Aquest és un projecte que té algunes particularitats interessants.
Una és el lloc on es desenvoluparà, és l'estat de Chiapas, a Mèxic.
No havíem fet cap projecte en aquest indret,
a mi personalment em fa molta il·lusió
per a totes les característiques que l'envolten.
Una altra particularitat és que el fem amb col·laboració
amb una ONG de les nostres comarques,
que és Reu Societat Civil,
una gent que treballa molt intensament i molt bé en aquest indret.
i, a més a més, perquè la persona que coordinarà aquest equip,
no oblidem que aquest equip està format per estudiants,
alumnes de la nostra universitat,
concretament de la Facultat de Medicina, com deies,
però estarà coordinat per una exalumna,
que avui en dia és una doctora,
una doctora internista de l'Hospital Clínic de Barcelona,
però s'ha format a casa nostra,
que, a més a més, té una dilatada experiència en cooperació internacional
i això crec que és molt bonic.
Anna-Maria, què heu fet fins ara?
Perquè em consta que heu estat treballant...
El projecte no es resol únicament durant aquest estat que fareu a Mèxic,
sinó que porteu mesos treballant-hi durant aquests últims temps
i què fareu concretament a la vostra visita a Mèxic?
Bé, fins ara hem estat elaborant,
preparant la feina que anem a fer allí.
Aquest estiu just han estat uns companys de l'associació,
aquesta reu Societat Civil,
acabant els contactes i preparant la nostra arribada allí.
I nosaltres el que hem fet ha sigut promoure,
donar a conèixer el projecte a la gent.
Hem fet uns estants, hem anat a fires,
hem donat a conèixer a la gent
quina era la nostra intenció de fer un projecte.
I també recollir diners,
perquè a la llarga el que anàvem a fer era necessari,
perquè anem a equipar cases de salut, allí i tot això.
Bé, la nostra feina principal allí
és fer cursets de salut a formadors de promotors de salut.
Fuà, no?
Sí, una cadena que potser algú s'ha perdut, no?
Sí, allí com que la manera d'organització
del que és el territori són petites comunitats.
Cada comunitat ha pensat que tingui un promotor de salut.
És una persona que més o menys tingui uns coneixements bàsics
i com que les clíniques estan molt lluny,
doncs aquest faig una mica de filtre, no?
De dir, bueno, una persona que tingui una patologia
no cal que vagi a la clínica
perquè li costaria molts diners
o moltes hores de transport
i potser ha de treballar i no s'ho pot permetre
perquè és el pare d'una família.
Doncs aquest promotor el que faria seria una mica de dir,
bé, doncs no cal que et desplaces tant
perquè simplement tens un, per posar un exemple,
un flemó, una inflamació a la genyiva
i amb aquestes enjuagues, doncs ni tens prou.
I el que anem a fer, humilment,
doncs transmetre'ls-hi una mica certs conceptes
i rebre moltíssims conceptes seus.
Pel que ha explicat la Maria Anna,
el sistema sanitari de Mèxic
i concretament d'aquesta regió no s'assembla per res
al que nosaltres gaudim i mai millor dit aquí a Tarragona.
No, no, res a veure.
El bonic d'aquest projecte, jo crec,
és que nosaltres hem rebut la seva proposta
del sistema de salut que ells volen tenir.
Llavors nosaltres tenim aquesta contrapart del projecte
i nosaltres ens basem en el que ells volen fer
i el que creuen que serà el seu sistema de salut
òptim en un futur.
Nosaltres posem un granet de sorra en el seu sistema.
Jo crec que això és l'interessant.
És el que ells volen tenir en un futur,
començar per la base
i nosaltres els ajudar,
ajudar tampoc, els col·laborem en aquesta base.
No es tracta, per tant,
d'implantar el sistema de seguretat social
tan perfeccionat que hi ha aquí,
sinó adaptat a les característiques de l'estat mexicà,
doncs contribuir-hi.
Realment ells necessiten un sistema de salut autònom
perquè el govern mexicà,
al ser un territori rebel, sapatista,
doncs no els apoya en un sistema de salut
com poden gaudir a altres estats
o altres zones de Mèxic.
És a dir, estan en una zona una mica força abandonat.