Ara passen nou minuts de dos quarts d'una del migdia aquí al matí de Tarragona Ràdio.
Fem referència a una convocatòria important en l'àmbit de la dansa
i que situarà a la ciutat de Tarragona en el punt de mira de la dansa,
ens atreviríem a dir, no només de l'estat espanyol, sinó a nivell d'Europa.
I els explico.
L'Associació Nacional per l'Apollo i la Promoció de la Dança en Espanya,
en col·laboració amb la Confederació Nacional de la Dansa a França,
convocaran el que és un premi importantíssim
que se celebrarà l'any vinent aquí a la ciutat de Tarragona.
És una organització molt complexa, estem parlant d'una convocatòria gairebé a nivell europeu
i per això s'ha d'explicar amb tota mena de detalls.
I qui millor per explicar-ho precisament que el president honorari d'aquesta associació
i l'Artemis Plaja, coneguda professora de dansa ballarina aquí a la ciutat de Tarragona.
Bifreta, Artemis, bon dia, benvinguts tots dos.
Bon dia.
Anem a pams i anem a explicar tota aquesta organització que és molt complexa.
Aquí a la ciutat de Tarragona hi ha tota una sèrie de noies,
perquè disortadament la majoria de persones que es dediquen a la dansa són noies, no?
Ja comencen a haver-hi.
Comencen a haver-hi, però continuen sent majoritàriament les noies.
Moltes noies de diferents edats de la ciutat de Tarragona d'un temps cap aquí
estan participant en concursos de dansa a nivell europeu, a França.
Estan quedant molt bé, estan guanyant primers premis.
D'aquí, doncs, vosaltres des de l'escola de dansa, tot i que no és un tema que s'organitza des de l'escola,
però des de l'escola teniu aquest coneixement.
I a partir d'aquí, què passa amb l'Associació Nacional, amb l'Associació Francesa,
perquè es faci el concurs nacional de dansa a Tarragona.
Com s'articula tot plegat?
Què us sembla?
Bifreta, tu ens ho expliques?
A veure, concursos de dansa se'n fan molts, no?
Llavors, aquest és un concurs que es fa a França des de fa moltíssims anys,
la Confederació Nacional de Dansa, i ara l'estan portant a totes les diferents nacions de la Unió Europea,
per després fer un europeu.
Llavors, com que va dirigit a tothom qui té afició a la dansa, no és només per professionals,
és qualsevol nen que fa, doncs, flamenco, o clàssic, o jazz, o hip-hop,
que a partir dels vuit anys fins al 25, ha de ser presentat a través d'una escola,
o sigui, està obert completament a totes les escoles i a tots els ballarins de tot Espanya,
sí que ho han de fer a través de les seves regionals,
perquè a cada regió fa el seu concurs regional,
i els millors prèmits de cada regió van al nacional.
Aquest any, concretament, es va fer el mes passat a New York, al nacional de França,
i hi havia 1.600 concursants.
No, a Charleville.
A Charleville, va ser Charleville, va ser Charleville,
el regional nostre va ser de Carcassonne.
Llavors, a Espanya, l'any que ve es farà un únic nacional,
que ja hem aconseguit que ho autorigessin fer-ho a Tarragona,
pel 2006, al Palau de Congressos,
i també hem aconseguit el 2007 el nacional,
perquè el 2006 es discutirà aquí a Tarragona qui farà el 2008.
O sigui, que presenten les comunitats autònoms,
les comunitats autònomes presenten les seves candidatures.
Clar, una de les més importants que hem tingut en antros
és un espai que hi caben mil i escaig de persones,
que no deixi de ser una mica petit, però que hi ha una ret hotelera al costat
que pot donar cobertura a tota aquesta gent que ve 3 o 4 dies amb famílies
i tot el fullon que comporta.
Clar, és que si agafem com a referència al que es fa a França,
això significa mobilitzar milers de persones.
Milers de persones, amb la gran que aquí a Espanya hi ha damunt
tot el tema de l'espanyol.
Perquè a França el tema de l'espanyol no el toquen,
en toquen més jazz i tal, que l'espanyol és flamenco, estalitzat i escola bolera.
I que hi poden participar, doncs, tota una sèrie de...
Totes les nenes de totes les edats hi poden participar.
És una participació que va...
Tots fan una mateixa variació.
O sigui, que ningú...
Els jurats són de fora i no coneixen absolutament a ningú.
O sigui, que va per puntuació, només coneixen el número del que hi balla.
i, a continuació, a aquesta canalla, lògicament, se'ls dona una puntuació
i no lluiten contra els altres, lluiten contra si mateixos.
O sigui, va del 0 al 20.
Doncs si treus un 10, un 11, com més punts treus, més puntuació treus.
O sigui, podria tothom tindre premi, tot no tindrem ningú.
Home, és una convocatòria molt important,
i això ho sabeu vosaltres des de la docència de la dansa.
Artemis, ho tens molt per la mà, aquest tema.
Quan arriba el final de curs, està molt bé que els nois i les noies
facin el seu festival de fi de curs,
que mostrin a les famílies allò que han treballat durant tot l'any.
Però aquest trepitjar un escenari davant d'un públic,
començar a aguantar una miqueta aquesta pressió, entre cometes,
que ha de patir el ballerí o la ballarina,
aquest estímul que, independentment del grau que estigui estudiant,
tingui la capacitat de pujar a un escenari,
i que sigui un minutet, això és molt important,
per la formació del ballerí.
I tant, i tant.
És que és diferent, quan trepitgen l'escenari al fi de curs,
normalment és una coreografia que has fet,
que l'has fet tu per amb ells,
o sigui, està adaptada als alumnes.
Saps que ha agradat molt, perquè és la família, no?
Exacte, porten un vestit molt maco,
i surt tota la classe a ballar,
i el concurs és diferent,
al concurs van sols, surten d'un en un,
surten amb el mallot, com dient nosaltres, a pelo.
O sigui, no porten res que els tapi
si no té un bon cu de pie,
o no té un bon junoll, o no té una bona col·locació de caderes,
això es veu tot de seguit,
perquè amb el mallot és sortir com a enbanyador, vaja.
I surten allà, pam, pam.
Surten allà, i fan la variació,
que a més és obligatòria.
O sigui, aquesta variació no l'hi pots muntar tu,
llavors li poses el pas que li surt millor,
no, no, hi ha una gravació de vídeo,
llavors tu has de copiar la variació exacta,
i ells l'han d'executar.
Llavors, clar, si han d'aixecar la cama i no l'aixeca,
doncs traurà mala nota,
si han d'aixecar la cama i l'aixeca,
doncs traurà bona nota, no?
Etcètera, etcètera.
O sigui, ells han de fer una tècnica mínima,
que és la que es considera que han de saber fer amb aquesta edat.
De Tarragona hi ha hagut batllarines
que van passar a la regional
i que van anar després a la nacional de França.
Sí, sí, sí.
Molts honors, i no la primera vegada.
Ho vam fer l'any passat i ho hem fet en guany.
I en guany vam tindre bastants primers premis,
que són els primers premis els que van al nacional.
I dins del nacional hem tornat a tindre
tres primers premis una altra vegada.
O sigui, que en guany molt bé.
Aquí a Tarragona les ballarines i ballarins
és com jugar a casa,
participaran el de Tarragona, no?
Els ballarins i ballarines de Tarragona
s'hauran de desplaçar com a altres anys.
A veure, ja els hi agrada desplaçar-se,
perquè, vulguis o no, és tota una festa,
la preparació, el viatge,
anar a un altre lloc.
Però, bueno, sempre està bé fer-ho a casa,
perquè, a més, també tens més públic
que et pot vindre a veure els teus amics
o la família o així, no?
Sempre els hi agrada també fer-ho a casa.
Queden uns quants mesos.
En parlarem quan s'aproximi la data,
però també ens fa pensar
com teniu previst organitzar tot això,
perquè és, d'una banda,
el pas per l'escenari durant tres dies
de tots aquests ballarins i ballarines.
Però, a més a més,
es faran activitats complementàries
que poden atreure a persones
que els agrada el món de la dansa, en general,
que no necessàriament han de concursar
els seus fills o ells mateixos, no?
Les activitats complementàries
són una fira
que es fa simultàniament
de material de dansa.
Material de dansa té,
des del senyor que fabrica castanyoles,
el que fabrica guitarra,
el que fa tutus,
el que fa abanicos de para bailar flamenco,
tothom que no tenien en aquest moment
una fira monogràfica
dins del món empresarial,
i que el món de la dansa
és un món una mica marginal
dins de l'economia, no?
O sigui, que m'assembla
que darrere de la dansa
només queden els venedors
d'abrics de pells d'animals salvatges.
Déu-n'hi-do.
Estem a l'últim...
Però llavors sí que a França
ho porten bastant bé,
i llavors una mica
amb la seva ajuda i copiant-nos,
es farà també una fira
aquí de material
que vindrà gent de tot Espanya,
perquè com que venen escoles
de tot Espanya,
doncs els interessa
des dels que venen miralls,
coses sabatilles,
tot això,
i aquesta gent
doncs ajudaran
a pagar en alguna cosa,
doncs a pagar tots els jurats
i tots els gastos
que comporta
un esdeveniment
d'aquesta característica
que són a la baríssima.
La baríssima implica
una infraestructura molt important, no?
Sí, bé,
es comença a treballar
des de les 9 de la matí
fins a les 12 de la nit,
i això, clar,
una cosa és anar
amb una funció de teatre
que dura dues hores,
però aquí parlem
de treballar 14-16 hores cada dia,
18 hores cada dia.
Parlem que el dia 17
s'obrirà el Palau de Fires
i Congressos
i començaran a desfilar,
i mai millor dit,
amb ballarins i ballarines,
ininterrompudament,
com a dir el que diu.
Fins al dia 19 de la nit.
Tot el dia.
Fins al dia 19 de la nit.
Mira, allà a França...
Ne passen 30-40 cada minut.
Déu-n'hi-do.
A cada minut un,
cada minut un,
cada minut un.
Allà a França
començàvem a les 9 del dematí,
ja sortia el primer candidat,
i la pausa que fèiem per dinar
era més o menys d'una hora,
no donava més,
i s'acabava a les 9 o quarts de 10.
I a la una de la nit, alguna vegada.
Bé, això el primer any
perquè va haver desbordament de gent.
Vosaltres quina participació
espereu aquí a Tarragona?
Home, és imprevisible, no?
Però nosaltres sabem
que hem de tancar 1.400, 1.500 concursants.
De tota Espanya.
De tota Espanya.
I aquest any venem de França, també.
També de França.
Ja que ens van invitar uns anys avui,
i ara ja ens veurem a l'europeu,
amb justa correspondència,
les regions de França
voldran vindre aquí.
Llavors, és clar,
els primers 1.500, 1.600 que s'apuntin,
ho farem.
No obstant,
en cas que no hi capiguéssim al Palau,
un alesamor,
el senyor Vila,
que és el president de la Fundació del Teatre Fortuny,
es va prestar ja personalment...
Ha oferit també aquest espai, a més a més.
Exacte.
Per poder fer, haguéssim,
el Teatre Fortuny
dins dels mateixos dies,
doncs uns blocs d'algú de tot aquest tema.
Perquè, diguem-ne una cosa,
a mi em passa una mica
com a la Lliga de Futbol
salvant les distàncies,
que després de tot el resultat
que hi hagi en aquest nacional a Espanya,
els que guanyen o les que guanyen
aniran a algun altre lloc?
El primer any aniran a França,
al nacional francès.
Perquè com que no tenim realment un nacional nosaltres,
perquè hem fet directament un aquí nacional,
perquè era molt complicat
començar amb les regions,
això es farà ja pel 2007.
Llavors, el primer any,
França va dir
que féssim un nacional a Tarragona
en totes les regions d'Espanya
i que els primers premis,
els més alts de tot,
que podrien anar al nacional francès,
que l'any que ve es fa a Carcassonne.
Al maig.
Al mes de maig.
Al mes de maig.
Doncs que vagin preparant els tutors, eh?
que el seu premi en guany,
el seu primer premi,
serà anar a França,
al nacional francès.
I després,
el 2007,
llavors ja serà el regional
a cada regió d'Espanya
i el nacional,
que es tornarà a fer aquí,
i el 2008 ja s'ha de fer
amb una altra comunitat.
Allà on se decideix el 2006, eh?
Perquè Tarragona,
el Palau,
ho torna a demanar pel 2008,
perquè és una cosa que interessa, no?
Aquest moviment de persones per la ciutat.
També ho vol València,
també ho vol Múrcia,
també els interesses a Santander,
interès a tota Espanya.
Tots el volens, doncs.
Amb l'època baixa,
que et vinguin 4 o 5.000 persones,
tu amplin tot i dinin i es gastin...
És que és l'interès de la dansa, evidentment,
però el moviment que dona la ciutat.
I escolta,
amb ballet, no?
Que sempre és una activitat
molt més plaent que d'altres
que poden portar gent de fora.
No té problemes polítics, això.
Però fixa's que és curiós,
no només parlant amb vosaltres
quan parlem de dansa,
però com que es programen
d'uns espectacles de dansa,
parles amb ballarins
i ballarines professionals.
I és el que tu deies abans, no?
Que no estem prou considerats,
no ens tenen determinats aspectes per re,
el difícil que és la carrera de dansa,
però escolta,
les acadèmies estan plenes
de gent que vol dedicar-se a la dansa.
Jo no sé per què.
Es dona aquest contrasentit.
Perquè són conscients,
els joves i les joves,
quan estan estudiant dansa,
que el futur no és precisament meravellós, no?
No, no.
Una cosa que està molt fàcil.
Dins de les arts escèniques,
la més complicada és la dansa.
I ho demostra que els únics puestos
que tenen una companyia de dansa clàssica funcionant
es poden comptar amb el tits de la mà.
És París, Londres,
Viena,
Sant Francisco i Nova York.
Tots els altres que ho han intentat,
a rodar.
Per què?
Perquè és una qualitat tan...
És tan difícil,
tan complicat,
una gran companyia de dansa clàssica,
que només es pot fer en certs moments
i hi ha molt poca gent.
Llavors el sé...
Diuen la germana pobra,
però una ciutat que pugui tenir,
una companyia...
Això és...
Orquestres s'ha de tenir en totes les ciutats.
Sí.
I de companyies de teatres també,
però en dansa
és el més complicat de tot.
Llavors aquest és el problema que hi ha, no?
Però tu te'n vas a la dansa clàssica.
La clàssica.
La dansa clàssica.
Sí, no, no,
la passió pel ball,
com a divertiment i tot això.
Ah, no,
el ball,
el divertiment de tots els recons ja...
La dansa clàssica té companyies poques,
no té gaires,
però vaja,
si te'n vas al neoclàssic,
al contemporani,
llavors ja n'hi ha moltes.
Llavors, a veure,
els nois saben que com a companyia clàssica
o entren a un gran teatre
o saben que no,
el clàssic pràcticament no el ballaran,
perquè hi ha poca cosa.
Companyies petites comencen,
aguanten cinc, sis anys, set,
després se'n van a rodar,
perquè el clàssic és molt car de mantindre.
Perquè els ballets,
ara es fan adaptacions,
però els ballets necessiten sempre
40 persones a l'escenari,
50, 60, clar, això...
Qui manté un cos de ballarins professionals.
Clar, és molt car,
és molt car,
vestuari,
o sigui, tot.
Has de ballar en un teatre molt gran,
perquè si no és un escenari gran,
40 no hi caben a l'escenari.
Llavors, clar,
és molt car,
el clàssic pur,
però, bueno,
ara s'estan fent adaptacions
i versions noves
i llavors, doncs,
redueixen la quantitat de gent,
fan els seus trepitzeos
per poder, doncs,
mantindre-ho.
I, bueno,
van sortint petites companyies de clàssic
que més o menys van aguantant,
no sé el que...
no aguantan gaire,
aguantan cinc,
potser deu anys,
però ja està.
Ara,
amb el món del contemporani
o de l'espanyol,
aquí sí que tenen sortida.
Feina n'hi ha.
A l'espanyol,
aquí a Espanya n'hi ha la que vulguis.
Ah, sí?
Molta,
molt.
A l'estiu,
sobretot.
Els estrangers volen veure ballar espanyol.
I cada cop la tècnica és més depurada,
cada cop són ballarins amb formació d'escola.
Clar,
i potser no balles en un escenari d'un teatre,
potser doncs te trobes que has de ballar
en un entarimat a un càmping
o en un entarimat a una cerveseria,
allà on sigui,
però és igual,
però poden ballar.
Pots viure d'això,
pots treballar.
I van cobrant i van fent,
o sigui que ja comencen a haver sortides.
Com totes les arts escèniques que deies,
hi ha diferents nivells,
hi ha diferents maneres,
totes tenen cabuda
i cadascú doncs va dibuixant el seu camí.
Important pel món de la dansa,
pels ballarins,
per les escoles que vindran tot plegat
i pel públic.
És obert al públic en general
una convocatòria d'aquest tipus?
Sí, està obert completament.
El que passa és que quan no hi caben més gent
han de fer cua.
Si troben un seient lliure,
que es quedi ni si no...
Sí, sí, ja no posem la porta,
la gent va entrant i sortint,
a madura que hi va haver places lliures dins.
Doncs escolteu,
a nosaltres només ens resta
donar-vos l'enhorabona
perquè s'hagi aconseguit
aquest concurs nacional de dansa
2006 per la ciutat de Tarragona
i evidentment a mesura que s'acosti
aquest 17 de març,
que serà l'inici de tres dies
on es viurà el ball aquí,
la dansa a la nostra ciutat,
en parlarem per apuntar més detalls
i per aquelles persones que vulguin anar-hi
i que es puguin organitzar.
Gràcies per venir avui a la ràdio a explicar-ho
i Fred Picó, Artemis Plaja,
molta sort i ens retrobem d'aquí uns mesos.
Adéu-siau, bon dia.
Gràcies, adéu.