Després de repassar l'actualitat nacional i internacional,
obrim una nova hora del matí de Tarragona Ràdio.
És la cinquena, concretament, que avui pren un caire especial,
no només la cinquena hora, sinó el que resta de programa.
Avui és el Dia Internacional de la Música,
que es tradueix en la Festa de la Música.
I primer que tot, a banda de donar-los la benvinguda a vostès
i a les persones que ja d'entrada convidem a que vinguin aquí al teatre,
al magatzem de la cooperativa a acompanyar-nos,
els explicarem per què avui és la Festa de la Música.
És una festa de caràcter europeu i internacional.
Actualment se celebra en un centenar de països
i ho fa cada 21 de juny, amb l'inici de l'estiu.
Va ser Jacques Lang, ministre de Cultura,
qui l'any 1982 va celebrar-ne la primera edició a França.
I aquesta festa, que abans era una festa,
abans que res és una festa popular i gratuïta,
sobra absolutament a tots els participants.
Això què vol dir?
Que amateurs professionals, cantautors, intèrprets, orquestres,
tothom avui, de forma generosa, surt al carrer,
mostra la seva música, la seva obra, a diferents escenaris.
És un esdeveniment que, a més a més, combina tots els gèneres musicals
i s'adreça a tot tipus de públic.
Aquesta filosofia, que impregna la festa a nivell europeu, modestament,
és el que vol tenir el programa d'avui, del matí de Tarragona Ràdio.
Hem convidat, i com sempre hem trobat la millor acollida,
primer que tot, d'aquesta casa que ens acoll avui,
el Teatre, el Magatzem, però també de l'estudi de música de Tarragona,
i tota una sèrie d'interprets.
Els hem convidat a venir, no ho han dubtat, ens han dit que sí,
i des d'ara i fins a dos quarts de dues els oferirem un programa
amb música en directe, de tots els estils, de totes les formes.
I per això, doncs, no sé si senten de fons,
que hi ha algú que està escalfant una miqueta els instruments.
D'aquí uns moments començarem ja amb la primera actuació musical.
Però jo ara m'acostaré al Sergi Xirinax. Bon dia, Sergi.
Hola, bon dia.
T'anava a dir gràcies per venir, però quasi que t'haurien de donar les gràcies
per deixar-nos venir a nosaltres.
Per això està a la casa.
Per això està a la casa des de fa ja un quant temps.
Enguany a la cooperativa no descobrirem res,
Centenari, Creu de Sant Jordi...
És un any que estan reconeixent, de fet,
una feina que s'ha fet moltes vegades de forma silenciosa,
més callada, que els aniversaris i determinats esdeveniments
doncs permeten que surtin més a la llum pública.
Però de treballar sempre s'ha treballat-hi molt, no?, des d'aquí.
Bé, la casa, de fet, fa cent anys que hi és.
Fa més temps que nosaltres.
Nosaltres ara, en aquesta època, entre altres coses,
perquè la casa és més gran que el magatzem, evidentment,
entre altres coses vam habilitar aquests baixos,
que és el magatzem de la casa, per fer-hi espectacles.
i vam començar, justament, amb un piano.
És el primer que vam posar a obrir la sala,
que ja hi era la sala, vam adescentar per poder-hi fer
activitat artística, escènica, sobretot,
no exactament un teatre.
Concerts, però piano.
Sí, i el primer que vam fer això,
és posar-hi un piano i, vinga, cantar i el que sigui.
I vau acabar de moblar la casa després, no?
Quatre cadires, quatre focus...
Vam començar, diguéssim, i encara no hem acabat.
Sempre estem començant a moblar-la,
perquè moblar-la va molts diners,
i sempre estem pendent dels ajuts i tot això, no?
Les grades, els focus, per envellir-ho,
per poder fer que sigui un espectacle, justament.
Pensem sempre que la música,
a més a més d'escoltar-se, s'ha de veure,
i això s'ha de posar en escena,
i que és un espectacle, no?
Que són actors, en realitat, també els músics, no?
I que, a més, tot això val diners,
els pianos són caríssims, i els llums també,
i sobretot que darrere hi ha molta gent
que els ha de fer anar,
i que voldríem arribar, i encara no hi som,
a més a més a professionalitzar-ho.
Creiem que Tarragona és un forat negre a Catalunya
en què encara això no existeix.
No existeix, és a dir, hi ha molta activitat,
però paradoxalment poca gent
que ens hi puguem dedicar professionalment,
o que s'hi puguin dedicar.
En una altra ocasió ho podríem analitzar el per què.
I aspirem, vull dir que falta amoblar-ho,
falten moltes coses.
Però, sobretot, a més a més,
un dels problemes a vegades és no sols amoblar-ho,
sinó qui ho fa funcionar
i qui s'hi dedica amb tot això,
que és contractar el personal a dient, etcètera,
perquè funcioni.
De fet, l'heu arreglat al teatre, eh?
Heu fet un canvi, esteu arreglant-ho,
però ha canviat de fesomia d'un temps que patit.
Sí, i a més, el setembre, octubre,
potser estarà més arreglat.
La propera, a més a més, és l'aire condicionat.
Que tenim, curiosament,
tenim pagada una primera part de la factura, ja.
Veus, jo volia fer una recollida de firmes per això,
però veig que no cal.
No caldrà, no caldrà, ja està.
Però el que passa és que és complicat,
perquè condicionar aquesta casa
representa, entre altres, tocar estructura,
perquè hi ha d'anar una màquina
de quasi dues tonelades a dalt al terrat.
És una mica complicat, no?
I molt car, molt car, caríssim.
Però hi serà, hi serà, eh?
Això ja ho tenim previst.
Probablement per la tardor.
El que passa és que, sobretot,
de cas l'estiu que ve,
i moltes altres coses, sí.
Aviam, el que deies és,
vol ser, és de fet un centre de produccions escèniques,
però com a espai,
després hi entrarem a parlar en tots aquests projectes,
d'altres no són projectes,
sinó que són realitats,
que s'estan materialitzant,
però de fet aquest és un espai molt utilitzat,
moltíssim,
i per diferents grups, entitats, col·lectius de la ciutat.
Sí, bé, això sempre hem tingut clar.
Nosaltres no hem qualificat mai això
com un teatre pròpiament,
sinó com una sala,
que de fet ara n'hi ha dues,
i de vegades la dividim en tres, no?
O sigui, volem dir que tenim tres espais,
la sala petita,
a més a més amb columnes,
com el nacional, etc.
No us esteu de res.
De res, ens estem.
I el que sempre hem tingut clar
és que això és un espai
per a la gent, no?,
pels tarragonits,
i per qui ho vulgui utilitzar.
I de fet, sempre està ple.
Si no s'estan fent espectacles,
s'està assajant.
Mai està buit.
Hi ha bastant d'overbooking.
Però encara pot donar més de sí.
I el que és molt interessant
és que dona de sí justament
amb espectacles de producció
de la mateixa casa.
Us decanteu d'una forma important,
ja ho heu fet anteriorment,
pels espectacles infantils,
per fer-los aquí,
però també per vendre'ls.
Així com nosaltres,
com bé deies abans,
comprem molt d'espectacle de fora,
és moment que comencem
a vendre espectacle fet a Tarragona, no?
Sí, bé, aquí hi ha dues coses
que m'has dit.
Una és, a nosaltres,
alguns que hi estem a dins,
tenim grups de teatre,
jo soc del ram del teatre,
més a veure,
encara que sempre hem fet música,
també.
tenim una línia d'espectacles escènics musicals,
en aquest cas,
contes infantils, etcètera, no?
I aquest cop ens hem coordinat diversos grups,
com el Sàlata,
l'Agustí Ferrer,
el Xerime,
el Cant Teatre,
el Tot Comèdia,
i ens hem coordinat,
estem radicats,
i sempre segem aquí,
tal i qual,
per engegar una estructura empresarial
de producció i distribució.
En aquest cas,
la basem en els infantils,
en les produccions infantils,
que en tenim,
a veure si desenganxem,
despaguem
i podem tirar-ho endavant.
Aquesta és una activitat,
en aquest cas,
jo hi estic,
hi estic ficat.
Hi ha una proposta escolar,
també,
com a projecte?
Sí, bé,
en el cas dels espectacles infantils,
a més a més,
es posen,
no només es pretenen distribuir
o vendre els contumiris,
sinó també donar oferta
al món escolar,
que és una de les vies
que està a l'ús,
jo no sé si és la més correcta,
però hi és.
Paradoxalment,
és un dels pocs llocs,
no sé si és tema d'avui
del dia de la música,
però jo ho dic
perquè sempre em fa molta curiositat.
Paradoxalment,
és on hi estan radicades
les empreses comercials autèntiques,
sense ni una subvenció,
en el món escolar públic.
A veure si és paradoxal,
això,
d'on hi viuen,
no?
En el de més,
no,
és món subvencionat,
però amb aquest,
amb aquest,
no.
Per analitzar un altre dia,
això.
No, no,
sí,
hi ha més dies que llonganisses,
que deia aquell,
i de ben segur que...
És un tema que,
com que no s'arreglarà aquesta setmana,
ho podem tocar un altre dia?
Abans,
m'he saltat,
que m'has dit dues coses.
Una és la de producció,
evidentment.
Sí,
el de vendre espectacles propis.
A part d'això que volem engegar nosaltres
amb els infantils i tal,
Tarragona,
evidentment,
té molta activitat,
però a producció,
m'enrefereixo a producció professional,
és a dir,
de gent que en visqui.
Des d'aquí a Tarragona,
bé,
és bastant,
bastant nula,
diria jo.
No hi ha,
parlo de la província,
no?
No només de la ciutat.
No hi ha agents comercials,
no hi ha xarxes en el món infantil,
per exemple,
a tot Catalunya hi ha hagut el moviment Rialles,
que tothom coneix,
però a Tarragona,
llevat d'un parell de poblacions,
no existeix.
Les institucions encara no en volen saber res,
la Diputació de Tarragona és l'única
que ja està al marge de les altres,
justament,
en aquests programes.
No contempla xarxes professionals,
és a dir,
estem encara en un món pre-industrial,
ara que s'ha posat de moda l'ús,
que s'ha de fer indústria cultural
com a única,
diuen,
això hi ha molta discussió,
o pública o industrial,
com a única possibilitat
de creació professional,
a veure,
doncs,
Tarragona això no existeix.
Dies que véns del món del teatre,
però has cantat una mica ara,
sí,
ho he fet de tot.
Sí,
perquè també cantes,
jo t'he sentit cantar moltes vegades.
També he plantat un arbre,
i m'he fet una casa,
un tros de casa.
El llibre no,
el llibre sí o...
El llibre...
Per encàrrec,
el de la cooperativa.
No,
no,
tinc coses escrites,
el que passa que no tinc publicat res.
Però les poses en escena,
les poses en escena.
Sergi,
jo no sé si et pots quedar una estona,
si tens compromissos professionals,
si et pots quedar,
doncs,
estaria molt bé,
perquè aquí ara,
doncs,
sentirem música en viu,
en directe.
T'agraïm molt que ens hagis acompanyat,
i també,
doncs,
que hagis obert aquesta...
Per ser,
qualsevol col·lectiu de Tarragona
que en un moment determinat
necessités un espai,
s'adreça aquí al magatzem
i li deu,
doncs,
d'acord,
si no hi ha problema de calandari,
podeu venir?
Sí,
i es parla també,
depèn de...
Sí,
sí,
en principi sí,
eh?
Sí,
a més a més,
aquesta és una casa
obertament anàrquica,
en aquest aspecte,
i decentment anàrquica,
en la qual se'n pot fer ús,
i fins ara tothom en fa ús
sense masses ordenances
ni coses d'aquestes.
És a dir,
que hi ha bastanta llibertat
en aquest aspecte.
Doncs,
gràcies,
Sergi.
Aviam,
estem tots aquí
per escoltar música,
per sentir les veus,
els instruments
de totes aquelles persones
que avui,
doncs,
els hem convidat
i ens han dit que sí,
que ni s'ho han pensat
de forma generosa
i desinteressada.
Però com que passen
aquests programes
que cap al final
ens anem engrescant,
perdem una miqueta
les formes
i, doncs,
no complim amb el protocol.
Com que no és protocol,
que és efecte sincer,
a mi m'agradaria
saludar la Teresa Valls.
Bon dia.
I primer que tot,
agrair-li,
un any més li hem dit,
Teresa,
què fem pel dia de la música?
Va,
el que vulguis.
I des de l'estudi de música,
en general,
i ella en particular,
doncs,
una vegada més
ens ha col·laborat.
Com que al final
ens engresquem
allò que dèiem,
Teresa,
ja t'ho agraeixo ara.
Gràcies.
I saps que és agraïment
de veritat,
sincer,
i amb molt d'afecte.
Vull saludar
la Caterine Krupa
i el Josep Maria Alcanyiz.
Caterine,
bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda.
Josep Maria, bon dia.
Hola, bon dia.
Com funciona això?
Què és exactament?
Quan parlem de persones,
diguem-ne,
que no es dediquen
professionalment
a la música,
que no s'hi guanyen la vida,
però potser se la podrien guanyar.
Com us agrada
que us diguin a vosaltres?
Ens encanta la música
i la música viva.
La música que es toca,
la que s'escolta,
la que es balla,
amb la gent.
Però no us hi dediqueu
professionalment
a la música ara per ara?
No,
però normalment passa
que els professionals de música
perden el gust
per una música
així una mica senzilla,
perquè ells ja tenen
una orella tan fina
que, no ho sé,
ja són nivells elevats
i normalment
els músics així d'escola
no fan música,
sinó és afilharmoniques.
De forma professional.
Sí, de forma professional.
Però la cuina
no la fan només
els cuiners professionals,
cuinem tots, no?
Llavors,
és una necessitat
i ens agrada molt
juntar-nos
amb amics
que la fan,
la realitzen,
aquesta necessitat
i toca.
Aquest exemple
que has posat
de la cuina
és molt adent,
perquè com dius,
a les cases
no cuinen cuiners professionals,
hi ha cases que cuinen
d'una manera extraordinària,
no?
Sí.
el mateix amb la música,
podria ser.
Clar.
El que jo sé
que la Caterina
em va comentar
i avui és un dia,
ho dèiem així
en aquesta mena
de manifest,
que és comú per tothom,
que el dia de la música
és aquell dia
que músics amateurs
i professionals
surten al carrer
de manera desinteressada,
omplen les places,
omplen els carrers,
es munten escenaris,
després en parlarem
del que hi ha a Tarragona.
I jo recordo
que un dia parlant amb tu
deies,
home,
doncs falten espais
oberts
perquè la gent toqui
com el que estem fent avui
però que fos
d'una manera
doncs com a més habitual,
no?
Sí.
Falta un permís social
perquè la gent
no es molesti
per als músics
del carrer.
Després hi ha coses,
o sigui,
és una mica complex
perquè si gent jove
que toca quatre notes
en una flauta dolça,
se posa al carrer
a tocar aquestes quatre notes
tot el matí,
doncs també
hauria de trobar-li
un límit,
no?
Però aquí a Tarragona
tenim músics esplèndids
que toquen al carrer,
com els búlgars
que toquen acordeon
i clarinet
com nosaltres.
Jo crec que els coneixem tots ja,
perquè són extraordinaris.
Són extraordinaris
i això es nota,
se sent
i toquen a la plaça
del mercat
i li donen
un color molt bonic.
Es nota que tota la plaça
va al ritme
de la seva música.
Val a dir que la nostra intenció
és que fossin avui
però no estan a Tarragona,
però si no,
jo tinc entès
i pel que em vau comentar
són persones
que estan obertes
a actuar
i anar allò on els diguin
però avui no hi eren aquí.
Sí,
avui toquen
em sembla
per la mateixa ocasió
del dia de música
abans.
Què tocareu?
Doncs
tocarem
repertori
polonès.
Molt bé.
Sí.
Doncs quan vulgueu,
que per això
hem vingut tots
per escoltar-vos a vosaltres.
Digues, Caterina.
Potser,
no sé què tal
les meves possibilitats vocals,
però intentaré
cantar el polonès
i volia dir
que és una cançó
que m'agrada molt.
És una mica així
filosòfica
perquè
diu
està dirigida
un jove
un jove
soldat,
un reclut,
sí,
que li diu
deixa el quartel
perquè
s'avecina el dissabte
vés a la festa
i trobaràs
una mica d'amor
i una mica de felicitat
i ja saps
que la vida
cal divertir-se
de vegades
prendre una copeta
i això no passa res,
no passa res,
donar-se de petons,
abraçar-se
i riure de tot,
això és el més important
perquè en aquest món
vivim
una sola vegada.
Una història
molt ben triada
per un dia
com el d'avui.
Tenim moltes ganes
d'escoltar
la Caterina Crupa
i el Josep Maria Alcanyet
quan vulgueu.
la Caterina ND
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
No sé si teníeu previst fer alguna altra peça.
Què us sembla?
Estirem una mica o...
Com ho veieu?
O us poso en un compromís?
Una polca...
Una polca que és un ball xec, com tot el món sap.
Molt bé, doncs us agraïm molt aquesta polca.
L'escoltem.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Molt bé, amb una polca i tot, eh?
Caterina, moltíssimes gràcies per acceptar la nostra invitació.
la nostra invitació. Estem molt, molt contents
d'aquesta trobada, d'una iniciativa així
i a veure si hi ha més. Nosaltres sempre agafem la paraula.
L'any que ve us veig aquí un altre cop. Josep Maria, moltíssimes gràcies.
I a tots vosaltres. Fins la propera. Nosaltres ara fem una petita
pausa per la publicitat. Ens separen 5 minuts de dos quarts de 12
i tornem immediatament des del teatre al magatzem
amb música en directe. Per cert, que ja aprofito
per recordar-los que si volen passar les portes
d'aquest teatre són obertes de bat a bat, com que avui a més
també és el primer dia de l'estiu. Si ens venen a veure
tindrem un detallet amb tots vostès, d'acord? Doncs fem una petita pausa
i tornem de seguida.