Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
tant el QS com els concerts de Camerata 21,
com els concerts de la Setmana Cantant,
del Curso Internacional de Música, de la Dança Cel Obert,
un dels concerts del Certamen d'Orga,
del Certamen Internacional d'Orga,
i tot això ja està tancat i està a punt de sortir la publicitat,
per tant, només demano un xic de paciència.
Una miqueta, només.
Un xic de paciència perquè sortirà tot plegat
i que si vols, llavors comentem una mica les novetats
que conformen tots aquests cicles paral·lels
que d'alguna manera completen aquesta oferta
que tu bé deies, que és l'espai natural,
aquesta oferta potent que significa els espectacles
en aquest espai emblemàtic com és el Teatre Auditòri
al Camp de Mart, el Peu de les Muralles,
que això té una mica de veure,
una mica com sempre associem aquestes nits al Camp de Mart,
nits màgiques, nits úniques,
perquè realment creiem que és així,
creiem que és un espai que en els terres temps
s'està convertint en un espai amb molta màgia,
amb molta comunicació entre l'escenari i el públic.
Tots recordem aquests grans concerts
de les darreres edicions,
amb moments molt emotius,
des de l'Uce Pontes, Madre de Déus,
el festival que va suposar Carreinyós Brown,
l'inici potentíssim l'any passat
amb la quadra de Sevilla,
amb unes imatges molt impactants,
jo crec que la gent se'n va anar a casa
amb un record molt agradable.
Llavors, una mica, jo crec que aquest any
es repeteix pel que fa a les nits al Camp de Mart,
amb la mateixa estructura,
d'oferir una oferta estiuenca,
una oferta de temporada,
això és un concepte que el Lluís Pasqual
el dia dels premis del Metropol m'explicava,
que una mica les programacions,
és com fer cuina de temporada.
I jo crec que és una mica això,
intentem, doncs,
bé, espectacles que no s'hagin vist massa,
espectacles que...
I és cert que hi ha espectacles d'estiu
i espectacles de tardor,
i espectacles d'hivern, no?
Una mica, una mica sí.
Ara que ho dius, sí,
mira, no ho havíem,
però realment tens aquesta percepció, no?
I tot i així, a vegades,
no sempre és possible,
perquè com tu fas un cuinat,
doncs a vegades no tens tots els ingredients,
o a vegades hi ha algun ingredient molt car
que l'has de substituir per un altre ingredient...
O no tens sal, aquell dia,
i vas a demanar a la veïna,
vés a saber.
Per tant, tot això influeix,
a l'hora de fer programacions,
no tens la llibertat al 100%
per fer totes les opcions.
Però sí que, com bé dèiem,
la programació, doncs bé,
combina aquests tres gèneres,
teatre, música, dansa,
amb propostes, sincerament,
que crec que poden atraure
l'interès del públic tarragoní
i de les comarques
i de la gent que ens visita,
com una mica comentem.
I tu bé em deies
que després d'aquesta inauguració
tenim en l'apartat musical l'OBC,
amb la seva visita ja força tradicional,
però bé que l'any passat
vam tenir una aturada,
que serveix per fer l'estrena
del Premi Internacional de Composició Musical
Ciutat de Tarragona,
aquest premi que cada any diem
i ho tornem a repetir,
que té molt prestigi arreu del món,
amb 100 i escaig,
arribant a 200 partitures
que es presenten a tot el món
de música sinfònica,
atenció,
música sinfònica contemporània,
amb un jurat molt expert,
encapçalat o assessorat,
en aquest cas,
per el Joan Guiñuan,
per tant una figura capdalt
de la música contemporània
al nostre país.
I per tant,
serveix aquest concert
de domicres 13 de juliol
per estrenar la peça
que va guanyar el 2004,
que és una peça
d'un autor italià,
Paolo Boggio.
I, de totes maneres,
sempre intentem completar
aquest punt
o endinsament
a la música contemporània
amb una obra,
amb una gran obra
del repertori
més conegut,
més clàssic,
i esclar,
en aquest cas,
és la cinquena sinfonia
de Beethoven.
Sempre es diu
que el públic
que assisteix a l'estrena
del Premi Composició Musical
Ciutat de Tarragona
ha de fer allò
que també és molt important
quan afrontem
alguna cosa nova,
que és fer-hi un petit esforç.
I aquest esforç
generalment
té recompensa.
I l'altra recompensa,
a més a més,
és poder gaudir
d'una peça coneguda
que pot taralejar
fins i tot mentalment.
Doncs sí.
Home,
és molt interessant
això que comentes ara
de l'esforç,
no?
I de fet
és un terme
que surt molt
ara a les tertúli
o sobretot
aplicat
a les noves generacions
aquesta cultura
de l'esforç
la tenen o no.
Evidentment,
la cultura
és per gaudir-ne,
però també és veritat
que hi ha diferents conceptes
de cultura
i que depèn
quin tipus de cultura
requereix un cert esforç
per part de l'espectador.
La recompensa
sempre és proporcionar-los
a l'esforç,
a vegades la recompensa
potser molt bona.
Exactament,
i per tant,
en aquest sentit
està molt bé
que convidem
la gent
a vegades
a apostar
per algunes propostes
que d'entrada
potser
impliquen
una certa mandra
perquè impliquen
aquest esforç suplementari
d'informar-te'n,
d'estar especialment atent
quan vas
a veure la proposta,
però que llavors
normalment
et reporta
moltes satisfaccions,
perquè has vist
una cosa nova
i la varietat està al gust
i a més a més
evolucions una mica
amb el teu gust.
Bé,
això és una aposta
que es podria fer
per exemple
en el cas del dia
de l'OBC,
com tu dius,
anar a escoltar
una cosa molt contemporània
al costat
de la cinquena
sinfonia de Beethoven
i una peça
que es diu
S'han semallat
un compositor
no massa conegut
un compositor mexicà
que es diu
Silvestre Revoltes
però que
amb aquesta obra
precisament
que té
molt,
molt d'interès
d'escoltar.
Continuem avançant
en el calendari
abans parlaves
d'Agust
i justament
ahir s'estrenava
el grec
i ho feia
amb l'obra
Al vostre gust
de Shakespeare
sota la direcció
de Xicomassó
ahir s'estrenava el grec
i el 15 de juliol
vindrà a Tarragona
doncs sí, sí, sí
serà el primer lloc
que visitarà
aquesta producció
que està ara
tres o quatre dies
només
al Teatre Grec
de Barcelona
vindrà el 15 de juliol
aquí
i posteriorment
la setmana següent
va al Festival Shakespeare
de Santa Susana
bé, un Shakespeare
sempre és un
és un Shakespeare
i escoltar-lo
amb aquestes rèpliques
i amb aquest enginy
amb totes les frases
i amb aquesta càrrega
filosòfica i ideològica
a vegades que comporten
aquesta visió
de la realitat
que Shakespeare
retrata tan bé
aquest és un bon exemple
estem parlant
de no una obra
de les tragèdies
habituals de Shakespeare
o dels drames històrics
de Shakespeare
sinó que estem parlant
d'una de les comèdies
més conegudes
com és El vostre gust
per tant
això és important
destacar-ho
una comèdia
que a més a més
conté en el seu interior
alguna d'aquestes coses
més cèlebres
de Shakespeare
com és
aquest paràgraf
que ell retrata
les set edats
de la vida de l'home
i que
hi ha un preàmbul
amb el qual
hi ha aquesta frase
tan coneguda
que el món
és un escenari
i que tots interpretem
el nostre paper
i tots tenim
les nostres entrades
i sortides
això que tant
ha sortit
en molts llibres
retratat
doncs és
d'aquesta obra
El vostre gust
llavors és un repartiment
important
de tots actors
més un músic
amb una direcció
del Xico Massó
amb la interpretació
del Pep Tosà
del Carles Martínez
del Jordi Martínez
Lauria Márquez
una companyia jove
però que ve avalada
sobretot
per les col·laboracions
entre Pep Tosà
i Xico Massó
amb espectacles
que han tingut
molta fortuna
espectacles
això val a dir-ho
més de petit format
i per tant
aquí hi ha un salt
important a la companyia
i s'ha de veure
com se n'en surten
amb aquest salt
però està bé
sempre assumir reptes
i assumir
sí
assumir reptes
bàsicament
la seva col·laboració
és amb la història
del senyor Somer
amb Esquena de Ganivet
amb el mestre Margarida
amb diverses obres
que almenys la crítica
i el públic
que l'ha pogut veure
els ha deixat
pels núvols
en aquest cas
doncs
bé
esperem que la gent
pugui gaudir
d'aquest text
que hi ha molta diferència
entre la primera part
i la segona part
la primera part
és el plantejament
però la segona part
sí que
en el bosc d'Arden
on es troben
tot un seguit d'exiliats
és un espai
de llibertat
un espai
on els sentiments
i les relacions humanes
floreixen
per tot arreu
i que
hi ha com una mena
de comèdia d'embolic
entre dos enamorats
que l'un no coneix l'altre
en fi
una comèdia d'embolic
és molt interessant
doncs aquells que necessiten
anualment
la seva dosi de xespir
no cal que marxin de Tarragona
que tenen aquesta oportunitat
després entrem ja
en un dels concerts
importants
també d'aquest festival
d'un estil
molt diferent
a l'anterior
que comentàvem
Soweto
Gospelsuar
coincidint
clar
és que
diguem que
s'interrelacionen
diferents aspectes del festival
coincidint justament
amb la setmana cantant
que té aquest caràcter
trianual de Tarragona
i que marxerà
un capítol a banda
que en parlarem
però en tot cas
si et sembla
fem referència
a aquest concert
important i destacat
doncs sí
és una formació
que ha visitat
Espanya
diverses vegades
a banda de
formació
d'allà recorregut
que ha visitat
escenaris
de tot el món
les seves visites
a Espanya
ha acabat
sempre
exaurint
les localitats
la darrera vegada
que ens va visitar
va anar al Palau
de la Música
i va succeir el mateix
amb un gran èxit
tant de públic
i també de crítica
i ara farà
nou actuacions
més a Espanya
i una d'elles
serà
a Tarragona
és un
és un conjunt
formidable
el seu gospel
està basat
en les arrels
més tradicionals
religioses africanes
de Sud-àfrica
a la vegada
és un cor
que ha estat
sempre
molt implicat
en tot el tema
de l'Upperheit
en els anys
de l'Upperheit
al costat
de Nelson Mandela
i per tant
això hi és present
i de fet
té molt a veure
amb la recerca
de les llibertats
i també amb unes dosis
d'espiritualitat
important
o d'afany
d'espiritualitat
però a la vegada
aquest repertori
més tradicional
o d'arrel tradicional
el completen
amb estàndards
de sempre
de gospel
d'arreu del món
estan acompanyats
d'un conjunt
de quatre instrumentistes
però
a la vegada
no és un gospel
allò
agressiu
o un gospel
molt potent
musicalment
sinó que la música
acompanya
unes veus
formidables
no sé si teniu
algun tall
i si no
més endavant
hi haurà possibilitat
perquè crec que no
hi ha res millor
que explicar la música
que sentir-la
però crec que serà
una gran gran actuació
i recuperem
aquesta tradició
de gospel
que l'any passat
ja ho fem
de tant en tant
per deixar respirar
una mica
però que sempre
ens ha deixat
molt bon regust
a Tarragona
hi ha una frase
estreta
de les diferents
crítiques periodístiques
que acompanyeu
al dossier
del festival
que diu
venen de l'infern
i canten com els àngels
exacte
és una definició
molt bona
amb allò que deies
del compromís
que han tingut
sempre a Sud-àfrica
amb aquesta taranada
de lluita contra la apartheid
i aquesta manera
de manifestar
aquesta rebeldia
a través de les veus
més música
el dissabte 23 de juliol
el gran concert
amb Budavari Tedeu
de Zoltan Kodali
sí
és una peça
no massa coneguda
una peça curteta
que serà la segona
part del concert
una peça
de 20 minuts
a mitja hora
però
amb molt interès musical
a més a més
aquesta peça
a banda de l'espectacularitat
que significa
tenir el cor internacional
de la setmana cantant
per tant
un cor de l'escenari
de més de 300 cantaires
amb l'orquestra
d'uns 40-50 músics
i
els solistes
que ens acompanyen
que a mi són
molts
són de Tarragona
però gent de Tarragona
que despunta molt
com pot ser la Mercè Ubiol
com pot ser
la Marta Mateu
l'Àngel Òdena
i
un que no és de Tarragona
que és el Michel Terri
però que s'afegeix
en aquest
en aquest quartet
de veus
per fer
les parts solistes
d'aquesta peça
que
que jo crec
que la gent
pot quedar molt impactat
com sempre ha estat així
i la primera part
serà
orquestral
amb dues peces
de Schubert
dirigit per l'Aslo Helte
que és una figura mundial
en el tema
de la direcció coral
i que això serà
la cluenda
d'una setmana
que com bé deies
llavors quan repassem
els cicles
doncs veurem
que està marcada
pel camp coral
pels quatre costats
que a més a més
que la mateixa setmana
o dos dies abans
podrem veure
el seguit
o es pel choir
per tant
dues propostes
de camp coral
molt diferents
però molt atractives
les dues
i que de fet
nosaltres hem aprofitat
per fer un pack estalvi
que qui vulgui assistir
en aquesta setmana
i empapar-se
d'aquest camp coral
de qualitat
pot fer-ho
amb un pack estalvi
que li surt més econòmic
comprant les dues entrades
i aquest estiu
al Teatre Auditori
del Camp de Mar
aterrarà també
un Darío Fó
aquí no paga nadie
amb la direcció
d'Esteve Ferrer
una obra
doncs en la línia
de Darío Fó
divertida
agra
dramàtica
alhora
bueno jo diria
que el component
és més aviat
de comèdia
de comèdia
però ja sabem
que hi ha darrere
sempre
però Darío Fó
evidentment fa
és una obra
ja que té uns quants anys
els anys 70
però aquí és una nova versió
que fa Esteve Ferrer
que de fet
el coneixem molt
per direcció de musicals
el català que últimament
dirigeix molt a Madrid
per circumstàncies
perquè a vegades
he parlat amb ell
i igual que altres actors
o directors
que estan a Madrid
i a vegades
es treballa on hi ha la feina
es treballa on hi ha la feina
però és molt curiós
perquè els comencen a sortir propostes
i llavors els d'aquí
es pensen que ja està fincat allà
i no els criden
i això passa
a molta gent
el Pou
també li va passar
durant molts anys
i coses d'aquest
el Jordi Rebelló
molta gent que ho comenta
que segurament els agradaria
treballar aquí
i que les circumstàncies
són en aquestes
bé
l'Esteve Ferrer
que fa és una nova versió
d'aquest clàssic
d'Ariofó
en crítica a la societat de consum
però en aquest cas
fa una versió
molt amb tocs felineans
molt amb tocs de clown
aquest espectacle
i a més interpretat
per la Sílvia Marsó
i pel mateix Esteve Ferrer
a banda de dos o tres actors més
que no recordo ara els noms
aquest ha estat un dels grans èxits
de la temporada a Madrid
aquest any
un gran èxit
omplint el teatre
cada dia
de gom a gom
i per tant
ens fa molt de goig
tenir-lo al festival
i aquesta sí que és
com dèiem
una proposta també
molt estiuenca
que pot venir molt de gust
anar a riure una estona
amb aquesta ironia
i aquesta crítica social
de Darío Fó
en matèria teatral
sempre trobem alguna comèdia
al fet
s'intenta
s'intenta
que hi hagi una comèdia
una cosa
així com a...
sí, però si recordes
l'any que no hi ha pogut ser
per circumstàncies
perquè a vegades no
i a més aquest any
també hi havia moltes propostes
al final han caigut
tu en saps que els projectes
de la gent
a vegades
comences a parlar-ne
al mes de novembre
i resulta que
no se sap ben bé
perquè...
Tants festivals
que els circuits
la veritat és que són complicats
però
sempre ens ve molt de gust
incorporar una comèdia
quan pot ser
juguem amb els equips
de casa
no amb l'equip
sinó amb els equips
de casa
perquè el dissabte 30
de juliol
hi ha la banda
Unió Musical
de Tarragona
en un concert
que és homenatge
a mossèn Ritor
en el 50è aniversari
de la seva mort
dic que els equips
perquè
actuaran les corals
Aleluia
i Augusta de Tarragona
les Barçant de Tecla
i la colla sardanista
Tarragona dansa
sí, molt bé
també la primera
espectacle molt local
tot
sí, un espectacle
molt local
però que bé
retarà un just homenatge
en aquesta figura
tarragonina
amb algunes partitures
molt interessants
musicalment
i que a més aquí
uneix molts esforços
de col·lectius musicals
de la ciutat
i no musicals
com és
els Barçant de Tecla
que fa aquesta intervenció
a la segona part
de l'espectacle
la banda de tots menys
porta aquesta trajectòria
i l'incorporem
al Festival d'Estiu
diferent dels altres
espectacles
aquest és gratuït
prèvia recollida
d'invitació
del Teatre Metropol
però deia que la banda
segueix aquest criteri
de cada any
anar col·laborant
amb un grup
diferent de la ciutat
fa dos anys
si no recordo malament
va ser
amb el Ball de Serrallonga
l'any passat
va col·laborar
amb l'Acadèmia de Dansa Mai
aquest any
col·labora
amb els Barçant de Tecla
bé
és allò que dèiem
de fer un apunt
i avançar
amb les propostes artístiques
que s'ofereixen
i a més
s'ho agafen
amb moltes ganes
i ho diem
però
i ho diem convençuts
la banda
de Tarragona
adquiri d'un nivell
creiem que
molt bo
i és un autèntic
plaer escoltar-la
també molta sort
de tenir-la aquí a la ciutat
una banda d'aquesta categoria
ja
per tant
una nit d'estiu musical
al peu de les muralles
agradable
hi ha un espectacle
el mes d'agost
que a mi m'ha cridat l'atenció
entre altres coses
perquè més desconegut
però que
pel que he pogut llegir
es presenta
molt atractiu
Bulgarian Dream Dancers
The Legend
pel que he llegit
és dansa
d'aquella
com aquell que diu
d'acròbata
de gimnasta
és d'aquelles danses
espectaculars
realment
i diferents
sí
jo diria que és un espectacle
de dansa de fusió
gairebé és una paraula
que està de moda
hi ha de tot
a més a més
en aquest espectacle
està basat
en el mite
d'Orfeo i Euridice
i el que fa
aquesta gran ballarina
una de les llegendes
mundials
de la gimnàstica rítmica
Lilic
Natoba
és
aprofitar
totes
les característiques
de la gimnàstia rítmica
tota l'espectacularitat
que té la gimnàstia rítmica
a la vegada
que sensualitat
també quan s'utilitzen
els cintes
les pilotes
els aros
no sé com seria
i tot això
ho aplica
però que intenta
que aquests ballarins
facin un pas
més endavant
intentant
que s'aproximin
a la dansa
a la dansa
més tradicional
que nosaltres coneixem
tradicional entre cometes
és a dir
la dansa
clàssica
o neoclàssica
no la folclòrica
però la folclòrica
també hi és
a través de la intervenció
d'un dels grups
de dansa popular
de Bulgària
més coneguts
allà
per tant
és una barreja
d'una banda
de la gimnàstia rítmica
de l'altra
de dansa clàssica
de dansa neoclàssica
i de l'altra
de dansa tradicional
i tot plegat
bé
és un espectacle
molt visual
música
llum
i també
amb alguns apunts
que recorden
el tap
i que recorden
aquests espectacles
que hem conegut
amb el Riverdance
o que hem conegut
com a Lord of the Dance
amb aquest taconeig
que fa
que fa el ball
molt espectacular
per tant
bé
una proposta diferent
però que també
com dèiem
molt estiuenca
i tenim per aquí
la música de Noah
la teníem mig preparada
ara
després ja mirarem
d'escoltar-la
perquè Noah
precisament
amb Solis String Quarte
tancarà
el que són
els espectacles
del Teatre Auditori
del Camp de Mar
doncs sí
jo crec que és
una col·lenda
de luxe
amb la línia
d'aquestes grans
veus
que ens han acompanyat
els darrers anys
abans recordàvem
Madre de Déus
fa dos anys
recordàvem
la Dulce Pontes
l'any passat
i aquest any
era el torn de Noah
feia molt temps
que teníem ganes
de portar
la Noah
i jo crec que
promet un concert
absolutament espectacular
tant per la seva veu
com el seu carisma
a dalt de l'escenari
jo crec que serà segur
una de les fites
importants de l'estiu
i d'aquestes
per recordar
esperem
ho creuem els dits
que no passi res
però allà on va
allà on va
la Noah
deixa un regust
fantàstic
escoltem una mica
Noah
i em penso que l'escoltarem
amb un altre
dels cantants
que passaran
no als festivals d'estiu
sinó en una altra mar
que per Tarragona
aquest estiu
Joan Manel Serrat
Ah, molt bé
Fue sin querer
Es caprichoso el azar
No te busqué
Ni me viniste a buscar
Tu estabas
donde no tenías que estar
Y yo pasé
Y yo pasé
Pasé sin querer pasar
Y me viste y te vi
Entre la gente que
Iba y venía con prisa
En la tarde que anunciaba
Chaparrón
Tanto tiempo esperándote
Tanto tiempo esperándote
Tanto tiempo esperándote
Tanto tiempo esperándote
Fue sin querer, es caprichoso el azar.
No te busqué, ni me viniste a buscar.
Yo estaba donde no tenía que estar.
Y pasaste tú como sin querer pasar.
Pero prendió el azar, semáforos carmín.
Detuvo el autobús y el aguacero hasta que me miraste tú.
Tanto tiempo esperándote.
Tanto tiempo esperándote.
Fue sin querer, es caprichoso el azar.
No te busqué, ni me viniste a buscar.
Com una mena de pa que hem fet, amb dos noms que destaquen a aquesta histió de la ciutat de Tarragona,
amb mars completament diferents d'actuació.
Joan Manel Serrat, d'una banda, que el tindrem més endavant.
La primera visita serà a l'Adenua.
Sí, però coincidiran molt deu dies després.
Sí, de fet, tampoc no hi ha tanta diferència.
Mira, a l'Adenua s'hi podria quedar uns dies.
Bairebé quan el Joan Manel arribi al Camp de Mar respirarà l'ambient de l'Adenua,
encara hi serà per allà.
Això pel que fa a les nits del Camp de Mar.
Hi ha diferents cicles.
Estem intentant contactar amb Víctor Ullat i algú de la companyia.
Sembla que hi ha alguna mica de problema amb els telèfons mobles.
Ja saben que això també és un clàssic.
Intentarem fer-ho.
De totes maneres, també els regalarem fins a 10 entrades per gaudir d'aquest espectacle.
D'aquí uns moments obrirem els telèfons.
Fem un repàs de les altres activitats que ens proposa el FET 2005,
si et sembla no tan exhaustiu, perquè el rellotge ens empaita.
I com que jo espero que vinguis cada setmana, Jordi,
anirem dosificant i parlant.
No t'acabar-ho tot avui.
Exacte.
La Setmana Cantant serà un esdeveniment important, com abans apuntaves.
És un esdeveniment de caràcter trianual,
per això diguem-ne que es va creixent al llarg de tres anys.
És com les falles, ja que es va preparant durant tot un any,
per aquí tres anys per preparar aquesta explosió de música i de veus.
de cant coral i amb la vinguda a Tarragona de formacions d'arreu del món.
Per tant, aquí tota la setmana, per qui no ho sàpiga,
la Setmana Cantant que organitza el Cor Ciutat de Tarragona
i que segurament tindrem oportunitat més endavant que ells expliquin en detall tot això.
és una setmana en què tots aquests cors s'inscriuen, estan aquí
i es fan diferents tallers de diferents gèneres musicals,
tallers a més de direcció coral,
diverses activitats per aprofundir en el cant coral.
Però a la vegada ells, aprofitant que hi ha tots aquests grups aquí,
aquests grups ofereixen alguns concerts a la nit,
al pati del seminari i al Palau de Congressos i també a l'Auditori de la Caixa
durant tota la setmana, gratuïtament per tot aquell que vulgui escoltar
i de diferents gèneres i diferents procedències,
fent la cluenda el dia 23 amb aquest gran concert.
L'estructura a grans trets i una mica simplificada és aquesta.
Per tant, el que podem dir és que aquesta tercera o quarta setmana de juliol
quedarà molt marcada pel cant coral.
Salut! Els aires acondicionats que poden anar amb nosaltres.
No, no, això no es pot improvisar.
Hi ha moltíssima música al Fet 2005.
Tenim el Quesse.
Per si algú es pensava que enguany no tindríem el Quesse,
també tenim el Quesse amb més de mitja dotzena de concerts.
Entre ells incluïm també els Fagüeta Gotts pel Xuar,
però hi ha d'altres actuacions que també, si et sembla,
comentarem en el seu moment.
De fet, comença aquesta setmana.
Exacte.
Això sí que estaria bé de recordar-ho,
que comencem amb un començament molt potent,
amb un grup de Brasil que és ILEAIE.
Em sembla que són 15 persones a dalt de l'escenari,
entre percussionistes, ballerins,
i és una proposta molt de percussió,
una proposta molt de percussió, de dansa,
i és una de les formacions més veteranes del Carnaval de Salvador de Bahia,
des dels anys 70 que estan.
També un grup, que és una associació cultural,
molt implicada en el creixement de la gent més desfavorida de Salvador de Bahia,
i que ha col·laborat amb artistes molt importants a aquesta formació.
Ha fet petites col·laboracions amb artistes molt importants,
des de Stalking Heads a molts d'altres.
Llavors aquí, aprofitant que estan en gira,
bé, es va voler recollir i que no s'escapessin,
i per tant serà una inauguració molt colorista,
molt de ritme, i que crec que és una bona inauguració, no?
Molta força per començar, eh?
Salvador de Bahia, Brasil, ILEAIE.
Aquest mateix divendres.
Aquest mateix divendres, a la plaça del Rei, a dos quarts d'onze.
A la plaça del Rei, tot i que hi ha altres escenaris del QS,
tradicionals com és el Pla de la Seu,
aquest del Soweto i la NOA, que es fan a l'Auditori del Camp de Mars,
amb entrada de pagament.
La resta són gratuïts.
Són gratuïts, sí, sí.
I el següent ja serà dins la setmana dels focs,
que si et sembla una mica...
Parlem la setmana que ve?
Bueno...
O què et sembla?
No, bàsicament, perquè dèiem de fer aquest repàs dels cicles,
jo potser sí que el que diria
és que es manté la mateixa estructura l'any passat,
per veure que hi ha alguna novetat en els cicles,
i que al final, tal com ha quedat configurat,
cada setmana està molt marcada per un esdeveniment.
La setmana que ve, no forma part del fet,
però sí que forma part de la dinàmica de la ciutat,
hi ha el Concurs Internacional de Focs Artificials.
No parem l'activitat,
perquè hi haurà un concert de QS,
que és Hat Ya Kuyate,
un cop acabat els focs,
el dijous 14 de juliol,
i a la inauguració del Curs Internacional de Música
el divendres 8...
He dit...
No, he dit 14?
Sí, m'he equivocat.
La setmana que ve és Hat Ya Kuyate,
dijous 7,
després de focs,
a les 11 de la nit, a la plaça de la Font.
I el divendres 8 hi ha la inauguració del Curs Internacional de Música,
que marcarà una mica, no la setmana vinent,
sinó la propera,
tot i que inauguren el divendres 8,
amb un acte per dinamitzar tota la part esquerra
de la part altra,
quan s'acabin els focs,
amb la participació i la direcció de Trono Villegas
i la intervenció de molts grups musicals.
per tant, un acte que va tenir una ajuda a la creació de l'Ajuntament de Tarragona
per potenciar-lo,
perquè realment les primeres edicions
ha sigut molt reixit i que val molt la pena seguir.
Però la setmana següent
ja haurem inaugurat el Curs Internacional de Música
i per tant tindrem concerts pràcticament cada nit a l'Auditori de la Caixa,
gratuïts,
amb formacions de molt prestigi,
com pot ser l'Endelion String Quartet.
Això organitzat pel Conservatori Professional de Música de Tarragona
i amb la col·laboració de l'Ajuntament.
I ens anem aquesta quarta setmana,
marcada per la setmana cantant de la qual hem parlat.
La tercera setmana tindríem molta importància la dansa
perquè són tres dies seguits del cicle dansa cel obert,
l'última setmana de juliol.
Es concentra en tota una setmana.
Es concentra en una setmana, dimarts, dimecres i dijous.
Sempre ho hem fet a la Rambla Nova davant del Metropoli,
aquest any canviem d'espai
i ho traslladem a la plaça de la Font davant de la façana de l'Ajuntament.
però bé que el primer espectacle,
que també és una companyia que es diu Meio Fio,
és una companyia brasilera també.
Per tant, Brasil en aquest festival té una importància...
M'agrada molt tot aquest aire brasilè.
Sí, agrada molt.
Ja fa anys que hem portat també els Maracatus de Pernambuco,
també els vam portar fa tres anys en el Quesse,
i l'any passat vam tenir una presència de luxe com és el Carruinyos Brown.
Per cert, aprofito que el Carruinyos Brown, igual que molts altres artistes,
va començar amb aquesta formació que aquest divendres inaugurarà el Quesse,
aquesta formació que dèiem que ja portava 30 anys d'història,
que és l'IAIE.
Només per posar com un exemple que són la gent que ha marcat una pista,
una manera determinada de recuperar les arrels.
No són nous aquests precisament.
No, ni molt menys.
Són la mare una miqueta de tot aquest moviment més contemporani de la música brasilènia.
i de recuperar molt les arrels africanes i negres de la música brasilera.
Una mica va per aquí, aquest tema.
Dèiem que l'última setmana de juliol la dansa era obert,
i posteriorment a l'agost, tot i que comencem també juliol amb una lectura dels contes,
els dilluns de la setmana d'agost abans de l'1 i el 8,
tindrem contes a la Terrassa de la Sala Gòtica del Pretori el dia 1,
el Pati de l'Arxiu Històric el dia 8,
a banda dels dos espectacles del Camp de Mart,
que són Bulgarian Dream Dancers i Noa, això a l'agost,
i també, doncs, algunes de les actuacions del què sé.
I potser ens hem descuidat que una novetat que la gent trobarà a faltar,
o un canvi que la gent trobarà a faltar aquest any,
que després de 14 anys música als patis, fa una pausa.
Creiem que pot ser definitiva, però que en tot cas,
això ho va explicar el senyor Gir, que és el promotor d'aquest ciclo,
com bé sabeu, durant aquests 14 anys.
Aquest any, doncs, bé, li va semblar, doncs, de fer aquesta pausa.
Un parèntesi, no?
Aquesta pausa, aquesta parada tècnica, i donar-se un any de reflexió,
una mica valorant, juntament amb l'Ajuntament,
que Música als Patis ha complert un recorregut i uns objectius molt importants, no?,
d'apropar la música clàssica i de fer conèixer patis diferents de la ciutat,
i que segurament en aquests moments hi ha altres propostes a la ciutat
que poden cobrir aquest buit, i això potser farà que es reformuli la proposta
a fer un altre tipus de proposta musical.
En aquests moments ho estem parlant amb el senyor Gir,
jo només diria que Música als Patis ens fa aquesta aturada,
però que mantenim els dos concerts tradicionals de Camerata 21.
És el que t'anava a dir, que no ens quedem sense els concerts de Camerata 21.
No, no ens quedem sense els concerts de Camerata 21,
i, per tant, de les joves orquestres de Camerata 21,
i en tenim un el dijous 7 de juliol al Pati de l'Arxiu Històric,
i en tenim un altre diumenge 24 de juliol a les 8 de la tarda,
també al Pati de l'Arxiu Històric, diumenge 24 de juliol,
que la idea és que, a més, el conjunt orquestral sinfònic jove de Camerata 21,
no és l'orquestra professional, sinó el conjunt orquestral sinfònic jove,
però que servirà aquest diumenge 24 com a punt de retrobament
de tots aquells que han seguit música als Patis durant aquests anys,
si els hi ve de gust un punt de retrobament amb la seva alma mater, com és el Santiago Gir,
i quan s'acabi el concert, doncs bé, fer una copa allà al Pati de l'Arxiu Històric,
i, en certa manera, comentar la jugada o anècdotes que hagin passat durant aquests 14 anys,
esperant en el futur que ens depara.
Una altra de les novetats és el tema del cicle de música d'orga
amb el concert d'estiu del certamen internacional,
que s'allarga tot al llarg de tot l'any, no?
Sí, aquí també hi ha hagut un petit canvi.
He furit amb el seu director artístic, amb el Jordi Berger,
es va semblar oportú allargar aquest certamen internacional d'orga a tot l'any.
Per tant, hi hauria un concert ara per al Festival d'Estiu,
n'hi hauria un altre per Sant Mègi, un altre per Santa Tecla,
un altre als Vols de Santa Cecília i un altre per Nadal.
I en aquests moments s'està acabant de concretar.
Però ens va semblar que estava bé continuant
i que sigui un apunt d'aquest estival d'orga
que sempre ens ha acompanyat en les darreres edicions.
Jo espero que no hagin intentat prendre apunts de tot això que s'ha dit aquí.
No cal, perquè hi ha programes editats,
els poden consultar entrades a la venda.
A partir del passat dimarts 21 de juny ja estaven a la venda
les entrades per a tots els espectacles de pagament.
Els que no són de pagament, com poden intuir,
sempre van en funció de l'aforament.
Alguns d'ells necessiten invitació, tot i que és gratuït,
però, en fi, les taquilles del Metropol
els informaran de tot allò que precisin.
Impossible contactar amb Víctor Ullate.
Han estat a Nova York, venien cap aquí.
No s'ha fet possible.
De totes maneres, aquesta nit arribaran, eh?
No pateixin, aquells arribaran als ballarins.
Ballarins, però que són fins a 22 ballarins, eh?
Fins a 22 ballarins.
És una gran companyia, amb un nivell altíssim.
La companyia Víctor Ullate considerava la Crita
com una de les millors companyies del món i, a més,
doncs, bueno, tenim el plaer que ens acompanyi,
perquè no succeeix sempre que en els bols, que es diu amb l'argot,
hi vagi l'alma madre de la companyia, com és el Víctor Ullate,
o el director artístic, l'Eduardo Lau.
I, en aquest cas, coincidint amb aquesta inauguració del FET 2005,
doncs, ens acompanyaran.
Com bé saben, el Víctor Ullate ja fa anys que no balla,
però està absolutament inserit a la companyia,
fent moltes de les coreografies i marcant aquesta pauta
que parteix també de la tradició més de dansa clàssica,
però que intenta portar nous elements de joc.
És un home molt ocupat,
perquè, a banda de que és el director del Ballet de la Comunitat de Madrid,
també va creant el seu dia una fundació
que es dedica a difondre i a formar tècnicament els ballarins.
És un home que està en contacte amb tot el món de la pedagogia de la dansa
a banda de muntar espectacles.
Sí, crec que aquesta tarda, per cert, coincidint amb això,
aquesta tarda assistirà a alguna de les acadèmies de dansa de Tarragona,
amb qui li uneix una forta amistat.
Deuen estar les joves i els joves ballarins.
Sí, amb una de les professores,
i, per tant, que parla molt d'això,
que és un home molt compromès amb aquest tema pedagògic de la dansa.
Tres històries aquesta nit a l'escenari del Camp de Mar.
Ben que te tienté, llanto de luna i jaleos.
Si volen anar-hi, com sempre,
al festival i a aquesta casa els hi conviden.
Només cal que truquin, a partir d'ara, al 977 24 47 67.
Jo em penso que, no sé si...
Jo veia per aquí una llumeta,
no sé si s'ha produït ja la primera trucada.
s'ha de la comunicació.
Cap problema, la recuperarem en uns moments.
L'únic enemic que tenim és el del rellotge, ja ho saben,
que ens empaita i que abans de la una hem de regalar aquestes entrades
per a tots aquells amants de la dansa.
Tenim moltes oportunitats, afortunadament,
de veure dansa cada cop més.
Però bé, la companya del Víctor Ullate no es pot veure
cada cap de setmana a Tarragona.
Per tant, em val la pena aprofitar aquesta estada.
No sé si hem pogut recuperar aquella trucada que s'havia produït.
Ara, sí? Em diuen que sí?
Doncs donem pas, bon dia.
Bon dia.
En què parlem?
Assumpció Robert.
Què tal, Assumpció?
Bé.
Escolti, ha fet un cop d'ull al festival?
Sí.
Què li sembla?
He sentit ara tota l'explicació que dones d'aquest.
I què?
I m'ha agradat molt.
Què li agrada a vostè?
Que està molt interessant.
Què li atreu?
Què li fa el pes de tot això?
A veure, avui sembla que ha de ser una dansa molt interessant.
Això sí.
Sí que ha de ser bonica, Assumpció.
I alguna coseta més? Allò, molta música.
Li agrada la música a vostè?
Sí.
Doncs em penso que tindrà moltes oportunitats aquest estiu, eh?
A veure, doncs.
Molt bé, Assumpció.
Esperem que li agradi.
Ana va a dir-li que agafés una rebaqueta,
però em penso que no caldrà.
Ah.
Estarà molt bé al camp de mare aquesta nit.
A veure.
Jo crec que a Fred no passarem.
Bueno, haig de passar per aquí a l'emissora.
Sí, per aquí a l'emissora, que té les entradas a la seva disposició.
Molt bé.
Gràcies, Assumpció.
Bon dia.
Adéu-siau.
977 24 47 67.
Donem pas a una altra trucada d'algú més,
que no es vol perdre l'espectacle d'aquesta nit.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Amb Javier.
Què tal, Javier?
Molt bé.
Passava el matí, no?
Amb la calor i amb tot allò que és propi de l'època.
Interessante.
Doncs aquesta nit, fresquets cap al Teatre Auditori del Camp de Mart.
Té les entrades aquí a la ràdio, les pot passar a recollir quan vulgui.
Esperem que no faci massa calor, oi?
Que no faci massa calor.
I jo veia el Jordi Giramé fent un gestes dient,
esperem que no plogui, sobretot.
Sí, sobretot.
Perquè mira que ha estat temps sense ploure,
que no se l'acudi ploure aquesta, que plogui ara.
No, no, segur que no.
Aquesta nit serà fantàstic.
Sí, perquè l'espectacle i la qualitat està assegurada allà.
Ho mereix.
Gràcies, Javier, esperem que t'agradi l'espectacle.
A vosaltres també.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Adéu.
Adéu.
A Tarragona hi ha un públic fi de la dansa,
s'omplen els teatres i nosaltres també ho notem,
perquè quan hi ha aquest tipus de convocatori
els oients ràpidament es posen en contacte amb nosaltres.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
Soc Montse Abia, Iolanda.
Què tal, Montse?
Molt bé.
Montse, digue'm desmemoriada,
però podria ser que alguna vegada ens haguessis comentat
que t'agrada molt la dansa o que has fet dansa o alguna cosa així?
Quina memòria que tens.
Tinc una mica de memòria.
A més, personalment, coneixo Víctor Ullat i vaig poder saludar-lo una vegada.
Què dius ara?
Doncs avui no podies faltar.
Sí, exactament.
Sí, sí, tal que sí.
Clar, dins de la dansa, les persones que no hi entenem gaire,
potser ens passa desapercebut, no?
Però les persones que hi enteneu més, dins dels grans noms de la dansa,
allò que tenim tendència a posar tothom al mateix, hi ha grans diferències.
Sí.
És a dir, entre el que pots veure a un Víctor Ullat o qualsevol altre
dels grans noms de la dansa espanyola hi ha una diferència tremenda, no?
Sí, i tant, i tant, i tant.
Jo recordo que històricament hi havia aquella cosa, era com a Beatles i Rollins, no?
Antonio Gades o Antonio Ruiz, eh?
I tant.
Hi havia aquesta diferència, o t'agradava un o t'agradava l'altre, eh?
Que era completament diferent.
Tu de quin eres?
Jo, a vera, d'Antonio Ruiz.
Jo del Gades, veus?
Veus, veus?
Bueno, no ens barallarem.
Molt bé.
I tant, que no.
Només faltaria que ens haguéssim de barallar per una cosa així.
Un era més flamenc i l'a més clàstic.
Sí, sí.
Aquí ens en tenim.
Molt bé, Montse, esperem que t'agradi moltíssim l'espectacle.
Perfecte.
I aviam si pots retrobar-te amb el Víctor Ullat i saludar-lo, eh?
I tant.
Aquí tens les entrades, Montse.
Gràcies.
A tu, bon dia.
Adéu, adéu.
I tinc les dues últimes entrades.
Tenim un públic molt fidel de la dansa, eh?
Això està molt bé, està molt bé.
T'has fixat, Jordi?
Abans quan deies aquestes disputes entre grans de dansa,
a mi també em venia al cap potser una més recent, no?
Antonio Ganales i Joaquín Cortés, per exemple.
Sí, també hi havia aquesta cosa, eh?
Cada any tenim un espectacle de dansa d'aquests noms importants.
Última trucada, perquè no tinc més entrades.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
En Alicia Solà.
Què tal, Alicia?
Doncs amb ganes de veure la dansa.
Amb ganes de veure l'espectacle d'aquesta nit.
Doncs escolta, ja tens aquí les entrades a la teva disposició
i les pots venir a buscar quan vulguis.
Molt bé, moltes gràcies.
Gràcies, Alicia.
A tu.
A Déu, sí o a Bon dia, adéu.
I mirin per on que m'he despistat molta memòria, però els números no sortien.
I resulta que encara tinc dues entrades més.
No eren les últimes, que se les ha endut l'Alícia.
Encara podem regalar... Mira, ràpidament sona el telèfon.
Tenim uns oients, anava a dir que no els els mereixem,
però jo crec que modestament sí que ens mereixem els oients que tenim.
Bon dia.
Hola, bon dia.
En qui parlo?
En Josep Maria Porta.
Què tal, Josep Maria?
Doncs mira, aquí és molt tanta i contenta.
T'agrada?
Com tanta?
Com tanta?
Com tanta?
Les entrades, perquè escolta...
Perdó, el compte de les entrades.
Sí, sí.
Doncs no res, que les tens aquí, que les pots venir a buscar avui mateix,
perquè si véns demà ja et perdràs l'espectacle directament
i esperem que t'agradi.
Moltes gràcies.
Gràcies, Josep Maria.
Bon dia.
Adéu-siau.
Imagina't, Jordi, de quina manera més tonta
m'havia deixat dues entrades.
Imperdonable, eh?
Que s'haguessin quedat aquí al calaix
i que no les haguessin aprofitat els nostres oients.
Aviam, és un altre dels atractius d'aquest espai de cada dimarts
que els regalarem entrades per anar a l'espectacle
com és habitual aquí al matí de Tarragona Ràdio.
Fixa't de quina manera més tonta han passat gairebé una hora.
Déu-n'hi-do, sí.
Parlant d'espectacles, teníem molta roba per tallar,
però en fi, en els propers programes també ho continuarem fent
en companyia del director del Festival del Fet 2005, Jordi Giramer.
I sempre que sigui possible,
avui no ha estat possible per un tema de telèfons i d'avions,
però sempre que sigui possible ja saben que passen també pels micròfons
els mateixos protagonistes de cadascun dels espectacles.
Jordi, com sempre, ha estat un plaer
i ho serà que ens continuïs acompanyant també aquest estiu 2005.
Gràcies i bon festival.