Un minut a tres quarts d'una del migdia és una hora que qui més qui menys
està treballant, estan estudiant, últim en detalls,
però hi ha gent que està de festa un dijous com aquest.
Parlem de la gent de la Facultat de Ciències Jurídiques
que des de primera hora del matí, des de dos quarts de deu,
s'han posat a celebrar la Jurídico Gresca.
Anem fins al Campus Centre, a l'Avinguda Catalunya.
De fet, els qui s'han desplaçat són el Joan Maria Bertran
i el Josep Sunyent, novament amb la unitat mòbil.
Bon dia, en Josep de Nou.
Hola, bon dia, Jolanda.
Molta Gresca, que hi ha més de Gresca o més de Jurídico aquí, avui?
Una mica de tot.
No, hi ha festa, hi ha festa.
Fa poca estona, mira, en aquests moments l'activitat està en dos fronts diferenciats.
Un que és a la nostra dreta, nosaltres estem ara dintre mateix
de l'edifici de Jurídiques, i a la nostra dreta ens queden
una mena de camp de futbol, on en aquests moments està fent un partit,
és un partit que fa una part d'aquesta Jurídico Gresca,
i a l'altre costat hi ha un escenari improvisat, també hi ha una barra,
hi ha un futbolín, en fi, hi ha diferents activitats que estan fent en aquests moments,
ja per vista començar ben aviat una modiferrada,
ja han fet una xocolatada al matí, en fi,
també han fet un sorteig, una mena de bingo, saps allò com els pobles?
Ah, sí, han fet un bingo, però amb quartets i tot.
Ah, sí, sí, amb quartos, amb quartos, és a dir, compraves una bolleta
i et tocaven calés, llavors està molt bé.
Això es feia molt a les pobles de Girona, saps que per allà de la Girona
fan una mena de bingos populars, així molta gent.
Ah, sí?
Sí, ara no sé com es diu, no me'n recordo el nom.
A bingos, doncs seran bingos.
No, no, però té un nom, té un nom, ja me'n recordaré, ja t'ho diré.
Molt bé.
Però molt popular com aquest d'aquí, s'ha dit que hi participa molta gent.
Després, si vols, podem escoltar el moment que han cantat bingo, que l'han gravat.
Escolta una cosa, Josep, el partit de futbol és alumnes, professors,
tothom qui vol jugar, no saps ben bé com va la cosa.
La previsió, ho dic la previsió perquè ja estic una mica lluny del partit,
no sé exactament qui juga, però la previsió és que en aquestes activitats
hi participessin d'una banda els alumnes, que bàsicament són de cinquè i d'altres cursos,
i de l'altra banda, interns del centre penitenciari de Tarragona.
És a dir, que jo us veig de lluny, és que us veig més o menys uns 25 metres,
en aquests moments estan jugant i des d'aquí no puc dir qui són.
Però la previsió era aquesta, és a dir, que els interns de la presó
poguessin participar en algunes de les activitats
i també, òbviament, hi ha alumnes d'altres facultats
que estan per aquí de festa, perquè és que ara estan, a més a més,
en un sol esplèndid a la terrasseta d'aquí fora del bar de Jurídiques,
i tot plegat té una finalitat ben concreta,
que és aconseguir diners, finançament, per anar al viatge de fi de curs.
Sí, per això hem fet com una mena de fira, també, no?
La fira està a punt de començar, encara no ha començat la fira.
Deixa'm que li preguntem a la Tània, que és per aquí,
que és una de les organitzadores,
ella és estudiant de cinquè de dret.
Tània, què tal, com estàs?
Molt bé, molt bé.
La Tània és, la Tània era la veu del bingo, no?
Sí.
Llepàvem per a bingo.
És que ens hem de fer una vergonya.
T'he fet vergonya, eh?
No, no, no, que he dit que no volia anar a més,
però, bueno, doncs toca aquí, toca, no?
Va, cridaves una miqueta, eh?
Escolta, ens podria fer una simulació una miqueta
de la seva actuació estel·lar?
Vols una simulació?
Vols que ho escoltem millor, tal com ha sortit en directe abans?
D'acord.
Escoltem-ho, escoltem-ho.
Uno, dos, doce.
Treinta y dos, tres, dos.
Quincuenta y uno.
Heu reconegut la veu de la Tània?
Amb molt de caràcter, eh?
D'un dels números, molt enèrgica, eh?
Sí, hi ha hagut problema falsa alarma, eh?
El primer ha encantat bingo, però no ho era,
allò que passa, no?, que tothom s'emociona
i l'havia encantat, però no era bingo.
I, escolta, el premi de quants euros era?
Cinc euros.
No, quinze, quinze.
Ah, quinze euros.
Quinze, però, mira, està a punt de parlar la Tània, crec.
Quinze euros hi ha repartit.
És que acaba d'arribar la cervesa.
Acaba d'arribar el camió de la cervesa.
I ara, en aquests moments, a la barra també hi ha cervesa,
que fins ara només hi havia refrescos i, en fi, hi ha altres coses.
I hi ha també unes samarretes que posa 05,
dret, que el porten i es venen aquí també
per poder, doncs, finançar aquest viatge de fi de curs.
Carol, què tal, com estàs?
Molt bé, molt bé.
Ho passeu bé amb aquesta festa, no?
I tant, home, hi ha que disfrutar.
Què fareu amb els calés recaptats?
Anar de viatge, esperem, no?
Però, en un principi, anar de viatge, sí.
Organitzeu els estudiants de cinquè
i també de quart, no?, perquè aquí esteu barrejats, no?
Sí, sí, de tots els cursos estem aquí, o sigui...
En teoria hauríem d'estar a cinquè o jo que sigui en curs,
però, bueno, estem en tots.
Ara, deixa'm, deixa'm, però, què diu la Maria?
Perquè només riu, la Maria només riu.
La Maria està aquí dalt l'escenari, no diu res, no parla,
però riu.
Maria, que és el que fa tanta gràcia.
No res.
És un catxandeu que portem...
Ui, tu ets de les Terres de l'Ebre, eh?
Yes, sí.
De quina part?
De Grandesa.
Bona terra, eh? Terra alta.
Claro, la capital de la Terra Alta, terra de Bombi.
Bombi, escolta'm una cosa.
Com anireu de viatge, de fer de curs?
Ai, no ho sé, encara no ho sabem.
Punta Cana, Ribera Maia, encara no ho sabem.
A mi m'han dit la Ribera Maia.
Tenim la Cerveza.
La Tània insisteix en la Cerveza, eh?
És una speaker, escolta, molt enèrgica, insistim.
No para, eh?
La Tània, mira, ara hi torna, ara hi torna.
Què anava a salir?
Què els hi dius, Sània?
Eh?
Què els estàs dient?
Que dentro de poca habrá cerveza, ya.
Ah, encara no n'hi ha?
No, es que lo están montando.
Però, ah, clar, és de barril, de...
Sí, sí, és de barril, sí.
Ara, em comentava la Maria que hi ha diferents possibilitats per anar de viatge de fer de curs.
A quin lloc teniu pensats anar?
Pues, lo que més agrada es Punta Cana y Ribera Maia.
Pero bueno, no sabem encara, a veure on acabarem.
La Maria diu, veus?
Diu, perquè ella té una preferència, eh, Maria?
Ribera Maia.
Per què la Ribera Maia?
No ho sé.
No, mira, me fa més gràcia.
Què diuen, què diuen ara?
Que d'aquí a una hora començarà la Montifarrada, diu la Tània.
D'aquí a una hora la Montifarrada.
I saps què faran al vespre, Iolanda?
A partir de les vuit del vespre començarà una activitat aquí que es diu Batucada.
Llavors faran un joc que és la Batalla dels Sexes.
Que ara sí que preguntarem què és això de la Batalla dels Sexes.
A veure, aquesta noia acaba d'arribar, com te dius, tu?
Sí.
Ella també ho organitza o no?
La Míriam.
Digue'm.
Va a jugar al bingo.
La Batalla dels Sexes, de què va?
Doncs és un concurs perquè teníem de particionador al Condom Fiesta, que és una botiga que han ficat aquí a Tarragona.
Com a sí que has dit la botiga?
Condom Fiesta.
Està al Boulevard Bus, eh?
O al Boulevard Rosa, no ho sé.
Fem més propaganda, tu.
I res, doncs es fa un concurs tipus uno para todas, així, xicos i xiques, i es farà un concurs amb preguntes sobre el sexe i tot això, amb premis de la...
De la botiga, no cal que diguis el nom.
Carol, quines preguntes fareu amb aquest concurs?
No ho sé, de tot tipus.
Però jo realment no... Això no sé qui ho munta, però jo això concretament no ho estic muntant.
I no ens han dit res, les que estan muntant.
És un secret.
A veure qui ho porta, qui ho porta?
La presentadora és la del gorro i la sulleres.
La noia del gorro i la sulleres.
Que és que em fa una mica de bona cap allà, eh?
Home, no. Ves cap allà, ves. Es diu Maria.
Es diu Maria. Anem a veure la mà.
I la valla chill out.
Més propaganda, eh?
Has vist que no perden pistola, n'aprofiten, eh?
Bueno, aquestes seran...
Estan molt esponsoritzades, aquestes noies, eh?
Tenen esponsors per tot arreu.
Del tot, del tot, eh? Això està tot controlat.
Mira, m'estic al costant a la barra.
Ja per aquí estudiants...
Ja està sent l'ambient, ja? Ja, sí, escolta.
Es veu-ho una mica granadets, m' sembla que són professors.
O repetidors, vés a saber.
M'han dit que la Maria és la que organitza la batalla dels sexes.
Maria, què tal?
Molt bé.
Què tal, com estàs?
Molt bé, molt bé. Cansada, cansada.
Dormir poc, organitzar això, però bé, bé.
Dormir poc, eh, sobretot?
Sí, dormir poc, dormir poc.
De què va aquest concurs, aquest joc?
M'han dit que preguntareu coses relacionades amb el patrocinador i amb el sexe, no?
Sí, sí.
És una guerra entre nois i noies.
I el que busquem és que s'ho passin bé, que es diverteixin.
I és una mica per animar el sopar, i això.
És una pregunta de si una mica...
treta és un joc una mica pujat de to, però ho hem baixat una mica, perquè estigui divertit i ja està.
Quines preguntes?
Són segres de sumari.
No, no ho puc explicar ara.
No ho explicaràs?
No, no, no ho puc, no ho puc.
Ja ho veurem després, no? A les 8, no? Comença?
Sí, a les 8 comença.
I després feu un sopar, et deixem preguntar per aquí a la barra, a veure com va anir aquest sopar.
I a qui li podem preguntar com anirà el sopar?
Sobre el sopar, a la Raquel.
La Raquel, Raquel!
Raquel, vine cap aquí, Raquel.
Està fent un autèntic circuit, eh?
Hola, Raquel, què tal?
La Raquel és d'aquelles que t'acostes amb el mig i diu, no, no, no.
Raquel, com anirà el sopar que heu preparat per avui?
El sopar, bé, el sopar funciona.
Hi ha quasi 100 persones apuntades, ja.
I el menú?
Hi ha tot l'ambient.
Em demanen quin menú teniu?
No sabem el menú perquè és pica-pica.
O sigui, és un sopar de peu i xerra amb la gent, ja està.
Condició indispensable per poder participar en aquest sopar, ser estudiant o com va això?
No, no, no.
O sigui, pot venir tota...
O sigui, la gent que vulgui, de fora, de l'institut, d'altres carreres, o gent que no és estudiant.
Això no és condició.
Hi ha algun límit d'edats o no?
No, tampoc.
Tampoc hi ha límit.
Aquí a la universitat poden...
O sigui, estudiar gent de totes les edats.
Seria ridicul ficar un límit d'edat.
És a dir, que qualsevol que ens escolti ara i vulgui venir al sopar, és aquesta nit?
A quin lloc ho feu?
Aquí a la Universitat de Ciències Jurídiques.
A partir de les vuit començarà una batucada, hi haurà jocs, hi haurà un disjòquei i a les nou, nou i mitja, comença el sopar.
A quin preu aneu, de samarretes, aquí darrere? Dret 0,5?
6 euros.
Està molt bé.
A més de samarretes hi ha gorres, hi ha mocadors, ho hem organitzat tot per veure si hi ha sori i anem de viatjar ben lluny.
Oh, non.
O sigui, hi ha diverses opcions, però de moment tothom s'inclina per la Ribera Maya.
La Ribera Maya que tira on fa. Maria, gràcies.
Vinga, adéu.
La Maria que no volia parlar, mira, no volia parlar, eh?
No l'havia explicat.
I al final ja ho has vist.
Doncs quasi que ens hem fet una idea, eh? De com està passant aquesta jurídica ogrésca, malgrat el sol, la calor que fa en aquests moments al Campo Centre, a l'Avinguda Catalunya.
Molt d'ambient, no? Se sent, Josep?
Doncs sí, la veritat és que...
Hi ha molta gent, perquè se sent així de fons molt d'ambient, moltes veus, eh?
Hi ha molta gent ara mateix aquí. Pensa que el sol, el sol escalfa considerablement.
I està, mira, a punt de preparar un joc, el Chimo. Chimo, què tal?
Hola, bon dia.
Ens explicarà de què va aquest joc, que és una mena de joc amb dardos.
Saps aquests dardos per fer punteria contra aquelles persones que aprecies?
Doncs aquests, no?
Sí, els dardos s'han muntat al bar, perquè aquest esport necessita un local tancat.
No es pot jugar a l'exterior perquè una ratxa d'aire desvia el dard.
I ara aquí començarem els dardos.
No puc entrar allò, no puc entrar, que se me'n va la cobertura, digue'm.
Comencem els dardos i es juga per parelles.
I podem jugar al màxim, és una diana electrònica, podem jugar al màxim de vuit participants.
Cada participant té quatre opcions de tir i va acumulant punts.
Qui acumula més punts guanya.
Gràcies, Chimo.
Gràcies a tu.
També hi ha la ruleta de les caramels, amb tot de premis.
I molt d'ambient, molt d'ambient.
Hi ha qui juga al futbolín, un clàssic dels jocs, diguéssim, d'aquests universitaris per excel·lència.
I, en fi, hi ha el pati d'aquí de Jurídiques, que ara està ple, ple de gent.
Està passant alguna cosa a l'escenari?
Anem a veure què passa a l'escenari.
La Tània està dalt a l'escenari, com sempre.
La Tània és la del bingo, eh?
Sí, sí.
La Tània és la del bingo.
Maria, què fa la Tània aquí dalt?
Està bé encenent l'espelma.
Està alluïnt?
No, què?
S'està alluïnt el...
Està encenent l'espelma.
Encenent l'espelma.
Ah, l'espelma.
Què representa aquest espelma?
No, sin comentaris.
El té un significat, no?
És que han posat una mena de bol de...
Que enigmàtics que són aquests joves, eh?
De veritat, jo estic...
Tània, vine, Tània, que tu m'entens.
Tu sí que m'entens, Tània.
Això que acabes d'encendre, que és un espelma dintre d'un bol de vidre,
què representa?
Bueno, això és perquè ens ha ajudat molt a preparar aquesta festa
el pare d'una companya nostra.
I fa dues sàmones, quan teníem ja tot organitzat,
li va donar un atac cardíac i es va morir.
Déu n'hi va.
Llavors hem voler...
Algú que ningú tampoc ha estat de donar compte,
però que nosaltres ho tenim...
Tenim el present i heu volgut fer-li aquest amén a l'homenatge.
Sí, perquè ens va trobar molts patrocinadors i molta ajuda.
Doncs que de fet aquest homenatge també d'aquest micròfon de Tarragona Ràdio
cap al pare d'aquesta companya dels estudiants de cinquera de jurídiques,
és un espelma que s'ha encès en aquests moments damunt de l'escenari.
Doncs al llarg de tot el dia sembla que continuarà aquesta animació.
Si et sembla, en Josep ho deixem ja aquí.
Déu n'hi do l'ambient.
Jo m'imagino que us hi quedaríeu una miqueta, no?
No sabem què fer.
Esteu desorientats.
No sabem si marxar, quedar-nos una estona.
Doncs vinga.
Si quedem, per si passa alguna cosa informativament parlant, ja ho hem d'explicar, no?
Doncs ja ho explicarem més tard.
Moltíssimes gràcies.
Fins després.
Adéu-siau.