Aquesta setmana coneixíem les dades, les conclusions d'un estudi
preparat per la CEPTA, la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona,
en què pronosticava un augment del preu dels pisos entre el 10 i el 15% anual.
Volem saber les causes i els detalls d'aquest estudi
i per això hem convidat a l'estudio de Tarragona Ràdio
el president de la CEPTA, senyor Sebastià Cabré.
Senyor Cabré, molt bon dia.
Molt bon dia.
Primer que tot, gràcies per acceptar la invitació de Tarragona Ràdio.
Gràcies a vostès per convidar-me.
D'aquest estudi al qual anem a fer referència
i també anem a fer referència aquesta setmana als nostres serveis informatius
ens sobressartia especialment aquest titular.
Els preus dels pisos continuaran creixent a la demarcació de Tarragona
i amb uns percentatges considerables. Per què?
Bé, això no és més que la llei del mercat,
és la llei de l'oferta i la demanda.
Quan hi ha més demanda que oferta i a més hi juguen altres components,
a part que hi hagi més demanda que oferta,
la gestió del sol per part dels municipis no és la més apropiada,
perquè aquesta gestió que estan fent del sol fa que els preus de repercussió del sol
damunt del preu de l'habitatge cada dia siguin superiors
i si només fos del 10% doncs encara,
però moltes vegades la repercussió del sol se'n va més enllà del 30%
i és una dada que encara podem contenir.
El que succeeix és que estem en un moment bo en el mercat de la construcció.
El nostre territori és un territori que combina la primera vivenda
amb la vivenda residencial, tota la franja costanera.
Si es fixa en les dades de l'estudi on més creix és en el pol Tarragona-Reus,
en aquesta àrea urbana important que tenim al camp de Tarragona,
però també on creix i amb unes dades i unes magnituds molt importants
és a la franja costanera, sobretot a Montroig,
el complex de Montmunt, les llicències i vivendes que han edificat-se allí
i a la zona sur de la província, a l'àrea de Sant Carles de la Ràpita
i tot el seu entorn.
Pensem que el moment de la construcció és bo i ho hem intentat fer així.
El problema, la contenció de preus, estem esperant que això es pugui subsanar,
però en el mercat de la construcció no és ràpid, no és qüestió de mesos,
sinó que moltes vegades és qüestió d'anys.
Quan en digues aquesta dinàmica difícilment es pot parar
fins que no s'equilibra l'oferta i demanda.
Perquè es faci una idea de les magnituds diferents que hi ha entre Tarragona
i la resta de Catalunya.
A Tarragona tenim un 17% de població ocupada en el sector de la construcció,
quan en la resta de Catalunya és un 9%.
Això vol dir que el sector de la construcció és un motor de les nostres comarques,
un motor molt important per la seva component turística,
per la seva component del mercat de segona residència
i això només es deu a que hi ha una demanda important sobre aquest mercat.
Vostè abans deia, el tema en l'aspecte dels pisos,
tots els equilibris dels preus es fan a mitjà i llarg termini,
però portem ja una sèrie d'anys, força anys,
en què el preu dels pisos va pujant de forma considerable
amb percentatges importants de forma continuada.
Des dels diferents sectors, de tant,
s'havia parlat fins i tot de bombolla immobiliària
i tots aquests aspectes,
però any rere any els preus dels pisos continuen pujant
i sembla de moment que no tingui aturador.
Això no és un resultat de la província de Tarragona,
és un resultat del mercat espanyol, de l'estat espanyol.
Sobretot, jo diria que el gran component que tenim
en aquest territori de clima fa que el mercat de la segona residència,
i ja des de fa gairebé més de cinc anys,
aquest mercat de la segona residència,
venuts a països del nord d'Europa,
comptant des d'Anglaterra, Bèlgica, Holanda, Alemanya,
ens ha fet incrementar en molta quantitat
la demanda d'aquest mercat.
Si a damunt hi hem de tindre en compte
que aquest mercat s'ha vist,
no vull dir agreujat, perquè no és el terme precís,
perquè no es pot dir que quan el sector financer
entra en un sector agreugi les condicions del sector,
però hi entra perquè les condicions de rendibilitat del sector
són importants.
Llavors, això també ha fet que els preus tinguin una difícil aturada.
Estem en un sector on la tirada de la demanda és molt important
i cada dia es diu més, o es deia,
ara ja s'ha deixat de dir el que vostè ha comentat
de la bombolla immobiliària,
que era un sector que estava creixent artificiosament
amb objectes financers, amb rendibilitat dels bancs,
de les companyies d'assegurances, dels fons d'inversió.
Jo penso que tothom que compra és per poder tindre rendibilitat
i normalment és per la venda d'aquests actius
i que durant els pròxims anys això seguirà sent així.
Posteriorment, una de les creus de l'increment de la demanda
és aquest factor que assenyalava vostè a fons d'instants,
la presència cada vegada més massiva de compradors de segones residències
provinent d'altres zones d'Europa?
Sí, però això actua en diferents formes en l'estat espanyol.
Això és molt més esgosarat a la zona surt del país,
a Andalusia, a Múrcia, a la part surt de la comunitat valenciana
i potser menys a Catalunya.
I a Catalunya és més rellevant
les normatives que estan sortint sobre el sol.
Si el sol és escàs, aquest bé que és el que necessitem
per poder construir, fa que els preus també pugin
perquè cada vegada l'oferta de vivenda
i l'oferta d'edificació cada vegada és més reduïda.
Des de fa dos anys hi ha hagut tota una sèrie de preserves
que nosaltres les trobem correctes, que les trobem bé,
algunes més egiscerades que d'altres,
però evidentment el territori s'ha de preservar
amb tot el que respecta al paisatge
i tot el que respecta a aquells valors naturals
que afegeixen en el clima un valor per poder comprar aquí.
Llavors, el pla director del sistema costaner,
i la llei d'ordenació urbanística
i últimament la carta del paisatge
o la xarxa Natura 2000
fa que els espais on es pugui construir a Catalunya
cada vegada es vegin més reduïts.
I segurament aquí el mercat acabarà sent més interessant,
però serà un mercat interessant a llarg plaç
com a condició de la qualitat del sol.
Ara mateix aquest mercat s'ha vist complementat
per la part, no diguéssim estrangera,
perquè tots som europeus,
però per la part del nord d'Europa
nosaltres hem tingut ja a la part sud de la província
bastants compradors del mercat britànic,
però això és molt més exigerat, ja li dic,
fora de Catalunya que no pas a Catalunya.
A Catalunya es produeix, es produeix des de fa 5 anys,
va en increment, el que passa que no és en els termes
que s'està produint a la resta de l'Estat.
Per tant, aquí a la demarcació de Tarragona
som els propis tarragonins els que ens comprem
als nostres pisos, la primera residència i també la segona.
No, no, no, no, és correcte això.
Hi ha molts tarragonins que es compren als pisos,
evidentment això és Tarragona i Reus.
També hi ha altres factors que incideixen,
és a dir, aquí ha hagut també en els últims 5 anys
una pujada de la immigració molt important
i aquesta pujada de la immigració tan important
també ha fet que la segona residència es vengui
com a conseqüència de la segona residència.
El mercat de segona mà es vengui,
la vivenda que no és nova
i evidentment quan algú venda la vivenda que no és nova
s'acaba comprant una altra vivenda.
Però jo crec que la segona residència aquí
s'ha vengut molt en el mercat de l'estat espanyol,
sobretot en els nostres clients de sempre,
en el mercat aragonès, en el mercat navarrés,
en el mercat basc i ara ja li dic,
des de fa pocs anys estem venent la segona residència
a tot el que és franja costanera a mercats estrangers.
Abans feia referència a les iniciatives endegades
per la Generalitat, sobretot en aquesta última legislatura,
de protecció, de conservació d'algunes zones
determinades del nostre paisatge.
Vostè considera que aquesta normativa és potser massa restrictiva?
Jo crec que massa restrictiva no és tampoc la terminologia correcta.
El que es té és que planejar, que planificar.
Entenem que tot això, ara ho tenim de nou,
és una eina que el govern de la Generalitat
ha introduït en el mercat immobiliari,
evidentment es té d'estudiar.
Tampoc diem que som restrictius.
Per sort, la nostra franja costanera
ha estat de les més protegides de Catalunya
al llarg dels anys,
però han sigut els mateixos municipis de la franja costanera
els que han protegit la costa.
Si vostè mira el mapa de Catalunya
i mira des de Girona, Barcelona i Tarragona,
entre el 70 i el 80%
de la possibilitat de construir en costa
és de les platges o de les costes
de la província de Tarragona.
Però això ha sigut la cura dels municipis.
Que altres municipis de la franja barcelonesa
o de la franja gironina no ho hagin fet
no vol dir que ara ens la tinguem que carregar
nosaltres amb el planejament de la Generalitat
i amb la preservació de la costa.
Que nosaltres entenem correcte,
però l'entenem correcte en tot allò
que són espais naturals.
Entenem correcte l'espai del Delta l'Ebre,
entenem correcte situats aquí en el municipi de Tarragona
l'espai del Bosch de la Marquesa,
entenem correcte en tot allò que són la ribera
del desembocament del Gaià,
tots aquells espais que són plenament naturals.
El que ja no entenem correcte són aquells espais
que en algun cop han estat en els plans
d'urbanació urbanística dels municipis urbans,
que són qualificats d'urbanitzable,
i el pla director del sistema costaner
li ha fet alguna modificació,
perquè aquest sol, en el moment que s'ha declarat urbanitzable,
hi ha algun inversor, promotor, immobiliari, constructor,
que l'ha pogut comprar per planejament de futur
en els propers anys comprar-lo.
En aquest sol, on la llei ha fet alguna modificació
i evidentment l'inversor, que és empresari,
que és constructor o promotor,
li ha quedat afectat i no ha tingut una contraprestació
per part del municipi o per part de la Generalitat
en un altre espai que pugui compensar la seva inversió,
perquè l'únic que nosaltres volem és realitzar els estocs.
Això és com si vostè tingués una tenda,
tingués un magatzem,
hagués comprat per la següent temporada,
vingués al Google i prengués tot el gènere
que té dintre del magatzem.
Si aquest algú és el govern,
això ho té de compensar d'alguna manera.
I aquesta és l'única preserva que tenim.
En l'espai de la xarxa Natura 2000
o la carta del paisatge,
nosaltres el que diem és que ens tindríem
que comparar a Europa,
ens hi comparem per moltes coses
i a Espanya,
a l'estat espanyol i a la Generalitat en concret,
aquí a Catalunya,
les preservacions de l'espai natural
estan per damunt del 25%.
A Europa, aquests espais es preserven
sobre el 10%.
No vol dir que hagin d'edificar-se,
el que vol dir és que es té de negociar
cadascun dels espais.
Si la Generalitat els anula,
els treu del mercat,
no es poden negociar.
Evidentment, no es poden construir habitatges
allà on deteriori el paisatge,
on deteriori el...
Però tenen de ser els municipis
amb què la seva condició de municipis
faci que ho regulin.
I l'estat té de ser menys intervencionista
en aquest camp.
Es té de preservar el futur sostenible,
el tenim que cuidar
i el tenim que cuidar entre tots
perquè els nostres fills i els nostres nets
el puguin disfrutar.
El que succeeix
és que molts vegades
es tindria que consensuar
amb totes les parts implicades
i sobretot en els municipis,
en què aquestes cartes de paisatge,
amb molt d'ells,
els anula pràcticament
el terme municipal per complet
amb obres de...
amb obres en planificació urbanística.
Això és el que no voldríem.
Pot posar algun exemple
de modificacions aquí
a la demarcació de Tarragona,
a les nostres comarques?
No, no el puc posar
perquè concretament
és un tema encara molt abstracte,
encara s'està definint
aquesta xarxa
aquesta xarxa
en atura 2000
i jo seria
si situés un exemple
i aquest exemple
ja estigués en vies de solució
la seva...
en vies...
la negociació avançada
en vies de solució
podríem deteriorar.
No, no és el moment
encara de posar exemples.
Seria aventurat
poder posar una data
en què el preu dels pisos
s'estabilitzessin
o aquest comentari
que feia vostè
en què potser
cada vegada
hi ha menys sol urbanitzable
augura
que en un futur mitjà
els preus continuïn pujant?
Jo fa un any escaig
compartia un dinar
amb el vicepresident del govern,
llavors era
el senyor Rato,
i ell em deia
que segons les previsions
del Ministeri d'Economia,
el mercat immobiliari
en aquest país
tindria encara
un creixement
de la demanda
pels propers cinc anys.
Però que no ens preocupéssim
perquè en el nostre territori,
en la franja costanera
de Catalunya
i degut al sol,
i degut al sol sol,
i el sol com a clima,
aquesta previsió
era que es doblés.
Per tant,
nosaltres no esperem
una contenció de preus
en els propers deu anys.
Però al llarg termini
també és difícil de preveure.
O sigui que encara tenim temps,
tenim marge de maniobra
per anar mesurant
la nostra butxaca
i els que hem de comprar un pis,
doncs agafar-nos amb paciència.
Si li sembla, senyor Cabré,
canviem de qüestió.
Aquesta setmana
el sindicat UGT
presentava les dades
de sinistralitat laboral
corresponents
al primer semestre
i posava especial incidència
en aquells accidents
que es produïen
en els desplaçaments
que els treballadors
feien el que s'han diut
desplaçaments in itinere,
aquells que fan
els treballadors
per anar des de la casa
fins al lloc de treball.
Les dades parlen
de 48 treballadors
que han perdut la vida
en el que portem d'any.
Quina és l'opinió
dels empresaris
respecte a aquesta qüestió?
A veure,
els 48 treballadors
que han perdut la vida
no han estat tots
en accidents in itinere.
A t'itinere.
I nosaltres,
coincidim amb UGT
i coincidim amb moltes coses
i amb la sinistralitat laboral
és una de les coses
en les que hi coincidim.
Però jo crec que hi ha
dos modus
d'examinar
el document
que presentava
ahir UGT.
Un és
des de la perspectiva
de l'accident
a l'anar
a treballar
o al tornar
del treball
i l'altre
és l'accident
en el treball.
L'accident en el treball
sempre ho hem dit nosaltres
i estem treballant
amb el Govern
de la Generalitat
i amb el seu delegat
aquí el senyor Solanes
en què és un tema
de cultura
i estem a introduir
als instituts
la prevenció
l'autoprevenció
per part de tothom
sigui empresari
o sigui treballó
en la seva etapa
d'adolescència
en la seva etapa
d'educació
perquè se li generi
aquesta cultura
de la prevenció
de l'accident.
Després
hi afegirem
totes les mesures
empresarials
perquè aquests
accidents
no puguin succeir
i el que estem
demostrant
és que
s'ha estancat
molt
el tema
de la disminució
de l'accidentabilitat.
Això
només vol dir
que després
de les mesures
aplicades
per part del Govern
de les mesures
preventives
a nivell
de sancions
o per part
dels empresaris
o dels mateixos
treballadors
amb la seva
conscienciació
i formació
d'aquestes
possibilitats
d'accident
això és difícil
si no se soluciona
des de l'etapa
de l'educació.
Perdoni,
com
vostès
com definirien
aquesta educació
que reclamen
a l'etapa educativa
què és exactament
el que vosaltres
és?
Igual que s'estudia
matemàtiques
que s'estudi
la capacitat
d'una persona
a accidentar-se
al llarg
de la seva vida
on hi ha riscos
on hi ha
possibilitats
de tindre
accidents
però de la mateixa
manera
una persona
té de formar-se
per tindre capacitat
per
sostenir-se
al llarg
de la seva vida
però
sostenir-se
en guanyar diners
i en preservar
la seva salut
jo penso que és
un dels conceptes
fonamentals
estudiem
assignatures
o s'ha introduït
en determinats
col·legis
a nivell de petits
a nivell
de formació
la seguretat
vial
la seguretat
en els llocs
de treball
de seguretat
en l'espai domèstic
que també
el nivell
d'accidents
d'accidents
pugui així
és com
ho voldríem
materialitzar
de moment
amb assignatures
voluntàries
i després
amb assignatures
que la llei
observi
com a assignatures
de disciplina
obligatòria
perquè entenem
que es té
de formar
però el que li deia
és el concepte
el segon concepte
que és el concepte
d'accident
amb la mobilitat
del treballador
nosaltres vivim
en un territori
Tarragona
Reus
Salou
Cambrils
Constantí
que hi ha
350.000 persones
que tenen
molta mobilitat
és la zona
per habitant
amb més mobilitat
de Catalunya
la zona
per habitant
amb més mobilitat
de Catalunya
la xarxa
d'infraestructures
i el transport
públic
no està preparat
per absorbir
aquesta mobilitat
tal com ho tenim
plantejat ara
i per això
i jo diria que la mobilitat
des dels ajuntaments
o des de les ciutats
on s'hi viu
en els polígonos industrials
o les indústries
on se treballen
que aquí és la capacitat
de desplaçament
i on se produeixen
els accidents
l'acord estratègic
que es va aprovar
entre la Generalitat
i agents socials
i econòmics
fa gairebé 4 mesos
hi havia un punt
que parlava
de programes pilot
de mobilitat
entre polígonos
i industrials
i ens situava
2 de Tarragona
encara no s'ha començat
a fer res
amb això
ja vam aprovar
el programa
fa dos anys i mig
però és més
l'any passat
vam aprovar
posar en marxa
el Consorci
del Transport
de Tarragona
se va constituir
però ja
no res més
no hi hem nomenat
persones
amb una tasca administrativa
de coordinar
aquest transport
no s'ha fet res més
el Consell
del Transport
on
a part dels municipis
que regulen
les seves xarxes
de transport
els altres
que tenim a veure
amb la mobilitat
siguem empresaris
o siguem treballadors
també hi podem dir
que tampoc s'ha posat
en marxa
jo crec que això
també ho reclamava
ahir
i ho ja té
en la seva exposició
nosaltres pensem
que si la mobilitat
és un tema crític
en aquestes comarques
igual que la inseguretat
ciutadana
i tenim que posar
aquells mecanismes
de solució
o aquells instruments
que puguem necessitar
i aquest Consell
del Transport
aquest Consorci
del Transport
un òrgal
executiu
que és el que reguli
el transport públic
que hi ha
en aquests
en aquests municipis
que estan tots
a tocar
i un altre
és el Consell
on formem part
tots aquells
que tenen a veure
amb la mobilitat
per poder incidir
en algunes
de les qüestions
que es tractin
en el Consorci
jo penso que això
és factor indispensable
perquè el número
d'accidents
amb mobilitat
es redueixi
senyor Cabré
queda molt clara
la seva petició
i també anteriorment
l'exposició
sobre aquest informe
d'espreu dels pisos
a la demarcació
de Tarragona
moltíssimes gràcies
com dèiem
per estar avui
acompanyar-nos
a Tarragona Ràdio
i que passi
unes bones vacances
que em sembla
que el mes d'agost
tindrà algun dia de descans
molt bé
moltes gràcies
i espero