Aquesta història sorgeix d'un viatge que vaig fer a Sicília
i allà vaig conèixer el Santo
i llavors li vaig estar explicant les festes
i es va entusiasmar i enseguida es va prestar a vindre a conèixer i a fotografiar.
Llavors vaig pensar per què no amb el títol aquest de la festa als ulls
per què no cada any invitar un fotògraf a Tarragona que fotografia les festes
i l'any pròxim que faci una exposició, al mateix temps que en tindrem una altra.
Crec que podem tenir una col·lecció molt important de fotografies de Tarragona i de les festes
i al mateix temps també divulgar-ho arreu del món
invitar fotos de diferents països i que coneixin Tarragona.
Una iniciativa interessant. A partir d'ara parlarem en català, castellà i italià.
Farem el que podrem per entendre'ns.
Jo parlo italià.
Santo?
Jo parlo espanyol també.
Sí, també, millor en castellà, ¿te entiendes?
En castellà o en català o en siciliano.
No, en siciliano jo de momento no lo hablo.
És qüestió de tiempo.
En francés, en francés. En francés o on peut parler francés.
Doncs perfecte, ja ens entendrem tots una mica.
La torre va bé.
Anglès també, sí?
Anglès, speak English.
Molt bé. El cas és que algú ens entengui quan acabem aquesta conversa.
També en árabe.
També? Aquest tampoc no tu, l'àrabe?
No, no, ja no.
Tampoc no. Bé, doncs farem el que podrem.
Clar, és que ells no tenen cap problema si es tracta d'expressar-se amb imatges,
perquè les imatges ja sabem que són preocupants.
El millor llengüe és que és la de l'imàgine.
Però ara aquí la ràdio, com ho fem a la ràdio per la imatge?
En sortirem, en sortirem.
Primer que tot, Pep, què li vas dir al santo de les festes de Tarragona?
Bé, jo que em vaig veure...
Com li vas dir, vine a Tarragona, que fem les festes de Santa Tecla, que...
No, jo no li vaig dir al santo vine a Tarragona,
sinó li vaig explicar com eren les festes de Tarragona.
Què li vas explicar de les festes?
Li vaig explicar... jo crec que són molt importants.
Jo soc de fora i m'ho has d'explicar.
Tots de fora? És difícil com li vaig explicar.
I a més amb italià, que el parlo malament.
Però no, les festes de Tarragona tenen un component històric, folklòric
i al mateix temps la mística, que ell és una cosa que té bastant arrelada allà a Palermo.
Llavors, li vaig intentar explicar per imatges, no?
Per imatges.
Jo no soc excepcional, lògicament, no veia cap foto.
Llavors ell es va connectar enseguida per internet o a veure i li va interessar el tema.
I encara una altra cosa, perdó, jo pel tipus de foto que vaig fer que va a ell,
jo com vaig conèixer les fotos d'ell, en seguida em vaig dirigir,
jo estava a Gela, viscant a Gela, em vaig anar a Palermo per conèixer,
perquè vaig conèixer un treball d'ell de la Camarga, que té, bueno, ho explicaré,
que és esplèndid, de la festa de la Gitanos.
La festa de Santa Sara.
La festa de Santa Sara.
Que és la santa de los chicanos.
Sí?
Els de los zíngaros.
Sí, sí, sí, gitanos.
Sí, gitanos.
Sí, sí.
Està una festa bonita en Sant Marit la Mer, en Camarga.
Cada año, en el mes de mayo, el 23, el 24, el 25 de mayo.
Y tienes publicado un trabajo que vio Pep.
Sí, sí.
Todo el mundo gitano arriba de toda Europa para hacer la festa a su santa.
No és una festa local solo, sino que és internacional.
Internacional, perquè Sant Marit la Mer té 2.000 habitants per l'invern.
Mà quan està la festa té 200.000 habitants, que arriba de tota Europa.
Perquè organitzes matrimonies, organitzes cuestions entre ells.
Se encuentran famílies que viven en diferents païs.
Sí, se encuentran famílies, música, música txicana,
fuera de la iglesia, dentro de la iglesia.
O tiene que ser una fiesta espléndida.
Cerveza.
Claro, claro.
La parte interesante que me interesa mucho es el aporto trae espíritu y fiestas.
El antro dos.
Te estás especializando en fiestas.
Sí, en fiestas religiosas, porque en Sicilia hay muchas fiestas religiosas,
mucha religión católica.
También en todos los llanos, para las Pascuas,
tienen muchas festas religiosas, muchas Semanas Santas.
Como aquí, las profesiones.
Sí, en todos los pueblos.
Es de la tradición española.
Es la tradición mediterránea.
Sí, es la tradición española en Sicilia, porque por ser gente es la dominación española.
en Sicilia, en Sicilia restó dentro de la tradición toda la representación de las festas españolas.
que puede ser interpretada por la Sicilia, por los sicilianos, es mezclada con la cultura católica.
I a tot va cridar l'atenció a aquest treball d'ell sobre aquesta festa gitana.
Sí, sí, em va crear...
Bueno, llavors vaig veure un treball del Marroc, del Marroc també molt interessant,
en que va, com t'adè, li vaig intentar explicar les festes com vaig poder,
perquè és que no anava documentat en un llibre o alguna cosa.
És a dir, ara abans de començar a treballar aquella tarda,
no m'estan mirant llibres i fotos perquè s'intrigueix una miqueta, no?
I el vaig trobar amb fotogràfic, a part de que m'encanta com treballa fotogràficament,
com comunica, que això és molt important, perquè ja l'has vist per aquí,
és una persona que en seguida saluda la gent, és molt obert,
li interessa molt el retrat, que ja t'ho comentat abans,
i crec que aquí pot trobar molta cosa i crec que es pot lluir.
Encara una característica, jo feia temps que no veia amb un fotogràficament,
ell treballa en format mig, com treballo jo també,
però és una persona que treballa sense fotòmetre,
perquè això fa, bueno, pels tècnics, els que no sabeu...
Sí, exacte, és a dir, normalment treballem, si no són càmeres automàtiques,
ell treballa en una càmera manual,
normalment se treballa en un fotòmetre que és per mesurar la llum.
La llum, no en tenen, hem de mesurar-la.
Ah, exacte.
La llum és divina.
Ella és una persona que ho té al cap, és com diu, la llum és divina,
ho té al cap i és increïble, jo veia que ha d'aparat com treballa,
i a més en una càmera forma mig que saps que la gent a les festes va amb una càmera més petita
perquè tens mobilitat, tens...
Doncs ell a la Baixa d'Agra, que li he explicat,
o he intentat explicar com era la Baixa d'Agra,
doncs anirem amb un trípode, amb un flas,
imagina't amb la gent que hi haurà per allà.
És a dir, que en part, en part serà un repte,
ell té una manera molt especial de treballar,
i a mi, a tu ho dic, com a fotògraf i amic,
que s'han fet molt bons amics allà.
perquè el fotògraf és el escriptor de la llum.
La palabra fotografia és fotògrafia, fotos és llu,
grafia és escritura.
La imàgèn.
Escritura, escritura de llum.
Santo, diuen que la llum de Tarragona és diferent, és veritat?
És una llum molt fort.
Ayer s'han arribat per la tarda.
És un llum de Tarragona és una llum molt fort, molt potente.
Per això és el nord.
Perquè el nord és l'Espanya, no?
És sempre una llum del sud.
Per això és una llum del sud.
¿Por què te interessa en tu obra la religió, las fiestes?
En aquest moment.
En aquest moment.
En otros moments, no.
No, en aquest moment que la civilitat es a la deriva.
Se pot dir així en espanyol.
Es todos americans.
Somos divendats un poble americano tecnològic.
Qui no has identitat cultural, no tienes memòries, no tienes futuro.
Tant és que és el poble hebràic que governa el món.
Perquè tens memòria i tens el sabat.
El sabat es reposa, no treballa.
Se reposa, se encontra la comunitat, se parla.
Decides com el món deve canviar, com deve investir en els joves, com individuar les millors de cada profesió.
No és en aquest moment.
Siamo tots sols, tots amb el ordinador.
Tenim l'ordinador, tenim internet.
en el que tenim el reporte social.
Però mira, hebreos, judíos, musulmanes o árabes o moros, gitanos, mediterráneos, católicos, italianos.
Cuando tu vas con la cámara, para recoger esa luz y esas imágenes, la gente se abre, puedes captarlos.
Sí.
¿Es fácil que se muestren com són, para que dé autenticidad, que sea molt de veritat, esa fotografia?
És una interpretació meva.
És sempre, no sé si és mai una veritat, és mi veritat.
Può ser que és una bona interpretació o no.
Può ser una bona imatge o no, depèn de l'animo del fotògrafo.
Si l'animo del fotògrafo és buona, l'immatge pot ser buona.
Si l'animo del fotògrafo no és buona, l'immatge no és una bona imatge.
Antes de ser...
És una predisposició del fotògrafo.
Del fotògrafo.
L'animo del fotògrafo és una predisposició en incontrar els altres.
Si tu vas a encontrar els altres, quieres col·laborar amb la tua imatge.
La imatge és el resultat de ti i de mi.
No és objetiu.
No és propietat ni de mi ni de ti.
És un resultat dels altres dos.
De qui el fotògrafo és de qui el fotògrafo.
Nenna fotografia tens l'ànima del fotògrafo, l'ombra del fotògrafo.
Objetiu, ja lo diuen, només són els objets.
Les persones mai són objectius, afortunadament.
Avanz també de Ialpé, te interesa la fiesta, pero sobre todo te interesan las personas, las caras.
Y ara, por aquí passa moltíssima gent, afortunadament.
Y todo el rato te vemos que miras, con ojos de fotògrafo, sin la cámara, a todas las personas que pasan.
¿Qué te interesa de la gente?
La gente.
De las caras de la gente.
¿Qué buscas?
No, la texta de la gente.
Dentro de la gente tiene siempre un racconto.
El racconto de su vida.
Tiene siempre una...
Yo imagino con fantasía el racconto de la gente, la vida de la gente.
Cerco siempre de trobar dentro de la gente una possibilidad de esperanza.
No una possibilidad de muerte.
Si hemos nato, si hemos muerto.
Tienes que hacer una esperanza de cambiar el mundo.
El mundo no está andando muy bien en este momento.
Està molt bé que parlem amb el Pep i amb el Santo, perquè clar, en un titular o en un punt d'agenda,
dius, no, no, fotografia en les festes.
Dius, mira, bé, més postals, m'entens?
Sí, clar, és que és el que passa sempre, normalment.
Darrere ja, bueno, ja ho han escoltat, hi ha moltes coses més.
No, i que has d'entrar dintre les coses, no?
Has d'entrar dintre la gent, és el que deu.
Una fotografia, potser mai no és la veritat, però sí que és la nostra veritat, no?
T'agradarà, no? T'agradarà.
I això és el que li vaig transmetre, o el que li vaig intentar transmetre a ell,
que això a les festes de Santa Tecla ho trobaria, no?
Perquè hi ha molta varietat, hi ha molta.
També jo parlo de fotografia a la universitat, a Palermo.
És una qüestió difícil, perquè l'objectiu del fotògrafo té el senyor infinit.
El fotògrafo té que metre a fuego a l'infinit.
Si tu penses aquestes coses, penses quant és complicat el món de la fotografia.
També tens la pel·lícula, és negatiu, és tu fotògrafi en negatiu.
Quan mires en l'espectiu, tu vees el contrari, és rovèixat.
Allora, és complicat ser fotògrafo en veritat.
És fàcil prendre un negozio, una bottega, un aparell fotografico i fer una fotografia.
També los chimpanzés en el zoo de Washington te hacen la fotografia.
No és difícil fer clic, és difícil pensar, avere l'occhio per hacer una foto.
Jo dic sempre al meu estudiante a l'universitat,
els chimpanzés començo la lecció amb una imatge dels chimpanzés que em fa una foto.
És fàcil fer clic.
O amb el color digital, encara més fàcil.
Una mateixa imatge és molt diferent, no és la mateixa imatge que tomes tu o que tomes pet.
Exacte, en el mateix moment.
I d'això es basa l'experiència de la Festa dels Ulls.
M'interessa molt la pietat popular, la interpretació del divino...
O doncs el dia de la processó no s'ho acabarà, eh?
El dia del professor i disfrutarà com ho vestim.
L'interpretació del divino, de les persones.
La miscla, la religió és pecat, és sacrifici.
Las fiestas és el contrari.
És alegria, és diversió.
Entre els mateixos moments, dins la fiesta, tens les dues coses.
Santo, ¿te han explicat el braço de Santa Tecla, la reliquia?
Sí, també tinc un amic d'arxivéscob en Palermo
amb qui està fent un treball molt interessant que m'interessa molt.
Totes les reliquies i tot això, és molt interessant entendre la vida de Santa Tecla.
És una vida de mártir en moviment, amb Marianna, amb altres figuras de santa.
Que a partir de la Palestina he de ser arribades unes en Sant Merit de la Mer,
en Camargue, donde es la fiesta, que es Sara,
y una es aquí en Tarragona, que es Santa Tecla.
Lo que me interesa perquè està fent construir un treball interessant.
Dos santas que vas fent...
Dos santas per un treball per proseguir.
¿Has vist fotografies de Tarragona, de la fiesta?
Sí.
De los elementos del seguís, l'áliga, els llagants, les besties de fuego...
Si me lo puedo decir, no me interesa en este momento.
No, te interesa la gente y cómo responde a la fiesta.
Sí, me interesa también la sorpresa.
Porque en el momento que yo quiero hacer un trabajo y una sorpresa,
puedo hacer una mi lectura, si no, soy influenciado por las imágenes de los otros fotógrafos.
Hauràs de fer allò que fa molta gent, quan ve algú de fora per Santa Tecla,
que has de fer agafar al matí, sabateta còmode i tirar milles a tots els actes,
perquè clar, el santo ha de fer fotos de tot.
I tant, i tant.
És el que ha vingut a fer i el que farem.
Has preparat una mica d'itinerari?
Del que tu creus per el coneixement i l'amistat que teniu, el que li pot interessar?
Ens hi posarem ara, aquest migdia dinant, a veure què és el que li pot interessar
i dintre del programa ho anirem marcat i ho anirem seguint.
Discutiblement l'aprocessió i l'entrada de la braça de Santa Tecla,
que és espectacular i que li agradarà.
Els castells?
Els castells, bueno, això va...
Sí, en el momento.
Tot en el moment, és a dir, nosaltres diem...
Cinco días vamos a hacer un piano por el momento.
Irem fent un seguiment i a veure què és el que interessa,
què és el que capta, què és el que et deia abans, què és el que interessava.
Aguarda, en este momento está una foto muy bonita.
Quina, a veure?
L'escultura de l'hombre, no?
Ah, sí?
És una escultura humana de una sola persona.
només estàs en la misma posición de l'escultura.
El santo...
És que té l'ull clínic, que diuen...
Clar, està l'estàtua de l'avi Pau,
assegut al banc aquí al final de la Rambla
i al costat s'ha assegut una noia
i casualment ha adoptat pràcticament la mateixa postura que l'escultura.
I el santo ja ho ha vist.
I no li fan la foto, perquè molta gent se posa bé que els hi facin la foto.
No, no, no.
Aquesta noia està o esperant o descansant.
S'ha assegut allà, doncs, de manera casual.
Buscar la companyia.
Ui, ui, ui, quin munt de rodets que gastareu, eh?
Aquestes festes de Santa Tecla.
Podrem veure l'obra del santo?
Sí, això ho veurem l'any que ve, ho veurem l'any que ve.
I el que t'expliqui abans, que l'any que ve es posarà ell aquí a Tarragona
i al mateix temps tindrem una altra foto d'una altra nacionalitat treballant aquí.
I amb el temps tindrem visions molt diferents de fotòlegs d'arreu del món.
Doncs això ha de tenir continuïtat, sens dubte,
perquè ens aporta aquesta riquesa que deies que facin una mica d'altaveu,
del que és la festa, altaveu d'imatge de la festa de Tarragona,
però també nosaltres conèixer com miren, o com ens miren,
o com ens mirem tots plegats, no?
En aquesta...
A més, un ambient de festa que sempre fa que la gent estigui,
doncs, com a més tranquil·la, no?
Com a mínim, més oberta, més relaxada, de més bon humor,
si més no, no?
Amb aquesta parana que portem tots.
Per l'Ajuntament de Tarragona pot ser interessant
haver una col·lecció de fotografies de la festa
de molts fotògrafs.
Tens que fer un picol museu, no?
Cada any compra dos o tres obres de cada fotògraf,
així financia el viatge del fotògraf i l'exposició.
I tens així, una exposició, dues obres d'un fotògraf,
i en el giro de 15 anys hi ha una interpretació de la festa,
de 15 fotògrafs.
És una cosa més interessant per la ciutat,
és una manera de representar la festa
d'una altra manera,
nova,
per haver una lectura de la festa
que és diversa de tot l'immàgina que he vist.
Sempre la stessa immàgina
de la persona que s'ha,
que sube,
o sempre la stessa immàgina...
Perquè jo ho problemes també en el meu poble, no?
quan s'ha arribat a fer un treball
perquè m'ha chiamat l'arcivesco del meu poble,
que m'ha conès en un convegno a Milà,
i mi ha dit
per què no ens vedem el nostre poble?
Jo no sapeva que l'arcivesco fosse del meu poble,
lui no sapeva que esistiva del poble,
i vam fer un treball per el poble.
Quan s'ha arribat,
els fotògrafs locals
m'han dit
«Ma tu, qui sei?
Non és un fotògrafo?
Què fa?»
Ma en 30 anys
els fotògrafs locals
no havien mai fet un llibre
sur la festa
de la Sèntimana Santa de Sant Cataldo.
Elles feien un llibre
sur les persones
i sur les fiestes
religioses del poble.
És estrany, no?
que els fotògrafs locals
no havien fet en 30 anys un llibre.
M'ha fet sempre fotografies
vendides o fotografies
la ciutat.
Són gairebé les 12 del migdia
podríem estar
xerrant.
S'atura cada moment
a mirar, a fer fotos?
Perquè jo m'imagino
que anar amb ell
és anar allò a poc a poc.
I això és que passa
que jo veia a Pinyó fixo
i a vegades m'agirio
i no el veig.
Ja s'ha posat
per un altre carrer.
Pep Escó,
ha estat un plaer de veritar
la teva companyia.
Com que sabem que tens
molts projectes relacionats
no només amb la teva obra
sinó amb altres iniciatives
així més col·lectives
en parlarem un altre dia.
Esperem que acceptis
com sempre fas
la nostra invitació.
Tens un treball
sobre el pecado capital.
No, no,
si tens un currículum
extraordinari
no l'hem dit
perquè decidíem el currículum
no podrem fer l'entrevista.
Més val conèixer-lo de prop
i no...
Mellor ver la imatge
que el currículum.
Molt rebé.
Santo,
moltíssimes gràcies.
Que vagi molt bé la festa.
Ciao.
Ciao.
Ciao.