Deixem les carreteres, deixem el problema dels accidents de trànsit
i de les noves mesures que implementa la Generalitat
per mirar de reduir la sinistralitat i canviem de tema.
Parlem d'una qüestió de plena actualitat local.
Avui, aquest matí, us ho explicàvem àmpliament en els serveis informatius.
L'Ajuntament i l'equip de govern anunciava ahir
que una de les seves prioritats ara és trobar una ubicació alternativa,
una ubicació per les 12 famílies que encara viuen a les cases dels mestres.
Tot això perquè en els últims dies s'ha parlat i molt
de la futura instal·lació del Corte Inglés en aquesta zona de la ciutat,
del costat de la Rambla, Lluís Companys i de la plaça de la Generalitat.
Però en aquestes antigues cases dels mestres encara viuen algunes famílies.
En els últims mesos s'ha donat sortida a la problemàtica
que patien diferents persones, diferents famílies que vivien en aquesta àrea,
però encara queden 12 famílies que hi viuen allà.
I ahir, com dèiem, l'equip de govern al portaveu municipal,
Joan Aregió, parlava que primer cal buscar una sortida
i trobar una ubicació alternativa per a aquestes persones.
Aquest matí hem volgut anar amb la unitat mòbil
per escoltar què pensen justament les persones afectades,
els residents de les cases dels mestres.
Tenim la unitat mòbil justament en aquest punt de la ciutat
amb el nostre company Josep Sunyel, que ja saludem.
Josep, bon dia.
Bon dia, Ricard.
Doncs, efectivament, hem volgut venir fins aquí a la casa dels mestres,
a les cases dels mestres, a veure què pensen aquestes famílies.
Són 12 famílies, com molt bé deies.
Són, en realitat, 19 persones que encara viuen aquí,
en aquest punt de la Rambla, Lluís Companys,
en aquest punt al capdamunt de la Rambla Lluís Companys,
en direcció a Joan XXIII,
doncs just abans d'arribar a la rotonda a mà esquerra.
En aquestes vivendes, hem pogut veure,
i això ens ha copsat,
doncs que gran part d'aquests pisos
estan ara mateix tancats, tancats i barrats,
perquè estan tapiats literalment en una paret de tutxanes,
molts dels que, evidentment, ja estan deshabitats,
d'altres encara, doncs, estan ocupats per persones,
19 persones concretament, que viuen aquí
i que estan a l'espera del que pugui passar en els propers mesos.
Si els terminis no fallen, les òbres del Corte Inglés,
segons algunes fonts es podrien començar a iniciar el 2006,
aquí en aquests terrenys,
que són uns terrenys força grans,
adequat alment hi ha aquests 40 pisos
que es van construir fa més de 60 anys
perquè hi visquessin, com deuen saber els oïdors,
els professors i els professors, els mestres,
concretament, per això es diu les cases dels mestres.
Hem revit que són uns terrenys d'uns 40.000 metres quadrats,
aquí a la Rambla de Lluís Companys.
Hem pogut parlar amb alguns d'aquestes 19 persones,
no en totes, perquè, evidentment,
molts en aquesta hora no hi són,
n'hem pogut contactar amb tots,
però sí amb dues.
Una d'aquestes persones fa que viu aquí,
a les cases dels mestres,
doncs pocs anys després que es construïssin,
perquè aquesta persona, ara podrem escoltar la conversa,
va venir a viure aquí fa 50 anys.
Ho escoltem.
Ramon, buenos días.
Buenos días.
¿Y cuántos años hace que usted vive aquí?
Pues desde que se hizo la casa.
Ahora, cincuenta y tantos años.
Cincuenta y tantos años,
o sea, toda la vida aquí, ¿no?
Yo más de cincuenta, sí, bastante.
Sí, el piso este lo estrené yo
y gané y continuó.
¿Y usted en este piso ha hecho modificaciones
en estos cincuenta años?
Sí, sí, porque podía hacer la vida
para adaptarlo mejor a cosas, pues,
de alguna estantería o de alguna cosa,
el baño cambiar, el baño, cambiar el baño, la cocina,
los zócalos de los pisos, del suelo.
Sí, o sea, es que con todo este tiempo ha ido acondicionándolo aquello que es, por ejemplo,
altillos, para aprovechar el espacio de cosas como almacenamiento, cosas así, ¿no?
Pues altillos en la parte de la despensa
y el altillo en otro lado, en el baño.
Y ese es porque hay que acoplarlo.
Claro, lo que pasa es que con todo este tiempo ya tiene acoplado todo
y sabe dónde está todo.
Y ahora cambiar un piso a estas alturas, ¿entiendes?
Y pensar dónde coloco esto, cómo lo coloco, si habrá sitio allí,
cómo será, de qué manera será.
Es un problema.
En realidad es un problema.
Aparte de que se resuelva la cuestión con un piso,
pero simplemente el hecho de cambiar ya es problema.
Una cuestión.
¿A usted entonces qué le parece este cambio
de que ahora quieran instalar aquí en esos terrenos de corte inglés
y que les trasladan después de tantos años?
¿Qué le parece?
A mí ya se lo he dicho.
A mí lo que me parece es que para ellos que me quedan
es terminar aquí mi vida,
pero como esto a los intereses del ayuntamiento no le va,
pues, ¿qué le va a hacer?
¿Qué edad tiene usted?
Yo tengo 88 años.
Muchas gracias, que vaya bien.
Nada, hombre, que se resuelven todos los problemas, para todos.
Gracias.
Hola, adiós.
Luis, buenos días.
Hola, buenos días.
¿A usted qué le parece todo este tema del traslado,
bueno, de esta situación aquí, lo corte inglés,
y que a usted lo reubiquen en otro sitio, me imagino?
Pues muy mal, porque estamos bien,
los pisos están bien y lo hacen por negocio.
¿Usted lleva muchos años viviendo aquí?
Llevo veintitantos.
Y el piso, me imagino, pues que no tiene nada que ver con lo que eran al principio.
No, no, hombre, el piso lo tuvo que reformar todo entero,
porque estaba mal, entonces lo reformé y quedó nuevo.
¿Qué es lo que les han dicho desde el ayuntamiento?
¿Qué es lo que va a pasar en los próximos meses?
Pues, estamos a la espera de que nos digan algo ya definitivo
para, supongo que no, se echarán.
¿Van a indemnizar, que les han prometido un piso nuevo?
Nos han indemnizado algo.
Para dar algo.
¿Le parece justo?
Pues injustísimo.
Muy injusto, porque a partir de que van los pisos,
está mala cosa.
¿Tan solo no se ofrecen un sitio alternativo, sino que es...?
Sí, hombre, ofrecen, pero un piso allá abajo, en la calle Smith,
un piso allí, aquí que está la clara y la anchura aquí y aquí, pues muy mal.
¿Cómo está la situación ahora mismo?
Porque veo que hay muchas puertas tapiadas,
imagino que la gente se ha ido yendo de forma progresiva.
No, aquí los que han tapiado y esos son los que no vivían.
Lo que pasa es que como pagaban cinco pesetas, pues claro, estaban aquí y les han dado.
En vez de darle dos pesetas y media, porque no hubieran...
O sea, los que no viven no tenían que haber dado.
Es la opinión mía.
Ahora, lo que le han dado.
Claro, están deseando como no vivían, pues mira,
o sea, que estos son gente que no vivían.
Se sigue negociando en otra forma, ¿sabrá algún representante que sigue negociando con el ayuntamiento?
Hombre, así, así, casi, casi que no.
¿Y el futuro inmediato, cómo lo ven?
Negro, muy negro.
Suerte, gracias.
Paraules de personas que viuen en aquest punt de la ciutat,
en aquest indret a la casa dels mestres, les cases dels mestres,
al cap de vall o al cap de munt, segons com es diri,
de la Rambla, Lluís Companys,
persones que podríem sentir en començament la veu d'en Ramon,
que porta més de 50 anys visquent aquí,
una persona de 88 anys que hem pogut localitzar-la al cap de munt d'un d'aquests edificis
mentre estamia la roba.
També hem pogut parlar amb el Lluís, que com bé ens explicava,
porta més de 20 anys visquent aquí a la casa dels mestres
i hem ofert, en aquest cas, un habitatge complementari
per poder traslladar-se al carrer Smith, que no acaba de ser del seu agrat.
Com el Ramon i com el Lluís, hi ha moltes persones aquí,
entre aquestes 19, que queden, que ens són dits,
doncs bé, porten molts anys visquent-hi
i que, esclar, no s'imaginen la seva vida en un altre lloc de la ciutat.
En qualsevol cas, això està pendent el que pugui passar
a partir d'aquesta firma de l'acord,
que s'acabi de lligar finalment aquest acord
a tres bandes entre l'empresa, entre el Corte Inglés,
l'Ajuntament i la Generalitat,
perquè aquests grans magatzems s'acabin emplaçant aquí
a les cases dels mestres.
Abans ho han vist, són uns terrenys de 40.000 metres quadrats
aquí al cap de vall de la Rambla Lluís Companys,
que en aquest moment són propietat municipal
i de la Generalitat.
Si finalment s'ubica aquí al Corte Inglés,
això vol dir que la cadena no s'instal·laria.
També se'n va parlar el futur barri
que ens construirà darrere l'Hospital Joan XXIII,
on ja s'havia compartit una finca de 50.000 metres quadrats.
Una mica més diran que aquesta
era concretament una operació, una permuta
de les terrenys de les cases dels mestres.
Pel Joan XXIII farà possible, en fi,
el govern català construir així la ciutat judicial
darrere de l'hospital.
De tota manera, això, com hem dit,
està pendent que s'acabi de lligar finalment
aquest acord a tres parts.
Hem de dir que, bé, aquí ja ho comentat al començament,
hi ha 12 famílies que encara hi viuen,
aquests blocs, que van del número 1 al 5,
aquí a la Rambla Lluís Companys.
Són 19 persones que ara estan vivint aquí
i que en els propers mesos veuran que els hi faran
aquestes ofertes per tal de poder trecadar-se
a altres indrets de la ciutat,
o bé els oferiran diners a canvi d'aquest pis,
o no sé, en qualsevol cas,
algun tracte a nivell personalitzat,
perquè, com van indicar ahir,
des de l'Ajuntament, la prioritat en aquests moments
és la ubicació, la reubicació d'aquestes persones
com a màxima prioritat
d'aquí que ara viuen a la casa dels mestres.
I, de moment, això és tot el que us podem explicar
des d'aquest punt de la Rambla Lluís Companys de la ciutat.
Molt bé, doncs, gràcies, en Josep Sonia,
per aprovar-nos les veus d'algunes d'aquestes persones,
poques, realment, però que encara viuen
a les cases dels mestres. Avui, una de les notícies
que hem destacat en els diferents espais informatius
de Terraona Ràdio.
La unitat mòbil, que tornarà més tard,
amb Jordi Sorinyac, des d'un altre punt de la ciutat
i per parlar d'un tema ben diferent.
Falten 10 minuts per arribar a les 11 del matí.
Anem a la publicitat i, de seguida, també repassarem
l'agenda cultural d'aquest 4 d'octubre.