Són ara dos quarts de dotze del migdia, en gairebé onze minuts.
Seguim en directe amb tots vostès des de l'estat de les festes,
des del matí de Tarragona Ràdio,
i tornen aquells que fan la festa, els protagonistes que la fan,
que la gaudeixen no sé com, alguns d'ells,
perquè realment parlar de festes de Santa Tecla,
però alguns dels nostres convidats, per no dir tots,
és parlar de molta feina, però aleshores jo imagino que també moltes satisfaccions.
Tenim una representació dels que aquest vespre seran reconeguts i reconegudes
com a teclers i tecleres d'honor.
Tots no han pogut venir perquè, òbviament, és un moment de feina,
tothom té els seus compromisos professionals i laborals,
agraïm molt els que poden ser entre nosaltres,
que vinguin per ells mateixos i representant també la resta de teclers.
Javier Callau, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut, Montse Roca, bon dia.
Hola, bon dia.
Ens acompanya també Reyes Rubalcaba, en el seu dia va formar part,
juntament amb l'Òscar Coig, de la banda música Ciutat de Tarragona,
i avui són intèrprets de la Unió Musical de Tarragona,
i ens acompanya el Roger Blaia.
Roger, bon dia.
Hola, bon dia.
Cal que digui qui ets exactament dins de la festa?
Home, pel nom no crec que em coneguin.
Bé, però os he dit que ja fa 30 anys?
30 anys, 30 anys.
Que és el patge del Magí de les Timbales,
jo crec que ja no cal dir res més, no?
Sí, sí.
Déu-n'hi-do.
Ja tocava, Roger?
Sí, jo crec que sí.
T'ho feia una mica teclé com a...
Home, ja tocava, ja tocava.
Primer em van penjar el portalet,
després em van fer el pi i mira, ja teclé.
Ja el teclé.
Com es presenten les festes d'enguany?
Bé.
Gràcies, sí, molt bé.
La veritat és que sou de diferents generacions,
però tots teniu aquest vincle particular amb la festa tarragonina.
Per què no parlem una miqueta com us vau introduir
i com vau entrar en tot aquest entrellat de la festa
i d'altres activitats que també es programen,
en el cas vostre, des de l'àrea de cultura,
de joventut i festes de l'Ajuntament de Tarragona, Xavier?
Home, nosaltres som, potser,
els teclers més joves que n'he hagut mai
perquè vam començar amb el Patatuf,
que ara compleix els 25 anys.
Per tant, som la primera generació que ha viscut...
Quina edat teníeu quan vau començar el Patatuf?
Jo en tenia 3 o 4 anys, i la Montse també.
Clar, llavors som els primers que han començat des de ben petits
i encara seguim participant a la festa major.
Del Patatuf, com va anar evolucionant la vostra participació a la festa?
En el meu cas, jo vaig fer Patatuf, Cerculets,
i ara segueixo amb el Vall de Valencians.
En el teu cas?
Jo vaig començar amb el Patatuf,
vaig passar per fer de dimoni dels bastons,
vaig tornar a Cerculets,
vaig picar bastons,
i ara estic amb el Vall de Tors i Cavallets.
És que sou molt joves,
i teniu un currículum festiu que,
Déu-n'hi-do, però sou molt joves realment.
Jo us miro i dic com és possible tants anys,
però clar, dient que vau començar els 3 anys
al Vall del Patatuf, doncs ja s'entén vosaltres,
com altres, i també la resta de convidats,
heu anat experimentant tota aquesta evolució
i aquest creixement impressionant de la pròpia festa, no?
Sí, al principi jo recordo allà una festa molt petita,
recordo que eren molt poca gent a la Cercavila,
perquè de valls el Patatuf era l'únic,
i a poc a poc va anar creixent,
i clar, nosaltres també vam anar creixent
i vam anar canviant de ball,
perquè clar, no ens podíem quedar tampoc al Patatuf.
En el vostre cas, bé, el tema de la música és fonamental
en una festa i en la nostra,
que està molt bé tot, tots els grups,
tots els elements del seguici,
però imaginem per un moment
que la Cercavila de Santa Tecla
es fes a capela, sense música.
Molt malament, no.
Impensable, no?
Impensable.
Sí, la música, clar, és imprescindible,
bueno, tots són imprescindibles i necessaris,
però bueno, la música és una cosa que s'hi falta.
Jo vaig començar una mica més gran que ells,
perquè són molt jovenets.
jo vaig començar la banda de música en la Unió Musical
amb el senyor Arnau, que era el director de Llavors,
i vaig continuar fins ara,
ara formo part de la Unió Musical de Tarragona,
i bueno, sempre participant,
i sempre tocant,
i sempre participant a les festes.
I també ha vist la gran diferència
i el canvi que ha experimentat la festa
al llarg dels anys.
En aquells anys, sí, ha canviat moltíssim.
Jo crec que cada any la festa és més important
i més bonica,
i a pesar que ja et fas una mica gran,
però cada vegada me trobo més jove per participar,
perquè cada vegada és més bonica
la festa de Tarragona, la veritat.
El que sí que és cert és que hi ha moments
per totes les edats, eh?
Sí, a més a més hi ha tota classe de festejos,
sí, per poder participar aquí i allà,
però bueno, concretament el de la música,
que soc jo,
és una mica pesada perquè, sobretot,
quan fem els concerts no,
però quan fem la cercavila sí,
perquè les cercaviles no s'acaben mai,
perquè són llarges i llarges,
i cada any són més llarges,
perquè sempre hi ha grups nous que es van integrant,
però bueno, com que m'agrada molt,
no em canso.
Clar, concerts, deu ni dos si feu concerts a la banda,
porteu un parell d'anys que feu moltíssimes sortides,
moltíssims concerts.
En el cas de les festes de Santa Tecla,
quantes hores podeu tocar en totalitat?
Aproximadament,
potser mai ho heu comptat, no?
Mira, per exemple,
a la cercavila de la mostra de Folkler Viu,
que és dissabte,
calculat de dues a tres hores,
el dia 22,
me penso que és l'altra també,
dues a tres hores més,
l'entrada dels músics...
Després el concert del dia 22,
que aquest any fem un concert del 22,
i un altre 24,
dues i dues,
són quatre hores més,
en fi, no sé...
No, no, ja no comptem per hores,
sinó per dies,
perquè Déu-n'hi-do.
I el Magí de les Timbales,
el Magí de les Timbales,
primer com vas començar a fer de patja
del Magí de les Timbales?
Bueno, jo vaig començar,
perquè a l'època la gent hi volia anar,
perquè duia la brigada municipal,
i llavors va fer falta un i vaig anar.
Però així, casualment?
Sí, sí, m'han trucat,
com tinc a baix també,
m'han dit si volia sortir,
m'han dit que sí,
i mi vaig sortir de patja,
després de Magí,
i després vaig tornar a baixar de patja,
perquè a l'Alberma m'han dit
vols anar dalt o baix?
Dic no, jo dalt no vull anar,
perquè l'Alberma no en sap,
que el veig anar a peu, que dalt.
I pensaves que estaries 30 anys?
No.
Vull dir, vas a com ser,
dius, mira, fem això, ja ho veurem,
però clar, 30 anys,
dius, un any, i un altre, i un altre,
i mira per on.
Llavors, aquí sí, era naltros,
els negritos, els gegants,
i els nanos, i prou.
No sortia ningú més.
Aquest és un dels elements
del seguici de la ciutat de Tarragona,
molt popular entre els nens,
la imatge allò dels pares i les mares,
amb un nen així,
puja, puja, puja els nens,
bé, heu de tenir una capacitat
per organitzar-vos,
per anar amb compte,
perquè hi ha moments que realment
esteu envoltats de moltíssimes persones,
que volen que el seu nen,
doncs toqui o pugi dalt del cavall.
Mira, molta paciència,
hi ha una mare que s'enfada,
però mira,
tots no poden pujar.
Hi ha hagut,
bé, jo sé que n'hi ha hagut moltes,
que alguna vegada m'han explicat
moltes anècdotes,
i han passat moltes coses
amb el Magí de les Timbales,
i amb les bèsties també.
Sí o no?
Sí, sí.
Podem explicar-ne alguna, Roger?
Sí.
Que te'n recordis, vaja.
Sí.
L'any que va caure
la baixada de la Messicòrdia,
el cavall,
hi va haver un sou per aixecar-lo,
que anava aferrat,
i jo vaig dir que cauria,
que no,
m'havien dit que no,
que no,
i al final va caure.
Llavors,
nosaltres anem als castells,
vam posar una faixa amb cada pota,
i es va aixecar,
i cap a l'Ajuntament,
un altre camí.
Llavors vam plegar abans d'hora.
El tema del cavall,
sempre és el mateix,
es va canviant,
són coses d'aquelles
algú té curiositat, no?
Sí, era el mateix,
fins ara fa un any o així
que l'han canviat.
I el cavall,
el cavall que ha de portar
el Magí de les Timbales
s'ha de ser un cavall
amb unes característiques especials,
tranquil·let,
no tranquil·let,
com més jove,
més gran...
L'edat és igual,
mentre sigui molt tranquil,
no s'ha de sortir de res.
El problema el tenim a les cuets,
però a mi no anem aguantant.
S'espanta molt, no?
Sí, clar,
quan comença allò,
les bèsties de foc,
i tot això...
Hi ha dies de tot.
Però ja el saps,
i el controles, no?
Quin remei, no?
S'ho ja, doncs,
mira, amics, no?
Sí, sí.
De tantes vegades de portar-ho.
Hi ha algun problema
amb un altre, però bueno.
Fins quan penses continuar
amb el Magí de les Timbales?
Ai, no ho sé, no ho sé.
M'estava replantejant plegar,
però ja ho veurem.
I això, per què?
Perquè, mira,
hi ha uns desacords
amb l'Ajuntament...
No entrem a aquests temes,
que avui és un dia
per parlar de fes,
del que sí que desitgem
és que si hi ha algun desacord
que es pugui arreglar
amb satisfacció per tothom.
que us havien anomenat
teclers d'honor, rellers.
A mi em va comunicar
el president de la banda
Unimusical,
el senyor Joan Boada,
em va comunicar,
diu, aquest any tu
i l'Òscar Cots,
com que ja fa més de 25 anys,
diu, sereu teclers d'honor.
M'he quedat una mica barat
perquè la veritat no ho sabia,
però bueno,
veig que té bastant importància
perquè comentant-lo a casa,
ma filla,
que també és músic,
diu, papa,
és molt important,
el tecle d'honor.
Oi tant.
Bueno, si tu ho dius,
diu, hi ha gent
que estaria disposada
a pagar diners i tot
per ser
anomenat
tecle d'honor.
I sí, veig que sí,
que té importància,
no, la veritat
és que no m'ho esperava.
Té importància
perquè no deixa de ser
un reconeixement
a una feina
i sobretot
a una il·lusió
posada en aquesta feina,
no, sobretot?
Sí, sí.
És aquesta la sensació
que a mi em dona,
que no és tan...
Mira, soc tecle d'honor
i ja està,
sinó que el que
una mica es vol reconèixer
és això, no,
les ganes,
la il·lusió
que es posa en allò que es fa.
Sí, sí, crec que sí.
A la banda Unió Musical
hi ha algun altre músic?
Sí, l'Òscar Cots.
L'Òscar,
que també és en guany, no?
En guany,
que m'estranya
que no estigui aquí
perquè, però bueno...
És una hora molt dolenta, eh,
per les teigues i per tot,
la veritat és que...
Sí, sí, però aquest és molt complidor
i si no està
perquè ha passat alguna cosa,
no ho sé,
potser no s'han pogut posar
en contacte amb el alguna cosa.
Aquesta tarda segur que hi serà, eh?
Sí, aquesta tarda sí.
No faltarà amb seguretat.
Aquesta tarda no.
Javier,
com et van dir,
Javier, tu seràs
tecle d'honor d'enguany,
com va anar la cosa?
Va ser, a veure,
una cosa que,
com celebrem els 25 anys
del Batatuf,
també, doncs,
clar, tots teníem el referent
que feia 25 anys
que sortíem al carrer, també.
I llavors van anar preguntant,
van mirar a veure
qui eren els que feia 25 anys
dins a les VAR
que havien començat amb el Batatuf
i havien anat seguint,
participant en altres valls
i llavors des de la Junta de les VAR
ens van dir que
ens proclamarien tecles d'honor,
cosa que fa molta il·lusió.
En el teu cas?
que potser els assajos,
a veure,
ho trobem
quasi cada dia.
O sigui, ara ja
s'acosten les festes,
cada dia assajos.
I hi ha, clar,
una cosa a l'altra.
En el cas del Roger,
com t'ho van comunicar, Roger?
Sí, van dir
el dia 16 a les 7 de la tarda
a l'Ajuntament.
Us bé bé,
ja sé que tinc feina, no?
Res més.
I ja està.
Però després ja et van dir
pel que era, no?
Sí, clar.
I veure el programa,
però mira, molta il·lusió.
Clar que sí.
Us coneixeu més o menys tots, no?
Sí, sí, de vista poc a molt.
de veure, del seguici
en el moviment que hi ha
per la ciutat.
Hem vist 25 anys.
Home, és més fàcil
que coneixin amb mi
que jo em veig.
Sí, també és veritat.
Jo per això
quan he dit el Roger
i tu diies, no home,
pel nom no,
però si diem que és el patge
del Magí de les Timbales
des de fa 30 anys,
òbviament poca gent de Tarragona
no l'hagués reconegut, no?
Escolteu una cosa,
us han explicat
què és el que heu de fer?
No.
No.
No?
I clar,
aquest és un acte
que es fa a l'interior
de l'Ajuntament,
limitat,
no tothom veu aquest acte.
Això vol dir que,
potser,
vosaltres no ho heu assistit
en altres ocasions.
Jo sí que heu assistit.
Doncs us haurà de fer
un curset intensiu
a explicar-vos
aviam què és el que heu de fer,
com funciona la cosa,
explica-ho,
ja ho sabem tot.
Jo el que he vist
els altres anys
és un acte bastant protocolari
on parla l'alcalde,
on parla el Carles Sala
i es fa l'entrega
d'un quadre,
normalment és el pòster de l'any
i es fa l'entrega
a cada un dels teclers.
El perpetuador parla?
El perpetuador parla.
Però els teclers no.
Els teclers no.
Tot això aquí us estalvieu,
eh?
Sí.
Perquè si no,
Déu-n'hi-do,
això de...
I si no se ve la marxa
és el que millor va.
També és veritat.
Us celebrareu d'alguna manera
en el col·lectiu,
en cadascuna de les entitats,
individualment?
Al principi no.
No està pensat,
però bueno.
Com que el ball del patatufestador
celebració igual,
no?
Enguany,
vosaltres ja teniu
les vostres celebracions.
Digueu-me
algun moment de la festa
que particularment
us agradi,
us emocioni,
us diverteixi,
perquè tots tenim
algun moment.
Quina pregunta
més tonta
i alhora més difícil
per dir,
escolta,
un moment només
és molt difícil
de triar,
no?
Jo crec que no.
Jo per mi
hi ha dos moments especials.
Un és amb la tronada
que dius
ara comença
de veritat
Santa Tecla.
a la tronada
del 21.
I l'altra és
amb l'entrada
de l'obra
dins la catedral.
Sempre he dit
que tinc un privilegi,
jo com estic
dalt de la torre
dels valencians
quan entra el braç
jo veig tot el pla
de la seu des de dalt
i és un moment
de pell de gallina
i és un moment
impressionant.
Suposo que l'entrada
de l'obra
a tothom
li emociona moltíssim
perquè és un moment
d'eufòria col·lectiva.
El Francesc García,
el perpetuador,
s'assenyalava el dilluns
que aquest és
el moment
per ell de la festa
i és que ho explicava
i ja se li posava la carta.
Mira, igual que tu,
els pèls de punta igual.
Jo també.
És d'aquelles coses sentides.
Per tant,
parlàvem que era
un reconeixement
a les emocions.
En el teu cas també
és el moment.
Cada del braç.
A mi,
ja estem tots en fila
i és veure el passat.
Clar,
vosaltres teniu aquest moment
d'emoció
perquè justament
com que participeu
directament del seguici
és el que tu deies,
Javier,
teniu una visió privilegiada.
Qui ho ha pogut
contemplar també
des d'alguna de les balconades
té una visió
completament diferent
del que pot tenir
alguna persona
que ho contempla
des d'un altre punt
de la zona, no?
Hi deu haver molta gent
que tampoc hi deu poder arribar.
Clar.
No s'hi arriba,
per tant,
aquest sentiment,
aquesta emoció
és molt difícil
experimentar-la
si no estàs allà
al mig del tot.
Reyes,
moment de la festa,
allò emotiu...
Aquesta part que comenten
m'agrada moltíssim,
però n'hi ha una altra
que m'agrada molt també
que és,
no sé si és el dia 21,
quan fan allò
de vinga valents,
vinga valents
que surt a la baixada
de la Lliga,
que va,
allò per a mi m'agrada moltíssim.
ho sento una mica
pels músics,
perquè no les deixen tocar
i van envoltats de gent
i cops per aquí,
cops per allà
i són molt dolents
pel que toca,
perquè fa mal al llavi,
etcètera,
però bueno,
allò m'agrada tant
que no m'ho perdó mai.
Aquella gent
tarda pel carrer,
pels porchos aquells
del carrer Marceria,
això no pot.
I quan la Lliga
s'atura
i comença a ballar
i la gent
comença a seguir el ball
i la tonada de la música
és realment,
és una festa feta
d'emocions probablement,
no?
Sí.
Se sent a la pell
una mica en aquests moments.
Sí.
Molt bé,
ara que deies això
que pel músic
és molt molest,
a vegades
heu de descansar una mica
i la gent
té tantes ganes de festa
que no ho entén
això, no?
Reyes,
diu vinga,
vinga,
que toquin,
que tu,
escolti,
però és que ens hem de prendre
un respiro també,
no?
Sí,
bueno,
el que passa
que en el cas
de les xarangues
és més difícil
perquè són poqueta gent
i no poden descansar
perquè clar,
si deixen de tocar
un o dos ja no.
Però a vosaltres
en el cas de les bandes
ja és diferent.
No és com en un concert
que has de tocar
el que tens allà
però a la cercavila
i tot això
que hi ha molta gent
però bueno,
com que també hi ha molts músics
si en un moment donat
descanses una mica
tampoc no passa res.
Roger,
quants moments de festa
no haurem viscut
que han quedat aquí?
Te'n recordes d'algun?
Molts.
Ara el més simpàtic
va ser fora d'aquí,
va ser Elche.
Ah, Elche?
Surtíem a fer Elche.
Ahir vam agafar
un cavall qualsevol
el vam posar
enmig de la festa
en els Diables
i tu imagina't
d'ara l'Albert
i el cavall aquell.
O sigui,
només donava tomb.
En els Diables?
Sí, sí.
En els Diables
però va ser casual
això de posar
el cavall
enmig dels Diables.
No, no,
perquè vam anar
allà avall
a fer la cercavila
i llavors
tu imagina't
un cavall
on estava acostumat
en l'Albert dalt
i avall
ja,
el cavall
vingui a donar tomb.
I tu controlant?
Controlant les regnes
com podies?
Va haver cridat
i queden despedit
no sé què
i bueno,
despedèixem.
Dic,
si vols el deixo
i marxo.
No, no,
no el deixes.
Despedit després,
no?
Despedit després
quan acabi tot.
Va ser molt maco també.
Molt bé,
anècdotes
i records,
històries
i reconeixement.
En aquest cas
són diferents
els teclers
que han estat
anomenats
teclers i tecleres
d'honor
en aquesta Santa Tecla
del 2005.
Per sort,
aquesta és una festa
absolutament viva
amb molt de futur
i hi hauran
moltes persones
vinculades
a la festa,
al seguici,
que podran
en propers anys
també viure
aquest moment
especial de reconeixement
a l'emoció
i a l'estimació
per la festa.
Xavier Callao,
Montse Roca,
Reyesa,
Rubalcaba,
Roger Blava,
Blaya,
perdona,
moltíssimes gràcies
per venir.
Enhorabona
i ens anirem veient
aquests dies,
no?
De festa major.
Bona festa,
bon dia.
Moltíssimes gràcies.
Gràcies.