingut molta projecció internacional en molts camps,
en el clàssic, inclús en el jazz, en les músiques d'arrel,
en el pop rock també, etc.
O sigui, tot arreu anem trobant, diguéssim,
tota una sèrie de creadors molt interessants, no?
I els posem en escena, senzillament,
però amb unes ganes, bàsicament, que la gent disfruti.
Clar, jo és el que et deia, no sé si era una percepció personal,
però quan va néixer, doncs, semblava una proposta molt digna, molt interessant,
però d'un abast com a molt local,
molt per aquestes terres, no?
Però ara tinc la sensació, doncs, que té una dimensió important.
De fet, espereu la visita de moltíssims programadors d'arreu, no?
Més de 200, ja.
Imagina't.
I d'on venen? De Catalunya o d'altres punts, també, no?
Clar, venen al País Valencià, Illes, Catalunya, Aragó,
que és el principat, diguem-ne, de les diferents comarques i tal, no?
Molts ajuntaments, molts programadors de temporades
i, diguem-ne, d'ofertes musicals, sobretot de cara a l'estiu.
Per això vam pensar que era un bon moment fer-ho al maig,
que és quan la gent està una mica allò receptiu a veure què hi ha,
què surt de nou, no?
I ens hem convertit una mica en descobridors, no?
Descobridors de nous valors.
Aviam, jo no sé, Víctor, si la comparança és correcta o no,
però vindria a ser al Catarra de Teatre
aquesta fira de música a Vilaseca?
Tenim ganes de ser.
Portem sis anys, bueno, aquesta serà la sisena edició.
És qüestió d'alguna edició més i poc més, eh?
Sí, bueno, ells en porten 25, ja, no?
Imagina't.
Però nosaltres anem en aquesta línia i molt decididament
i, sobretot, no volem sortir d'això que en diem nosaltres
al mercat nacional, eh?
És a dir, nosaltres estem promovent i projectant músics
i propostes musicals perquè justament la gent del país
puguin conèixer-les i disfrutar amb elles, no?
És a dir, que a les festes majors, a les programacions aquestes que dèiem d'estiu,
a les sales, a els festivals que es fan,
en tot arreu, doncs que vagin entrant aire nou i música nova i, en fi...
Home, a banda d'altres consideracions que puguem fer,
mirant la programació que ara la comentarem amb tu,
d'entrada, l'autoestima musical d'aquest país puja moltíssim
perquè, a més, te n'adones de la quantitat de formacions de grups,
de gent que professionalment es dedica a la música,
gent amb una formació musical realment extraordinària,
de tota mena d'estils, amb una atenció especial
a la fusió i la música tradicional.
Sí. Sí, perquè una mica en aquestes músiques d'arrel,
que no necessàriament tradicionals, és a dir,
tenen un arrel tradicional, però tenen, sobretot avui,
en aquest moment, una gran, diguem-ne, qualitat en el tractament que fas.
És a dir, tu pots partir d'un arrel que pot ser molt llunyana,
pot ser, doncs, la trobis a l'Iran o la trobis a València o la trobis a no sé on,
però que, en definitiva, el tracte, el que tu hi fas allà damunt,
la converteix en una música clarament contemporània.
Si això ho fas, a més a més, amb qualitat i amb professionalitat,
doncs, clar, el producte final és molt bo, realment.
Paral·lelament al que és la Fira en si, les actuacions,
hi ha també altres activitats que tenen a veure, no?
Hi ha una jornada tècnica, es convoquen uns premis.
Ens ho podries comentar una mica, Víctor?
Sí, el dels premis és una manera, diguéssim, d'ajudar en aquest procés,
d'anar-se donant a conèixer.
Aleshores, n'hi ha de diferents, diguem-ne,
però bàsicament tot són actuacions,
és a dir, que els grups que guanyen aquests premis,
doncs, en definitiva, guanyen la possibilitat d'actuar en diferents indrets.
I, després, el que hi ha, sobretot, és una jornada,
com la digueu, una jornada tècnica,
que serveix una mica perquè tota la gent que a l'entorn
del que són les músiques pensades i produïdes per l'espai públic,
doncs, pugui dir-hi la seva.
Projectes que es presenten, idees, iniciatives, circuits,
totes aquestes coses que són interessants per la gent que programa, no?
I, de fet, són interessants per tothom,
perquè això es converteix després en oferta,
que és la que trobem els que ens agraden a escoltar música, diguem-ne, no?
Doncs els que ens agraden a escoltar música
podem fer un tastet de molts estils.
Miri, hi ha folk, escà, tango, flamenc, música llatina, rumba,
música de cambra, música electrònica, música persa, jazz electrònic.
És que hi ha de tot?
De tot, de tot.
De tot?
Ha sigut molt complicat, realment, poder fer una selecció que fos digerible.
És a dir, nosaltres convidem la gent a venir tres dies, diguem-ne, a Vilaseca, no?
Un primer dia, que és el divendres, que a partir de les set de la tarda
comença a arrencar tota una programació,
en la qual hi trobarem des de les migues fins al Borrezo i la seva bohèmia camerata,
que és interessantíssim, o, com ja que parlaves de rumba,
l'ho del pantanito, que és una altra història fantàstica, no?
I que, bueno, que s'acabarà a les tres de la matinada a l'hora del centre
amb un digí, que és el Barceló, fent música electrònica
fins que s'acabin les energies del personal, no?
Per tant, diguem-ne, és una nit molt completa
en la que hi haurà tango també, hi ha etnocambra,
hi ha el grup aquest de pop, reggae, que és molt interessant,
que es diu plouen, que ximbes, hi ha els 1, 1, 1, 1, 30...
O sigui, hi ha molta, molta cosa.
La nit de dissabte és una altra nit absolutament increïble.
És a dir, la persona que digui, bueno, i tu el dissabte me'n vaig a Vilaseca
a passar-m'ho bé, doncs ho passarà molt bé,
perquè, sobretot, diguem-ne, també arrenquem la part de tarda-vespre
ja entre les 6 a les 7 i tal,
i ja no té aturador, diguéssim,
pràcticament fins a les 5 de la matinada un altre cop, no?
En aquest cas, doncs, hem convidat alguna gent
que a nosaltres ens sembla, encara que no siguin...
Bueno, hi ha molta gent d'aquí, no?
Però alguna gent que ens sembla que ens aporten coses interessants
des del punt de vista musical pel país, eh?
Sempre des de l'òptica del país.
Per exemple, els tirons.
Els tirons és aquesta banda increïble que van pel carrer,
diguem-ne, és una banda itinerant,
que són els que animen aquest equip de rugby tan important que hi ha a Perpinyà.
Ah, sí, sí, sí, sí.
L'USAP, diguem-ne, eh?
És clar, és una banda fantàstica,
a més a més amb tota la qualitat d'aquests músics d'escola francesa,
per dir-ho d'alguna manera,
que amb els metalls i amb els béns i tot això fan meravelles, no?
És clar, això és un número impressionant, no?
I això ens agrada portar-ho aquí,
perquè forma part del nostre país,
la part del nord,
tenen tradició, com dèiem, francesa, escola francesa,
amb la qual cosa enriqueix això nostre.
Però, per altra banda, també fem venir el grup EA,
que és un grup molt conegut de flamenc fusió,
que venen des d'Andalusia,
però que també hi tenim, diguem-ne,
molta relació amb tot el que és la creació del flamenc des d'aquí,
no?, des del país nostre.
Se n'està fent moltíssim flamenc aquí a Catalunya.
Clar, i de molta qualitat.
I bo, i bo.
I de molta qualitat.
I això és el que ens agrada, no?
I per això diem,
ei, veniu,
que aquí trobarem, diguem-ne, diàleg, no?,
trobarem espais de diàleg bons.
A costat d'això,
doncs tindrem el Braçuc a Matraca,
el Wagner Pai,
el Braçuc a Matraca,
el Ricard Puigdomena,
que aquest era guitarrista,
algú potser se'n recordarà,
de l'època del Loquillo i los Trogloditas,
aquest era un dels fundadors de la banda aquesta,
no?, dels anys 80.
Per tant, és un músic que té una llarga trajectòria
i ara es presenta, ell, diguem-ne, no?,
amb el seu propi treball musical,
que això és el que ens sembla interessant.
O sigui, quan diem gent que no es coneixen
o que fem descobriments,
no és que vulguem dir exclusivament
gent molt jove que comença,
en absolut,
vull dir que hi ha valors nous
dintre el camp de la música,
gent que fa el seu projecte,
que l'inicia ara i que el presenta, no?
Fins i tot fados.
Evidentment.
Teniu fados, també.
Aquí comptarem amb la Néboa, per exemple, no?,
que és un altre crac absolutament recomanable,
reconeguda a tot Portugal a hores d'ara ja
com una mena de l'alternativa, diguéssim, al fado,
allà li tenen aturació, diguéssim.
Aquí, doncs, és una persona,
jo crec que és patrimoni musical del país
i que l'hem de conèixer
perquè és que realment és impressionant
el que ella fa, diguéssim, amb la veu
i amb aquesta manera de dir la música
i de dir les coses, que és el fado, no?
Música tradicional persa, música antiga,
teatre, concert, jazz, contemporani.
Hi ha molts escenaris a Vilaseca
on gaudir-ne i, a més,
jo crec que és una proposta
per a tots els públics i per a tots els moscos.
No és allò, mira, clar, en part joves.
No, no, no, no.
És que, clar, les mateixes característiques del festival
fan que qualsevol persona que li agradi la música
pugui anar-hi.
Sí, sí, perquè, per exemple,
tindrem la Tresca i la Verdesca
el diumenge migdia cap a la Canalla
són genials, no?
Els germans López és una cosa,
ells treballen moltíssim i molt bé
aquest tipus de comunicació musical
amb la gent jove, amb els nanos, vaja,
però tindrem també un grup interessantíssim
que es diu Aigua Fresca,
que sortirà a la tarda a fer un itinerant d'aquests,
que són un grup que fan música
i a la vegada gastronomia,
és una cosa realment molt divertida, no?
I tindrem el Feliu Ventura,
que és una altra persona, jo crec,
d'una gran importància
en la nova onada, podríem dir,
de cantautors en llengua catalana.
Ell ve del País Valencià.
En fi, jo què sé,
és que hi ha de tot.
Música brasil, aïna...
Dans i tecno també per ballar, eh?
Sí, sí, sí, clar, clar, i tant, i tant.
De tot una mica.
És lleig parlar de diners,
però parlem-ne.
Les entrades són gratuïtes?
Sí.
Totes?
Tot, tot.
Totes de gratis, què diuen?
Tot és gratuït,
perquè pensa que és festival de música al carrer.
Ja, ja.
Vull dir que no hi ha, en aquest sentit,
controls d'entrada,
es fan amb espais...
Vilaseca és una vila molt bonica,
en aquest sentit,
perquè té el que és el nucli antic,
que té uns carrerons,
unes placetes,
uns espais que ens permeten molt bé
aquest tipus de música
que no busca el gran format,
sinó que busca més aquell tast
de bon gust,
de delicatessen,
té sent, diguem-ne,
en alguns casos claríssimament,
no?
I que en aquest,
una mica ja en l'origen,
vam dir,
farem clàssic jazz i música d'arrel,
és a dir,
fem un panorama molt ampli,
que cada any,
segons la programació,
doncs varia,
aquest any tindrem
alguns elements de música clàssica
realment remarcables,
no?
I en aquest sentit,
per la clàssica estricta,
utilitzarem les instal·lacions del conservatori,
perquè ens permet poder escoltar un piano clàssic
en condicions, no?
Vull dir que,
millor que el carrer,
per entendre'ns.
doncs no calia,
però ens has acabat de convèncer,
Víctor Cocorull,
realment és una cita important,
pel que fa al Camp de Tarragona,
aviam,
el públic el teniu assegurat,
i el que és segur és que,
amb el ressò que té ja
aquesta sisena fira de música,
vilacer que s'omplirà de música,
de gent,
i de molta alegria,
que és el que proporciona
aquesta expressió artística.
Doncs sereu molt benvinguts,
tots els que vulgueu participar-hi,
i en fi,
penso que us ho passareu molt bé,
perquè des del punt de vista musical
és tota una experiència.
Doncs moltíssimes gràcies,
i acabem,
gràcies Víctor,
fins la propera,
i acabem en tot cas,
escoltant una d'aquestes moltíssimes formacions
que actuaran a la Fira de Vilaseca.
Ara el Víctor esmentava,
doncs aquesta música
que hi ha de fusió,
de flamenc,
una mostra és aquesta,
aquesta formació que es diu
Las Migas.