Les 10 del matí, 39 minuts.
Estem en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Deixem enrere l'actualitat estrictament política
que comentàvem amb el diputat francès Enric Omà
i abordem altres temes, altres qüestions,
ara relacionats amb el món laboral,
amb el món socioeconòmic de les nostres comarques.
Avui em convida també el secretari de la UGT
a la demarcació de Tarragona, el senyor Mario Rigau,
per repassar-ne els principals temes d'aquest àmbit.
Senyor Rigau, bon dia.
Molt bon dia.
2005 ha començat ja.
Com arrenca des del punt de vista sociolaboral, en línies generals?
Ara parlarem de precarietat laboral, parlarem de sinistralitat,
però, en línies generals, quina és la perspectiva
o la impressió que té un sindicat i un responsable sindical
com és vostè de la UGT?
Doncs fixaria dos elements.
El primer, perquè s'ha produït fa pocs dies,
l'empenta que ha tingut amb la consulta que hem fet els nostres delegats
a l'acord estratègic per la competitivitat i un nou model d'empresa a Catalunya
que properament s'ha de signar amb el govern de la Generalitat.
Jo penso que aquest és un pas endavant molt important perquè, a més,
toca temes que nosaltres en el territori venim ja des de fa temps posant damunt de la taula
com temes que es tenen que abordar amb molta seriositat i molta urgència.
i, en segon lloc, un altre element, aquest no tan positiu, jo diria que més bé negatiu,
que és un element de preocupació que ja venim arrastrant des de fa temps,
que és que creiem que el nostre territori, les nostres comarques,
tenen molta més capacitat de la que fins ara s'ha desenvolupat
per generar progrés i per generar qualitat de vida.
I justament, doncs, el fil d'això últim, on hi ha la clau perquè, en fi,
el Camp de Tarragona avanci més des del punt de vista econòmic i laboral.
Què cal fer, segons vostè?
Jo crec que tindríem que superar una certa fase de minifundisme polític,
si vol dir d'aquesta manera,
una certa concepció feudal, local, del territori.
Jo em penso que tindríem que pensar de veritat en Camp de Tarragona,
que és una unitat territorial que permet jugar fort i apostar fort
per al futur de la gent d'aquestes comarques.
I aquest seria un dels aspectes més importants,
de fugir de debats que sempre surten i que són molt estèrils,
en el sentit que s'alimenta la confrontació de factors,
de gens del propi territori,
en contra d'una concepció més cohesionada del territori
que ens permeti fins i tot un grau d'interlocució
més potent amb diferents estaments administratius,
ja sigui Generalitat o ja sigui Estat Central.
Està dient, doncs, amb boques paraules,
que la rivalitat local, moltes vegades, o la rivalitat política
o entre ciutats, el mateix Camp de Tarragona
està frenant el progrés econòmic del camp?
Entre ciutats, entre sectors, debats com, per exemple,
entre la química i el turisme, que no podem contraposar-los
sinó harmonitzar-los, debats entre ciutats emergents
i altres que volen, diguem-ne, consolidar el seu estatus,
doncs, jo crec que aquest és un problema que cal superar.
Vam tenir una idea que jo crec que va ser una idea força positiva
com va ser la del Consorci del Camp de Tarragona.
Malauradament, jo em penso que aquesta idea, doncs,
en estar en un moment de catarsis no té cap tipus d'empenta d'iniciativa
i, a més, jo tinc que dir que bona part d'aquesta situació
jo em penso que s'ha produït a partir que la presidència
ha caigut a mans de l'alcalde de Tarragona.
Vol dir que si estigués en mans d'un altre polític,
d'un altre responsable polític, seria diferent?
Jo no sé si seria diferent, però segurament no seria pitjor,
perquè estem en la pitjor situació que podia estar el Consorci,
que és d'una apatia i una etonia total.
Per tant, difícilment seria pitjor.
Abans citava química-turisme
com una de les rivalitats internes a la zona del Camp de Tarragona.
Sembla, però, que aquesta rivalitat o aquestes disputes
estan a punt de superar-se
i sembla que el Pla Director de la Química i el Turisme
podrà avançar d'una manera definitiva i clara aquest 2005, no?
Sí, efectivament.
A més, jo em penso que aquest és un dels elements més importants,
però al voltant d'aquest Pla Director,
com al voltant, per exemple, del Pla Parcial
o com al voltant del mateix Pacte Estratègic per la Competitivitat,
que n'hi ha alguns elements,
que jo crec que és interessant des del punt de vista del territori
que es prengui bona nota, perquè ens poden anar molt bé,
doncs jo em penso que al voltant d'això
hi poden haver actuacions complementàries,
però que siguin significatives i importants,
i que acabin de redonir l'aposta aquesta de futur immediat,
i en canvi no s'estan produint.
Per tant, jo em penso que el Pla Director
ha de ser una eina molt important
per harmonitzar aquests dos sectors,
que a més a més, jo em penso que en els propers anys
s'han de viure certes modificacions,
per exemple, el sector del turisme,
jo em penso que ha d'afrontar una reorganització
i una aposta diferent de la que s'està fent fins ara,
per assegurar el futur i per millorar la qualitat
de la nostra oferta,
i per tant jo crec que n'hi ha un ventall
d'aspectes complementaris que s'han d'abordar
i que en aquests moments no és així.
Canviem de tema,
portem un any de govern de la Generalitat diferent
amb les forces d'Esquerra governant,
el govern tripartit.
En matèria sociolaboral, en matèria socioeconòmica,
hi ha hagut diferències?
Ho han notat els sindicats, senyor Ricau?
Bé, jo crec que diríem
que ha estat els darrers mesos
quan de veritat hem pogut començar a veure
quines són els canvis,
quines són les apostes que es fan des de la Generalitat
i quin és el nivell, el grau de receptivitat
que tenen els nostres plantejaments.
Des del punt de vista global,
ja he dit que l'aspecte més important
és aquest acord estratègic
que jo em penso que en les properes setmanes
es podria signar
i que ha de ser molt important.
I des del punt de vista territorial,
jo sí que puc dir que la interlocució
que n'hi ha en aquests moments és bona,
i la receptivitat també és bona
i algun dels aspectes que a nosaltres ens han preocupat
jo em penso que poden tenir sortida
en les properes setmanes.
Per tant, jo diria que de moment,
com a mínim, el clima de diàleg és bo.
Aspectes que li preocupen, deia ara.
Alguns en concret relacionats amb el territori?
Sí.
Que calgui plantejar la Generalitat?
Un aspecte concret que és del nostre àmbit particular
a nivell sindical i empresarial del món laboral,
diem-ne, és el tema dels accidents de treball,
de la sinistralitat.
Jo crec que en les properes setmanes
aquest aspecte tindrà alguna resposta
des del punt de vista del territori.
En sinistralitat no hem millorat.
les dades, encara que no són oficials les del 2004,
oficials definitives.
Tot apunta, perquè així ho deien
a finals del mes de desembre,
que hi haurà hagut més víctimes mortals
durant el 2004 que durant el 2003
a la demarcació de Tarrona.
És a dir, que en aquest àmbit,
de moment, les coses sembla que no milloren.
Sí.
El tema de la sinistralitat té un aspecte aleatori.
Un any pots reduir sinistralitat
des del punt de vista estadístic global,
com, per exemple, passarà el 2004,
i, en canvi, augmentar els accidents mortals
o els accidents molt greus.
I és per aquest aspecte aleatori.
Pot ser un any que tinguis molta sort
i un altre any que tinguis molt mala sort.
Nosaltres el que hem plantejat
des del punt de vista del Camp de Tarragona,
que, a més, el situem
en els pitjors llocs de la llista
de sinistralitat de tot l'Estat,
nosaltres situem la situació que tenim al Camp de Tarragona
primer en un pla general,
vull dir, n'hi ha coses que passen aquí que passen arreu
i, per tant, doncs, han de tenir una solució global.
Per exemple, no s'aplica la llei,
s'aplica deficientment
i la no aplicació o l'aplicació deficient
no tenen les corresponents infraccions
i penalitzacions.
Per què?
Perquè, a més, tenim una estructura
de control de seguiment
des del punt de vista punitiu,
o sigui, inspecció de treball,
doncs, clarament insuficient.
Pensem que aquí estem al voltant
dels set i mig, vuit inspectors
per cada 10.000 treballadors,
mentre que la resta d'Europa
està al voltant de 30.
Per tant, aquí tenim una deficiència
que hi ha de lluny.
A part d'això, tenim, doncs,
un nivell de precarietat altíssim,
el que limita molt la formació dels treballadors,
poca consciència en el camp empresarial,
poca consciència,
i, per tant, doncs, això,
des del punt de vista global,
nosaltres patim el mateix
que pateixen altres llocs.
Ara bé, aquí es van posar
en algun moment
algunes possibles iniciatives
i el que jo he volgut dir
en el tancament de l'any 2004
i continuaré repetint
aquests principis d'any
és que nosaltres, per exemple,
vam traslladar,
tornant una altra vegada
al tema del Consorci,
una proposta al Consorci del Camp
que, a més, va ser assumida
per al que llavors era
candidat a la presidència,
el senyor Nadal,
i que, doncs,
se'ns ha comunicat per escrit
que la decisió és
deixar-la arraconada.
Jo crec que aquest és perdre
una oportunitat
de salvar alguna vida,
que és que és molt dramàtic.
Vull dir,
jo crec que una cosa
que està a la nostra mà
i que tan sols
pogués evitar
un accident mortal,
jo crec que ja valdria
la pena fer-lo.
Per tant,
estem fent en el territori
tot allò que podríem fer?
No.
N'hi ha coses
que no depenen
només de nosaltres,
que són de solució global,
i n'hi ha coses
que podríem tenir
a la nostra mà.
El que tenim a la nostra mà
no ho estem fent
en la intensitat
i en la mesura
que es podria fer.
I aquestes solucions
en clau territorial,
estrictament territorial,
quines podrien ser
segons la perspectiva
de l'UGT?
Nosaltres pensem
que s'han de generar
inèrcies positives.
I una inèrcia positiva
jo crec que està
a mans de les administracions,
en aquest cas
de les administracions
locals o territorials.
Perquè n'hi ha
moltes empreses
que es mouen
en el mercat
que són contractades
per les administracions,
ja sigui per fer serveis
a la comunitat,
ja sigui per fer obres públiques,
ja sigui per fer serveis
al mateix ajuntament.
Si som capaços
d'establir
una sèrie
de normatives
estrictes
i un sistema
de vigilància
del compliment
d'aquestes normatives,
d'aquestes clàusules,
perquè aquestes empreses
estiguin en l'obligació
de complir la llei,
nosaltres
crec que guanyarem
terreny
en aquest sentit
de provocar
una inèrcia positiva.
Quan amb una empresa
li dius
escolta'm,
o tens els teus
delegats de prevenció,
els tens
degudament
formats
i a més a més
compleixes la llei
i a més a més
et farem un seguiment
d'aquest compliment,
estàs generant
una inèrcia.
Perquè a més
és que és molt greu
que amb diners públics
es pugui estar
abonant
el no compliment
de la llei
en una cosa
que afecta
fins i tot
a la salut
i a la vida
de les persones,
en aquest cas
els treballadors.
Per tant,
aquesta era una mica
la filosofia
i a més a més
introduir
a les policies locals
en una cultura
de la prevenció.
És habitual
passejar
pel carrer
o passar pel carrer
i veure
una obra
que no està
complint
la normativa.
Jo crec
que l'Ajuntament
ha d'avallar
per la seguretat
no tan sols
ja dels treballadors
de l'obra
sinó de qualsevol persona
que passi
pel carrer,
que pot ser afectada
per una negligència
en aquest sentit.
I nosaltres
fèiem aquesta proposta
tant en la via
de la contractació
d'empreses
com en la via
de les policies locals.
Que a més
va tenir una acollida
molt positiva
per la majoria
de membres
del Consorci.
Per tant,
jo haig de dir
i ho lamento
tenir que dir-ho així,
el fre
en aquesta iniciativa
és
única
i exclusivament
atribuïble
a la presidència
del Consorci.
Deixem davant
el tema
de la sinistralitat.
Parlem d'un altre
gran tema
en matèria sociolaboral,
l'evolució de l'atur,
la precarietat laboral.
Com valora
les dades
dels últims mesos
d'aquest 2004
de l'UGT
aquí a Tarrona
sobre l'evolució
de l'atur
i les dades
també que puguin tenir
sobre el tipus
de contractació,
aquesta precarietat laboral,
si es manté,
si fins i tot
augmenta o bé
disminueix
respecte a anys anteriors?
Es manté,
es manté
pràcticament
amb les xifres
que entre el 90
95%
de contractes
que es celebren
a les nostres comarques
són precaris.
I a més a més
continua també
un procés
de substitució
de llocs
de treball fix
per llocs
de treball precaris.
Empreses
que tanquen,
empreses
que segreguen,
empreses
que segmenten,
jubilacions,
expedients
de regulació,
doncs
tot aquest
empleo fix
es perd
i va parar
a la borsa
de l'ocupació
precària.
Que aquest és un element
que fa molt feble
el nostre mercat laboral
i per tant
sigui altament
sensible
a qualsevol tipus
d'incidència
que hi pugui haver
tot i que no
puguem parlar
d'una crisi
econòmica
ni molt menys.
Llavors,
altres territoris
suporten millor
que el nostre
doncs
alguna sacsejada
que es pugui produir
i aquí hem vist
aquest any 2004
que ha estat un any
des del punt de vista
de comportament
de l'ocupació
doncs dolent.
Ha estat un any
positiu.
Nosaltres
de totes maneres
creiem
que el territori
pot generar
algun tipus
de resposta
des d'aquest punt
de vista.
Per exemple,
n'hi ha
un element
molt important
en els propers anys
que jo crec
que hem de
potenciar
que és la localització
d'empreses.
La deslocalització
difícilment
la podem parar.
Una empresa
que decideix
una multinacional
que decideix
marxar
pots posar-li
limitacions
i pegues
i normes
des del punt
de vista legal
perquè aquest procés
no sigui abusiu.
Però
el que importa més
és localitzar
a treure
la inversió
o el desenvolupament
d'empreses
i d'inversions
aquí.
I l'Agència Catalana
d'Inversions
que és un
dels
de les noves figures
que consten
en aquest acord
estratègic
per la competitivitat
que té una dotació
inicial
que no és
tampoc
menyspreable
doncs jo crec
que aquí sí
que el territori
t'hauria
de llençar
propostes
que unes vegades
poden sortir bé
unes altres malament.
Nosaltres per exemple
vam llençar
la proposta
a Telefònica
que aquest centre
que vol
muntar
d'investigació
i desenvolupament
tecnològic
de cara
a les comunicacions
en xarxa
doncs s'instal·lés
aquí al Camp
de Tarragona.
Bé,
doncs no ha pogut ser
perquè Telefònica
ha apostat
per un tipus
de centre
molt virtual
i per tant
no tindrà
realitat física
com a tal,
no?
Però nosaltres
vam reaccionar
i van haver
doncs
dos institucions
tres institucions
juntament amb l'UGT
que van
posar
l'aposta aquesta
damunt de la taula
la Rovira i Virgili
la Cambra
de Comerç
i un ajuntament
en aquest cas
el de la Secuita
per tant
hem demostrat
que és possible
reaccions
i respostes ràpides
des del territori
que unes vegades
poden sortir bé
i unes altres malament.
Ja per acabar
aquest 2005
en clau estrictament
interna de l'UGT
serà any de congressos
i any de renovació
de càrrecs
i de direccions
a nivell de Catalunya
per exemple
ja s'ha anunciat
el congrés
de l'UGT
amb la intenció
de l'actual secretari general
Josep Maria Álvarez
de presentar-se
a la reelecció
també serà any
senyor Rigau
de congrés provincial
de la demarcació
de Tarragona
de l'UGT
quan
i la segona pregunta
inclosa la mateixa
si vostè també
seguint la línia
de Josep Maria Álvarez
ha decidit
de presentar-se
a la reelecció.
Bé
el congrés nostre
serà
si
en fi
si es fa tot possible
abans de l'estiu
per poder
diguem-ne
tancar
l'estiu
amb els nostres
processos congressuals
finalitzats
i
en segon lloc
perquè el fa
la pregunta
sobre si
la meva decisió
és tornar-me
a presentar
o no presentar
jo crec que
la línia
que ha marcat
el Josep Maria Álvarez
és una línia
en aquest cas
molt encertada
perquè els reptes
que tenim per davant
fan que
l'important
en aquests moments
siguin els equips
i siguin
les línies
que ens vam marcar
i que en aquest cas
hem assolit
des del punt de vista
de l'UGT de Catalunya
per tant
jo penso que
ha estat
una molt bona notícia
i
en segon lloc
per al que fa
aquí a Tarragona
en les properes setmanes
jo mantindré
contactes
i converses
amb els companys
i companyes
de la meva organització
aquí a Tarragona
però sí que
puc dir
que estic
des del punt de vista
personal
molt satisfet
de la feina
que s'ha fet
s'han assolit
tots els objectius
que ens havíem plantejat
i
diríem
que l'UGT
de Tarragona
des del punt de vista
territorial
és un clar referent
dins de l'UGT
de Catalunya
de treball
en equip
i de
fites
aconseguides
Per cert que
a Tarragona
aquest any
s'organitzarà
més un congrés
de federacions
sectorials
de l'UGT
a nivell nacional
de Catalunya
Nosaltres
tenim
la idea
que es facin
si pot ser
quatre federacions
realitzin el congrés
en la nostra
demarcació
quatre federacions
de demens
molt importants
per tant
si en el 2004
vam acollir
el congrés
de la immigració
de Catalunya
que va ser
un congrés
molt important
doncs aquest any
a part del congrés
de la nostra demarcació
acollirem també
congressos
de quatre federacions
el que és una clara
demostració
de la molt bona
situació
de l'UGT
de Tarragona
respecte a l'estructura
i als diferents organismes
de l'UGT
de Catalunya
Senyor Regau
ho deixem aquí
gràcies al secretari general
de l'UGT de Tarragona
per acompanyar-nos
també aquest matí
en directe
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
gràcies
gràcies a vosaltres
bon dia