Hola, bon dia.
Què fa de particular o de singular l'eclipsi d'avui?
Perquè jo tinc entès que d'eclipsi se n'en donen de tant en tant,
com a mínim dos a l'any.
Efectivament, eclipses de sol hi ha dos a l'any.
El d'avui és particular, és un eclipse anular de sol,
i això és el que el fa particular.
És anular perquè el que es visionarà,
sobretot en una franja que va des del noroest,
des de Galícia fins al Gevant,
el que es visionarà és precisament una morfologia de corona anular,
fruit de la intercessió de les dues trajectòries
de la Terra al voltant del Sol i de la Lluna al voltant de la Terra.
Al interposar-se la Lluna entre el Sol i la Terra,
però a interposar-se a una distància més lluny de l'habitual,
ens deixa veure la part coronària, la part exterior del Sol.
Mentre que els dos eclipses més habituals són eclipses totals,
en on la Lluna està més a prop de la Terra,
i en determinades zones,
perquè això, òbviament, nosaltres aquí,
inclús avui, tampoc veurem des d'aquí, des de Catalunya,
des de Tarragona,
no veurem aquesta morfologia anular,
no tindrem aquest privilegi.
Però en aquests dos eclipses més habituals que succeeixen a l'any,
en determinades zones del planeta es veu un eclipse total del Sol,
perquè la Lluna, en aquestes ocasions,
està més a prop de la Terra,
i ens tapa amb molta més eficiència, diguem, el Sol.
Avui tenim un privilegi que està una mica més a lluny,
i en aquesta franja d'uns 180-200 quilòmetres,
tindran el privilegi, i nosaltres, per internet,
de veure això, una corona,
quasi un filet de llum, de geometria circular.
Clar, jo el que li anava a dir és que molts oients en deuen recordar,
jo me'n recordo també d'un fenomen que va haver-hi l'any 99,
aproximadament,
que tots vam observar el Sol,
allò va ser un eclipse de Sol, també,
però diferent a aquests que presenciem avui,
perquè aquell és el que tenim probablement més recent en la memòria.
Aquests fenòmens repercuteixen en alguna cosa,
en el que és l'harmonia habitual de l'univers?
No, no, no.
No tenen cap conseqüència de res, oi?
No, no, són fruit, precisament, d'aquesta harmonia,
de les lleis gravitatòries que regeixen l'univers i el cosmos,
i són fenòmens periòdics.
El que passa és que una situació com el d'avui
no s'ha produït, crec recordar,
des de 1760 o, és a dir, en el segle XVIII,
ha estat l'última ocasió
que la lluna havia passat per una distància semblant
entre la Terra i ella,
interposant-se entre el Sol i la Terra,
i llavors això és el que fa a aquesta peculiaritat de forma anular
que missionaran tota aquesta gent,
aquesta zona privilegiada,
per a la gent que li agrada sobretot l'astronomia.
Bé, la gent que li agrada l'astronomia i el públic en general,
perquè aquest tipus de fenòmens exerceixen un poder
sobre tota la societat realment extraordinari, no?
Sí, és el que deia vostè,
que precisament com no són habituals,
la cultura i la cultura ancestral
els ha anat, entre cometes, mitificant, no?
Però són fenòmens fruit d'aquestes periodicitats
que hi ha en les trajectòries dels cossos celestes
i no deixa de ser fruit d'una llei física
com qualsevol altre fenomen dels que estem observant diàriament.
El que passa és que tenen una periodicitat menor,
els fan, d'alguna manera, menys habitual
i la gent, en la seva cultura,
doncs els tendem a mitificar, a assorratllar excessivament,
possiblement.
I què fa que sigui perillós mirar-ho així a ull viu?
Qui se'ns recomana, sobretot,
que no mirem fixament,
quan altres vegades amb unes ulleres de sol
mirem el sol de forma tranquil·la
i sense cap problema, sense cap repercussió?
Per què s'insisteix molt a la societat aquest missatge
de que, sobretot, si han de mirar cap al cel,
que ho facin amb aparells específics
per a aquest objectiu?
Bé, sempre i en totes circumstàncies
mirar el sol directament,
que arribi la radiació directa del sol
a les nostres cèl·lules, diguem,
sensibles que tenim a la retina,
doncs això mai és recomanable.
Mai és recomanable i sempre pot ser
molt prejudicial per a la nostra salut.
Llavors, avui, com que la gent
tindrà, nosaltres quan estem a la platja,
soleixant-se i tal,
el que mirem el sol,
però no mirem d'una manera insistent.
També és dolent,
però quan realment és dramàtic,
és quan volem fer un esforç adicional
d'observar un fet com el d'avui,
que la gent insistirà
i tratarà de focalitzar
de manera molt contínua el sol
i llavors, sense donar-se en compte,
estarem donant entrada
a una intensitat important,
però al temps d'exposició,
el nostre interès
i, per tant, també la nostra pupila
estarà oberta molt de temps,
deixarem passar molta energia
i és aquí quan la retina nostra
se pot danyar.
En el dia a dia,
això sí que mirem el sol,
mirem de forma més casual,
per dir-lo,
no insistim tant en la mirada
i encara que també pot ser negatiu,
no ho és tant.
Però avui el perill és que la gent
s'entusiasmi mirant
en un determinat moment
i estigui una estona focalitzant
i llavors ahir és quan realment
el dany encara,
que òbviament avui,
mirar el sol avui
i posar-se avui el sol
a la platja
és menys perillós
que qualsevol altre dia,
perquè en promig,
s'està arribant
molta menys,
durant aquest període,
molta menys radiació a la Terra,
radiació electromagnètica,
llum, en definitiva,
que en altres instants de l'any.
Bé, de fet,
sigui com sigui,
sempre tindrem aquest magníficament,
que és internet,
que es pot seguir a través
de diferents webs
que estan seguint
tota l'evolució del fenomen
des de primeres hores del matí.
Francesc Díaz,
catedràtic de Física Aplicada
de la Universitat Rovira i Virgili,
molt amable,
moltes gràcies per atendre
la trucada del matí
de Tarragona Ràdio,
molt bon dia.
Gràcies a vostès.
Adéu-siau.
Adéu, bon dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.