Bon dia, Alexia.
Hola, bon dia.
Ella és veterinària de professió,
és la presidenta també d'aquesta entitat.
Jo recordo que vam parlar l'any passat
d'algun dels aspectes d'aquesta campanya
i de la perspectiva d'anar una mica més enllà.
Aquest una mica més enllà ja ha arribat
i enguany esteu en marxa ja
amb diferents línies de treball, no?
Sí, sí, hem acabat,
bueno, estem acabant l'any ja
amb aquest tema de les mascotes tutelades,
que és potser el que em preguntes, no?
Que és el més conegut dels programes
i potser el que més repercussió té.
Però també hem començat aquest any
amb la primera experiència,
la primera campanya de sensibilització
als col·legis de Tarragona.
Hem començat amb un programa
adreçat a la gent d'ESO,
als instituts de Tarragona,
i que ara està acabant ja
i, bueno, ha sigut molt profitós
i estem molt contents del desenvolupament
i esperem l'any que ve
portar-lo una altra vegada endavant
amb la gent que quedi d'ESO
i començar a adreçar-lo a la gent de primària també.
Comencem per aquesta part, si et sembla,
dels escolars de sensibilització,
de la importància i la transcendència que té
de tenir una mascota a casa,
perquè aquest és l'objectiu,
de dir-hi que és un ésser viu,
no és una jovina ni és un objecte.
Sí, des d'Animalia
i també comptant amb la col·laboració total
del Departament de Medi Ambient,
volíem anar una mica més enllà
amb el tema dels abandonaments,
per què la gent arriba a l'abandonament,
per què s'arriba a aquest punt.
Moltes vegades ens donem compte
que és falta de coneixement,
falta de...
sobretot veure el gos com un bé de consum
i no ho és.
Veure el gos com una cosa que es pot comprar,
aportar, regalar,
adoptar inclús sense saber on el portes.
I després, doncs clar,
el gos es comporta com el que és,
que és un animal que ha de ser adaptat
a la vida ciutadana
i moltes vegades això no es aconsegueix,
per falta de coneixements
o per falta...
doncs potser el gos no...
hi ha vegades que el gos no està bé
o no està malalt
o té algun problema psicològic,
però altres vegades
és falta de comunicació,
que no ens entenem amb el gos,
perquè en bruta
o bé és destructiu
o bé té problemes de comportament
amb altres gossos
o amb les persones
i moltes vegades això només són símptomes
d'un problema primari
que és haver agafat un gos
quan no el teníem que haver agafat.
Sense mesurar les conseqüències
que té això, no?
Perquè clar, tenir un gos
és una obligació
i és un compromís.
Jo sempre dic als nens
que és un contracte a llarg termini,
és un contracte per molt temps
i recreeix un estudi de la situació,
vull dir, no només és un...
no és un bé per nosaltres,
no és una cosa que nosaltres adquirim,
és més que això.
I això és l'enfoc
que hem volgut donar als col·legis,
donar uns petits apunts
de comportament animal.
Fem un estudi de les races,
com agrupem les races,
expliquem als nois
com els veterinaris i ensinistradors
agrupen les races
per les seves aptituds,
per les seves capacitats,
què és realment un gos,
què portem a casa
quan nosaltres agafem un gosset,
què portem realment
un cert salvatge al fons
i que és normal
que faci coses de gos
i no és una persona.
Moltes vegades
intentem que es comporti
com una persona
i no ho és.
Ell té els seus mecanismes
de comunicació
i els hem d'entendre.
La necessitat d'educar
aquell animal també.
Clar, clar,
entendre'l,
entendre'l.
És normal que tingui,
que burdi per la nit,
a vegades és normal
que es comporti
davant d'una femella
d'una manera determinada,
és normal que es comporti
davant d'un mascle
d'una manera determinada,
que és clar,
perquè no és una màquina.
I això és el que volem
ensenyar als nens,
que un gos és més
que un gos,
és un contracte
i si nosaltres
aconseguim
comunicar-nos
amb ell,
tindrem molts anys
d'una relació
molt enriquidora.
Jo imagino
que el tractar
amb els més joves
en el sentit positiu,
les conseqüències
són dues.
O bé,
si tenen un gos
que intentin comprendre'l
i canviar la seva relació
i el seu compromís,
i d'altre,
doncs,
si tenien intenció
de fer-se amb un gos
i no es veuen capaços,
doncs,
renunciar a aquella intenció,
no?
No tant és que renunciï,
sinó que pensin bé
el que han de fer.
Jo vull que continuïn...
Allò típic de la mascota,
l'aparador,
camon,
ho mira,
li compro l'anem.
Sí,
això sí que els diem
que s'assessori.
Nosaltres,
tant des del Departament
de Medi Ambient
com des de la pròpia associació,
estem disposats
a donar tota la informació
que faci falta
i ajudar
a l'hora d'adoptar un animal
o bé de comprar-lo,
a veure quin és l'animal
que més convé
a aquesta situació familiar
o a aquesta gent.
No comprar un gos
perquè els meus amics
de la colla
en tenen un exactament igual.
Tots coneixem
els gossos de moda,
que hi ha una temporada
que es porten
a un determinat gos.
Hi ha modes també en això,
l'èccia.
I tant,
que hi ha modes als gossos.
Hi ha una raça
en un moment determinat
que es posa de moda
i aquell any
o aquells dos anys
o tres anys
tots els veterinaris
coneixem
que és el gos de l'any
i després
es deixen de regalar.
I sabeu
qui marca la tendència
i permet
amb l'expressió en això?
La tele?
o que surt un gos bonic
en un anunci determinat?
Hi ha vegades
que és la televisió,
hi ha vegades
que és una pel·lícula
o hi ha vegades
que és simplement
l'entrada
d'un animal diferent
que fins ara
no entrava.
Com va passar
fa 4 o 5 anys
en l'entrada
d'uns gossos
que eren molt arrugats,
no sé si els has vist
pel carrer,
els sarpells,
que són uns gossos
que tenien moltes arrugues.
La seva peculiaritat
és que tinguin
moltes arrugues.
Clar,
que tinguin moltes arrugues
això va en detriment
de la salut de l'animal.
És un gos
que tindrà problemes
veterinaris
contínuos
i tot el propietari
de sarpells
sap que
té problemes.
Però una temporada
tot eren sarpells.
Clar.
Per què?
Doncs perquè...
Curiós, eh?
Que ens deixem emportar
per aquestes coses, també.
Sí, sí.
O l'època
que es va comprar
huskies
i alasques malamutes,
gossos nòrdics
que també...
En un lloc com Tarragona
amb la calor que fa l'istiu.
Que tenen un comportament
molt determinat,
són gossos molt primitius,
molt llops,
entenem,
que són animals
que s'adapten regular
a la vida urbana.
Clar,
però això,
veus un gos d'aquests
pel carrer i t'agrada.
Veus l'envoltori
i t'agrada.
Però si realment
el que vols
és un gos de companyia,
probablement
l'has de triar
en funció
de si vius en un pis,
si vius en una casa,
l'espai que tens...
Més petitent,
més gros.
Els gossos de companyia
sí,
tenen aquesta aptitud
i habitualment
han sigut gossos
molt petitons.
Molt petitons.
Els yorcais,
els xitsus,
els xihuahuas,
els que són criats
per això.
Però ara
ens emportem a casa
gossos de companyia
que no han estat criats
per això,
com són,
per exemple,
tot el que pugui ser
un Doberman,
un Rottweiler,
un...
un...
bueno,
un American Stanford,
els gossos
que denominem
de races potencialment
perilloses.
Clar,
una persona
que tingui aquest gos
i sàpiga
com tratar-lo,
està molt bé,
el pot tenir,
en les seves circumstàncies
ho requereixen,
potser,
però no és un animal
de companyia
fàcil de tenir,
es necessiten
una sèrie de condicions
i d'estar disposat
a dedicar-li molt temps,
perquè...
com la normativa
ja és molt estricte,
després el compliment
és una altra cosa,
no?
Sí, sí, la normativa,
però a priori la normativa
es compleix una vegada
i ja està,
però després és 14 anys
de gos
en relació amb la gent
al teu voltant,
amb altres gossos,
amb zones de passeig...
Com veieu la reacció
dels joves
quan aneu
i parleu amb ells?
Bé,
normalment som
molt participatius,
molts tenen gos,
ens pregunten,
sobretot ens pregunten molt,
es queden molt sobtats
de les demostracions
que fem amb el gos
ensinistrat que portem...
Perquè aneu al centre
amb un gos.
Anem al centre amb un gos,
amb un gos ensinistrat,
sobretot els expliquem
per què aquell gos
accepta les ordres
i no les accepta sempre
perquè l'ensinistrador
li dóna de menjar
perquè no li dóna de menjar,
ni dorm amb el gos,
ni li deixa al sofà
quan li demana,
sinó que el gos
està pendent de l'ensinistrador
perquè és el seu líder
i és això
que li expliquem als nois
que han d'aconseguir ser
els líders de la seva manada.
Reconeix una jerarquia
al gos si se li ensenya.
Clar, és això.
No, no, és que és necessari
pel benestar del gos
tenir una jerarquia clara.
Necessita un guia.
Necessita un guia.
Necessita que al gos
li diguem quin és el seu lloc
perquè així serà
psicològicament estable,
és el que li demana
la seva psicologia.
Ser part d'una manada
amb un líder clar.
Si no hi ha líder,
s'hi posarà ell.
Clar.
Llavors manarà ell
i ens farà fer coses
que no ens convenen.
No, no, no, ja està,
ja estava a explicar-ho això
perquè quan ens fem amb un gos
no porten un llibre d'instruccions
o diu tot això
que explica l'Alexia
ni de bon tros.
Per què no ens parles del suïn?
I així passem a parlar
d'una altra de les experiències.
Poses una cara
que estàs tan satisfeta
d'aquesta experiència del suïn.
És el tema
de les teràpies assistides
amb aquest animal de companyia.
El suïn jo tinc una foto aquí
i és d'aquells gossos
que mira,
cauríem en el parany
aquell de mal emportaria a casa
perquè és un gos
molt atractiu.
Ara, potser.
Ara.
En primer moment no ho era.
Exacte, jo recordo
que alguna vegada
m'ho vas explicant.
Bé, és un de tants
que estan allà.
És un de tants.
Del refugi de la protectora.
Sí, han arribat.
Ell no va arribar,
la protectora va arribar
a la gossera municipal.
No va arribar a passar allà
però bé,
estan junts i és el mateix.
I bé,
va ser un gos
que va arribar allà com tants.
Un gos abandonat.
Un gos abandonat, sí.
I bé,
va ser recollit i ensinistrat.
I per ara
és un gos
del que no podem prescindir.
És un gos espectacular
en la seva manera de treballar
i la seva entrega,
diguem.
Li agrada moltíssim
estar amb la gent.
Sembla que ho sap.
Quan ell comença
el seu període de treball
sap que comença a treballar.
Poses el collar
i ho sap.
Sap on va,
sap quina mena de treball
li agrada més
perquè també
hi ha uns
que li agraden més
que els altres.
I bé,
va ser el pioner,
va ser el que va començar
el programa.
Ara en tenim d'altres
i n'estem preparant
altres línies
com ja t'explicava abans.
Perquè ara en l'actualitat,
per exemple,
agafem el cas del swing
que és el més popular,
podríem dir,
o va ser el pioner.
Quina és la seva feina?
Com és una jornada laboral
del swing?
Bé,
tenim dos gossos
treballant en l'actualitat
que és el swing
i la rumba,
diguem,
que tots dos
fan la mateixa feina
i són els que estan
destinats a treballar
amb disminuïts psíquics
i gent gran,
per estimular-los
a moure's,
caminar,
relacionar-se.
Són gent que té
una mica de mobilitat,
tenen una certa mobilitat
amb compte,
el goss ha de saber estar,
ha de saber obeir ordres
i el que fa ell
és visitar-los
als seus llocs
on viuen els avis,
a la residència de la Mercè
i ara és llarg
de tutelades del pont.
I ell va allà
i segons el que toca
i el grup que li toca.
Amb uns
es pot sortir
a donar un passeig
i amb altres només pujarà
a les habitacions
i tombarà per allà.
Només donarà alegria,
diguem.
L'esperen, no?
L'esperen.
L'esperen.
Avui toca que vindrà el suït, no?
Avui toca, sí.
Ho saben,
ho sabem perfectament.
No podem prescindir.
Però el que volem nosaltres
és arribar a tenir gossos
per gent determinada,
o sigui,
per tractar,
diguem,
problemes determinats.
I ara començarem
amb un tercer gos
perquè volem començar
a tractar
els nens
que viuen
a la muntanyeta
de Sant Pere
amb paràlisi cerebral.
Volem començar
a treballar
en aquest camp.
Ens ho han demanat
i nosaltres estem molt contents
si podem ajudar-los
i començarem
els treballs de camp
ara al novembre.
Vull fer notar això
perquè portar un gos
a un lloc d'aquests
requereix
molt treball previ.
Heu d'estar molt segurs
que aquell gos
t'he assumit
el que s'ha de ensenyar.
I és una feina diferent
que la que fa el swing,
per exemple.
El swing no en serviria
per aquesta feina.
Perquè és molt mogut
o és molt inquiet?
És molt inquiet,
li agrada molt
que el toquin,
li agrada moure's contínuament
i necessitem un gos
molt, molt, molt tranquil.
Heu fet el càsting, ja?
Sí, sí, ja el teniu.
Estem fent el càsting.
Estem fent el càsting
i, bueno,
requereix temps
però jo em sembla
que ho aconseguirem
portar un altre gos
a una altra línia
de treball diferent.
En això, òbviament,
no hi ha uns terminis
molt marcats
perquè anirà en funció
de l'evolució
que faci el gos
en el seu aprenentatge.
Això requereix
molta feina
dels responsables
del centre
i coordinar-ho
amb els responsables
dels gossos
i els voluntaris
que l'han de portar allà
però espero
que per gener
puguem estar treballant
a l'institut.
I mentrestant,
doncs, continueu
d'una banda
el Fesma Company
amb les teràpies assistides
i els tallers formatius
als centres educatius.
Sí, sí, sí.
Acabaran la primera part
ara al desembre
i esperem continuar
el gener primària.
Molt bé.
Doncs, Alexia,
seguirem en contacte
perquè aquest tipus
de campanyes
van en constant evolució.
Vèiem que cada any
sumeu una activitat més,
un objectiu més
dins d'aquesta activitat
que feu des d'Animàlia
en col·laboració
amb l'Ajuntament de Tarragona.
Recordem que l'Alexia Falcó
de l'entitat Animàlia
és veterinària,
per tant,
no parla d'oïda,
té un contacte molt directe
amb els animals
i en particular
amb els gossos.
Moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i enhorabona.
A vosaltres.
Adéu-siau.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.