Passen gairebé tres minuts a tres quarts d'onze del matí.
Com us anunciàvem fa una estona en el sumari del programa,
aquest matí hem volgut anar amb la unitat mòbil
fins a la llar d'infants del barri de Sant Salvador
per explicar-vos una iniciativa que pretén implicar els pares
en les activitats dels seus fills, dels nadons.
Un anomenat racó del petit que s'ha posat en marxa
de forma experimental en aquesta guarderia pública,
en aquesta guarderia municipal de la ciutat de Tarraona.
Tenim allà la unitat mòbil amb Joan Maria Bertran,
Josep Sunyer i diversos convidats.
Josep, bon dia.
Bon dia, Ricard.
Sí, efectivament, estem aquí a Sant Salvador.
Ja fa una sonada que estem aquí a la guarderia
i estem veient l'ambient que hi ha en aquests moments.
L'ambient de la guarderia és d'aquells ambients
que si no el veus i el notes en directe no saps ben bé com és,
perquè ara mateix tenim els infants, els més menuts,
infants d'un a dos anys, que estan jugant ara mateix.
Hem arribat a l'hora del pati, estan jugant ja, per exemple,
aules, n'hi ha una que es diu les papallones,
l'altra que es diu els dofins,
i ara estan, doncs, per aquí jugant
i són alguns dels nens que estan, diguéssim,
juntament amb les seves mares, no tots, eh?
N'hi ha aquí n'hi ha uns quants, no tots,
però alguns són els que fan part d'aquest pla pilot
que tu ara feies referència al record del petit,
un pla del que en podem parlar,
de fer una mica de blans de com ha anat
amb la directora del centre.
La directora és la Dori Ruiz.
Dori, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Ara en parlem, eh, del record del petit,
però per explicar aquest ambient aquí,
què està passant ara mateix?
Doncs ara és el moment que se reuneixen els nens
que són de la llar, vull dir que estan matriculats a la llar,
amb els nens que coincideixen del record del petit.
Són nanos que acostumen a ser més petits
que els que tenim matriculats,
perquè això és un servei que s'ofereix
en funció que l'escola no cobreix
l'etapa de 0-1 any.
Llavors, les mares tenen l'oportunitat
de portar els seus nadons aquí.
I aquí estem, ara coincidim tots alhora.
Veig que estan jugant, eh, vull dir, que no paren, eh?
No, no, és que no paren,
és que a la llar és precisament...
L'aprenentatge es basa amb el joc,
i amb el joc individual i col·lectiu.
Quins són els objectius, Dori?
Ara tindrem oportunitat de parlar amb alguna de les mares.
Hi ha la Carima, d'una banda,
també ens acompanya l'Arianova,
ja ho he dit, això no,
l'Arianova és de Moscou,
és a dir, que ella és de Rússia,
i la Carima és del Magret.
Els seus fills són a l'Ikram,
i l'Arianova, com es diu, l'Anicàcia?
Anastàcia.
Anastàcia.
Ara parlem amb elles,
però abans podem explicar una mica
els objectius d'aquest pla pilot?
Doncs l'experiència és que,
aviam, el fet que les mares puguin compartir
amb uns altres que tenen la mateixa situació familiar,
vull dir, un nen amb una edat determinada,
que puguin compartir, doncs, experiències,
que intercanvin opinions,
que aquí puguin accedir, doncs,
a tota la informació que potser
en el carrer no hi poden trobar, no?
I llavors nosaltres els intentem buscar
tant assessorament,
com ara, per exemple,
s'han fet unes xerrades d'alimentació infantil,
sobretot la primerenca,
quan el nen deixa la llet per passar,
doncs, amb una dieta més normalitzada,
i també farem unes xerrades
d'acord amb el cap,
doncs, per parlar de coses
que a elles els inquieten,
què és la medicació,
quin tipus de medicació se'ls dona,
allò, per exemple,
ara està de moda donar d'alci,
i el d'alci es dona sempre i per tot, no?
Llavors, doncs,
és important que elles sàpiguen
que la medicina és una cosa
que ha de receptar el metge,
llavors jo vaig parlar amb el cap
i els vindrà i els farà
unes xerrades orientatives
de cara a la medicació, per exemple.
Aquestes mares venen aquí
dues hores al dia, no?,
a la llar d'infants?
Sí, això, aquest servei
s'ofereix els dimarts i dijous,
dos cops a la setmana
i dues hores a la setmana.
Però, per una altra banda,
doncs, també hi participen
en el que és
les activitats de les festes de l'escola,
per exemple, per Nadal,
ens van ajudar, doncs,
a fer l'ambientació de l'escola.
Ara, per carnestoltes,
les mares se'n van fer
les disfresses per a elles
i pels nens,
que es van disfressar de gallines
i, bueno, anaven les mares de gallines.
Molt bé, molt bé.
Deixa'm preguntar-li a la Carima
de què es va disfressar.
Carima, bon dia.
Hola.
Se va?
Se va.
Se va.
Se va, dia.
La Carima és del Magreb.
El teu fill és l'Ikram, no?
Ikram, sí.
On està l'Ikram?
Ho veus per aquí?
Per allà.
Per allà?
Per allà?
Per allà?
És aquí petitó.
Com ho dius?
Pequinita.
Ikram i Pequinita.
Va bé venir aquí?
Va bé venir aquí?
Carima?
Família.
Tu estàs contenta
de venir al col·le
aquí amb Carima?
Tu estàs contenta
de venir al col·le
amb Ikram?
A l'espai família.
Família, sí.
Te gusta?
Sí.
C'est bien.
C'est bien.
Sí.
C'est bien.
C'est bien.
Mucho.
Comence?
Mucho.
Molt, molt, molt.
Se aprende molt,
se aprende mucho aquí.
Tu aprendes.
A ti te sirve venir aquí
con Ikram.
Tu aprendes.
Ikram aprende.
Sí.
Está mejor.
Mejor.
Bien.
Mejor.
Mucho, mucho
que el marocain.
El marocain
no voga,
no habla,
no...
su.
Su.
Diferant.
Sí.
Diferant o...
poco.
Je pense que tu sonries mucho, eh, tu.
Estàs contenta?
Sí.
Gràcies, Carima.
Gràcies.
La Carima, també hi ha l'Arianova.
Anem a parlar amb ella.
Serà més difícil perquè l'Arianova és de Rússia, de Moscou.
La seva filla és Anastàcia.
Ella entén pràcticament res d'espanyol, però alguna cosa sí que entén.
¿Cómo estás?
Olga.
Molt bé, molt bé.
L'Anastàcia on està?
Bien.
Anastàcia, bé.
Tu, contenta de venir aquí, contenta?
Preguntaré tu a veure si t'entén.
Anastàcia, bé aquí, a col·le.
Bien, molt bé.
Gràcies.
Gràcies.
La Larianova és de Moscou, clar, i fa poc temps que és aquí no entén pràcticament l'idioma.
Ara arriba el Kevin, que és un altre nen que fa ús del servei del racó del petit.
I, bueno, nosaltres hem de dir que aquest any precisament ens reuneixen una sèrie de condicions potser atípiques, no?
Dintre d'un col·lectiu tan petit com sis mares que venen a l'escola, doncs en tenim, ja veieu, dues que quasi bé no parlen, ja no català, no?
Quasi bé no parlen espanyol i llavors una espanyola que tenim, doncs té problemes d'audició i de parla.
Llavors és important perquè el nano s'integri dintre d'un col·lectiu del soroll, o sigui, del món del soroll, tenim com té a casa, doncs, el món, doncs això, no?
Que no parlen els pares. I aquest és el Kevin, mira't-ho.
El Kevin que també somriu, eh? Una de les coses que m'ha girat l'atenció ja per anar acabant és la rialla de la Carima per una estona que se la veu feliç, eh?
Sí, bueno, la Carima és una dona que ha passat per una experiència molt dolenta, la nena que és seva, és una nena que té síndrome de Down i al Marroc no tenen cap tipus d'educació per a aquests nens.
Són nanos que es queden tancats a casa i llavors ella, sabent que aquí a Espanya, doncs se li feia estimulació i ella és una dona molt emprendedora, molt valenta i s'ha vingut amb la seva nena.
Dori Ruiz, gràcies per obrir les portes de l'Escola Barçol de Sant Salvador, de veure aquesta realitat, transmetre-la a tothom que la conegui i, en fi, fins una altra, fins aviat.
Fins aviat, gràcies per tot.
Doncs és el que us podem explicar des d'aquí, des de la llar d'infants de Sant Salvador, com hem pogut comprovar, doncs, continua sent l'hora del pati en aquests moments i els nens continuen jugant per aquí, doncs, en aquest espai del llar d'infants.
I seria una mica tot el que podríem explicar, fins ara mateix.
Molt bé, doncs, gràcies, Sant Josep Sunyer, amb l'assistència tècnica de Joan Maria Bertran.
Hem anat, justament a l'hora del pati, a la llar d'infants, a la guarderia municipal del barri de Sant Salvador.
Així hem compartit uns minuts.