Aquesta tarda al Teatre Metropol, a partir de les 6,
concretament serà l'escenari d'una de les cites obligades
quan arriba el mes de juny.
És el festival que acull la participació
d'alguns dels col·lectius de dones de la ciutat
que desenvolupen tota una sèrie de números
i mai millor dit, en definitiva,
el que pretén aquesta mostra és donar a conèixer
part de la tasca que, com dèiem,
desenvolupen alguns d'aquests col·lectius.
La tasca més artística, perquè recordem
que els col·lectius de dones de la ciutat de Tarragona
es mouen en diferència en vessants,
no només des d'aquest vessant de l'espectacle,
sinó també organitzant altres tipus d'activitats
formatives, pedagògiques, de lleure i d'entreteniment.
Parlem, centrem la nostra atenció en el festival d'aquesta tarda
i ho fem amb representants de 3 dels 5 col·lectius
que pujaran a l'escenari aquesta tarda al Teatre Metropol.
Són el col·lectiu de dones del Parc Riucla,
del casc antic de Sant Salvador, de Torreforta i Riucla.
Com dèiem, representant algun d'aquests col·lectius,
Elena Regidor, del col·lectiu de dones de Parc Riucla.
Elena, bon dia.
Hola, bon dia.
Conxita Gómez, representant el col·lectiu de dones del casc antic.
Conxita, bon dia.
Bon dia.
I ens acompanya també Chon Callejero,
representant el col·lectiu de dones de Sant Salvador.
Chon, molt bon dia.
Bon dia.
19 anys fent el festival, pujant a l'escenari.
No sempre heu fet aquest festival al Metropol,
perquè al Metropol justament ara fa 10 anys de la remodelació.
A la Caixa el fèiem.
A la Caixa.
Sí, que es va començar al Metropol,
van començar a Sant Salvador,
que va ser l'últim any que es va tancar al Metropol.
i aleshores després vam tenir que passar a la Caixa,
que també els nostres agraïments,
per sempre que no s'han posat cap obstacle mai,
i la remodelació del Metropol,
hem cregut que hem d'anar al Metropol,
posat que és el Teatre de Tarragona,
l'únic que tenim,
esperem que el Teatre Tarragona, entre cometes,
ja es posi en marxa.
Avisats estan.
I aleshores, nosaltres pertanyent com som totes de Tarragona,
doncs volíem fer l'espectacle allò que correspon.
Tant tu, Helena, com la Chon,
sou des del començament en aquest festival?
El col·lectiu de dones de Sant Salvador
fue el primer que fa a los 19 anys.
Luego fuimos, como de alguna manera vimos
que era una vía muy expansiva, muy maja,
una manera de exteriorizarnos un poco,
de sacar la adrenalina.
Entonces los otros colectivos fueron los que dijeron
nosotras también.
Siguió el casco antiguo,
siguió Par de Riu Clá
y luego se han incrementado distintos colectivos
que por una serie de circunstancias
se han ido retirando.
No se han ido retirando,
han pensado que no eran esas sus metas,
no les parecía,
no se encontraban ellas a gusto,
que sobre todo tenemos que darnos cuenta
de que el acto de hoy
es para encontrarnos a gusto 500 mujeres,
que es muy difícil
que 500 mujeres nos encontremos a gusto dos horas.
Bé, això ho dius tu.
Això ho dius tu.
Pot ser molt fàcil que 500.000 o 5.000 o 5.000
puguin estar a gusto.
Yo creo que son dos horas,
que como lo hacemos también,
pues no piensa el espectador,
no piensa en otras cosas nada más
que en lo que estamos viendo.
És diversión y es espectacular.
Molt bé.
La Conxita s'ha incorporat
al col·lectiu de dones del casc antic directament,
tot i que ella aquesta història la coneix molt,
perquè ens ho permets que diem
que ets la filla de l'Antonieta, no?
Pues i tant.
Només faltaria.
Només faltaria.
Tota una institució en el col·lectiu
i també una de les persones
que hem mantingut amb l'esperit ben alt
i que continuen mantenint
aquest festival del Teatre Metropol, no, Conxita?
Sí, jo volia deixar en primer lloc
que vingui a representació de la meva mare,
l'Antonieta.
A mi li agrada que li diguin l'Antonieta.
L'Antonieta.
No sé que està una mica disposada
i no ha pogut vindre.
Però, bueno, jo arrel d'aquella
sempre em deia
perquè no t'apuntes, no t'apuntes,
i aquest any que ella estava una miqueta
doncs amb no gaires ganes,
dic, doncs vinga, va, m'apuntaré
perquè tu també continuis, no?
I la veritat és que estic molt il·lusionada,
molt nerviosa,
perquè és la primera vegada que actuo.
Ja no, jo només,
que també n'hi ha quatre,
crec que som, sí,
cinc les dones
que aquest any per primera vegada
actuem en un col·lectiu.
És a dir, que s'incorporen noves dones.
S'incorporen, sí, sí, sí, sí.
I, bueno, ja esperem que
si tenim algun fallo,
doncs que...
Mai si tinguem fallos.
A més a més que aquest any
també el només quedar dos dones,
que era la meva mare i la Tere,
de les que van començar,
com si diguéssim, no?
De les que van començar,
doncs clar,
fins que no es vam incorporar
i es vam decidir,
vam començar molt tard,
no sé si ja, no?
Clar.
El públic és molt agraït.
Molt.
Aleshores,
la poca experiència també
que tenim les cinc en què s'ha incorporat,
doncs, bueno,
ho fem amb molta il·lusió
i esperem que a la pròxima temporada,
que estem molt motivades
per continuar,
que siguem moltes més
i puguem fer moltes més coses
i molt millor, no?
Clar que sí,
tu has dit que la il·lusió
és el que manté en els col·lectius
que vosaltres representeu.
Hi ha hagut també relleus,
s'han incorporat més dones?
En el meu particularment
hi ha hagut un impàs,
hi ha hagut un impàs molt gran.
Sí, però després hi ha circumstàncies
de la vida personal
que dius,
ho deixo,
corre una temporada i torno, no?
És això,
però saps què passa?
Que moltes vegades
no és qüestió
que ho deixem
o ens volviem a incorporar
en els col·lectius
que portem tantos anys,
sinó simplement
mantenir el col·lectiu vivo.
O sigui,
és que no és qüestió
de número,
de persones,
és qüestió
d'ambient
de les persones
que,
aunque no actuen,
les tens alrededor de tí.
Te dan ánimos,
te chinchan,
te chinchan en la manera
que vamos a poner esto,
vamos a poner lo otro,
pero el col·lectiu
de dones de San Salvador
tiene que estar ahí.
Y ese mismo espíritu
es el que te hace estar ahí.
Por eso decimos
que las personas que actuamos
no es solo cuestión de número,
no es solo cuestión
de escenificación,
sino cuestión de saber
que vas a pasar dos horas
con 500 personas.
y la preparación previa.
dintre del grup
sempre hi ha
persones
que per diferents motius
doncs es retiren,
tens gent nova,
després el gusanet
que quan van a veure
et diuen
les que han estat,
quina enveja tenia,
ploraves,
plorava a la butaca
que jo deia
podia estar aquí,
vull dir que
és un,
no ho sé,
és un rato bo.
És aquell minut de glòria,
aquella cosa
d'avui ser artista
que tots poc o molt
hem tingut alguna vegada
a la vida, no?
Però més que res
és tot l'any,
durant tot l'any
la convivència
que arribes a tenir
amb aquest grup,
que si
per una feixa determinada
has d'anar a un sopar
o vas a un dinar
o preparem això,
preparem allò,
és molt bonic
i aquest caliu
és bo.
En definitiva,
celebreu el treball
de tot un any,
celebreu aquesta possibilitat
d'estar juntes,
de reunir-vos periòdicament
durant la setmana
per fer,
no només per preparar
això que veurem
aquesta tarda a l'escenari,
sinó per fer
moltíssimes activitats,
no?
Sí,
diferents activitats.
Ara tenim la suert
de que els col·lectius
ja no són els col·lectius
de fa 19 anys,
que ens llenem d'orgul·lo
el que abans érem
300 persones
i ara seríem 100.
I la gent
mirarà les coses
de distinta manera
i, sin embargo,
les persones que estem
encara en el col·lectiu
pensen
que bé
que hi hagi col·laborat
en que aquestes 200 persones
se hagin independitzat,
hagin encontrado treball,
encuentren que la vida
és alguna cosa
que estar en casa,
és alguna cosa
que simplement
venir al col·lectiu,
que hagin encontrado
esos al·licientes
que els nens
ja se ens han fet
a totes mayores.
Entonces buscas
i les persones
que no estan ara
activas
si pasivas
porque tienen su cuota
i siguen siendo
del col·lectiu,
però ja no les tens
tan a la mano.
Però quan t'es reúnes
con totes elles
és revivir,
que és,
en definitiva,
el significado
de nostre col·lectiu,
revives.
Hi veus que decimos
necessitem
perdre el temps.
Hi veus que ens reunimos
per perdre el temps.
Per el mero hecho
de no tenir
ninguna obligació.
Pues fulano,
esta chica no viene,
pues que le pasará,
que no le pasará.
Y lo que més sentimos
en els col·lectius
és quan ens falta alguna.
cuando vemos
que alguna,
ya empezamos,
ese es el momento,
creo yo,
por lo menos
para mi colectivo
que hemos tenido
la desgracia
y para la par alta
igual,
que hemos tenido
la desgracia
que nos han faltado
dos o tres
de aquellas
que iniciaron,
aunque eso es
aunque no os lo creáis
para nosotros
el momento más duro
de un colectivo
que pasamos
esa temporada fea.
Doncs parlem
de coses més alegres,
més optimistes
com és
el festival
d'aquesta tarda.
Desvetllarem
allò que vosaltres
vulgueu
perquè sempre es deixa
alguna coseta
allò sorpresa
però escolteu,
a tall d'anècdota,
recordeu els primers números
que vau muntar?
De què eren?
Els recordeu?
Molt graciosos.
I tant.
Nosaltres
el primer número
que vam fer
vam sortir
totes d'embrassades
totes
amb un gran bombo
amb honor a la dona
i cantàvem
amb aquella
Tenia un novio barbero
i una vecina...
Me lo quitó
y tuvieron
no sé cuántos churumbeles
con la cabeza
con un camión.
Aquesta va ser
la primera
que vam fer.
S'ho vam passar
tan bé
que des de llavors
continuem
fent
el que podem
Tiro per l'avís còmica
la majoria de vegades
per fer una miqueta
d'ironia
d'aquella cosa de moda.
Clar que sí
és per al bon humor
i el riure
és la millor manera
de comunicar.
La Conxita segur
que ha viscut
molt de prop
les seves evolucions
de cupletista
de la seva mare
no?
Hombre, i tant.
De l'Antonieta.
A més jo
tenia que viure
durant tot l'any.
I aguantaves
els nervis
i el neguit
eh?
Perquè sempre
quan venia a casa
anava a casa seva
sempre me deia
vinga que he d'ensejar
i a veure com ho faig
i mira que bona que soc
i mira que bé ho faig
i havies de ser d'espectadora.
Jo ja ho entenc
jo i vamos
el meu marit
i els nets
però bueno
la il·lusió
que ella
sempre ha tingut
clar que sí
per això que ara
tots
tots
l'animem
perquè continuï
no?
Perquè ella no
encara
que ella mai ha volgut ser gran
i que li diguin
els anys que tenen
tant que ha tingut
No volem ningú ser gran
Bueno però ella
ja la coneixeu
ella li ha costat
mai
mai ho ha volgut
jo sé
me'n recordo
d'una anècdota
que quan se va jubilar
ella no volia mai
li volia dir
que era jubilada
no?
Quan me senti
me la fumarà
i me'n recordo
que a dalt de l'escenari
una funció que vam fer
amb la Tere
doncs
no sé
que l'havia fet enfadar
no sé
i ella va aprofitar
i quan no sé
que li hauria de contestar
i li va dir
calla
jubilada
que és una jubilada
com si fos un insult
això de jubilada
el que li va contestar
a meva mare
va ser molt més pitjor
és el pitjor
que li podien dir
a l'Antonieta
jubilada
jubilada
se li clavaven
aquestes paraules
i l'any passat
doncs
ningú s'ho esperava
perquè
va ser
just que era
el seu compleat
és que és el seu compleat
generalmente lo hacemos
porque lo coincidamos
i clar
i li van
fer una mica d'homenatge
i tal
i ella va aprofitar
sense que ningú s'ho esperés
per despedir-se
i bueno
tot el teatre
tot
que no marxis
que no marxis
però
això que li va passar
que no
i que no
jo dic
no pot ser
aquesta no és la meva mare
i bueno
l'any anterior
també ho havia fet
sí
però és que l'any passat
públicament
va dir
tinc tants anys
i ja no
ja no puc
perquè no sé
i bueno
i ara al final
però en quant
tu li vas fer
una mica de xantatge
li vas dir
vinga va
després d'insistir
tants anys
si tu t'hi quedes
jo vinc també
jo també vinc
i mira
però
molt arrastrat
John
què vau fer
fa 19 anys
la primera vegada
que
fue algo
impresionante
porque hacíamos
venia un muchacho
de la radio
no sé quién
que
empezamos a aprender
a vocabolizar
e hicimos
unos monólogos
y querrás creerte
que una de las muchachas
que hizo un monólogo
entonces
todavía
cuando nos juntamos
empieza
el meu pare
madit
que le habías escrito
hosti
con un camisón
de novia
encima de la mesa
ese novio
estaba en la guerra
había escrito
a su pare
hosti
y entonces
eso es lo bueno
que empieza
luego hicimos
de charlot
hicimos de
unos números
muy ambiguos
muy distendidos
nos trobamos
muy bien
cadascuna
de vosotras
luego hicimos
también las décadas
luego cuando ya
éramos más serias
hicimos el can can
volvemos a reír
y como la par alta
la esperamos siempre
porque nos pega
cada puñalada
en el sentido
del humor
bueno
como ella
ya lo hace
pues ya nos reímos
todas
pues ya las otras
que no se rían
tanto
pero yo creo
que
que el festival
este festival
es algo más
más que un festival
es una muestra
de mujeres
distintas
jóvenes
ambiguas
viejas
a veces
es que en el escenario
nos hemos juntado
tres generaciones
tres generaciones
tú sabes eso
interiormente
lo que te llena
después de 20 años
de 19 años
que empezamos
nosotras
haciendo
anuncios
de la tele
a quien se la tira
a mi venid
cena del quinto
cuando estaban
los servicios sociales
que venían de Zaragoza
y nosotros éramos
la representación
de la mujer
haciendo los numeritos
aquí y allá
pues eso
quieras que no es un recordatorio
que las grandes
vedettes
o las grandes artistas
y las grandes profesionales
tenéis otro tipo de recuerdos
que nosotros también
lo tenemos
pero este te llena
un poco de
de orgullo
el que hayas podido
el que sigas
teniendo una relación
con 500 personas
que
que durante estos días
y a lo mejor
está un poco feo decirlo
pero
durante estos días
cuando estás en casa
que tienes entradas
que tienes invitación
Sí, aquest és un tema
que caldrà parlar
després
que la cosa
està molt malament
la cosa de l'entrada
està fatal
si no tenen entradas
ho tenen una mica
tenemos la espinita clavada
pero es que cuesta mucho dinero
y no cuesta
el día de
de que
de que fem la representació
ens tindries que veure
totes
sembla que no ens coneixem ningú
totes amb mala cara
totes
oi nerviosas
molt nerviosas segur
i quita
i oi
sempre estàs al mig
fes el favor
oi que quitar-nos d'aquí
i sembla mentida
no?
els nervis
que tens
i dius
a més aquella cua
que es munta
a la porta del metropol
la conchita
ja l'estiu posant neguitosa
que s'han incorporat
aquest any
com que no
no assumim encara
el que és
nosaltres pensem
que és com
quan anem a ensajar
que repetim
que quina gràcia
que em dono per riu
i que no hi ha ningú
no assumim

i he oído espectáculos
en el campo de Marte
que tampoco ha habido
las 3.000 personas
que caben
pues aunque nosotros
vayamos
2.900
o menos un nombre
que está
pues yo nos encargaríamos
nosotros de llevar
de que las mujeres
sintiesen la inquietud
vaja
que el metropol
si us queda petit
i molt de gent
es queda fora
i se enfaden
i això sí que no sabem
jo el que sí que he sentit
que després
clar
si teniu la sort
que per la festa del barri
o el que sigui
podeu tornar a representar
el número
però és només un número
d'aquell col·lectiu
la possibilitat de veure
tots els col·lectius
un altre cop
clar
no es pot tornar a repetir
el metropol
per tant un espai més gran
ni que fos en una data
del calendari
d'aquesta forma
jo tinc que dir
en honor nostru
i dic en honor nostru
perquè ho mereixem
i no necessitem
que ningú s'ho digui
hi ha molta gent
que no ha vist
els espectacles
i bueno
a més
el mero hecho
de dir
mujeres
doncs
quan ho veuen
i ho dic sincerament
quan ho veuen
diuen
no m'ho hagués cregut mai
vosaltres a vegades
teniu la sensació
ho sentiu com a menys tingudes
a vegades
pel fet de dir
som dels col·lectius
a d'una mirada
teatrillo
d'anar per casa
és que ens ho diuen
després
quan no han vist
estos altos cargos
es diuen
oh no m'ho hagués cregut mai
o de què et penses
nosaltres en sabem fer
moltes de coses
home la cosa del materialisme
està malament entesa
perquè hi ha molt
de col·lectiu amateur
que fa coses
d'una qualitat
important
per tant
per això mateix
això ho hauríem de tenir
ja superat
probablement
i no
i no estic superat
i no estic superat
simplement
perquè som dones
encara que no
vulguin reconèixer
el macho
és machista
ah no
jo quan se llama
jo quiero ser hombre
i no reconeixen
perquè com que som dones
ai no
jo no
ara no m'obriu un debat
que no tindrem temps
i volem explicar
el que passarà aquesta tarda
jo lo que sí
quiero romper una lanza
en el sentido
de los colectivos
que cuando
hacemos esta muestra
de final de curso
de teatro
es igual que si
hiciéramos una muestra
de final de curso
de manualidades
és exactamente
és exactamente
el mateix
vienen els homes
hostia
i això qui l'ha fet
que bien he fet
els tapices
els pirograbats
els cristals
hostia
però si os podríeu
dedicar a això
això ho hem oïed
totes
en les
en les
muestres
de les exposicions
que facem
és que
jo para mi
el teatro
el que facem
és una muestra
és una exposició
de esa actividad
de los distintos
que en este caso
és això
és que això és una
és molt més
que demostrar
i tant
i tant
que ha costado
mucho trabajo
seguir manteniendolo
los 20 años
però aquesta continuïtat
és el que
s'ha de celebrar
i a veure
expliqueu-me
el que es pugui explicar
insisteixo
del que fareu
Helena
què fareu vosaltres
a veure
nosaltres
enguany
només fem un número
perquè s'han tornat
una mica candules
i
el número que fem
són els quatre elements
les quatre elementes
la terra
l'aire
l'aigua
i el foc
i
bueno
esperem
fer-ho
com cal
bé
ja
ja veurem
sempre
s'hi fa bé
però que és dansa
teatre
sí
és representatiu
és una representació
de
el que són
els quatre elements
després si voleu
es dic
l'ho de Torreforta
que tinc aquí
perquè com que
la Montse
no ha pogut
vindre
estan les
noies
de Torreforta
que fan
a veure si ho dic bé
joinei
B-C-O
no sé
el que és
una versió original
d'alguna pel·lícula
alguna cosa
i elles fan
el swing
de Greg Miller
i s'orquesta
això és ball
són molt balladores
a Torreforta
ja ho sabem
d'altres anys
i després
Victor o Victoria
no?
Tiren pel gènere
musical
per la comèdia
Conxita
que ens fareu?
Bueno
nosaltres
continuem
trencant una miqueta
de tot ball
com sempre
continuem fent
un sketch
no es pot dir
una obra teatre
només voldríem
un petit sketch
que s'atitula
La botic del sol
a veure com sortirà
s'atracta
bueno
com se diu
una mica
que ens agrada
a les dones
anar a compres
i tot això
i després
farem un ball
també
perquè també
tenim ganes
de ballar
i farem
el ball
el tango
de David Sivera
el perdonament
al final
perquè ens perdonin
si no ho fem bé
esperem que sí
el que sí
és que
queda molt variat
perquè cadascun
dels col·lectius
trieu un gènere
i unes maneres
de fer diferents
Chon
què feu a Sant Salvador?
Nosaltres
jo me vas a permitir
ja que lo has dicho tú
que no se desvele
però jo preferiria
que fos
No dius res
Com a mínim
el gènere que fareu
es pot dir alguna cosa?
O barrejareu
tot una mica?
Tres minuts
que es llama sola
sola
i després
otra
que és més espectacular
Bé
doncs ja ho veurem
aquesta tarda
Más espectacular
a les 6
Más puesta en el candelero
Molt bé
I les de Riu Clà
fan les Suprems
Les Suprems
que estan tan de moda
No seran les de Mòstoles?
Sí
Seran les de Riu Clà
És pintat
I ho dic perquè
Tu les has vistes
i a més ho diuen elles
pel cos
me refereixo al cos
i el que fan
ho fan divinament
Molt bé
doncs el que sí
és important
Una española
me parece que también
també
Sí
perquè me sembla
que hacen una
una española
Important
Tema entrades
si és que en queda alguna
que no ho sabem ben bé
Tema invitaciones
Invitaciones
Exacte


Conchita Chon
Gràcies per acompanyar-nos
I d'aquí un any
espero retrobar-nos
i parlar del 20è aniversari
del Festival
dels Col·lectius de Dones
de Tarragona
I tant que sí
Molta sort
Adéu-siau
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies